#BPparlamentari: tercer bloc de respostes. El Baix Penedès.

Quins arguments em donaria cadascú per fer-me veure a mi i a tots els joves de que a Catalunya i concretament al Baix Penedès, podrem tenir feina i un bon futur? Ara mateix ho veiem tot molt i molt negre.

Marta Mercader (UDC): Temes com s’ha comentat del Logis. Jo no em veig en cor de dir que no a una infraestructura que pot generar llocs de treball, només d’entrada. Totes aquelles inversions que aportin riquesa al territori benvingudes siguin. Ara bé , sempre hi ha d’haver un diàleg amb la comarca.

Com veig jo el Baix Penedès del futur? la situació geogràfica ens condiciona i ens afavoreix. Tenim una bona xarxa de comunicació per carretera . Doncs aprofitem-ho. Tenim vinyes i un territori paisatgístic i uns quants kilòmetres de platges. Doncs, també aprofitem-ho. Crec que les dues realitats poden coexistir. Potenciació del sector turístic (tant de platja com l’enoturisme ), de la industria neta i amb valor afegit i de la logística. Dit això, puc prometre que treballaré perquè tingueu feina al costat de casa o a mitja distància, amb transport públics de qualitat.

Núria Coral (SI): El Cercle Català de Negocis  ha estudiat l’impacte que tindrà la independència en la taxa d’atur i la conclusió és que es reduirà a menys de la meitat. Un exemple pràctic el tenim a Euskadi, que no pateix l’espoliació espanyola i a on la taxa d’atur dels joves està 19 punts per sota de la de Catalunya. (36,4 vs 55%). Només amb la independència podrem prendre les decisions i fer les inversions que necessita la nostra economia per tirar endavant, i així evitar que Catalunya es consolidi com un país d’emigració, no com ara, que els joves han de marxar a treballar fora; això no passava a Catalunya des de el S.XIX quan els besavis marxaven a Cuba. Les conseqüències de la dependència espanyola: cultura especulativa i atur, precarietat laboral, fracàs escolar, economia submergida i espoliació fiscal, fan inviables les polítiques socials com ara els ajuts a l’habitatge, la renda mínima d’inserció, els ajuts a l’estudi, etc… L’educació, la sanitat, les pensions i les prestacions socials, tal i com les coneixem, pateixen, actualment, un clar retrocés, dins la Catalunya autònoma espanyola.

Arantzazu Longares (PSC): Hi estic totalment d’acord amb aquesta ultima afirmació; Tal i con diu la campanya de les joventuts socialistes de Catalunya “Catalunya no es país per a joves” perquè el conseller Xavier Mena es el primer que ens invita en anar a servir cafès a l’estranger ; però també li haig de dir, que amb els governs socialistes, si que ho va ser, ja que es van augmentar les beques universitàries i es van impulsar molts dels projectes d’ocupació de formació professional i de emprenedoria, projectes que s’ha carregat CIU en aquests dos anys de govern.

Alfredo Valdivielso (ICV-EUiA): Apostar clarament per la Formació Professional de qualitat i publica, amb mes inversió ….per que no es veritat que no hi hagin calers, cal redistribuir-los d’una manera diferent i fer una política fiscal mes justa i simple, qui més te que pagui mes. No és de rebut que algunes polítiques de foment d’ocupació al Vendrell estiguin pendent de que la Generalitat no traspassi el calers i l’ajuntament ja no pugui continuant pagant-les del seu pressupost o demanant crèdits. Per cert, a servir cafès fora…que marxin els responsables de salvar bancs i de deixar a moltes persones patint per les seves polítiques de ajust dur i retallades.

Joan Carles Fuentes (PxC): La situació actual amb la nefasta política de la casta política actual és més que negra. Proposem la immediata repatriació de tots els immigrants il·legals i dels aturats de llarga durada, molt d’ells treballen en negre i així alliberarem llocs de treballs per als de casa. Eliminant totes les subvencions als immigrants i dedicant aquests diners a crear llocs de treball de qualitat. Si aturem tot el malbaratament de diners públics, les corrupcions i corrupteles legals, en tindríem una economia prou sanejada per assolir-ho.

Jaume Piñol (ERC): Un dels principals en què hi crec fermament és la independència i crec que la independència ens portarà a la obertura de nous llocs de feina pel país. A més crec que entraran noves empreses i aportaran nou capital i, per tant, nous llocs de treball per a joves. Si entro com a diputat crec que al Baix Penedès hem de fer una reestructuració amb els recursos naturals que hi tenim en turisme, fomentar el nostre entorn i la nostra riquesa com a país vitivinícola que som, el turisme sostenible. Hem de fomentar en els polígons que tenim en desús l’entrada d’empreses que ens aportin els pilars d’ Investigació + desenvolupament + Innovació.

Jaume Domingo (CDC): Ara per ara la situació és molt complicada a Catalunya i a la nostra comarca. Pel que fa a Catalunya crec fermament que el pas que hem decidit fer la gent de CIU i altres formacions cap a l’estat propi és un punt d’inflexió que ens ha de permetre un futur millor, per això l’hem fet. Pel que fa a la nostra comarca s’haurà de treballar de valent. Som una de les comarques amb més atur de Catalunya. Un atur que afecta a gent jove amb molts estudis i a gent amb menys. Cal afrontar les dues situacions. Malauradament la solució a aquesta problemàtica no depèn principalment del Baix Penedès. El que puc dir, és que com a diputat faré d’enllaç entre els governs locals i el govern de la Generalitat per trobar fórmules per anar endavant.

Elisabet Rodríguez (PP): D’entrada, les nostres institucions han d’estar al servei dels catalans, resolent els seus problemes i no creant nous. Nosaltres volem una Catalunya centrada en sortir de la crisi, centrada en crear llocs de treball, de donar solucions i no endinsar-nos en camins que no sabem a on ens porten i el pitjor de tot que perjudicarien greument la recuperació econòmica i la creació d’aquests llocs de treball.

Crec que el pitjor que li pot passar a una societat avui dia és no tenir esperança, tenir joves que no puguin somniar en el seu futur, joves que no puguin fer plans amb il·lusió i això és el que estem vivint avui.

Des de el Partit Popular elaborarem la Llei d’emprenedors, del treball autònom i de l’autoocupació per aconseguir alleugerir els processos de creació d’empreses i noves activitats de negoci, amb menys burocràcia, més suport tècnic i més i millor finançament. Elaborarem un Pla de suport extensiu a les iniciatives de creació d’empreses per estimular les activitats emprenedores. Potenciarem a escoles i instituts programes de simulació d’empreses i d’activitat emprenedora. I reformarem de manera substancial el Servei d’Ocupació de Catalunya per convertir-lo en una eina més eficaç i eficient. Entre altres propostes.

Ivan Montejo (CUP): En primer lloc, s’ha de deixar clar que l’actual situació de crisi té uns orígens estructurals. Ens trobem davant de la recessió més salvatge de les últimes dècades i el sistema econòmic capitalista, amb les seves contradiccions internes, n’és la causa. Per tant, cal insistir en que una sortida d’aquesta situació o serà global, o no serà. Nosaltres advoquem per un model econòmic socialista i ecològic, que posi l’economia al servei del poble i de les necessitats humanes i no de les entitats financeres i dels mercats.
Dit això, també és cert que tota política general té la seva translació local i que en aquest “mentrestant”, en aquest trànsit en la construcció d’un bloc històric que sigui capaç de superar l’actual estat de coses, hem de seguir proposant alternatives en el curt termini. En el cas del Baix Penedès, hi ha tota una sèrie de sectors productius que podrien generar ocupació de qualitat, orientada a cobrir necessitats socials i respectuosa amb el medi ambient. Per exemple, el manteniment i neteja de boscos; la recuperació de la pagesia (és preocupant la quantitat de terres ermes, sense cultivar, que tenim a la nostra comarca), vinculant-la als cultius ecològics; la creació de cooperatives de producció; l’adaptació del sector constructiu a la rehabilitació i millora d’habitatges i conjunts patrimonials (pensem en la degradació dels nuclis antics dels pobles i en com la seva conservació i millora podria constituir-se en un pol d’atracció de turisme de qualitat); els treballs reproductius i de cures, actualment invisibilitzats (i feminitzats), que representen una part molt important de la feina real que generem com a societat i que s’haurien de reconèixer socialment i remunerar (pensem en el dèficit de residències i centres de dia, de llars d’infants, etc.); el foment i descentralització territorial de la investigació i els sectors del coneixement.
En qualsevol cas, i com a reflexió general, diria que la millor garantia perquè els joves, i la societat en el seu conjunt, tingui feina i un bon futur a casa nostra, és organitzar-nos i lluitar des de la base. Hem de trencar amb la dinàmica delegacionista i representativa que ens han venut durant tants anys. Hem d’esdevenir agents actius del canvi i no mers subjectes passius, consumidors acrítics de programes electorals manufacturats per cúpules de partit. No esperem que els polítics professionals resolguin res en nom nostre. L’únic camí per sortir d’aquesta situació comença per reapropiar-nos de les nostres vides, per passar de ser simples individus a ser ciutadans i recuperar la política (entesa com allò col·lectiu que ens afecta a totes) com un dels eixos vertebradors de la nostra vida. L’aposta de la CUP-AE va precisament en aquesta direcció, en la de construir un contrapoder popular que des dels àmbits més immediats de la nostra vida quotidiana, des del barri, des de l’escola o l’institut, des del centre de treball… sigui capaç de plantejar una alternativa integral a aquest sistema explotador.

Han parlat amb els empresaris baixpenedesencs? Estan preocupats o no per una futura Catalunya independent? Creuen que la comarca és visible de cara enfora?

Marta Mercader (UDC): Sí, hem parlat amb els empresaris baix penedesencs en un marc de microxerrades que des de CiU hem elaborat en aquest campanya. I sí estan preocupats. Per tant, la nostra feina va ser i segueix sent resoldre aquells dubtes i aquelles temences que puguin tenir. Referent a la visibilitat de la comarca, vivim en un món de marques Internacionalment són conegudes les marques de Barcelona i la segona més coneguda és la marca Penedès. Per tant, per situar-nos internacionalment hem de treballar amb aquests dos registres.

Núria Coral (SI): Segons les últimes enquestes una majoria d’empresaris son partidaris de la independència (el 53% Cecot 66% Pimec). El què més ens ha sorprès en les trobades amb els empresaris del Baix Penedès és la urgència amb que fan la demanda. Ells diuen independència si, però feu-la ja, perquè son molt conscients de que la crisi, si no s’atura, produirà danys irreparables. Moltes empreses que han tancat, amb la independència, continuarien creant riquesa. El desplegament de l’àmbit Penedès també es valorat com un element a favor de la visibilitat del Baix Penedès.

Arantzazu Longares (PSC): A tothom que se li posen traves per poder desenvolupar la seva feina com ho ha fet fins ara, i que a més se li crea una incertesa en quant al futur a curt i mig termini, es evident que te suficients motius per trobar-se preocupat: aquesta es la situació de molts empresaris que no hi veuen claredat ni transparència en les polítiques que vol portar a terme el Senyor Mas.

Alfredo Valdivielso (ICV-EUiA): Estem convençuts que es mes prioritari el que tots els agents socials seguim en una taula per tal d’impulsar un pla estratègic comarcal per l’ocupacio, per tal de obtenir una societat mes justa i així poder construir el que vulguem construir. Això ens faria ser un exemple de cara enfora.

Joan Carles Fuentes (PxC): Els empresaris baixpenedesencs com tots els empresaris catalans estan molt preocupats per una Catalunya independent. Els preocupa perdre el 40% de les vendes que van cap a la resta de Espanya, tan per motius de boicot, com futurs problemes aranzelaris com a futur país no comunitari. Els empresaris que fan exportacions tenen por dels problemes jurídics per exportar com a possible nou país a països a on no tindríem cobertura consular ni el paraigües de la Unió Europea. Potser el grans empresaris no estan tan preocupats, no ho se perquè no he parlat amb ells, però els petits i mitjans empresaris sí que ho contemplen amb molta preocupació.

Jaume Piñol (ERC): Jo no he notat que estiguin preocupats per una futura Catalunya independent però el que si noto es molta desafecció pel tractament que em tingut al llarg dels anys vers la comarca. Com ens hem deixat que passessin totes aquestes infraestructures com autopistes, trens, oleoductes, etc… sense treure’n cap benefici a nivell industrial ni turístic.

Jaume Domingo (CDC): Si, hem fet diferents trobades amb empresaris de la comarca. Pel que fa al futur de Catalunya, és lògic que hi hagi preocupació i respecte per la situació. En aquests procés ens caldrà explicar molt les coses i actuar amb molt de rigor i respecte per tothom. És un pas molt important pel nostre país i el fem, sense cap mena de dubte, per estar millor. Crec que la comarca ho hauria de ser més. Ara per ara som una comarca important al Camp de Tarragona i al Penedès. Som la tercera del Camp i tenim la mateixa població que l’Alt Penedès. Penso que ens cal agafar consciència de la nostra força i possibilitats si volem ser més visibles.

Elisabet Rodríguez (PP): Les empreses, el que necessiten és estabilitat, seguretat, on es pugui treballar, crear feina i aportar inversions… i no projectes de ruptura e incertesa … i aquesta és la inquietud real dels empresaris, grans i petits empresaris.

Ivan Montejo (CUP): Com a candidatura no hem tingut contactes formals amb cap entitat o associació que representi el sector empresarial de la comarca. Tot i així, alguns petits empresaris i autònoms donen suport al nostre projecte polític.
Sobre la independència dels Països Catalans, els temors són absolutament injustificats. La nació té els recursos suficients per ser un país amb un elevat nivell de benestar. El principal escull per tal de materialitzar aquesta millora en les condicions de vida és l’actual desigualtat en la distribució de la riquesa. És per això que a nosaltres ens agrada parlar d’una sobirania total, perquè si el procés d’autodeterminació l’entenem només com la separació jurídica dels estats espanyol i francès i no plantegem al seu torn la independència de tot un seguit d’institucions (nacionals i internacionals) que ens subjuguen a través de les seves polítiques d’austeritat i de les seves retallades, la paraula independència resta totalment buida de significat. No hem de plantejar un nou model d’estat, sinó un nou model de país. Per això diem que l’alliberament nacional i l’alliberament social són dues cares de la mateixa moneda. Perquè el que ens està empobrint, i el que ens pot seguir condemnant a la misèria en un futur, no és la independència, sinó la dependència. La dependència a Espanya i a França, sí, però també la dependència a la Unió Europea, al Banc Central Europeu, al Fons Monetari Internacional, i a totes les expressions del capitalisme internacional.
En aquesta línia, quan parlem d’empresariat català hem de tenir molt clar de qui estem parlant. Per una banda estan els petits empresaris i els autònoms, un dels sectors que està patint més aquesta crisi i que formen part del teixit productiu d’aquest país. Nosaltres comptem amb tota aquesta gent per a construir la Unitat Popular, perquè entenem que formen part d’aquella immensa majoria de la població que té interessos objectius en canviar radicalment l’actual model econòmic i social. Per l’altra, ens trobem amb el gran empresariat, aquell representat per Foment del Treball, per les grans multinacionals (algunes participades de forma important per capital català) i pels sectors bancaris, financers i especuladors. Ells representen una ínfima part de la població però influeixen de forma determinant (quan no decideixen directament) les polítiques públiques que ens estan condemnant a una situació d’emergència social. Ells són els que han promogut les retallades de drets socials i laborals més salvatges del postfranquisme i encara a dia d’avui segueixen obtenint ingents beneficis a costa de dilapidar l’Estat del Benestar. Amb ells no ens hi uneix cap interès comú i el nostre projecte va dirigit a “retallar-los”, a acabar amb els seus privilegis i amb l’esquizofrènia econòmica a què ens estan condemnant.

I finalment, m’agradaria fer esment a les treballadores, les aturades, les estudiants… Som nosaltres els que produïm la riquesa amb el nostre treball. Per tant, el nostre futur dependrà de si som capaces de reapropiar-nos de tot allò que és nostre i que ara ens estan robant i posar-ho al servei del poble. El discurs de la por, dels mercats, del deute, de la desinversió, és una fal·làcia en mans d’aquells que no volen canviar res per tal que tot segueixi igual.

Esteu a favor del Logis Penedès? I de la Vegueria Penedès?

Marta Mercader (UDC): Estic a favor del Logis Penedès. Estic a favor de totes aquelles inversions que beneficiïn i aportin riquesa al territori sempre i quan es parli amb el territori i es consensuï aquells aspectes que poden generar problemàtiques compatibles amb el medi ambient, paisatge… Prefereixo tenir un Logis acompanyat d’un pla territorial comarcal que tot de polígons industrial dispersos en el territori. Respecte de la segona qüestió, m’és indiferent. Malauradament, el Baix Penedès, per la seva posició geogràfica, pateix una situació d’oblit. No per tenir una Vegueria Penedès la nostra situació canviarà gaire. Vilafranca, Vilanova, Sitges i Igualada han mirat més cap a Barcelona que cap al Sud, però la realitat és que estem entre dues àrees metropolitanes i totes dues tenen un poder d’atracció molt fort sobre el nostre territori i la nostra gent.

Núria Coral (SI): En contra del Logis per diverses raons:
Creiem que no aporta cap benefici a la comarca, ben al contrari, és convertirà en una infraestructura fantasma com els polígons industrials mig abandonats que tenim al Baix Penedès, aquests també es van projectar amb unes expectatives de creixement poc fonamentades. El Logis forma part de la lògica del “totxo” que ens ha portat al desastre actual: inversions fetes sense una planificació global a llarg termini, pensades pel benefici d’alguns però amb els recursos de tots, basades en estimacions de creixement falses i que malmeten l’entorn.
El projecte té molts interrogants oberts. ¿Què passarà amb les infraestructures viàries al voltant del Logis? ¿I amb la connexió ferroviària? ¿Quin serà l’impacte mediambiental? Per tot plegat, el Logis és un plantejament d’altres èpoques. En aquest tema CiU ha actuat de manera deslleial amb el territori, incomplint les lleis europees de participació ciutadana i els seus propis compromisos electorals, en democràcia aquestes actituds irresponsables han de passar factura.

SI a la Vegueria Penedès. Catalunya te una llarga tradició d’organització territorial pròpia. Les províncies son una imposició espanyola del segle XIX que no tenen en compte les característiques del territori. La Vegueria Penedès té tot el sentit en la línia de l’organització europea de les regions. A França, per exemple, ho tenen molt clar: tothom sap quin és el producte estrella de la Champagne, oi? Ens cal la Vegueria per ordenar i endressar el Penedès i donar coherència i identitat als nostres serveis i productes agrícoles, turístics i industrials. El model d’organització territorial en Vegueries es justifica per la necessitat de modernitzar l’administració amb criteris d’agilitat i d’eficiència, de transparència en la gestió i amb vocació de servei de proximitat i accessibilitat per a tothom. Proposem una organització territorial amb competències en la planificació a llarg termini i en els serveis als ciutadans; representada democràticament per càrrecs electes, amb capacitat per recaptar impostos i invertir-los en el propi Penedès amb criteris de proximitat. La nostra proposta territorial queda definida de baix a dalt pels municipis, amb fortes competències en serveis socials, ben a prop del ciutadà, les comarques, amb representants elegits de forma directa i amb la competència de mancomunar serveis i optimitzar recursos i la Vegueria, sotmesa també al control democràtic i responsable del disseny de les polítiques de gestió del territori, i amb inclusió de competències descentralitzades de les conselleries de govern de la Generalitat, en matèria de serveis als ciutadans: sanitat, educació, serveis socials, etc.  Tot això tindrà un impacte positiu per tota la Vegueria però molt especialment al Baix Penedès: passarem de ser un recó de Tarragona, a participar activament en el nostre propi projecte de futur. Al Baix Penedès, el 90% de la població hi està adherida a través dels municipis. Ara be, les lleis espanyoles exigeixen majories impossibles a l’hora de fer canvis en l’estructura territorial de l’estat. En aquesta qüestió també es fa evident la necessitat de la independència per fer efectiva la defensa dels nostres interessos.

Arantzazu Longares (PSC): Totalment d’acord. Creiem que el Logis Penedès és un projecte que pot aportar riquesa productiva al nostre territori. Un projecte que te unes característiques territorials molt optimes i que es troba molt ben comunicat, i que es podria convertir en el motor logístic de la comarca. Es ben cert, que s’han desaprofitat uns bons anys,on encara hi existia una fluïdesa en quant a la inversió,però hi tenim que continuar buscant recursos i treballant perquè aquest parc logístic sigui una realitat.
Una realitat que crearia 6000 llocs de treball de manera directa, i que ajudaria molt a solucionar el problema d’ocupació que hi tenim a la Comarca, xifrat en més de 10.000 persones.
Sobre la Vegueria Penedès, Convergència i Unió, una vegada més ha estat incapaç en el Parlament, de treballar en el desenvolupament d’una nova organització territorial, com ja preveia l’estatut d’autonomia  El Partit popular, una vegada més ha estat qui ha marcat la línia en aquest sentit. Nosaltres defensem el desenvolupament de l’estatut amb totes les possibilitats que contempla i amb el màxim consens possible.

Alfredo Valdivielso (ICV-EUiA): No, hem estat des d’un principi en contra del CIM pel que suposa de agressió al territori i a les poblacions properes i la nostre postura ha estat coherent sempre i no ha variat. Això no ho poden dir els grans partits que han variat la seva postura segons si son al govern o a l’oposició. Recordo una pancarta de “No Fem el CIM” a la seu de CiU al Vendrell, per exemple. La vegueria Penedès només tindrà sentit si serveix per apropar l’administració als ciutadans i es converteix en una eina poderosa per estructurar un territori comú i una societat més justa.

Joan Carles Fuentes (PxC): No estem a favor del Logis Penedès perquè tampoc ho estan els municipis concernits, com són l’Arboç o Banyeres del Penedès. I perquè portaria a la comarca milers de llocs de treball sense cap mena de qualificació en gran part ocupada per immigrants. I perquè és un atemptat contra la base agrícola i paisatgística del cor de la nostra comarca. I perquè la comarca encara quedaria més trinxada per més infraestructures necessàries per desenvolupar el projecte. Tampoc estem d’acord amb la vegueria Penedès. Perquè representaria més nivells administratius i més despesa per als ciutadans. Perquè estem tradicionalment vinculats a tots els nivells amb Tarragona, Reus o Valls, i no pas amb Vilanova o Igualada. I perquè ens sentim tarragonins i no pas vilafranquins.

Teresa Vallverdú (ERC): A favor del Logis Penedès, no. Aquest projecte es basa en els principis de logística obsoleta dels anys 90. El territori dels municipis afectats, el Baix Penedès i el Penedès en general es veurien perjudicats greument pels diversos impactes ambientals. Les desenes de milers de camions que volen fer-hi passar farien augmentar els índexs de contaminació per la combustió i saturarien una xarxa viària ja prou deficient. El paisatge agrícola tendiria a la desaparició. El creixement demogràfic augmentaria considerablement en una zona ja prou saturada, i la cohesió social, ja prou afeblida, s’acabaria desintegrant. No afavoriria realment la gent que viu al territori perquè no hi ha cap certesa que els possibles treballadors fossin gent ja establerta a la comarca o, com ja ha passat en centres d’aquestes característiques, treballadors vinguts d’altres llocs, i aquest fet, a més de no solucionar l’atur de la comarca, agreujaria l’augment demogràfic ja exagerat que ha tingut el Baix Penedès, augmentaria el dèficit de serveis i infraestructures, i seria la llavor d’un més que probable augment de l’índex d’atur posterior.

A favor de la Vegueria Penedès, sí. El Penedès és una unitat d’acord amb criteris geogràfics i històrics, i l’organització del territori en vegueries ens ha de reconèixer la identitat pròpia, que la creació de la Vegueria Penedès reforçaria. Les vegueries representen una administració pròxima i una simplificació administrativa, i entre molts altres aspectes, la Vegueria Penedès ens permetria ser decisius a l’hora de definir les línies estratègiques del nostre territori, que rep moltes pressions de l’àrea metropolitana a causa de la seva situació geogràfica.

Jaume Domingo (CDC): Si, estic a favor del Logis Penedès si aquest compleix tres condicions bàsiques, fer-se amb un ampli consens al territori, no malmetre el nostre entorn i generar llocs de treball com alternativa a una part dels més de 11.000 aturats que tenim a la comarca. Hi estic a favor si això comporta beneficis reals per als ciutadans i ciutadanes del Baix Penedès. Això vol dir, simplificació administrativa, economia d’escala en la prestació dels serveis públics, més oportunitats de feina, millora de les infraestructures… D’alguna manera si ens aporta més qualitat de vida, en tots els sentits, a la gent de la nostra comarca.

Elisabet Rodríguez (PP): Des del Partit Popular estem a favor de tot el que signifiqui progrés i desenvolupament econòmic. La implantació del Logis a la nostra comarca és una prioritat per baixar el nivell d’atur i això és el que s’ha de valorar. Respecte al tema de les Vegueries, nosaltres defensem Espanya organitzada com un Estat de les Autonomies. Nosaltres som partidaris aprimar l’administració pública, no per inventar nous ens administratius inoperants com els actuals Consells Comarcals.

Ivan Montejo (CUP): Estem en contra del Logis Penedès. Aquest tipus d’infraestructures representen la continuïtat d’un model de desenvolupament ecològicament insostenible i econòmicament caduc. El projecte actual és totalment inassumible per una comarca ja prou trinxada per la febre de l’especulació urbanística de les últimes dècades i per una política d’infraestructures que han acabat convertint-la en la claveguera i el dormitori de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Des d’un punt de vista econòmic, aquest macropolígon no generarà cap tipus de valor afegit. Per més que ho hagin intentat maquillar en successives modificacions del pla original, es tracta d’un mer centre d’arribada i sortida de mercaderies, d’una reproducció de la ciutat-magatzem del segle XXI que, per les seves dimensions, suposarà un canvi radical en el model de vida de la comarca. De fet, és un pas més en la suburbialització comarcal, en una estratègia basada en el desplaçament de les activitats menys qualificades i més extensives en l’ús de recursos fora de l’àrea metropolitana. Algunes dades en són prou exemplificadores. Es preveu una mobilitat generada de prop de 10.000 vehicles pesants al dia, amb la consegüent saturació d’una xarxa viaria ja insuficient i un creixement dràstic dels nivells de contaminació. I a tot això si afegiria una petjada ecològica i una transformació del paisatge que afectaria greument el sector primari, el comerç o les economies relacionades amb la qualitat ambiental.
En aquesta mateixa línia, també hem de combatre la fal·làcia de la creació de llocs de feina, per no parlar directament del xantatge de l’ocupació que ens proposen. I no només perquè aquesta ocupació serà en la seva major part de baixa qualificació, sinó també perquè l’elevada demanda generarà un efecte crida de mà d’obra de les conurbacions urbanes que acabarà deixant-nos en el curt i mitjà termini en una situació pitjor que la de partida. I dic pitjor per dos motius. Primer, perquè aquesta arribada massiva de població serà en la seva major part de treballadors amb baixa qualificació, d’aquells sectors més sensibles als cicles de retracció econòmica, fet que ens convertirà –encara més– en un pol d’atracció d’atur. I segon, perquè els serveis públics del territori no estan dimensionats per a acollir els canvis demogràfics que es generarien, amb el subsegüent col·lapse de serveis públics i socials (centres sanitaris, escoles i instituts, transport públic, etc.). De fet, viuríem un segon col·lapse en els serveis, car l’especulació urbanística de les últimes dècades ja ens ha ensenyat a què ens aboca el creixement descontrolat i sense planificació.
I des d’una òptica més general, els CIMs com a concepte, si més no en la seva formulació actual, representen un producte més d’aquest capitalisme senil que hem de superar. Un sistema que només té en compte els beneficis del gran capital. En un moment en què hauríem de parlar de decreixement, de relocalitzar la producció, de reduir dràsticament el trànsit de mercaderies a nivell mundial (un trànsit que només és econòmicament eficient si s’obvien els greus efectes ecològics i socials que se’n deriven), des dels governs de la Generalitat se segueix apostant per la circulació incessant de productes que, en molts casos, es podrien generar de forma molt més sostenible des del territori. I en aquest sentit, no deixa de ser irònic que per part de certs sectors es plantegin solucions cosmètiques, com ara l’ample de via europeu, com el desllorigador de tot plegat. El problema del CIM no és de matís, sinó de concepte, de base.

D’altra banda, la pròpia gestació del projecte, presidit pel secretisme i per una administració pública que ha actuat com a agent especulador, posa de manifest el seu caràcter antidemocràtic. Nosaltres defensem que la política territorial s’ha de fer amb la participació i el consens dels ciutadans dels municipis i comarques, i això passa per obrir un debat ampli en què tots els agents hi tinguin veu. En aquest cas, ha hagut d’ésser la societat civil la que s’organitzés (fonamentalment a través de la plataforma “No Fem el CIM”, les reivindicacions de la qual ens fem totalment nostres) i forcés l’administració a informar i posar sobre la taula els seus veritables plans.
En contra del que s’ha volgut presentar des d’alguns sectors polítics i empresarials, nosaltres no som NIMBYs[1] que des d’un egoisme populista ens neguem a qualsevol inversió en el territori. Però si que diem que hi ha d’haver un model de desenvolupament econòmic global coherent, on no siguin les comarques més pobres les que sistemàticament acabin convertint-se en el femer català.

I això em porta a enllaçar amb la segona pregunta. Estem a favor de la Vegueria Penedès perquè l’actual divisió administrativa provincial és aliena a la història, la cultura i la idiosincràsia de les nostres comarques. Rearticular el país passa per bastir un model territorial que reculli els vincles i les relacions econòmiques i socials ja existents i possibiliti un desenvolupament equilibrat del conjunt del país. Problemàtiques com la del Logis Penedès no s’expliquen sense entendre què succeeix quan s’esquarteren les regions amb divisions artificials. El Penedès, com a ròtula territorial entre les dinàmiques de Barcelona i Tarragona, ha de jugar un paper propi de complementarietat recíproca amb els centres metropolitans i no d’apèndix prescindible. Dotar els territoris de veu pròpia és una condició inajornable si volem que les comarques dels Països Catalans preservin la seva riquesa i pluralitat de modes de vida, el seu caràcter propi. Les divisions administratives no són simples afers legals, sinó que tenen importants efectes a l’hora de reforçar i dinamitzar, o bé de debilitar i disgregar, els vincles socioeconòmics i els trets culturals i històrics que ens defineixen.

Anuncis

2 thoughts on “#BPparlamentari: tercer bloc de respostes. El Baix Penedès.

  1. Moltes gràcies Marta Mercader, Núria Coral, Arantzazu Longares, Alfredo Valdivielso, Joan Carles Fuentes, Jaume Piñol, Jaume Domingo, Elisabet Rodríguez i Ivan Montejo per contestar a la meva pregunta. Tots heu donat diverses propostes i promeses i d’algunes molt interessants. Espero començar a veure canvis aviat i poder tenir una mirada de futur molt més optimista que la actual. Gràcies de nou.

  2. Malauradament, i per l’edat que tinc, bastants anys, i les diverses opinions que s’han escrit en les respostes, analitzades una mica més a fons, totes, absolutament totes són demagògia i totalment buides de continguts i cap d’ells dona una resposta clara i contundent de que s’implicaran en el municipi.

    Si que és veritat que un de sol poca cosa hi pot fer però llegint els comentaris de tots els polítics, penso que amb una mica de cap, la ciutadania encara hauria de tenir més clara la desafecció política, l’abstenció com a vot de càstig encara hauria de ser més gran i no creure més en els discursos demagògics que ens estan intentant vendre en cada campanya electoral. Cada vegada més els aspirants a polítics tenen un discurs políticament correcte però absolutament buit de contingut.
    Ho sento, a mi no m’han convençut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s