El luxe de ser mileurista

11.03.13 | LILIANA V. CALMET

El meu cercle d’amistats, com jo, enguany fem vint-i-sis anys. La gran majoria de nosaltres hem fet una carrera, i molts l’hem complementat amb una altra llicenciatura, un màster o un postgrau d’especialització. Parlem anglès; alguns l’han complementat amb l’italià, l’alemany o, fins i tot, el portuguès. Tenim coneixements amplis d’informàtica, dominem l’ús d’excels, bases de dades, programaris propis de les nostres llicenciatures. El meu cercle d’amistats, com jo, quan varem començar la universitat se’ns va vendre un futur prometedor, que inesperadament (com a mínim per nosaltres) es va veure truncat pràcticament al sortir de la carrera, just entre els anys 2009 i 2010.

Ara, just havent encetat l’any 2013, molts de nosaltres desitgem ser mileuristes, una condició que fins fa poc era sinònim de precarietat laboral. De fet, la primera definició que surt d’aquest terme per Internet és: “persona que té un sou baix. Generalment s’aplica a gent jove, sovint amb estudis universitaris, que té una feina precària i que no sol cobrar més de mil euros al mes.”. Avui en dia però, la precarietat laboral és, i em refereixo al meu cercle d’amistats, desenvolupar tasques qualificades per un salari mínim professional (parlem de 642 euros, aproximadament), treballar de qualsevol cosa pel simple fet de treballar o desenvolupar una feina sense tenir la certesa de si a final de mes cobraràs la nòmina complerta o només, i amb sort, la meitat.

El meu cercle d’amistats, com jo, treballàvem als estius i compaginàvem estudis i feina i tots cobràvem més de mil euros nets al mes, especialment els que vàrem optar pel sector de la restauració i el turisme durant el període estival. Cobràvem, amb setze o disset anys, una quantitat equivalent al doble de la d’ara. I tot i que no en fa tant d’això, ara molts de nosaltres volem ser mileuristes i percebre al voltant de mil euros nets al mes. O potser menys, però tenir una feina que tingui relació amb el què hem estudiat o, pels menys exigents i desesperançats, tenir únicament la certesa que al final de mes cobraran la nòmina de manera integra.

I tots nosaltres tenim les mateixes pors: la balança es comença a decantar cap la trentena (ja em permetreu l’exageració) i paral·lelament a les qüestions laborals com no tenir feina estable – al capdavall, avui en dia quina és, d’estable? – o un sou digne, o simplement trobar feina pels que ara encara en busquen, hi discorren les qüestions vitals. Gran part de la generació anterior en aquesta franja d’edat ja s’havia independitzat, sols o en parella, o fins i tot s’havien casat o ja tenien un fill. I tot i així, això per nosaltres no és inabastable, sinó inconcebible amb la situació econòmica actual. Retardarem tot el procés i el condicionarem a l’obtenció d’una feina més o menys digna, mileurista, i llavors podrem començar a construir la nostra vida fora de la llar familiar, amb alguns anys més que els nostres pares en el seu moment.

Tot i ser les víctimes amb més sort d’aquesta crisi per no tenir hipoteques ni crèdits, aquesta impossibilitat d’agafar experiència en el nostre àmbit podrà comportar, en un futur, la nostra exclusió d’aquest mercat de treball en favor de tots aquells que acaben de sortir de la carrera i que són més joves i més preparats que nosaltres. Joves que, de ben segur, seguiran pensant que ser mileurista és un luxe.

Anuncis

One thought on “El luxe de ser mileurista

  1. Realment avui en dia ser mileurista es pot considerar una sort, però aviat serà una sort que et posin a l’atur, perquè més d’una empresa quan els treballdors vagin a treballar la trobaran tancada i a buscar-se la vida. Els valors estan canviant constanment i no precisament a millor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s