El Vendrell…lodones?

08.04.13 | LES4FONTS

Gràcies a un dels comentaris a l’article anterior, “Superglue: 80.589€”, així com també d’alguns comentaris que expliquen que ja s’estan movent en aquesta direcció, hem pogut conèixer el cas de “Vecinos por Torrelodones“, una associació de veïns reconvertida en partit polític, que en les passades eleccions municipals van obtenir l’alcaldia d’aquest municipi de la Comunitat de Madrid, conegut pel seu casino.

Vecinos és, tal i com es defineixen en el seu propi web, un grup de professionals (aquest és l’alt perfil de l’equip de govern) que, després de vint anys d’equips de governs emparats per majories absolutes deixant de banda els interessos dels ciutadans, fan un pas endavant i decideixen sacrificar temps i diners en esdevenir una alternativa seriosa de gestió municipal. I aquest pas els ha anat perfectament bé: a les eleccions municipals del 2007, les primeres que es presentaven, van obtenir una representació de 4 regidors.  A les corresponents del 2011, en van treure 9, aconseguint finalment governar. I tant és el seu èxit que no només el Jordi Èvole els hi fa una entrevista sinó que -ells sí!- aconsegueixen superàvit en temps de crisi.

Però els exemples d’Ajuntaments gestionats per veïns farts de la política convencional que decideixen fer un pas endavant i unir-se no s’acaba aquí. A Catalunya també en tenim alguns exemples: la Candidatura Activa pel Figaró (CAF) del municipi del Figaró (Vallès Oriental), Junts per Balenyà del municipi d’Hostalets de Balenyà (Osona), o encara més aprop, la gent d’Units per Masllorenç o el partit Alternativa Altafulla, a més de +Bellvei. Tots ells al govern dels seus respectius pobles.

En altres municipis -i malgrat no formar part dels equips de govern-, el sorgiment d’aquest tipus d’iniciatives ciutadanes allunyades del paraigua dels partits convencionals i amb ànims de millorar la gestió pública també ha tingut èxit. En aquest cas, podem citar els exemples de la “Crida Premianenca” a Premià de Mar, El Nou Moviment Ciutadà del municipi de Cambrils, Compromís per Ripollet (de fet, és curiós el cas d’aquesta comarca, on totes aquestes candidatures estan associades a les Candidatures Alternatives del Vallès, CAV) o l’Ara Reus, a la capital del Baix Camp.

I la reflexió és… com és que sorgeixen aquest tipus de moviments ciutadans? Què els incita a dir prou i plantejar una alternativa? Aquesta colla de valents que busquen millorar el seu municipi combinen, molts d’ells, la inexperiència de la gestió pública vs. treballar a l’empresa privada. La inexperiència política vs. la voluntat de canvi. El clientelisme, l’amiguisme, la mediocritat en molts partits, la inexperiència i la falta de coneixement en àrees concretes són algunes de les raons que porten a aquestes situacions. No només les úniques, sinó moltes d’altres que van lligades d’aquestes primeres: els endolls de familiars a posteriori, contractes a empreses amigues, no dubtar de la professionalitat de treballadors només pel simple fet de tenir un carnet…

Si més no, a aquesta gent no els hi fa por la frase que tants cops hem sentit de “tota la vida s’ha fet així”, sense dubtar ni reflexionar sobre aquesta afirmació. Una afirmació que no té resposta al pas del temps, als canvis i a les noves necessitats dels pobles i ciutats, però sobretot, dels problemes dels ciutadans i ciutadanes.

Malgrat aquests exemples que hem vist de total o relatiu èxit, aquesta fórmula no és nova a la vila. Ja hem tingut valents i agosarats que ho han intentat. Què ha fallat, però: la llista de la gent que ha composat el projecte, el projecte en sí, la manca de serietat i lideratge, fer les coses durant la campanya igual que els altres partits tradicionals, picar poca pedra…? Preguntes que aquests valents s’hauran de preguntar si volen dur-ho a terme i en volen treure un resultat positiu.

Com hem vist, hi ha nombrosos exemples de ciutadans i ciutadanes que decideixen fer un pas endavant i arriscar-se pel bé del municipi; i en alguns casos aconsegueixen guanyar les eleccions i es constitueixen en el govern del poble i en d’altres tenen un paper més moderat a través de l’obtenció d’un, dos o tres regidors, formant part de l’oposició al consistori.

En tot cas, són veïns preocupats per la gestió i decideixen fer un pas endavant. Dir la veritat, ser sincers a la ciutadania, veure que els seus problemes també són els de la resta. Veïns convençuts que els partits convencionals, o més aviat, la gent dels partits convencionals, no han ajudat (i també han provocat) situacions lamentables. Als que donin el pas al poble, molta sort i endavant. Als de sempre, atenció i estar alerta.

El temps dirà…

Anuncis

25 thoughts on “El Vendrell…lodones?

  1. Personalment crec que les sigles i el lloc és indiferent, penso que el més important és trobar la unió d´un grup de gent que pensin en aplicar el sentit comú en les seves decisions.
    Actualment, en la majoria d´ocasions trobem en els primers llocs dels partits polítics gent mediocre, que viuen de la política, que tenen aquesta com a professió i que per tant, buscaran en primer lloc els interessos partidistes, i en segon lloc un protagonisme fàcil, el que anomenem “la foto”.
    Fins que no hi hagi un canvi de mentalitat, on en general, s´entengui que és més important formar part d´una cosa gran, amb cara i ulls, que no pas el protagonista d´una petitesa, la cosa no millorarà.
    Cal entendre que el bé comú està per sobre del bé d´un mateix, la crisi de la classe política, no és res més que la crisi dels valors, ara per ara molts es pensen que només aprovant mocions i dient allò que és politicament correcte ja tenen la feina feta, però la realitat és que els problemes s´arreglen treballant al carrer o prenent decissions peti qui peti, i els mediocres no volen feina, volen estar tranquils i que els deixin tranquils, i així costa que la societat millorii canvii, el sistema no varia, és el sentit crític el que fa avançar el món, no ho oblideu mai, sinó continuariem essent la majoria serfs de la gleva.

    • Estic d’acord amb tu Guillem. En la política local potser no fem massa cas a les sigles, sinó a les persones que encapçalen i conformen una determinada llista electoral. Ara bé, el problema és que segurament, els partits “de sempre” no apliquen la regeneració en les seves llistes i els relleus acaben sent pocs; cas flagrant el del Vendrell, amb uns candidats que repeteixen des del 1979. Això, i el fet que també assenyales, que és la gent que s’aferra a la cadira. Crec que és precisament en aquest marc on s’expliquen el sorgiment d’aquests partits o més aviat agrupacions d’electors, gent que veu els mateixos polítics de sempre que apliquen les mateixes polítiques de tota la vida, sense aire nou i sense que funcioni en regles del joc mai vistes.

  2. Jo crec que en les properes eleccions si hi ha un grup amb cara i ulls que sàpiga vendre un producte míniment sòlid es pot emportar el gat a l’aigua en localitats com el Vendrell.Els partits clàssics estan alli perquè hi han d’estar, però dins també hi ha rivalitats i confrontaments i no sempre es fa servir la democràcia per resoldre alguns poblemes. Altres partits es pensen que per anar de guays i d’alternatius i vivint a mig camí entre mart i la lluna es pot guanyar unes eleccions amb gent que té molts problemes per resoldre sense resposta.. Si es posa seny i un grup maco es poden aconseguir moltes coses al Vendrell. Ara és un municipi sense oposició. La gent que li posi el cascavell al gat podrà ballar amb la més guapa o guapo. No siguem sexistes.

  3. El que fa falta es gent que estigui disposada a implicar-se , per fer fora aquesta classe politica que ens a portat on som, en aquest moments tenim un instrument molt important que els nostres avantpassats no van poder gaudir i que van lluitar per que ara ho tinguem més facil, la democràcia i, la llibetat, per tant tenim un avantatge molt important. El que passa és que hem delegat resposabilitats a un vividors, i ens han enganyat, arael poble ens hem d’implicar i, no delegar els nostres interessos a uns representants indignes, autogestionem-nos¡

  4. ARA O MAI.

    La situació politic-social en general, i en particular en aquest poble, ès ideal perque un grup de gent compromessa pugui replegar a tots els vendrellencs desil.lussionat amb els polítics de sempre.

    A ningú no se li escapa que la pujada dels darrers anys de PxC (a banda del discurs fàcil de dir el que vols escoltar (demagògia), carregat d’un discurs xenófog. Osigui el tipic discurs de l’extrema dreta) ve donat perque la gent del poble està fins els c. de com es fa la política en aquest poble. Aquests pactes de no agressió, sense cap tipus d’oposició, cap veu crítica dins dels propis partits…. en temps de caiguda en picat en numero de votants (analitzeu les darreres municipals i les anteriors) es més fàcil unir-se i fer un “govern (caríssim de 16 regidors) ” de concentració” per tapar la mediocricitat d’alguns davant dels reptes municipals, que no pas agafar el toro per les banyes i governar de forma responsable i pel poble.

    D’altres casos com aquells que demanaven un “follódromo” a Reus tambè venen del mosqueig generalitzat de la gent amb els partits politics “convencionals” i que al final aconseguien algun regidor… no recordo el nom del partit.

    Potser d’altres que ho van intentar a nivell associaciació de veïns, no van fer gran cosa perque les vaques eren grasses i ningú tenia gaire preocupació, però ara la cosa a canviat. Potser el projecte que portaven no era el més adient. Poder no es van planificar bè i no van saber vendre el seu discurs. Potser no van saber expossar el tema a la gent dels bàrris marítims (per cert, bastant oblidats) o els barris periférics….

    Però ara que sembla que em despertat del somni i estem veient amb tota claredat que els politics no han fet absolutament res per evitar la crisi economico-social i de valors que tenim a sobre. Ara. Ara la cosa pot canviar sustancialment si surt gent amb cara i ulls compromessa, seriosa i amb un clar perfil de servei. DE servei pel seu poble.

    Els polítics actuals. Els que porten anys i anys a la poltrona, han d’entendre que temps passats no tornaran. I que comencen a canviar d’habits i de costums. O estan condemnats a desapareixer. Potser no ara, però temps al temps. Ara es el moment de EXIGIR el compromís dels escollits pel poble per treballar pel poble i si no ho fan bè, EXIGIR RESPONSABILITATS. I si no hi han pelas per pagar proveidors doncs que es treguin les dietes, que al cap i a la fi tots viuen al vendrell i jo a la feina m’he de duur la carmanyola…

    A més si el gerent d’una empresa privada genera pèrdues a l’empresa, molt probablement aquest gestor serà acomiadat en breu. Doncs amb la gestió Municipal hauria de ser igual. Però es clar al vendrell i d’altres municipis això no passa. Que som un dels ajuntaments més endeutats, no passa res, home. “Que paguin més impostos i ja està, ja els hi donarem menys serveis, no patiu, companys” deuen parlar internament alguns polítics del poble.

    En fi, bona sort als ossats i valents que es decideixin. Hi haurà molt de suport si el projecte es l’adequat. El projecte de PSC, PP, PXC, IU, CUP, CIU, ERC i de més bestioles ja els sabem. Ja ens coneixem de fa temps. Ja heu governat, (algun dels partits mencionats) i ja sabem el que fareu. NO ens interesa. Volem resultats, esforç i treball.

    I si no es pot gastar més del que no tenim, i un polític ho signa, que avali amb el seu patrimoni. I així segur que no malgasten els nostres impostos per mantenir el seu estatus retributiu i els seus privilegis en comptes de gestionar adequadament aquest poble.

    ànims gent.

    • el problema es que volem, delega en algu que no coneixem els nostres problemes, ens hi tenim que implica¡. Pero com he escrit en l’altre fil, abans de pensa amb qui, fem-nos dues preguntes, com es fa? i per qué? el qui ja vindrà desprès.

    • Molt d’acord amb tu Antoni. Crec que si el panorama polític vendrellenc es manté tal i com està ara, les eleccions del 2015 són l’ara o mai per una agrupació d’electors o un partit de ciutadans que faci un pas endavant. També com dius hi influeixen molts altres factors, aquest dinosaurisme polític que s’estila al Vendrell, el pacte de no agressió durant, com a mínim mitja legislatura, la política comunicativa inexistent o nefasta de l’Ajuntament del Vendrell, que fa que els únics que donin informació (i per tant, la que volen) sigui PxC… En fi, veurem però com evoluciona el tema, perquè encara queda molt temps, però si tot es manté igual, PxC pot aglutinar tot el vot de càstig… A més del fet que els governs de concentració sempre acaben desgastant els partits que hi formen part (si no veure com va acabar la legislatura 2007-2011 a Vic).

      El tema de Reus al que et refereixes és la CORI, amb l’Ariel Santamaria (el recordareu vestit d’Elvis, segurament) al capdavant. Es van presentar a unes autonòmiques (Carmen de Mairena al capdavant de la candidatura per Barcelona) obtenint a nivell global més vots que UpyD… I fi de l’anècdota freak.

      I Arturo, això que dius… Vols dir que és més important el per què i el com sense que ho sigui el qui? Vols dir que el qui no és igual (o més!) important? Si no recordem casos com el partit de l’Espina o demés…

      • no es igual, ni molt menys, però no estic parlant d’aixo, els qui han de sortir d’un altra manera :amb radicalitat democràtica

      • No, clar que no. Pooosem per cas que aquesta cosa que montes, amb independència del com i el per què faci ferum d’algun partit polític, posem per cas (molt suposar) que tingui alguna relació amb algun dels apalancats del quadripartit. Moriu d’èxit!

      • el com: ha de ser la forma d’elegir les posicions dels que han d’anar a la candidatura. aquest seran elegits pels membres del grup i pels veins del districte, s’han de cerca persones de cada districte, amb un programa i l’hauran d’exposa davant d’una assemblea popular, i entrar en competició amb d’altres persones i segons la puntuació obtinguda ocuparan un lloc a la llista de la candidatura.

  5. Realment el 2015 serà un any clau per fer realitat una inicitiva d’aquesta embergadura amb cara i ulls. Però és pot intentar. jo crec que es pot intentar i serà una forma de respondre a moltes de les peticions que directament o indirectament apareixen en aquest blog de les 4 fonts.

    • de tota manera el futur es incert, amb el que insinuen de la reformar de l’administració local, els del PP (que ens volen retornar a l’epoca franquista) haurem de ser valents, i pendre decicions ¡

  6. Sigui com sigui, està clar que les eleccions municipals del 2015 seran clau. Potser no només es tracta de que es presentin nous partits alternatius, que no dic que sigui una bona proposta, sinó que els tradicionals o “de tota la vida” haurien de renovar-se com alguns ja heu comentat per aquí. Que s’hagin de renovar no vol dir que tots els que actualment formen part de les llistes hagin de marxar, sinó que alguns d’ells ho facin i d’altres que estan més endarrere i que de ben segur tenen més ganes de treballar pel Vendrell, avancin i prenguin protagonisme. Molts dels polítics que ara governen la nostra vila, és clar que tenen molta experiència, però arriba un moment en que inevitablement ja no es rendeix com el primer dia, i ja són molts anys. Molta gent ho comenta però passen les legislatures i tot segueix igual. Per què no es prova? Pitjor segurament no anirà.

  7. En primer lugar felicitar por vuestros magníficos artículos, muy acertados todos ellos
    Referente al Vendrell, es cierto que ha llegado el momento de dar ese paso y romper de una vez por todas con el disparate en el que lo han convertido los partidos políticos a lo largo de tantos años.
    Pero recordad que sí algo han aprendido y me consta que poca más, es como aferrarse y tenerlo todo estudiado para seguir con su cuento de mentiras durante 4 años más.
    Si algo aprendí en las pasadas elecciones fue eso precisamente.
    Tened en cuenta que los grandes partidos controlan opiniones y compran sus votos, algo inimaginable para el ciudadano que vive en la burbuja de creer sólo lo que ellos quieren que les llegue.
    El día del debate en La Lira quedo claro que ir contra corriente les molesta….y mucho

    • M’agradaria que d’aquestes paraules de’n Juanma se’n pugui treure una altra reflexió.

      Estic d’acord amb tu que els partits guanyen per alguna cosa. No només perquè hagin sabut convèncer a la gent…

      Però ha arribat un moment que la gent veu masses problemes, la gent està cansada de tant immobilisme, de veure que la ciutat, vila, poble…com ens el prenguem El Vendrell cadascú, no avança. Tenim un poble endeutat, amb maneres de fer a l’antiga, amb persones que ens dirigeixen amb projecte… quin projecte de ciutat tenen?

      Segur que en aquestes properes eleccions el primer que prometi massa, estarà realment jugant amb foc, sabent com està l’estat de la qüestió. I la reflexió és, com és que la gent, per molt que els hi prometin i no compleixin, no canvien el vot? Potser primer perquè no hi ha alternativa vàlida. I potser i molt probablement, perquè no estan informats de tot allò que està passant.

      I està clar que un poble desinformat, és un poble vulnerable, influenciable i, per tant, un poble que se’l pot tenir enganyat.

      El qui dies passa anys empeny ja no serveix. I em preocupa que surtin els nostres polítics a la Televisió pública del Vendrell dient que “tenim tres potes per l’economia vendrellenca: construcció, turisme i comerç”. La construcció no existeix, el turisme és estacional i el comerç és coix.

      A mi em cansa tanta poca visió de futur, tant anar fent. Ens calen altres aires. El qui tiri endavant molta sort! Però molta!

      • Claro que si¡¡¡
        Pero se necesita una dosis de paciencia infinita para soportar los reveses que esta sociedad te da…… bofetadas una y otra vez.
        Por eso, siempre pongo el ejemplo personal de Aigües del Tomoví.(lo explico brevemente)
        Cuando has hecho referencia a la desinformación me he acordado de cuando hace un año descubrí que las Aigües habían cometido el error de cortar el agua a 201 familias vendrellencas. Dicho error y reconocido por carta que sigue en mi poder, fue transmitido personalmente, casa por casa para que todas estas familias con graves dificultades económicas recuperaran los 68€ que les habían cobrado por el reenganche del agua.
        Una semana de duro trabajo……de muchas explicaciones
        Parecía que todos estaban de acuerdo y por lo menos les darían con sus propias normas en la cara
        Sabes cual fue el resultado????
        Solo 1 familia reclamó el importe mal aplicado….
        Las razones???
        La gente es cierto que está harta, pero está instalada en un estado de comodidad y resignación que dificilmente podremos sacarlos de donde se encuentran…..pero hay que intentarlo….por supuesto

        Un saludo

      • Això mateix que diu el Juanma és el que jo també estava pensant. No es dona la suficient informació, però voleu dir que hi ha massa gent que s’interessi per la informació que es pugui donar? És un altre dels problemes…

      • Donar tota la raó en Juanma, la majoria de la gent està totalment adormida, només es queixa però no s´implica per res, he viscut en pròpies carns com davant d´un ERO els treballadors d´una empresa preferien parlar amb càrrecs mitjos per salvar-se ells abans que manifestar-se amb una minoria.
        L´individualisme guanya al bé comú, ningú es queixa de res fins que l´afecta directament, i encara així, només és una acció verbal, el moviment es demostra caminant, cal que hi hagi una majòria de gent que faci el pas per canviar les maneres de fer, però fer-ho realment, construint i donant alternatives, implicant-se i donant la cara, i això costa, han aconseguit fer una majoria ciutadana de xais.

  8. Si avui en dia molta gent entre les xarxes socials, la por i el desencís està apalancada. Molts casos quan convoques grans propostes generals, et vénen un grapat de gent normal i els que s’apunten a un bombardero i demanen l’oportunitat que algú els escolti. Primer de tot perquè això funcioni la gent ha de donar el nom començant per aquí. Ja no demano ni el cognom, però opinar des del seudònim és molt fàcil Tu veus tots aquests salvadors dins unes llistes electorals o formant part d’un equip per tirar endavant una proposta alternativa? jo la veritat és que no. Vinga, primer cal mullar-se. Ànims i endavant.

  9. Guillem aixo es diu Neo-feudalisme, com a la edat mitja. el capitalisme en mans d’uns desalmats a portat ha esta a la merced del humor del senyor feudal. ara li diem d’una altra manera.

  10. Esta claro Miquel que para dar la cara y ponerse en contra de lo instalado hay que tener algo más que razones y queda claro que no todos pueden hacerlo…..
    El hermetismo y lo injusto del sistema electoral hace que el control sea casi total e inaccesible. En ello invierten mucho para asegurarse su modus vivendi, y llevan controlados a buena parte de sus votantes, hasta tal punto que son alertados en caso de no acudir a urnas…..
    Pero siempre queda la esperanza de que con mucho trabajo y dedicación cale en esta sociedad en la que coincidimos está dormida.
    Otra cosa es actuar basándose en la mentira, el engaño y en la mediocridad de una parte de la población y conseguir buenos resultados, en eso PxC tiene la exclusiva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s