No només de mocions sobiranistes s’alimenta el #plevendrell

21.01.2013 | LILIANA V. CALMET

De ben segur que el principal titular del ple del Vendrell del passat dia 15 de gener ha de passar per la moció sobiranista presentada per Junts pel Vendrell, tal i com molts mitjans ja n’han fet esment com aquest mateix, La Fura, o El 3 de Vuit, com a més remarcables.

Tot i així, a mi m’agradaria centrar-me en una altra cosa. En el torn de preguntes, el partit de Plataforma per Catalunya, partit únic de l’oposició, va fer referència a unes factures d’uns viatges a Paris i Madrid, per valor, cada una de 800 euros. En el primer cas, el viatge fou motivat perquè les nostres autoritats assistissin a l’enterrament de la vídua d’Apel·les Fenosa, presidenta de la Fundació Fenosa, artista amb vincles i llegat situat a la nostra terra, i, en els segon cas, el viatge té lloc per assistir a una reunió a la seu del Ministeri de Medi Ambient, per, tal i com deia el Geven fa uns dies, aconseguir allargar el Passeig Martítim per la zona de les Madrigueres.

En tot cas, a mi m’agradaria referir-me, concretament a la resposta del nostre Alcalde sobre el tema del viatge a Madrid (podeu escoltar les respostes a la gravació del Ple, a partir del minut 65, ja que encara no disposem de les actes). S’explica que són tres persones les que hi van assistir, a la reunió, “pensàvem que no malversàvem res que anéssim els tres: qui m’ha de substituir com a alcalde, la pròpia regidora i jo com Alcalde” i que es va anar amb AVE, però que també s’hi compta un dinar perquè, literalment era l’hora de dinar i “podríem menjar un entrepà, però ens va semblar que era l’hora de dinar, perquè l’AVE sortia a les 4 de la tarda i ens va semblar que podíem dinar”.

No m’agradaria fer un article demagògic, però no puc evitar, quan sento aquest tipus de raonaments, o d’explicacions, pensar i recordar dues coses. En primer lloc, que l’Ajuntament del Vendrell és un dels més endeutats de Catalunya com ja va sortir llargament a la premsa durant els dies posteriors als enrenous originats pels plans d’ajust. També que som coneguts últimament per aquests tipus de notícies, i per algunes manifestacions, com les que el passat dia 15 va tenir lloc davant el propi Ajuntament, o per mesures de dubtosa legalitat però de fi recaptatori tan eficaç com el famossíssim tema dels guals.

Crec que en aquestes circumstàncies s’ha de ser curós, tan en les paraules com en els fets. Justificar un import en un dinar perquè simplement “s’havia de dinar” i banalitzar-ho dient que podíem menjar un entrepà, però miri, ja que hi estàvem posats i teníem temps ens entaulàvem, és no tenir clar el concepte de “diner públic” o dels “diners de tots”, i més en un Ajuntament que deu, com a mínim, 23.5 milions a proveïdors.

El segon apunt que m’agradaria fer és criticar la forma de l’explicació que Benet Jané dóna respecte d’aquest viatge. Em reitero de nou en què l’equip de govern actua d’una manera errònia amb Plataforma per Catalunya, perquè menysprea qualsevol prec, qualsevol pregunta que aquest partit fa en base a la ideologia i al rebuig que desperta amb caràcter general. Ara bé, molt al pesar de tots, al Vendrell aquest partit actua com a oposició de manera solitària, i per tant, com a tal, treu a la llum pública situacions o factures que són d’interès de tots. Jo, personalment, si el meu Consistori paga de l’erari públic – tal i com els companys del bloc de Segur de Calafell denunciaven fa uns dies respecte del seu Ajuntament – dinars, factures a empreses que editen publicacions partidistes, o copes, ho vull saber. I m’és igual qui ho tregui a la llum, però en vull tenir coneixement i sobretot, vull que m’expliquin el perquè, el com i el quant, i que m’ho facin de manera oficial, al propi Ple i no des d’un compte personal de twitter d’un regidor.

Com comentàvem a un amic periodista fa uns dies, la presa de decisions s’ha col·lectivitzat, i de retruc, la potestat, o més aviat la obligatorietat de fiscalitzar l’acció política també correspon a tots nosaltres. Més enllà de PxC existeix una sèrie de gent que s’escolta, assisteix o se n’assabenta del què es parla al Ple i que vol i exigeix saber com i de quina manera s’han gestionat els diners de tots. I no veure-ho és d’una ceguesa política imperdonable.

Anuncis

12 thoughts on “No només de mocions sobiranistes s’alimenta el #plevendrell

  1. El Sr. Benet Jané i de retruc el seu partit polític, penso que entén/en que el municipi del Vendrell i per tant tots els ciutadans que hi vivim són/som una possessió única i absolutat seva i que per tant hem de callar i acatar sense dubtar i “hauriem d’aplaudir” totes les accions que du a terme el seu govern sense dubtes; en fi a l’estil senyor feudal en plena edat mitjana. Que el poble es dediqui a treballar per poder pagar els tributs al senyor feudal i a callar, sense dret de rèplica ni per suposat sense cap dret a opinar. Al Sr. Jané li agrada molt i molt manar, és veu d’una hora lluny, i té a part dels seus súbdits enlluernats amb promeses de llocs de feina dins el seu reducte tancat a canvi de lleialtat absoluta. Per sort, sembla que el seu partit, en les darreres eleccions ja ha fet una davallada molt important, que espero continuii en les properes eleccions municipals. Que la resta de ciutadans puguin començar a obrir els ulls i veure qui és qui, que fa i com ho fa i sobretot com ens manipula i perquè.

    Haurem d’esperar al maig-juny del 2013 quan hi hagi canvi d’alcalde per veure si les coses canvien o el poder es perpetua en el sistema feudal al nostre municipi i tots continuem sent simples vasalls d’un sistema caduc i obsolet. Per sort les noves xarxes socials i periodistes agosarats i professionals en la seva feina, fan que els ciutadans poguem estar més ben informats i si més no tinguem el dret a poder opinar.

    Per cert, sort que tenim Plataforma per Catalunya a l’oposició perquè sinó el desgavell encara seria més escandalòs.

    • Que les coses canviaran amb el canvi d’alcalde? Voleu dir? Crec que serà la única cosa que canviarà… que enlloc d’un tindrem l’altre.

  2. És molt trist que l’únic control que té el govern vingui d’un grup (no en puc dir partit) racista, feixista i que està en contra de la igualtat dels vendrellencs i vendrellenques. Penso que ja va essent hora que algun partit normal es desmarqui d’aquest desgovern i faci una oposció constructiva, assenyalant els mals del nostre ajuntament i posant el seu gra de sorra perquè el Vendrell esdevingui un poble que ens faci orgullosos de ser-ne habitats.
    Fa un parell d’anys es va formar aquest govern a quatre perquè els intolerants no pugessin al poder (cal recordar que Hitler també va guanyar unes eleccions l’any 33 del segle passat…). Però bé un cop ja ha passat la tempesta, un cop tothom sha posicionat, ja va essent hora, com deia, que les coses tornin a la normalitat,. No és possible aquest poti-poti, veure al mateix govern esquerra i el partit popular fa mal als ulls. Jo, com independentista que sóc, em fa certa recança veure com els que estan en contra de les llibertats del nostre país i de la nostra gent governen amb el partit de Macià i Companys. Hem de fer un cop de cap i pensar si ja està bé com estem o si de veritat volem fer el paper que pertoca a cadascú: que el govern governi i la oposció (amb partits normals) controli aquest govern i aporti idees perqè el Vendrell sigui de veritat el Vendrell que volem !

    • El problema Sr. Huguet, és que els resultats de les eleccions del 2010 van ser tan peculiars al municipi del Vendrell que n’hi va haver que varen veure la possibilitat de perdre el poder i van intentar pactar amb qui fos per no perdre el poder i van acabar accedint a governar dos anys, malgrat haver perdut en nombre de vots. És la primera cosa que ja no s’entén gaire, però m’imagino que el poder és el poder, i perdre’l deu fer molt de mal.

      Malauradament en el joc polític de confusió d’aquells moments, d’altres van veure la oportunitat de poder-se embutxacar uns quants diners de més, sent regidors al govern i no estan a la oposició (havent pogut fer una oposició crítica, però es clar, és molt millor ser al govern, sigui amb qui sigui i pactant si convé altra vegada amb el diable) i amb privilegis de poder, i així ha acabat el famós quadripartit i com diu vosté, fent mal als ulls de molta gent; ja es hora, potser, que es faci un cop de cap.

      Jo no entenc gens de política, però em costa molt entendre certs pactes, certs acords, certes votacions conjuntes en partits que no es poden veure a la resta del país i de l’estat i que aquí van tots agafadets del braç i donant-se copets a les espatlles i fent que el desgovern estigui a l’ordre del dia. On és la honestetat, l’ètica i la responsabilitat que tan fan bandera tots els partits polítics?.

      Ja fa molt de temps que fa molt de mal als ulls veure asseguts a la cadira de braçet els representants de la dreta espanyola al costat del representant de Macià i Companys, que juntament amb el PSC i CIU conformen si més no un quadripartit que em costa molt i molt d’entendre, i amb una única oposició formada per un partit que anomenen xenòfob.

      Però és clar, a veure qui és ara el que passa a l’oposició i perd tots els privilegis econòmics dels quals ha gaudit fins ara, i mirant els resultats de cada partit, tampoc no és gens fàcil.

  3. jo vaig ser al Plé i la meva sensació es que van passar més coses, el que realment vaig veure es que cert es que s’està primant a PXC com a oposició en un grau que no mereixen ara i tampoc mereixien quan governaven. S’agafen a tot alló que ells creuen que put i aixô sempre dona rédits politics.
    No heu pensat que hauria de ser la propia Corporació qui fiscalitzes el destí dels cabals públics. Voleu dir que aquests 1600 € son el drama del Vendrell, davant els 100.000.000 € ? que es deuen i els seus interessos que paguem cada dia.
    Si dos viatges son el problema, val més que ens ho fem mirar…

    • Que van passar més coses és cert, el que quan faig aquesta tipologia d’articles sempre destaco el que personalment m’ha semblat més rellevant. És obvi, amic, que el viatge a Madrid ni tan sols és la punta d’un iceberg voluminós (de l’ordre de 23,5 milions) però si que és un exemple de la poca rellevància del concepte “diner públic” dels nostres governants,a que l’explicació que va donar l’alcalde al respecte va ser francament lamentable.
      Respecte de PxC, estic d’acord amb tu, però també cal entendre que desenvolupen el paper que han de fer, el d’oposició, que és denunciar tot aquest tipus de coses. Que no haurien d’estar sols? Ja en saps el meu parer.
      I qui del Consistori podria fiscalitzar si hi ha els mateixos que l’han dut a la ruïna?

      • Accepto, Liliana les teves puntualitzacions. Jo en vull fer també una quan parles de 23,5 MM € sapigues que es una cosa resolta i que el deute real es aquest que dius, sumat al deute bancári i sumat – esgarrifat – als proveidors dels darrers 10 mesos? dels que sols han cobrat aquells que poden tallar serveis – es a dir els grossos –
        Com pots suposar els petits son els del poble…. Potenciem l’economia i els hi fem bonys?
        Sobre fiscalització del quefer económic et responc que es clar que si, que els propis que manen – per dignitat o be per vergonya – haurien de mantenir la casa neta i en ordre. Els que no ho fan es troben que han de venir els de fora a fer la feina. El senyor montoro ja ho hauria fet si no hi hagués més bruticia als governs de P.P que als altres. Ja veurás com acaba….
        ja saps com penso jo també…

      • Discrepo. Vols dir que els propis que manen, i parlant de la nostra situació concreta, ja sigui per dignitat o per vergonya, fiscalitzaran una actuació que els posarà en entredit? És més, vols dir que els que manen (i això ja ho vaig dir dimecres a la Factoria amb en Llorenç i ho mantinc) després de tants anys a l’Ajuntament, mantenen la concepció de diner públic tal i com tu i jo la podem entendre? Perquè a mi, i em reitero, explicacions com les del viatge a Madrid em fan dubtar sobre aquest punt.

        I Josep segur que al final, després de discussions presents i passades, tenim molt més en comú en segons quins punts del que ens pensem!

  4. Estem, ja saps que en aixó em repeteixo, en un final de cicle i si no ho poden fer, per dignitat o per vergonya, que pleguin. Subscric el que dius que hi ha cops que confonen el seu càrrec amb el seu xiringuito. I els céntims no son de tots, son del Ajuntament. De tota manera, recorda que tot el que no es vol fer de grat s’haura de fer per força…..

    • Ja veus, amic, que les dimissions no estan a l’ordre del dia… Ni tan sols el concepte de “dimitir” està a la mentalitat dels polítics del nostre país (i el veí del costat).
      Per força com? La força de la ciutadania rau en les eleccions i durant les legislatures, fiscalitzant, exigint, gairebé emprenyant. En la força dels partits per controlar aquest tipus de situacions i d’altres similars… En dubto.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s