“Tribuneros” vendrellencs

27.06.13 | FREDERIC PORTA SERRAMIÀ

Durant aquesta última temporada futbolística, sobretot els aficionats del Barça, hem viscut la reaparició d’una figura que durant un temps havia quedat oblidada. Una figura que es va apoderar durant anys de gran part del pensament dels seus seguidors, aportant negativisme i també, alhora, pessimisme. Aquesta figura és la de l’anomenat tribunero ”.

Aquest tipus de personatge és aquell que tot creu que li anirà en contra; que mai un col·lectiu (en aquest cas un equip de futbol) no se’n sortirà de les seves aspiracions esportives; una persona que, en definitiva, enlloc de sumar constructivament i apostant per animar al conjunt, se n’aparta i busca excuses que fonamentin la seva manera de veure la realitat, normalment pessimista.

Un dels significat etimològics de la paraula arrel de tribunero, tribuna, segons el DIEC, és el mitjà que hom utilitza per a expressar la seva opinió o difondre un missatge. Una tribuna també és, pel mateix DIEC, un lloc elevat des d’on els oradors adrecen la seva paraula.

Quan penso amb aquesta figura, la del tribunero, penso també amb el nostre poble. I és que al Vendrell en tenim uns quants, de tribuneros !

És difícil no caure, algun cop, als seus tentacles. De fet, és molt fàcil. I Tanmateix, personalment, hi caic més d’un cop. Ho reconec. Crec que tots hi caiem algun o altre moment, no ens enganyem!

Amb les dues definicions anteriors tenim la combinació del tribunero vendrellenc : una persona que s’allunya tot el que pot de l’arena on treballar, amb les seves idees, allò pel qual li mereix comprometre’s per un col·lectiu. La distància fa totes les coses més fàcils. I també és una persona que enlloc de ser constructiu des d’allò proper, que ell/a pot canviar, ho deixa passar, no fos cas “que el critiquin” altres de la mateixa espècie.

El problema s’agreuja quan no ens impliquem en allò que pot ser important al nostre poble, o si més no, en tot allò que a nosaltres ens pot interessar, afectar o influir. Ens encanta criticar a algú pel que fa per la vila si no és del nostre gust, sense posar-nos a la seva pell. I ens costa dir públicament que algú ho ha fet bé.

No fa massa ho parlava amb un amic casteller, que em feia la reflexió que abans he confessat que faig, ser tribunero algun cop. Cal fer autocrítica. Però com també li deia, molts cops confonem la crítica constructiva i destructiva. Criticar la nostra vila perquè algú altre fa millor que nosaltres una cosa no s’ha de mirar negativament, sinó com una voluntat de superació per arribar a fer-ho més bé que els altres. Crec que aquí és el quid de la qüestió: com ens prenem les crítiques, com incentius, o com a simples crítiques banals.

Com es canvia aquesta tendència? Segurament, una ciutat amb un altre tarannà col·lectiu caminaria amb pas més ferm. Per què deu passar, doncs, això? Potser perquè no se’ns ha ajudat a fer-ho? Ens ha mancat un lideratge com a col·lectiu? És veritat la dita que “Al Vendrell, tothom procura per ell”?

Sens dubte, qüestions que caldrà reflexionar-hi. Sobretot, però, ens caldria entomar col·lectivament les crítiques com a caigudes de les que ens n’hem d’aixecar i millorar per créixer. Si només caiem i mai ens aixequem, o ho fem queixant-nos del mal que ens hem fet, no avançarem com a ciutat, però tampoc com a societat.

Anuncis

3 thoughts on ““Tribuneros” vendrellencs

  1. El problema que tenim en aquest “poble”,entre cometes perque de poble tenim poc,es que ens agrada molt criticar,i moltes vegades de manera destructiva. Quan veig a twitter segons quins comentaris o tags (#) m’esgarrifo de pensar que, si,el vendrell te moltes coses que es fan malament,politics i vendrellencs,però no tots!I quan veig gent de vendrell amb tags com #elvendrellfotpena només puc pensar en quina imatge estem donant els propis ciutadans del nostre poble i quina repercusió tindrem en un futur de tot això.Si abans quan sorties de vendrell la gent et dia “ostres el vendrell,poble quillo” ara,nosaltres mateixos estem fomentant la destrucció i la poca reputació que ens queda.

    Si,El Vendrell te quillos,yonkis i alguns comerciants un pel bordes,però també te professionals,bons botiguers, gent respectable i que “s’ho curra” per tirar endavant el seu negoci o aportant un granet de sorra perque El Vendrell sigui millor. I si no apostem per això estem perduts.

  2. Estic d’acord amb tu que molts cops no ajuden els comentaris que es poden fer. S’ha d’intentar mirar tot de forma constructiva. Però aquests darrers anys molts referents de la nostra ciutat, que com dius tu de poble no en tenim poc, han quedat molt endarrera, i això es nota.

    Sigui dit des de la Festa de la Bicicleta, fins al Turismar, són tot de referents que vam tenir al Vendrell (parlo amb pretèrit, sí) i que ara han quedat obsolets, en hores baixes, o fins i tot a anys llum d’altres iniciatives privades que han anat sorgint. Fet que comporta veure com s’accentua la manca d’iniciativa pública en punts clau.

    És clar que hi ha coses positives, però les ajudem al màxim perquè destaquin? O són oasis dins d’un conjunt que no despunta per enlloc?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s