Cap a un nou model urbanístic?

PAU BATLLE I SOLÉ

El planejament territorial de les últimes dècades de l’era democràtica s’ha fet en funció de l’economia,  donant per assentat que la qualitat de vida se’n beneficiaria de manera automàtica.  No ha estat així, els avenços socials que han costat tants anys de lluites a varies generacions s’ha desmantellat en un no res, molt abans que arribés la crisi. Ara l’estructura heretada ens mostra el gran error d’un model expansionista que ens ha abocat al caos.

El model basat en la dissipació del sistema metropolità sobre els territoris agraris confrontants està fent aigües. Aquests, aparentment més fràgils aguanten l’embranzida de la crisi amb més solvència i tenen més possibilitats de reeixir davant la capgirada situació econòmica.

El cas del Penedès, tot i estar dotat d’una coherent estructura territorial, és un exemple de colonització metropolitana sobre un territori agrari.

La metròpoli, per la seva naturalesa, és expansivament depredadora. Utilitza el territori obert sense cap mirament ni compensació. Entenent, des de les altes esferes de poder,  que la seva sola presència portarà riquesa. Però, com s’ha pogut comprovar, fins ara no ha estat així. L’herència de l’especulació immobiliària, l’atur i la presència d’un model amb característiques de monstre difícil de digerir són els únics regals que ens ha deixat.

No és el mateix el comportament d’un territori agrari. Les seves ciutats respecten el propi entorn agrícola, ja que aquest és la seva font de riquesa. El Penedès actua com una Mesòpoli (ciutats dins un sistema agrari).  No es tracta de defensar un model “bucòlic” sinó de potenciar les qualitats intrínseques que li donen la fermesa necessària que el projectin més enllà de la crisi.

No hem de perdre de vista que aquesta dissipació metropolitana sobre el sistema agrari s’ha fet amb el vistiplau de tots.  Segurament convençuts de la doctrina neoliberal  que postulava el progrés i el creixement, com a pedres fonamentals de l’economia, mentre impulsava una expansió urbana de dimensions desconegudes, més pròpies d’altres èpoques de revolucions industrials.

S’han capgirat els paràmetres que empràvem per dissenyar el territori deixant al descobert la veritable realitat: la falsedat d’alguns dels seus paradigmes més reverenciats -el ‘creixement’, per exemple-.

Què cal fer davant de la desorientació i el desconcert que la situació genera?  Es postula resoldre les prioritats –els que proposen sortir de la crisi a qualsevol preu– però segurament seria més assenyat preguntar-nos què és el més important pel model de societat que pretenem. Apostar pel creixement urbanístic íntimament lligat a l’economia seria un error després de veure les seves nefastes conseqüències.

En aquesta situació, hem de seguir fent ‘metròpoli’? o fixar-nos en les potencialitats que ens brinda un territori més equilibrat, com l’agrari, que permet aportar propostes regeneradores  que calmin el frenètic caos d’inconsciència en que es troba immersa la metròpoli.

Ara, des de les perifèries agràries, la nova situació ens permet fer propostes agosarades per contrarestar la disbauxa metropolitana i contribuir a suavitzar els conflictes entre  models antagònics i, a la vegada, interactuar amb territoris veïns proposant un veritable intercanvi entre sistemes complementaris i ja mai més esperar que ens vinguin a vendre collarets de vidre.

Anuncis

2 thoughts on “Cap a un nou model urbanístic?

  1. L’article està molt bé, concís i directe, però tot això ja ho han postulat des de fa temps les feministes més versades en l’urbanisme. Critiques que fins ara el plantejament ha estat econòmic però no en proposes cap altre deixant-nos a nosaltres parlar, doncs bé, jo crec que n’hauria de ser un d’inclusiu que acceptés la diversitat real de cada àrea. Les ecofeministes tenen molt bones idees sobre la construcció, l’empoderament i sobre tot una nova economia basada en una millor relació entre la persona i l’àmbit rural, que és més aviat en el que ara vivim. Apostem per la transversalitat!

  2. Estic d’acord amb l’article que el Penedès és una mesòpoli i que el territori s’estructura a partir de xarxes, les quals són interessants i mereixen fins i tot ser potenciades. La metròpoli com a tal no és un model extrapolable aquí.

    Són les ciutats en xarxa un dels temes que a mi, personalment, més m’interessen. La interacció territorial és fonamental perquè el propi territori estigui vehiculat en espais i punts de trobada, siguin agràris o urbans. I sobretot, particularment, és molt interessant el límit de la ciutat amb el territori. Centrant-nos en el cas del Vendrell, per exemple… conèixer quines són aquestes “ferides” molts cops mal curades, i saber-li trobar una cura fa que la ciutat sàpiga treballar els seus límits difusos entre urbà i rural, entre paisatges (naturals i antropitzats). Fa que les ciutats agafin com a temes propis qüestions abans ignorades i realment interessants. Recomano un llibre “Living in the endless city”, on es veu clarament amb les grans urbs actuals com la no planificació porta a desastres urbans de dimensions colossals.

    Tot i així, i com diu el comentari anterior, trobo a faltar concreció. D’acord, sabem que el sistema actual i que hem dut fins ara no ha portat tot allò que s’havia dit (i que encara alguns volen continuar implantant, com el cas del PGOU del Vendrell i l’últim Pla Parcial presentat). És més, és un model per mi equivocat, tant a nivells locals com a territorials. Però no només això, quina ciutat volem? quina relació amb els pobles veïns establirem? Com es vehicula aquesta xarxa de comarca i de territori, aquesta mesòpoli, amb nodes molt més potents que els altres?

    Preguntes a resoldre en un futur si volem conservar la dicotomia que ens caracteritza arreu del Penedès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s