La Mesòpoli de l’àrea agrària penedesenca

06.06.13 | PAU BATLLE i SOLÉ

“Les ciutats intermediàries presenten, de forma unànime, un caràcter particular:
La seva escala els permet desenvolupar de forma privilegiada qualitats d’urbanitat, de civilitat,
sent espais privilegiats en què els rurals es transformen en ciutadans.

(Gault,1989:75)”

Formar part d’una xarxa urbana rural no és el mateix que ser perifèria urbana. Una regió agrícola no és una àrea necessàriament depenent d’una metròpoli o d’una gran ciutat propera. El cas de l’àrea vitivinícola del Penedès és un exemple. Tot i formar part de la Regió Metropolitana de Barcelona manté una estructura econòmica i cultural pròpia que li dona un grau molt elevat d’autonomia i genera en el seu interior una societat cohesionada que permet projectar els valors del seu territori més enllà del sistema metropolità del que en forma part.

Mentre que les metròpolis tenen un efecte depredador sobre les seves àrees agrícoles properes i les tracten com a espais buits que cal omplir amb les macro necessitats metropolitanes que no caben dintre, les mesòpolis es caracteritzen per ser un territori agrícola ric amb un sistema de ciutats mitjanes i petites que permeten integrar el sistema rural a l’urbà en termes d’igualtat. Formen els tipus d’hàbitat urbà que en major mesura contribueixen a la conservació del rural com un espai diferenciat, i alhora es vinculen, al seu través, a la urbs global. D’altra banda són necessàries per l’equilibri i complement econòmic i ecològic del propi sistema metropolità.

Les ciutats generades pel propi territori agrícola tenen, intrínsecament, un respecte cap el seu entorn ja que han nascut i s’han desenvolupat a partir de l’agricultura. Aquesta xarxa urbana – de ciutats petites i mitjanes i petits pobles-, molt ben inserida en el medi rural, permet desenvolupar industria derivada – la vinicultura en el cas del Penedès- i generar serveis des del seu interior. És una economia pròpia i diversificada que l’allunya del perill de caure en l’estructura de les ciutats dependents d’un sistema superior –seria el cas de ciutats que neixen o es desenvolupen entorn d’una gran indústria -l’automobilistica, per exemple-, o de les ciutats dormitori.. A la vegada que el procés evolutiu de la seva història, lent i dilatat, com solen ser els sistemes rurals, generen una base cultural sòlida que proporciona una envoltant cohesionada del sistema territorial.

El Penedès posseeix aquestes qualitats mesopolitanes. Té la capacitat de poder autoestructurar-se i projectar-se a l’economia global sense necessitat de dependre en exclusiva de la jerarquia metropolitana. Tot i això, la interacció amb l’entorn metropolità i amb els altres sistemes agraris és necessària per configurar una xarxa de relacions al mateix nivell  que propicii un intercanvi profitós i equilibrat entre les parts, evitant d’aquesta manera els ensurts de la colonització metropolitana pura i dura que, en alguns moments històrics i en alguns indrets del Penedès, s’han produït o s’estan produint.

Cal un debat profund sobre aquesta situació i és necessari evitar les veus simplistes que defensen un sistema entregat totalment a la metròpoli; un sistema que facilita la implantació de macro instal·lacions metropolitanes, molt dependents de l’exterior i de dubtosa eficàcia econòmica, i que incentiva creixements residencials que augmenten el parc, ja de per si elevat, de la ciutat dormitori.

En el fons de la qüestió rau la defensa d’un model productiu, cultural i econòmic que, inclús, a curt termini pot ajudar-nos a sortir de la crisi de manera més efectiva que els cants de sirena, del ‘tot si val per crear llocs de treball’. A hores d’ara, l’agricultura, és un valor a l’alça -tant pel potencial dels seus recursos econòmics, com per l’equilibri ecològic que representa i pel paisatge que genera- que cal saber gestionar per donar resposta racional i contundent a les falses alternatives metropolitanes.

Anuncis

2 thoughts on “La Mesòpoli de l’àrea agrària penedesenca

  1. Molt bon article! Com molt bé has dit, la clau de tot plegat rau en la velocitat. Un sistema rural equilibrat i productiu demana temps, és lent però fiable. Malauradament, fa massa temps que els nostres polítics només miren de donar respostes a curt termini, provocant greus alteracions socio-econòmiques a mitjà i llarg termini.
    Ara mateix ja és palpable com aguanta la crisi el sistema rural del Penedès, amb noves plantacions de vinyes als darrers anys, i com l’aguanta el sistema urbà basat en els sector més afectats, i amb un atur elevadíssim.

  2. Ara n’hi han! Aquesta s la pedagogia que ens cal a la comarca, idees noves i arguments de qualitat.

    Merci 4fonts !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s