Amb catalanitat de Tàpies

02.05.13 | MONTSE OLIVÉ BALLETBÓ

….llegia amb atenció un escrit on parlaven que el cos és el primer suport dels signes que després acaben sent suport dels cossos, dialèctica aquesta emprada molt sovint per la literatura medieval i valorada per M.Tournin que hi troba una clara similitud en la Passió de Jesús; una relació trastocada entre signe i cos.

La coincidència iconogràfica entre els manuscrits medievals i la pintura d’en Tàpies no es casual. Després en el transcurs de la història, Renaixement Italià, aquests còdex medievals van perdent la fusió entre pintura i escriptura en benefici de la concepció de la totalitat icònica, excloent els signes de la escriptura.
Per aquest fet, trobem que l’únic element escrit en l’obra de Tàpies és la seva rúbrica. Pòsit fecund de tota la seva obra. És la seva signatura la que creix, es multiplica, esdevé una creu, una ix, un borrall, una escala, un grafit, en una continuada regressió que el permet aprofundir en els estadis primordials de lo gràfic. Números i signes alfabètics gaudeixen del prestigi de la immaterialitat.
Fem ara un punt de flexió davant la obra d’en Tàpies. Una obra marcada en la seva joventut pels esdeveniments polítics turbulents de l’època, com la guerra civil, i el moviment nacionalista català. Parlem sobre tot de l’obra inclosa en l’època dels 70 on trobem una trajectòria molt marcada per l’esperit de la reivindicació amb títols com “Pintura romànica amb barretina” i “Sardana” del 1971, “Inscripcions i quatre barres sobre arpillera” del 1971/72 entre d’altres, on descobrim un Tàpies que sempre va fer costat a la causa nacionalista compromès seriosament amb la Caputxinada, i amb la tancada de Montserrat a l’Assemblea de Catalunya. Tàpies també va contribuir a la celebració del 40è aniversari del PSUC amb un gouache impactant que va esdevenir tota una icona. L’artista recolzava la catalanitat del PSUC per seva gran contribució en la lluita per les llibertats.Enyorem ja la figura d’Antoni Tàpies, mestre de la matèria, del simbolisme, artista amb fort compromís cívic amb la causa catalanista. Un home d’idees de progrés. Un artista que va saber trobar la poètica de lo quotidià, de lo viscut, en la banalitat del dia a dia que a voltes corroeix l’esperit.

Trobem en l’obra de Tàpies l’idea del Art com amplificador de la consciència i com a instrument humanista i social que presideix tota la seva cronologia.

Tàpies artista experimental, compromès i valent, contra tota corrent.
Gràcies a la persona, gràcies al mestre que sempre serà un referent.M.O.Balletbó
Salmaldon
Febrer del 201

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s