La independència no és flor d’estiu

14.03.13 | ENRIC PAGÈS

Molts són els interessats a fer creure o creure’s que la voluntat de molta gent per ser independent de l’Estat Espanyol no és més que una rabieta o un estat passatger que no pot arrelar de cap manera.

Molts dels que estan convençuts d’aquestes afirmacions, o són gent que viuen fora de Catalunya o bé són gent que mai ha format part dun moviment social, per tant és comprensible la seva ignorància.

Però, quan els que defensen aquestes afirmacions són polítics, demostren ser el pitjor del pitjor, persones al servei d’interessos que poc tenen a veure amb els moviments socials d’un poble. La qüestió és la d’estar al costat del poder establert per mantenir-se com a regidor, diputat o del que puguin.

La història ha estat plena d’aquests personatges i la pròpia història ens ha explicat el perquè de com moviments populars han fet canviar el rumb de molts futurs incerts per a molts pobles.

Un cop iniciada la transició, el moviment independentista va tenir poca representació a la jove cambra del Parlament de Catalunya (3 a 6 diputats), un grup reduït (ja ho podeu suposar el perquè), format per persones convençudes ideològicament o per sentiments arrelats en el temps de la República, la Guerra Civil i la dictadura Franquista. Aquest moviment creix amb una altre paraula que comença amb “I”, “Indefensió”. Una indefensió davant d’una estructura de poder pensada per això, per tenir el poder on les persones amb motivacions per millorar la seva societat veien un cop darrera altre, com les seves voluntats eren ignorades o retallades per la gran estructura de majories de partit, no de persones, establertes per l’Estat Espanyol.

Els que entenen la democràcia com el fet d’anar a votar un cop cada quatre anys, veuen els independentistes com gent anti-sistema que no accepta els resultats electorals d’Espanya. Però, algú és creu que l’ILP dels desnonats amb prou suport de signatures arribés al Congrés Espanyol els partits majoritaris PP i PSOE l’acceptarien tal qual la volen els seus signants?. Jo no ho crec, l’anàlisi és molt simple, els electors Espanyols i entre ells els signants de l’ILP, tant sols tenen dues opcions, votar a PP o a PSOE. Per què voldrien canviar aquests un sistema que els permet una alternança de poder sense canviar pràcticament res?. Tant sols cal veure les cares dels diputats del congrés, del senat i del gran cementiri d’elefants que és el parlament Europeu. Veurem les mateixes cares, tant si arruïnen a les famílies, permeten el tancament d’empreses, deixen que els especuladors abusin dels més febles , els que allarguen els judicis per corrupció dels seus o redueixen el temps de judici del que a ells els interessen, i els que modifiquen impunement el futur de molta gent, daquelles que tenien posada l’esperança que lesforç de tota la seva vida fos premiat amb un descans, no pas el que passa avui en dia, lhaver de tornar, els que poden, a ser el pal de paller de la seva família, amb fills a l’ atur i amb els seus nets en estudis cada cop més precaris.

Aquests arguments són els que durant aquests 30 anys de democràcia han fet que el moviment d’ ” in defensats” es transformés any rere any, en un moviment que demanen canvis reals i, intent darrera intent frustrat, aquest moviment, que ja no vol esperar més, s’ha transformat en un moviment Independentista majoritari, a punt per saltar per sobre les estructures de poder establertes, que amb l’únic argument o raó de voler fer aplicar la llei, el que volen és perpetuar l’actual situació de desigualtat, com segles enrere, es feia per designació divina i per sang/voler reial.

Estem davant d’uns moments històrics, uns moments a on la voluntat popular pot tornar fer canviar el destí de 7 milions d’habitants , cal doncs no desviar-nos del gran objectiu que és la independència perquè darrera de ella hi porta tota la resta de moviments que esperen poder ser representats en el seu Parlament.

Anuncis

3 thoughts on “La independència no és flor d’estiu

  1. Crec que ser independents ens aniria molt bé, però el que hauria de fer tot el moviment independentista és unir-se i treballar en una plataforma única. Després ja es decidiria quin és el proper pas, però ara toca unir esforços en un corrent únic. Que siguem independents no vol dir que tot sigui més just i igualitari. Això també es podria fer ara, però una mala praxis política ens ha portat on estem. Si Catalunya fos independent llavors les comarques de fora Barcelona haurien de reclamar el seu paper perquè estarien en perill de quedar absorbides pel poder central. Però el nostre paper està dins Europa. Andorra és un model que no ens serveix. Necessitem un marc més gran per poder tirar endavant amb altres nacions o estats que treballessin al nostre costat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s