Involucrar-se al territori, feina pendent

SÒNIA D. SURIOL | 31/01/13

Sovint em plantejo, o em costa recordar, quina es la meva obligació com a ciutadana envers al poble, municipi, ciutat o barri on visc. I sovint he de tirar enrere en el temps i recordar què feien els meus avis, aquelles persones que varen viure en una societat diferent d’avui dia, on l’esforç de cada un era vital per tirar endavant una família, una casa o una comunitat.

Aleshores, recordo un article que va fer la Gemma Urgell on es plantejava si érem bons ciutadans tot recordant la seva àvia escombrant el carrer o la queixa d’un ciutadà a la policia local perquè feia dos dies que no retiraven un animal mort del carrer. On són els límits entre el que pot fer un ciutadà i el que correspon a les persones que es dediquen a allò públic?

Civisme, col·laboració, educació social… han desaparegut una mica del nostre vocabulari. La societat en la què vivim sovint ens fa oblidar quins son els nostres drets i deures com a ciutadans i que no tant sols és queixar-nos del què fan malament els nostres representants sinó també mirar-nos al mirall i veure què és el que fem nosaltres per la comunitat o el nostre entorn urbà.

Promoure la cura del nostre entorn entre els veïns és una bona opció a tenir en compte, tant per nosaltres com pels consistoris locals. És important també recordar que els ajuntaments també han de participar i animar a les persones a que col·laborin en l’entorn social i urbà, però també rau en nosaltres promoure accions per una millor convivència.

Per exemple, als Estats Units hi ha iniciatives per part de l’estat on promouen accions perquè els ciutadans tinguin cura dels entorns i espais urbans, com per exemple, una iniciativa a Washinton “adopta un arbre” ,  l’arbre plantat s’acompanyava d’un codi convidant a la seva adopció amb instruccions per a cura.

O sense anar més lluny, a Barcelona, utilitzaven una sèrie de “recomanacions” a les platges per animar als usuaris a utilitzar les papereres en lloc de deixar les deixalles a la sorra, la “papeleroterapia”

Això són petits exemples que podrien fer el govern o els nostres ajuntaments per fer bones pràctiques i implicar al ciutadà a tenir cura dels entorns.

El que intento explicar amb aquests exemples és el poder que tenim com a ciutadans i els recursos que tenim per executar accions. Un exemple clar són les iniciatives ciutadanes processos de pràctica ciutadana que modifiquen la nostra participació.

Dit això, quina es la nostra participació aquí al Vendrell, o al Baix Penedès? Què podem fer per millorar el nostre territori? En quines iniciatives podem participar? Per sort, amb el temps han anat sortint grups de treball que aposten per un altre manera de fer, com aquest mateix espai,  com els que defensen el medi ambient del nostre territori (Geven) o els que promocionen els productes de la nostra terra (Terra i Taula) entre altres.

Quines accions podem prendre per millorar el nostre territori?

Anuncis

13 thoughts on “Involucrar-se al territori, feina pendent

  1. Es poden fer moltes coses interessants amb la participació de molta gent, però falta que aquests processos realment tinguin una utilitat i no acabin en un calaix o de base de dades per fer programes electorals. La Liliana V. Calment en la seva entrevista a la Factoria ho explica molt bé.

  2. Si volem que la ciutadania participi, senti, i estimi el territori com a propi, cal implicar-la tan amb drets com deures. Cal que participi en les decisions d’una entitat, en la conservació i millora de l’entorn, la neteja del carrer, la preparació d’una festa,…

    Dedicant esforç i temps a una causa, una entitat, una festa, un territori, un carrer, o un barri acabes estimant-lo i sentint-lo com a casa teva. La ciutadania ha d’agafar aquest paper protagonista que en els darrers anys ha perdut en favor de l’administració i la professionalització i que ha comportat una pèrdua d’identificació vers allò més proper a nosaltres.

    A alguns pobles encara hi ha qui escombra el tros de carrer de davant de casa i vetlla perquè sempre estigui net, el que truca a l’ajuntament quant veu uns brètols pintant parets, els voluntaris que monten l’escenari per fer el concert… Aconseguint en definitiva un sentiment d’estima i identificació al poble o barri, a la vegada que una millor conservació i respecte per l’entorn.

  3. Sònia, felicitats un cop més per l’article. Esperem que aquest generi tantes lectures i sobretot, tanta participació com el primer que vas fer en tema de comerç! 🙂

    Realment, el que s’indica és molt cert. La participació com a ciutadans en l’afer públic i en la millora dels nostres respectius municipis ha de ser quelcom que es vagi desenvolupant de manera continua. Entendre aquesta participació com un acte puntual, com per exemple anar a votar cada quatre anys, o participar un cop l’any en alguna iniciativa, provoca, com bé apunta el Xavi a sensu contrario, a que la població no s’estimi ni s’identifiqui amb un municipi. Potser aquest és, per exemple, el problema del Vendrell, molts nouvinguts que resideixen en urbanitzacions que per A o per B no es senten la nostra Vila com a pròpia.

    També aquesta participació s’ha de vehicular, més enllà de les iniciatives ciutadanes que puguin nàixer, i ara ja em refereixo en concret a la participació en assumptes públics. Saber que no es poden canalitzar les ganes de participar, de dir la teva respecte d’una actuació municipal, de la gestió pública de diners, etc provoca desencís i desafecció i segurament, a la llarga, una falta d’identificació amb el municipi en el que es resideix.

  4. Ai mare, si clar la culpa es de la gent que no fa res, eh ? pero tu et creus que la gent ha de fer feines per la comunitat a canvi de que? ja paguem impostos , a sobre vols que fem la feina del funcionari. jo soc comunista llibertari i estic d’acord en colectivitzar-ho tot¡ pero primer cal la revolta¡ i fer-ho caure tot i començar amb un nou sistema.que s’ha acabat… hem de començar de zero … no digueu collonades.
    Salut i llibertat

    • Perquè un Banc del Temps, te l’has plantejat? Construir comunitat i compartir allò que potser fer a canvi d’alguna cosa que no saps o no pots fer?

      Abans de sentències i de dir “collonada” a plantejament i a propostes que algú fa des de la seva humil opinió, planteja’n alguna…

    • En cap moment he dit que la culpa sigui de la gent, i si, crec que les persones també hem de col·laborar, creus que les festes dels barris les organitzen els funcionaris?o els balls de festa major, o els castells…?son persones que, sense cobrar un euro per la seva butxaca treuen temps i forces de les seves vides personals per fer algo per tu, pel veí i pel poble. Clar, es més fàcil tirar una bomba.Per això a tot arreu on hi ha iniciatives ciutadanes van començar a reventar-ho tot. Si tots pensessim que les coses s’han de fer per rebre alguna cosa a canvi no aniriem enlloc.

      No vols un Vendrell, o Baix Penedès millor?doncs cal que hi treballem tots….Ah, i quina mania teniu en no dir qui sou, tampoc passa res eh,som lliures de pensar i dir el que vulguem 🙂

      • Home, potser no es rep res material a canvi, però es pot rebre una cosa molt més gran: poder veure un Vendrell més unit, igualitari i participatiu.

    • I em pregunto jo, si no es començant a fer que la gent s’empoderi de la seva vida mitjançant accions colectives (que si be no aquestes exactament, també ho son) com voldras fer la revolució?

      Perqué per a fer una revolució gran, primer has d fer que la gent es revolucioni ella… Tot i que ja ho està bastant avui en dia.

      I una última cosa, qui es la comunitat sino la gent? Qui es el poble, sino la gent? La teva tieta, la teva cosina, la teva millor amiga, aquella persona que no et cau massa bé, la teva companya de curro, la senyora que s’espera a comprar el pa, la noia que esta a urgencies amb els fills perquè tenen febre.

      Farta de slogans publicitaris amb les paraules “poble” i “comunitat” etc… buides.

  5. El que diu la Sònia en aquest article té part de raó, ja que estem acostumats a fer crítiques constructives (o almenys haurien de ser així) cap a la classe política, però els ciutadans, molts cops, arribem a un punt que només sabem criticar però alhora no fer res.

    Jo no se si és així, però tinc la sensació de que gran part dels habitants que viuen al Vendrell no es senten gens vendrellencs. Per què? Suposo que entren en joc diversos factors, com és lògic, però hauríem de començar a preocupar-nos en això. Per ficar un exemple: si us hi fixeu, els que comenten en aquest bloc, en d’altres blocs o pàgines comarcals, a Twitter o Facebook, etc. sobre temes d’actualitat de la vila i comarca, gairebé sempre són els mateixos. I mira que som 38.000 habitants! Però és que això passa amb qualsevol tipus d’iniciativa, festes, món associatiu, participació ciutadana…

    Segurament sigui per això que en molts actes públics de la vila no hi hagi tant de caliu com en d’altres ciutats igual o més grans que la nostra. I em ve al cap el gran sentiment territorial i cultural que hi ha a Tortosa (una ciutat amb un nombre d’habitants gairebé igual que al Vendrell), i l’estima cap a la seva terra i les seves tradicions, per exemple…

  6. Primer de tot dir que el que diu la Sonia no es cap collonada, estic d’acord amb el que diu , pero es un problema que es dificil d’arreglar a curt termini, doncs es la consecuencia de les politiques adoptades en els darres 30anys,tot i que es cert que el moment actual, és d’emergencia nacional, on hi han problemes molt més greus que son la base de tots els problemes, que tenim plantejats .

  7. Retroenllaç: Ajuntament: nosaltres també volem participar (II) « les4fonts

  8. Crec que ja fa un temps que estem entrant en una dinàmica no gaire bona. Estem en un temps on pensem “Bé, ja ens ho faran”, o “això no és culpa meva” o “pago els meus impostos per tant l’ajuntament m’ho ha de solucionar”. Crec, segons la meva humil opinió que això és dolent per tothom. Tots hem de ser responsables de les nostres coses i dels nostres actes, m’explicaré millor si poso uns exemples: kp sóc responsable del meu gos (he de recollir els seus regalets i no esperear que els reculli l’exsombriaire), sóc responsable dels pagaments que toquen fer (no puc dir no ho pago perquè no he rebut la factura, jo sé què he de pagar i quan ho de pagar, i sino ho sé ho hauria de saber perquè estic parlant de casa meva), jo sóc corresponsable que el meu carrer, el meu barri, sigui decent per viure (no tiro papers a terra, no faig soroll a les tantes, no tiro la poda al costat del contenidor), perquè si faig tot això després no em puc queixar que el barri o el carrer està brut, perquè sóc jo qui l’ha embrutat. No espero que les associocions em vinguin a buscar a casa, si vull ballar bastons vaig a l’Embarcada, si vull fer de diable vaig al seu local i si vull ser casteller dels nens, m’apropo a l’assaig.
    Amb aquest exemples, i que ningú s’enfadi, vull dir que l’ajuntament som tots, o hauriem de ser tots, segurament em direu ingenu, però crec que si tots ens impliquem de veritat en la vida del poble, des de participar en les festes fins a a prticipar en blocs com aquest, estarem en el camí de poder demanar comptes de veritat als nostres polítics, o fins i tot inentar una renovació democràtica des de baix, des del poble (això sona molt tòpic però és veritat). Si volem canviar, si volem millorar el nostre poble ens hem d’implicar de veritat, si no ens impliquem no ens podem queixar que els altres no ho facin.

  9. “Al Vendrell, cadascú mira per ell.”

    Es la resposta que m’ha donat més d’una persona quan he parlat amb ella sobre idees similars a les escrites en aquest artícle.

    Perquè els Vendrellencs no som capaços de engegar iniciatives reals amb un objectiu profund, es molt bonic ajuntar-se totes per a fer balls populars o castells o sortir a tirar foc, etc… Pero es que realment a vegades sembla que només ens sapiguem ajuntar per a fer festa!

    Si bé que hi ha algunes iniciatives de cambi social al poble, aquestes estan fortament definides politicament i estigmatitzades (en part per la seva propia actitud) per les vilatanes, hi ha un cert sentiment de llunyanía.

    Realment, peró, el fet de que n’hi hagi tan pocs també es senyal de com es la població vendrellenca. Que plena estava la plaça nova el dia de la marató pel càncer! Quines dosis de solidaritat! I tot aixó mentre la persona que viu al pis del costat o dos més enllà, s’esta quedant sense feina o te un sou miserable, es estafat cada día als supermeercats, als bancs, a la feina (si en té!)…

    Peró bé, com que no em toca directament, per a que moure’m…

    No ens calen iniciatives de “anem a plantar arbres” o “recollim els papers de la platja” (que amb la pasta que fica l’ajuntament en llepar el cul als turistes no se perque no ho fan més, bueno… m’ho imagino)

    Ens calen més iniciatives de autogestió diaria, com alguns projectes que ja hi ha; horts per a tenir productes de proximitat, la PAH que evita desnonaments i fa presió a entitats bancàries, els col·lectius de dones, etc…

    O com va demostrar la gent que seguia asseguda a la plaça vella que a Vendrell l’encesa es mira des d’allà? I mireu que ràpid l’ajuntament va amenaçar amb suspendre-la, no podien deixar que els hi clavessim aquesta bufa sense tornar’s-hi.

    Després de parlar del meu llibre un ratet, només voldria afegir una proposta per a ensenyar als paperines d’allà dalt que només pensen en els calers que no poden jugar amb la gent del poble.

    Desobediencia cívil a la hora del pagament del “impost “(estafa) dels guals ^^

    Es tirar la pedra i amagar la ma, ja que al no ser advocada no se com s’ha de gestionar legalment pero… tot són idees. I aviam si ens encabritem una mica eh vendrellenques, que ja fa molt d temps k el nostre ajuntament fa molta pudor i , la ventem enlloc d’endurnos la merda (o cremarla).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s