180 anys de servei públic

A finals d’aquest mes assistirem a un dels relleus i, previsiblement, a una de les jubilacions més esperades en el si de la política vendrellenca: Benet Jané, alcalde durant dos anys en aquesta legislatura, deixarà pas al seu incansable col·lega d’aventures polítiques Martí Carnicer, que ostentarà el càrrec fins les municipals del 2015.

La veritat és que El Vendrell no ha estat mai un poble ric en varietat d’alcaldes. De fet, des de la constitució dels primers ajuntaments democràtics – hem de situar les primeres eleccions locals a l’any 1979 – fins el dia d’avui, només quatre persones s’han alternat en l’alcaldia: el propi Benet Jané (durant les legislatures 1995 a 2003 i posteriorment de 2007 a 2013), en Martí Carnicer (des de 1979 a 1995, tot i que en els últims anys el va succeir Josep Maria Llasat i ara, de nou, durant el període 2013 a 2015) i la també socialista Helena Arribas durant els anys 2003 a 2007. És a dir, en 34 anys El Vendrell només ha vist quatre alcaldes, tres pertanyents al PSC i un a CiU.

El problema però, s’ha estès en tot l’àmbit de la política local. No només la poca varietat, i per tant, la falta de regeneració democràtica afecta a les persones que puguin optar a l’alcaldia, sinó que també els propis regidors i regidores han encadenat legislatura rere legislatura, fins al punt que en l’actualitat, la totalitat de l’equip de govern consagra la suma de 180 anys dedicats al servei públic a l’Ajuntament del Vendrell.

Que la falta de regeneració política pot tenir varies causes, és una qüestió que ningú discuteix. En tot cas però, amb independència de si la culpa és dels mecanismes interns dels propis partits que impedeixen la promoció de noves figures o bé de la falta de relleus vàlids, la realitat és que aquests mandats tan extensos acaben fent qüestionar la política com a vocació, per deixar pas a entendre la política com un ofici més en el que enriquir-se.

De més a més, aquest immobilisme polític també comporta un immobilisme d’idees. Des de l’any 1979 amb la primera legislatura de Martí Carnicer o des de l’any 1995 amb la primera de Benet Jané no només ha plogut molt, sinó que El Vendrell ha canviat molt. Del que érem, una població que s’enriquia per la construcció i el turisme, hem passat a ser un dels municipis amb més atur de Catalunya, precisament perquè és en aquests sectors on la crisi ha colpejat de manera més forta. I tot i l’obsolescència d’aquest model, els nostres polítics són incapaços de buscar alternatives i segueixen apostant pel que han vist que temps enrere els ha funcionat, com el totxo i la urbanització del sector de “Les Deveses” o la multisectorial Fira de Santa Teresa que perd sentit en favor de fires de productes artesans i de proximitat.

No evolucionem perquè hi ha elements que ens encadenen al nostre propi passat. Durant aquesta legislatura, s’alternaran a l’alcaldia els mateixos dos personatges que se la van disputar en les primeres eleccions democràtiques, fa exactament 34 anys. Des de llavors, El Vendrell ha passat d’encapçalar els rànquings dels més pròspers a encapçalar el llistat dels pobles més endeutats de Catalunya, a més de tenir un dels índex d’atur més alts. A vegades, el pas enrere no només cal fer-lo en favor de la regeneració de la política, sinó també per la subsistència de la pròpia vila. I ara és aquest moment.

Anuncis

43 thoughts on “180 anys de servei públic

  1. Potser el més preocupant no és la persistència al llarg dels anys d’unes poques persones sinó la persistència de les mateixes IDEES. Quin millor moment que ara (en plena crisi) per reflexionar sobre la necessitat del canvi (d’ idees, de model, de política, de valors, de persones…).

  2. Creo que voy a presentar en la “finestreta” una propuesta para que le hagan una estatua en la rotonda esa tan fea que hay justo al lado de la OTG (Inem)

  3. .
    Al meu parer ,el més greu és la herència del deute que deixeran aquests politics i els seus ajudants (regidors de hisenda )

    Aquest deute ,l´haura de pagar els nostre fills,i nets,de veritat és inacceptable que unes quantes generacions paguin el deute d´una sola generació.

    Economicament parlant és molt greu transmetre deute de llarg termini als altres generacions ( ni-nis , amb atur pels nuvols, les poques perspectives que hi ha ,la persistència de la crisi,)i a tot això l´hem d´afegir la nova politica de la UE d´austeritat -mai més a base de credit-,per fer una Europa competitiva.

    Doncs com podeu imaginar les properes generacions(nostre fills i nets) ?no podran tornar aquests diners , de quina manera ?com ?de on?…

    Amb aquestes perspectives,podem esperar fiins que es pagui el deute i és torni a equilibrar les balances i això al menys necesitará 30 anys llavors podem comencem a veure alguna millora notable en la infrastructura del Vendrell,
    mentrestant reseu que puguin pagar la llum ,i mantenir las carreteras , neteja i els 4 miserables parcs que hi ha

    Jo no sóc pessimista, però podeu imaginar sols la situació, pregunteu pels interesos bancaris que paga l´ajuntament al dia ….

    És cert que tots els municipis d´Espanya van vuire i creixer a base de credit , però és que en el cas del vendrell no es reflecteix com a (Reus , Gava ,Vilanova) , tots aquestes cuitats sí que s´han endeudat però els seus cuitadàns van nota la millora ,
    allà sí es percep la millora any rere any en places , parcs , biblioteques,centres comercials , la neteja dels carrers , la qualitat de l´immobiliari urbà.

    Se sap que algun dia han de marxar , perquè res és per a sempre, però igualment dono les Gràcies a la persona que ha escrit aquestes paraules, per resfrescar-nos la memòria. y començar pensar a plantajar solucions perquè no és torni a reapareixer aquest model de politic.

  4. EL problema es el de sempre, l’unica manera per canviar les coses es fer-los perdre la cadira, es el que més por tenen. per aix¡o cal l’unitat d’acció temporal d’entitats i societat civil que estiguin disposades a fel’s-hi front,

  5. Dudo mucho que eso sea posible Arturo, ya que son ellos los que disponen de los medios suficientes para poder hacerlo. Si tienen a los medios de comunicación comprados o subvencionados, llámalos como quieras y son lo suficientemente potentes para cambiar la opinión de la masa, y ejemplos tenemos cada semana, no pretendas con cuatros carteles y unas reuniones vecinales cambiar algo que ellos manejan a la perfección….de ello viven, y manejan la situación a la perfección,

    • ja se sap això, Juanma.però amb la resignació no en sortirem, em nego ha tenir que viure en un sistema feudal.

  6. Pues bienvenido al club…..ahora bien….prepárate ante los fieles servidores de esta patraña, porque también remas contra corriente…..me alegro Arturo

  7. M’ancanta…. El que no puc es deixar de donar-vos la raó en l’argumentari de l’articulista ni en els dels comentaristes. Teniu tota la raó…Els fets son les fets i les xifres les xifres i no es poden contradir.
    Jo he intentat fer un retrat robot dels protagonistes i de la seva actuació “abans de” i, oh sorpresa, m’aflora un grup de gent – tots ells – molt implicada en la societat civil, molta xiruca i molt esport, decidida a canviar el Món, jove i nostrada, el país i el partit per davant de tot, de forma majoritarària idealistes. El retrat es així i el resultat decebedor.
    En el cas de que hi afegiu les candidatures per trencar esquemes – a Vendrell n’hi ha hagut massa – multiplica per “n” la ramada de protagonistes i amb unes característiques molt similars.
    Ens agrada, i està de moda, culpar els polítics de les grans mancances que presenta la nostra societat. Us heu parat a pensar el camí recorregut per aquesta gent – plena de projectes i de ideals – per arribar a assolir els defectes i maldats que s’els hi atribueixen?
    Han tastat poder – el Poder es la droga més adictiva que es coneix – s’han acomodat a la situació, s’han estacat a les poltrones i “estimen” o creuen que fan un favor a la ciutadania. Transformació que pateixen fins i tot els mes purs i castos dels nostres conciutadans, a canvi de diners….
    Si hi son es per la permisivitat masoquista de la societat civil que durant els anys de vaques grasses no l’hi importa que a Casa de la Vila hi hagi la major col.lecció de pongos – vila si i vila també – sempre que no fossin un estorb.
    No hem de començar canviant els manaires, comencem canviant la societat, ja que es la que ha permés – per deixadessa com a poc – tant desgovern i tanta disbauxa de diners que indefectiblement pagaran els vilatans.
    Alguns dels comentaris reflectits en diverses entrades a diversos articles els he sentit en bastantes boques i s’han acabat en l’actitut profund carácter mesell quan han tastat el poder.
    Avui no estic positiu, si em voleu contradir ho podeu fer, abans feu l’exercici de mirar el vostre entorn i pensar si creieu que la societat ens permetrà canviar. Jo torno a caure en el desencís. La societat civil es morta….

  8. Tienes toda la razón del mundo Josep, y es algo que vengo denunciando hace ya muchos años.
    Queda por descubrir si esta sociedad está muerta o dormida, aunque yo también soy de los pesimistas.
    Un saludo

    • Jo recordo un temps, juanma, en el que la instrucció des dels partits polítics era controlar la societat civil i de tant control l’han ofegat. Avui els brots que resten son incapaços de sobreviure sense el diner que donen els manaires per contentar estomacs agraïts i obtindre vots.
      Estic a la política perque no vull que ningú la faci per mi.I, per damunt de tot, que ningú em salvi. Que de solvadors, profetes i xerraires ja n’he conegut massa.
      Respondiendo a tu pregunta: Sin dudar está muerta. O tu la puedes detectar….., a la sociedad civil o a su fuerza que es la suma de las fuerzas y virtudes de los que la componen…..

  9. OK, ja ho he entés: Una societat morta, zombie, amb les constants vitals a zero….i vosaltres voleu fer alguna cosa al respecte? o preferiu deixar-ho així? Tots som lliures i també responsables del que triem. Què trieu vosaltres?

  10. Para que una parte de esta sociedad reaccione se necesita de aquello que precisamente esta en poder del establishment, y como ya he explicado manejan a la perfección.
    jguarinos no entiendo tu pregunta…..hacer algo al respecto? dejarlo así?

  11. Perdona Juanma, potser no m’he sabut explicar prou bé. Crec que ja heu denunciat l’estat de la situació d’una manera prou clara. Ara el que jo vull saber ( i tinc la sospita que molts dels lectors d’aquest bloc també) es si a més a més teniu alguna proposta per modificar la situació actual. En cas afirmatiu, la voleu compartir amb nosaltres? Desde el meu punt de vista la queixa és necessària però mai suficient per posar en marxa un canvi. Per que hi hagi canvi és imprescindible l’acció. Salutacions.

  12. jguarinos te puedo decir a título individual, que más que una denuncia sobre la situación, son cifras y datos inapelables.
    Otra cosa distinta es si ese descontento se traduce algún día en un movimiento que pretenda cambiar las cosas……
    De todas formas, dudo mucho que algo así incomode a estos profesionales del engaño, que con un ligero movimiento de piezas te silenciarán, te desprestigiarán y crearan en un abrir y cerrar de ojos una opinión negativa de la masa social utilizando los medios subvencionados por nosotros mismos.
    Es triste pero es así…..

    • O sigui, resignació? Si és així potser ja no cal allargar més el debat i podem demanar als directors de les 4 fonts que ens pengin un altre dels seus interessants articles. Gràcies Juanma per la teva sinceritat. La resta penseu el mateix?

  13. Jo ja fa temps que vaig optar per estar a la política. Perqué crec en la resurrecció de la societat civil, en la fortalessa que dona saber una má a la teva má, en la solidaritat entre els iguals enfront dels poders i els mercats, en saber que no estás sol obrint via en el camí contra corrent, en defugir els obscurs paranys dels interessos contra el Poble i sobretot en que l’única via de salvament es la solidaritat humana.
    Tres cites importants que vull fer:

    ESPRIU:
    “Tenim la raó
    contra bords i lladres
    el meu poble i jo”

    Bertolt Brecht
    “Des del fon de la fossa mes profunda
    et veuran germà,
    el teu clam sentiran
    només els esclaus
    t’alliberaran”

    Ovidi Montllor.- “Lliçó de sumes i verbs”

    Un moment!
    No ens precipitem.
    Primer pensem.
    Jo pense,
    tu penses,
    ell pensa,
    nosaltres pensem,
    vosaltres penseu,
    ells pensen.
    Tots hem pensat, ja?
    Llavors cal que fem,
    no estiguem parats.
    Jo pense…
    què fas?
    Tu penses…
    què fots?
    Ell pensa…
    què fot?
    Nosaltres pensem…
    què fotem?
    Vosaltres penseu…
    què feu?
    Ells pensen…
    Bé. Llavors:
    Fem, fem, fem i callem,
    fem, fem i callem.
    Home, jo…
    I jo…
    I jo…
    I jo…
    Un més un
    són dos.
    Dos més un
    són tres.
    Tres més un
    són quatre.
    Doncs, xiquets,
    no deixem
    que ho faça un altre.

    Us recomano el video que no he sabut penjar i que creieu una mica en alló que ens diuen aquests tres, que van ser respectivament: un solitari marginat pel sistema, un roig perseguit per les idees i algú que va morir de cancer cansat de lluitar contra corrent.

    Perdoneu la llargada pero era el que volia dir.

    • Gràcies Josep. Jo em quedo amb la d’Ovidi Montllor. Vull preguntar-te una cosa perque no m’acabo d’aclarir: Dius que la societat civil és ben morta i també que creus en la seva resurrecció. Què podem fer per fer-la resucitar? Tens alguna idea que vulguis compartir?

  14. Emocionante Josep…..
    Me quedo con Espriu aunque con matices…..
    Fácil sería si viéramos esa línea que separa al pueblo dels lladres, pero repito una vez más…..ellos se han encargado de tejer esa red invisible y han comprado y manipulado parte de esta sociedad carente de valores, solo de interés personal, Y la posicionan en contra de cualquiera que levante un poco la voz.

  15. Una mica de resposta a tots dos:
    Que s’han de fer coses es evident, idees no en falten, el problema es qui i com es comença.
    jo faig servir un sistema, de forma radical.
    A saber:
    1.- Aboco el que penso sempre per endavant.
    2.- Crec en la transversalitat dels problemes, que no son d’un color o d’un altre, son de tots.
    3.- Intento veure – i dir – la part ridicula de la transcendència que presenten els manaires.
    4.- Crec fermanent que s’ha de seguir el sistema de CCOO. per dinamitar el sindicat vertical, des de dins, sense pressa i sense pausa.
    5.- Utilitzar les “seves” Lleis i els seus reglaments per endogalar les “seves” accions. i que siguin victimes del seu propi parany.

    Em complau i em sorpren que encar quedi gent – som pocs – que cregui que el canvi es pot fer i que es preocupi per si hi ha ha futur o no.

    Gràcies per escoltar la meva tabarra.

    Josep

  16. De tabarra nada Josep, es un auténtico placer.
    Quien se pronuncia y no coincide es borrado y eliminado….referente al punto 1.
    Los problemas efectivamente son de todos…..de todos los honrados, por supuesto.
    A ellos les da igual lo que pensemos o digamos……tú ríe…yo cobro.
    El sistema de CCOO es sencillamente eso….un sistema que sobre un papel es realmente maravilloso, pero para eso esta la raza humana y el dinero….para destrozarlo.
    ¿sus leyes? contra eso es imposible luchar….le juzgará uno de ellos, Jordi Évole nos lo demostró el pasado domingo, y si les vences, son indultados…….
    Un saludo

  17. Ostres! Perdoneu que hem tingut el debat desatès. He llegit una mica per sobre tots els vostres comentaris, més tard en faré un comentari, que tan de pessimisme no pot donar-se com a bó! Moltes gràcies a tots, de moment Jordi, els “directors de les4fonts” aquesta setmana no us penjaran cap article hehehe. Esperarem a la vinent que promet interessant: pressupostos i relleu d’alcalde!

  18. Si la gent d´un poble no és actiu, reivindicatiu i no s´implica, com voleu que ho fassin els seus representants?, els polítics professionals el que no volen és feina, és barallar-se amb el poder superior, l´anar passant, que la localitat funcioni per inèrcia.
    Si els conciutadans no apreten, ells faran el mínim, la culpa és del qui no lluita per canviar res, els qui parlen i no exigeixen canvis també són culpables, amb queixes solsament no s´arreglen els problemes, com molt bé defensa el Juanma aquí i a una entrada on es parlava de Torrelodones, cal implicació personal real de la gent, exigir perquès.
    Un exemple més, totes les iniciatives de mobilitat a la comarca, ja siguin en tren o per carretera estan venint del mateix municipi, curiosament el municipi que ha fet un canvi de govern,pensem en això, els canvis es fan no s´esperen i quan hi ha masses interessos personals per damunt del poble costa que cap iniciativa fructifiqui, l´estatus actual a molts ja els convé.

  19. Efectivamente Guillem has dado en el clavo.
    Una localidad como la nuestra funciona por inercia gracias a los técnicos municipales que realizan su tarea independientemente del político que le toque.
    Podemos decir y sin miedo a equivocarnos que funcionaría igual si los mandamos a todos de vacaciones 1 año…..que es más o menos lo que lleva haciendo una de las representantes del PP desde que juró el cargo, y sigue funcionando igual de mal que cuando estaba.
    Por suerte la perderemos de vista cuando desaparezca el que mal aparca que es el que la puso donde está.

  20. Com puc saber els convenis dels treballadors del Vendrell.
    Me lo puedes decir JUANMA , es verdad que tienen tantos privilegios ?

  21. Primer . Article 20
    Beques per a l’estudi
    Els imports de les beques d’estudi, adaptades al sistema educatiu vigent, experimentaran un increment anual segons l’establert en la clàusula de revisió del present
    Acord, quedant establertes per l’any 2009 en:
    Escola bressol: 142,90 euros
    Educació infantil: 119,10 euros
    Educació primària: 119,10 euros
    ESO: 119,10 euros Escola Oficial Idiomes: 119,10 euros
    Batxillerat / CF mitjà-superior: 166,70 euros
    Universitat: 273,90 euros
    Ensenyament adults: 59,55 euros (1)
    (1) Per aquests estudis caldrà acreditar un mínim del 75% d’assistència a les
    classes.
    Aquest ajuts són tant per als treballadors/es com per als seus fills i parella

  22. Ulleres i lents de contacte
    Prèvia presentació de factura original i prescripció facultativa, l’import màxim
    és de:
    Muntura: 83,36 euros
    Lents: 83,36 euros
    Lents bifocals o progressives: 166,72 euros
    Lents de contacte: 166,72 euros
    La periodicitat mínima serà cada dos anys

  23. Odontologia
    Prèvia presentació de factura original i justificant mèdic, s’abonarà fins a un
    màxim per tractament i/o exercici natural de 833,49 euros, d’acord amb el següent
    barem:
    de 1 euros a 166,70 euros 95%
    de 166,71 euros a 333,39 euros 90%
    de 333,40 euros a 500,09 euros 80%
    de 500,10 euros a 658,45 euros 70%
    de 658,46 euros a 833,48 euros 60%
    més de 833,49 euros 50%
    Ortodòncies:
    L’import màxim anual i/o per tractament serà de 833,49 euros.
    S’abonarà com a màxim una neteja bucal per cada exercici natural

  24. És part de sou encobert. Com en l’empresa privada quan el menjador de l’empresa costa el menú 2€, o la màquina de begudes treu cafès a 10 cèntims.

  25. Per als treballadors bé “” “però per seus fills i parella i alts càrrecs es l’hem de pagar nosaltres,,,, és indignant ??????

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s