#BPparlamentari: segon bloc de respostes. Infraestructures.

Quin pla te cada força política per poder dinamitzar l’economia del Baix Penedès? Aquest futur passa per eliminar la dependència econòmica de la comarca al sector de la construcció? Creuen que potenciant la marca turística Penedès i tots els valors que té la comarca (cava, vi, personatges…) es pot arribar a reduir l’atur?

Marta Mercader (UDC): Inversions com Logis, com a apostar per una marca de turisme de Qualitat i el fomentar de l’enoturisme són bàsics a la comarca. Hem de reestructurar-nos I oferir allò que en el que som bons i podem oferir un valor afegit. Crec que es necessiten més iniciatives legislatives que beneficiïn a les petites empreses i els autònoms puguin tirar endavant els seus negocis.

Núria Coral (SI): La dependència d’Espanya augmentarà les dificultats econòmiques de la comarca, sense remei. No es poden fer volar coloms sense afrontar els problemes de fons. Amb un atur que frega el 25%, l’economia submergida que s’estima en un altre 25%, el 43% dels impostos que se’n van a Espanya i no tornen i una capacitat de decisió política nul·la. Aquesta és la situació real. Aquesta és l’equació que impedeix fer polítiques d’estímul de l’ocupació, i ens empeny a l’espiral de pobresa que patim. No ens deixem enganyar, el final del túnel, dins Espanya ni tant sols s’intueix. Catalunya te un PIB per càpita igual a Dinamarca, ells tenen una taxa d’atur del 5%, la independència és un futur de qualitat i és a les nostres mans. Amb la independència la Generalitat augmentarà el seu pressupost en un 70%. En aquest context, amb capacitat de decisió i recursos propis, el Baix Penedès te un gran futur, no només en el turisme, sino també en l’agricultura ecològica de qualitat i en el consum de proximitat. Per això és imprescindible una bona gestió del paisatge i la planificació a llarg termini. Tot plegat no es farà sol, ens cal engegar l’àmbit funcional del Penedès, cal donar pas a la participació de la gent i donar suport a les iniciatives socials, les cooperatives i l’emprenedoria. Per tirar endavant calen recursos i ganes de fer feina, però sobre tot confiança en nosaltres mateixos.

Arantzazu Longares (PSC): Sempre es important per una comarca, poder fer valer els seus potencials i que aquests siguin referents i impulsors de la seva economia; aquest es un valor afegit per poder tornar a engegar el motor econòmic del territori, però sense deixar de banda altres sector, que hi també poden ser emergents en un moment futur i concret.

Alfredo Valdivielso (ICV-EUiA): Hem de donar a la nostre comarca una sortida que no sigui el model fracassat del model especulatiu i de la construcció, recolçada per per molts grups polítics que han governat i governen els nostres ajuntaments.
Creiem que el Baix Penedès te un gran potencial turístic, nomes es tracte de voluntat real política  no tant el típic sol i platja, hem d’apostar fort pel turisme Termal, el turisme basat en la natura i el respecte al nostre entorn i el turisme etnològic amb els cellers q tenim al territori. Un turisme de qualitat i específic. El model de les Cooperatives està creant ocupació a d’altres llocs Hem de crear ocupació de qualitat.

Joan Carles Fuentes (PxC): La clau està en la diversificació de la nostra economia. Fins ara la dependència era total pel que fa als serveis, turisme i construcció. La construcció s’ha esfondrat. El turisme s’hauria de potenciar més perquè encara li queda molt recorregut a la comarca: sol i platges, interior amb les vessants rural i paisatgística, el turisme cultural que tant té per oferir, la part d’oci i lúdica, el turisme gastronòmic i també s’hauria de desenvolupar el turisme esportiu en temporada baixa de sol i platja per atraure equips, associacions i seleccions donat el bon clima tot l’any, la infraestructura hotelera i les instal·lacions esportives que tenim i que encara s’haurien de millorar. La indústria no contaminant i l’alta tecnologia serien altres opcions de diversificació. L’agricultura i la indústria agropecuària com ara l’exemple de la Ceolpe a Llorenç del Penedès, són un altre exemple de potenciar una de les tradicions de la nostra comarca que ara ha esdevingut a menys.

Teresa Vallverdú (ERC): N’estem convençuts. El turisme relacionat amb la vinya i el vi, l’enoturisme, té un potencial enorme, i el turisme del qual ha viscut la nostra comarca, el turisme de sol i platja centrat en les poblacions costaneres, no dóna per a més. S’ha de potenciar l’interior lligant una agricultura moderna amb un turisme de qualitat.
També apostem per aprofitar la gran quantitat d’espai buit en polígons existents per instal·lar-hi indústria productiva, i evitar així una major destrucció del territori.

Jaume Domingo (CDC): És evident que cal dinamitzar l’economia del Baix Penedès, els més de 11.000 aturats han de fer que ho tinguem clar.
Ja hem deixat de ser dependents de la construcció, ja no n’hi ha i mai tornarà a ser el motor que fins ara era. Per tant, cal trobar llocs de treball per la gent que fins ara hi treballava, que és una immensa majoria.

Això s’ha de fer en diferents fronts. Potenciar la marca Penedès i la Costa Daurada, tenim la sort de tenir totes dues i són prou potents si les omplim de contingut, tot suma, cava, vi, personatges, cultura, turisme rural, platja…
Però no en tenim prou, pel nombre de persones que tenim a l’atur. El Logis Penedès i altres inversions que puguin venir, no les podem descartar d’entrada.

Elisabet Rodríguez (PP): NC.

Ivan Montejo (CUP): Existeixen tota una sèrie de sectors estratègics que poden ser uns dels principals motors de la reactivació econòmica si som capaços de canviar d’arrel les actuals polítiques neoliberals i substituir-les per unes altres que posin les necessitats socials i ambientals en el centre del debat.
En referència al sector de la construcció, és evident que en els últims anys i fins a l’esclat de la bombolla immobiliària, aquest s’havia sobredimensionat i que caldrà reduir-ne el seu pes relatiu en el conjunt de l’economia de la comarca. Amb tot, això no vol dir que hagi de desaparèixer. Acabar amb l’especulació i la destrucció indiscriminada dels nostres boscos, del nostre litoral, de les zones verdes i agrícoles que encara ens queden ha d’anar acompanyat d’una política activa de rehabilitació i millora de l’edificació ja existent. Abans citava el cas dels nuclis antics de molts pobles de la comarca. L’obra pública, dissenyada amb una visió ecològica i integral del territori, també pot ser una altra font per a reubicar part de la mà d’obra expulsada del sector.
Pel que fa a la marca turística pròpia, sens dubte pot ser un bon mitjà per reduir la desocupació i recuperar i difondre elements propis de la cultura material i la història del Penedès com a principals atractius. Recuperar la nostra identitat, els nostres trets definitoris, és un pas imprescindible per a poder-nos projectar a l’exterior. Tanmateix, cal estar atents per tal d’evitar que, com ha passat en altres ocasions, aquests tipus d’iniciatives no acabin monopolitzades per uns pocs interessos empresarials que la facin servir per a promocionar un model de desenvolupament insostenible o productes i serveis que no tenen cap relació amb els valors propis de la comarca.

Quins plans tenen per el desenvolupament del transport públic de El Vendrell i el Baix Penedès (poca freqüència de trens, connexions amb universitats)? I respecte del transport privat? S’haurien de veure modificats o rebaixats els peatges de les autopistes pels residents a la comarca?

Marta Mercader (UDC): El tema de les inversions és un exemple clar de perquè demanem un estat propi. Volem gestionar els nostres diners invertir-los en allò que pot aportar prosperitat, feina i benestar al nostre país. Per poder garantir inversions de qualitat al nostre territori i fomentar els seu desenvolupament, és bàsic tenir també comunicacions i transport públic de qualitat. Malgrat que sempre acabem topant amb el mateix obstacle, l’Estat espanyol, des del Consell Comarcal hem demanat varies vegades més freqüència de trens a Barcelona. Tant per la línia de la costa com per la d’interior. Aquesta segona és la que ara mateix hauria de millorar més. I canviar la freqüència del últim tren de la línia de Sitges. També, s’ha demanat una línia de trens tipus rodalies que unís Sant Vicenç amb Tarragona i Reus. Referent al transport privat, des del Consell comarca també s’ha demanat i s’han fet gestions perquè es rebaixin els peatges pels residents a la comarca. Però, acabo com he començat, si no tenim el poder polític, per decidir, I el poder econòmic per executar les inversions, estem venuts.

Núria Coral (SI): La mobilitat a la comarca és caòtica, tant pel que fa a transport públic, com privat. Cal situar la mobilitat al segle XXI. El nostre programa preveu el desenvolupament del nus de rodalies a Tarragona i l’augment de freqüència dels trens de les dues línies, especialment la R4. Fer arribar els trens que acaben a Vilafranca fins a Sant Vicens té un cost relativament baix i aportaria grans beneficis a la comarca. Cal millorar la seguretat, fent els passos inferiors que demanen els veïns a Calafell i altres indrets perillosos. Posaré un exemple: el total de minuts acumulats de retard, en un any, en tota la xarxa de trens japonesa, abans del tsunami, era de 3 minuts!.  Dia si i dia també, els trens de rodalies acumulen retards d’entre 10 i 15 minuts i habitualment els usuaris no rebem cap explicació.  Els trens han de millorar el confort i disposar de wifi per facilitar l’estudi i el treball en els desplaçaments. La realitat és que el pressupost espanyol per a rodalíes pel proper any 2013 a Catalunya és de 0€.

La xarxa d’autobusos interurbans s’ha de repensar per fer possible la connexió entre els poblacions i les urbanitzacions amb les estacions de tren i els serveis socials i sanitaris, no té sentit que els usuaris no puguin accedir als serveis. És imprescindible augmentar els recursos en transport sanitari, les dues ambulàncies disponibles, actualment a la comarca, són absolutament insuficients. Pel que fa a la xarxa viària el primer que cal fer és suprimir els peatges. Aquest és un tribut feudal que només beneficia a empreses privades i perjudica, greument, la nostra comarca.

Les autopistes estan mig buides, mentre les carreteres es col·lapsen perquè la gent no pot pagar el peatge, això augmenta els accidents i encareix tots els nostres productes i serveis, fa menys competitives les nostres empreses i és un element negatiu per atraure inversió al nostre territori. Nosaltres em engegat la campanya #novullpagar i hem presentat la llei de supressió de peatges amortitzats al Parlament i hem denunciat públicament la trama de corrupció que s’amaga sota els peatges. https://www.youtube.com/watch?v=kOt4OVAS7wg
Actualment ajudem a les persones que han estat multades il·legalment per trànsit pel #novullpagar, posant a la seva disposició l’assistència legal necessària. La campanya segueix viva i en marxa. Ens preocupa especialment el trànsit de camions per la N-340, per la seguretat vial i la contaminació. També que s’acabi imposant la cobdícia i la irresponsabilitat d’aquells que creuen que els recursos son il·limitats i la seva manca de previsió, que poden acabar convertint la comarca en un territori de trànsit, contaminat i malmès.

Arantzazu Longares (PSC): creieu-me que hi treballarem de valent perquè la gratuïtat dels peatges, al residents del territori sigui una realitat .En quant al transport públic,son projectes que es tenen que estudiar i treballar, perquè es evident que es necessària una reordenació dels recursos i una inversió en per tal de que donin un millor servei als seus usuaris.

Alfredo Valdivielso (ICV-EUiA): Crec i creiem que només es qüestió de voluntat política i d’inversió publica. Per exemple des de El Vendrell fa temps q reclamem l’ampliació d’horaris de Rodalies direcció cap a BCN i Sant Vicenç, per què treballadors/es, estudiants, etc puguin optar pel transport public, cosa que es fàcil d’aconseguir, només cal que tots els trens q queden en via morta a Vilafranca, continuessin fins Sant Vicenç. També fer un esforç de sincronitzar l’arribada de trens a Sant Vicenç amb els trens q van a Tarragona per molts estudiants, treballadors/es. Més recursos per Rodalies que es el transport diari de molts i menys per l’AVE i així equilibrar les inversions.

Joan Carles Fuentes (PxC): El transport públic és francament millorable. A banda de millorar i augmentar les freqüències tant cap al nord com cap el sud, caldria una millor vinculació amb el Camp de Tarragona. No és normal que per a un estudiant o un treballador sigui més fàcil desplaçar-se cap a Barcelona que no pas cap a Tarragona. Caldria també un enllaç directe amb Tarragona i no dependre sempre de transbords a l’estació de Sant Vicenç de Calders per anar a Tarragona des de la nostra comarca. També s’hauria de pal·liar l’absència total de transport nocturn. L’únic recurs a partir de les nou de la nit és el taxi. Els peatges de les diverses autopistes que trinxen la nostra comarca haurien de desaparèixer per als trasllats intracomarcals dels comarcans baixpenedesencs com a compensació per haver ofert el nostre territori per a les diverses infraestructures que passen per aquí sense aportar res a la comarca, com ara l’AVE. El tema dels peatges se ha de estudiar amb molta cura perquè molts trams de autopistes estan ja més que amortitzats i ara només estan enriquint il·lícitament moltes butxaques privades.

Jaume Piñol (ERC): Si jo arribo al parlament demanaré la supressió del peatge del Vendrell o que tinguem bonificacions els ciutadans que patim l’impacte de totes aquestes infraestructures i que no en traiem cap benefici o no ens beneficia directament en res. A més és possible augmentar la freqüència de trens tan via costa com interior, es tracta de fer pressió i reclamar-ho.

Jaume Domingo (CDC): Pel que fa als trens, si parlem d’anar cap a Barcelona, la línia de la costa no està malament si sumem rodalies i Catalunya Express. Jo utilitzo molt sovint aquesta línia per anar al Parlament. Pel que fa a la línia d’interior, ja no és així. Caldria una millora de freqüències, tots els trens que paren a Vilafranca, ho haurien de fer al Vendrell. Ara el govern de la Generalitat hi està treballant.

Si parlem de combinacions, per anar a Tarragona, fatal. L’actual govern de Catalunya està fent un estudi sobre la possibilitat econòmica i de inversions per crear les rodalies de Tarragona. És un tema que he treballat al Parlament. Ara cal veure que dirà l’estudi i si és possible econòmicament.
Pel que fa a les autopistes si que hem de reivindicar una millora dels peatges als dos governs, el de l’estat i el de Catalunya. El motius són fàcils. Ara mateix no tenim cap alternativa ràpida per anar del Baix Penedès a Tarragona, Lleida o Barcelona. No tenim variants.

Quin sentit té que es mantingui la gratuïtat a algunes zones del Camp de Tarragona que ara ja tenen variant. Penso que és l’hora del Baix Penedès. Treballar per fer-ho possible, amb el recolzament de les administracions locals de la comarca, és un dels meus objectius al Parlament

Elisabet Rodríguez (PP): Tenim la necessitat a l’hora de fer plantejaments per adequar el transport públic a la realitat dels últims anys, que ha vingut donat per el creixement i desenvolupament econòmic i social. Tot això, ha provocat un increment i intensificació de la mobilitat la nostra Vila i de la nostra Comarca. Cal, doncs, una política de mobilitat decidida per fer front a tots aquest nous reptes de futur que tenim plantejats. Mes freqüència de trens i poder accedir de forma més directa i emprant el més curt temps possible a les universitats més que un plantejament que hem de fer, és una necessitat.

En la qüestió de les línies de transport urbà, ens trobem amb el fenomen que les línies han anat adaptant-se a una necessitat i estructura escolar, mes que a la mobilitat real de l’usuari dintre del municipi. I és per això que des de la Regidoria de Transport i Mobilitat estem treballant en nous plantejaments. Respecte als peatges, l’única barrera de peatge que s’ha suprimit a Catalunya va ser la de la B-30 a Sant Cugat amb un Govern del Partit Popular.  Entre 2001 i 2011 el Govern d’Espanya va aportar 608 milions d’euros per bonificar peatges de les autopistes catalanes (de l’Estat i la Generalitat). El passat 9 de maig el Parlament va aprovar, amb el nostre vot favorable, la remissió al Congrés dels Diputats d’una proposició de llei per la creació d’un fons per la homogeneïtzació i rescat selectiu de peatges.

Ara hem tornat a donar suport a aquesta proposta des del Parlament, però també hem estat crítics amb la oportunitat, ja que al final el significaria la seva aprovació és comprometre destinar uns recursos a bonificar peatges, quan en aquests moments, les necessitats són força diferents.

Ivan Montejo (CUP): Quant al transport públic, clarament s’hauria de millorar la connectivitat interna de la comarca. Aquesta mancança, entre altres factors, es deu als problemes d’organització territorial que comentàvem abans. Una bona part dels autobusos que transiten pel Baix Penedès i que no tenen recorreguts estrictament locals, no disposen de rutes que connectin i relliguin la comarca (o en sentit més ampli, la Vegueria). De nou, les pressions metropolitanes i la manca de vehicles d’expressió adequats de les nostres necessitats com a territori propicien que acabem convertint-nos en un simple corredor, un lloc de pas de trajectes dissenyats des d’una òptica centralista. La solució passa per reforçar aquesta oferta pública a través d’un pla que contempli les necessitats internes de la comarca. Això s’ha de fer tant amb les línies de busos, com amb el tren. En aquest segon cas, hi intervé un altre centralisme, en aquest cas l’espanyol, que entén les xarxes ferroviàries des d’una perspectiva radial i no reticular. Però més enllà del procés d’independència nacional que ens ha d’alliberar d’aquest Estat arcaic i desfasat, es poden implementar polítiques en el curt termini com ara millorar la sincronització de les dues vies (interior i costa) a Sant Vicenç de Calders, per tal que fer transbords no es converteixi en una odissea i una pèrdua de temps innecessària.

El problema del transport públic, tanmateix, s’estén més enllà de la connectivitat territorial. Existeix un dèficit d’oferta que afecta tota la nostra nació. En certa mesura, aquest fet s’ha vist agreujat per les retallades en despesa pública que els governs han dut a terme en el seu servilisme cec als mercats. I a nivell local, s’hi suma l’insuficient finançament dels municipis. Davant d’aquest escenari, hem d’apostar per promocionar decididament el transport públic en el marc d’una política de reactivació que torni a posar el sector públic en el centre de l’economia. I des d’un punt de vista de filosofia d’aquestes polítiques, hem de superar el paradigma economicista en la valoració d’aquest tipus de serveis. Enllaçant amb el tema de les universitats que es cita a la pregunta, decidir si és adequat crear noves vies (o reforçar les existents amb més freqüències de pas), no s’ha d’analitzar com una simple qüestió de costos i beneficis monetaris, sinó contemplant també els costos socials i productius que genera que molts estudiants hagin d’invertir més temps en el desplaçament a les seves facultats que en les hores lectives de classe.

Finalment, respecte al transport privat, aquest ha de tendir a reduir-se en favor del transport públic, molt més sostenible ecològicament. No obstant això, tampoc podem caure en la ingenuitat (i la injustícia vers les classes populars i treballadores) de començar a aplicar polítiques de desincentivació del vehicle privat quan tenim una xarxa pública totalment deficitària. És en aquest sentit que apostem per l’abolició dels peatges. Primer, perquè les nostres autopistes ja han estat pagades amb escreix i actualment només representen una font d’enriquiment per a les seves empreses gestores. Però segon, i més important, com una política transitòria mentre creem aquesta oferta pública de mobilitat que s’adeqüi a les necessitats reals de la població. En la mesura que anem bastint aquest sistema, s’haurien d’introduir incentius (per viatjar col·lectivament) i desincentius (per al transport privat) a fi de reduir la contaminació.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s