Breu diari d’un títol

02.04.13 | FRANCESC XAVIER FERRER RAMOS

Durant les últimes setmanes El Vendrell ha tingut pàgines importants als diaris o inclús ha tingut la portada, tot això ha sigut gràcies al triomf de la secció d’hoquei patins del Club d’Esports Vendrell de la LXX Copa del Rei d’aquest esport, en l’any del centenari del club. Un triomf històric, ja que El Vendrell només hi ha participat tres vegades (des de que es fa en format de final a 8), encara no s’havia aconseguit guanyar cap partit i aquest any s’han guanyat tres de seguits.

LA COMPETICIÓ

El Vendrell anava a disputar aquesta copa amb il·lusió de guanyar a qualsevol rival però a l’equip teníem molt clar que només havíem de pensar a guanyar el Vilanova. Un equip difícil, amb grans jugadors, que aquesta temporada els havíem guanyat dues vegades a la lliga i havíem perdut durant la pre-temporada. El partit plantejat pel Vilanova va ser totalment diferent del que nosaltres ens podíem imaginar, una defensa zonal que amb molta paciència vam aconseguir trencar.

El segon partit va ser contra el Barça, en poc temps ens vam posar guanyant amb una diferència de gols que era impensable abans de començar el partit, tot ens va sortir a la perfecció i al final vam aconseguir guanyar per un històric 7-3.

La nit de dissabte a diumenge va ser complicada degut a les poques hores que hi havia entre la semifinal i la final. Desprès d’un partit és difícil dormir per la tensió i les voltes que el cap li va donant al partit que acaba de passar. Alguns jugadors van voler posar-se dins d’una banyera amb gel i tornar a carregar les piles amb un massatge, d’altres intentaven dormir, mentrestant els entrenadors estàvem mirant vídeos per veure com es podia fer mal al contrari.

El rival a la final va ser el Reus, un equip molt jove, amb una qualitat molt gran i amb un dels millors entrenadors de l’hoquei patins. A falta de 2 minuts, perdíem 1-3, tothom ho donava per perdut, excepte els nostres jugadors que van aconseguir empatar el partit i després fer un altre gol a la pròrroga.

LA CELEBRACIÓ

Aquest apartat el podríem dividir en molts capítols, des de la celebració a Oviedo fins a l’arribada a El Vendrell i els dies posteriors. Només parlaré de la rebuda que vam tenir quan vam arribar aquí, ja que va ser per nosaltres molt emocionant i no ens ho esperàvem.

El viatge de tornada va ser estrany, l’Óscar i l’Àngel van haver de tornar el mateix diumenge per què dilluns no podien faltar a la seva feina i els altres vam estar tot el dilluns viatjant per carretera a l’autobús. Tots amb cares cansades però satisfets per la feina ben feta de tres dies seguits. Durant el viatge ens van anar explicant que estaven preparant una gran festa quan arribéssim però ni molt menys ens podíem esperar el que finalment ens vam trobar.

La nostra primera parada va ser al polígon de les Mates per què pugessin els familiars, aquell viatge de les Mates al Club d’Esports va estar ple de càntics, tot l’autobús saltant i passant-ho en gran. Una vegada es va arribar al Club pels integrants de l’equip va ser com estar en un núvol, els amics de l’Orgull Roig i Negre hi van posar foc i color a l’arribada de la copa a terres vendrellenques. Tots els nens de la base volien saludar als seus ídols i que en moltes ocasions són els seus entrenadors. Personalment recordo que vam trigar molt en arribar des de l’autobús fins a l’interior del pavelló ja que tothom ens volia saludar o abraçar i nosaltres tampoc ens volíem deixar a ningú.

Després vam pujar a una carrossa que ens va portar fins a la plaça Vella, tots vam sentir una emoció especial quan vam veure tots els carrers plens de gent, els balcons amb samarretes vermelles, les botigues engalanades per l’ocasió i tot un plegat de persones cantant al costat de la carrossa. En aquell moment vam pensar que l’havíem fet grossa, els vendrellencs sabem que costa veure el poble d’aquesta manera i només en moments molt puntuals es pot veure El Vendrell amb una festa com aquesta.

Una vegada vam arribar a l’ajuntament i vam sortir al balcó vam poder tornar a viure un altre moment màgic. Sortir al balcó de l’ajuntament, que la gent coregi el teu nom és una cosa molt especial i si a més a més ets d’aquell poble de tota la vida el sentiment és màxim. És difícil poder explicar en paraules tot que em va passar pel cap en el moment del balcó, però personalment recordava de manera especial al meu pare, que hagués estat molt content de veure al seu fill sortint al balcó del seu ajuntament. No tothom pot dir que ha sortit a parlar en un escenari tant bonic com aquest i nosaltres en vam ser uns privilegiats. Per últim, un vídeo realitzat per Tv Vendrell i que a més d’un ens van fer saltar les llàgrimes recordant moltes coses.

DESPRÉS QUÈ?

Aquesta copa ha de servir al club per consolidar-se a les posicions capdavanteres de l’OkLliga, però sobretot ha de servir per seguir creixent des de baix, des de la base. Actualment a l’equip només hi tenim un jugador que ha crescut en aquest club, dos en l’equip tècnic i com no, el senyor Joaquim Tomàs. S’ha de seguir treballant perquè en un futur proper hi hagi més persones de la cantera al primer equip. Els nens de la base han de seguir veient partits de la màxima categoria, ja que d’aquesta manera aprenen moltíssim i a més a més aquests nens han de tenir la il·lusió de que algun dia siguin ells els que poden aixecar una copa per a aquest club i per a aquest poble.

Per acabar l’any estem en disposició de lluitar per la 3a posició a la lliga, cosa que mai s’ha aconseguit i per aconseguir un altre títol, en aquest cas europeu, com és la segona competició continental, la copa de la Cers. Una copa Cers que es vol organitzar al nostre pavelló ja que és el centenari del club.

Gràcies a guanyar la Copa del Rei, el proper any el club podrà disputar dos títols que mai ha participat. El primer és la supercopa d’Espanya, contra el guanyador de l’Ok lliga, i el segon és la lliga europea, on hi són els millors clubs europeus. És així, treballar incansablement, el que ens ha portat fins aquí. I volem seguir treballant per arribar molt més lluny, a més de poder passejar el nom del Vendrell allà on anem.

Anuncis

3 thoughts on “Breu diari d’un títol

  1. I amb l’organització de la CERS es seguirà ampliant el cercle! La veritat és que els que vam ser a Oviedo i a la celebració posterior vam poder viure una gran experiència, a veure si serveix perquè s’enganxi cada cop més gent a aquest esport tan meravellós! ( i si és al Vendrell encara millor jeje)

  2. Pa i circ, aixi esta distret el populatxo, ave cesar¡ i ells anar roban,i anar cobran comisions, i nosaltres els vendrellencs a pagar la deuda .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s