#BPparlamentari: primer bloc de respostes. Els futurs diputats.

Quin és el principal motiu que us ha empès a presentar-vos com a candidats/es a les eleccions al Parlament?

Marta Mercader (UDC): La il·lusió i les ganes de poder canviar tot allò que crec que no s’està fent bé. Cal millorar i aconseguir fer de la societat una comunitat més justa i més humana. El compromís amb el meu país i la seva gent.

Núria Coral (SI): Actualment dedico tot el temps que puc al projecte de Solidaritat Catalana per la Independència, hi crec i m’agrada. La candidatura és una manera d’ampliar el meu compromís. En tot cas, la decisió de presentar candidatura va ser col·lectiva, els companys de la comarca em van demanar que em presentes a les primàries i em van donar el seu suport per unanimitat.

Arantzazu Longares (PSC): Les ganes de poder aprendre d’aquesta experiència, tant políticament com personalment. També penso que jo hi puc aportar al meu partit, el meu esforç i el meu treball, per tots junts, construir un gran projecte per a Catalunya.

Alfredo Valdivielso (ICV-EUiA): El meu compromís amb la POLÍTICA per dignificar aquesta paraula malmesa i amb raó per alguns polítics que s’han servit d’ella. Jo l’entenc com a eina de transformació social per fer del que ens envolta una vida mes justa i digne. Per això amb la meva organització EUiA ho entenem així i els companys i companyes han decidit que sigui jo el que els representés.

Joan Carles Fuentes (PxC): El fet de treballar per al meu poble i per als meus conciutadans com una clara alternativa davant el actuals polítics que pertanyen a una casta política parasitària i enquistada, uns polítics ineptes, incompetents, lladres, xoriços, que estan portant al nostre poble a la misèria i a la ruïna mentre ells viuen de esquenes a la realitat.

Jaume Piñol (ERC): El motiu pel qual em vaig presentar és per representar a la comarca del Baix Penedès a les llistes d’ERC de la demarcació del Camp de Tarragona. Encara que sembli un obvietat és evident que necessitem referents comarcals a les llistes per no anar a votar opcions on hi figuren gent que no coneixem de res.

Jaume Domingo (CDC): Primer la confiança que m’han donat la gent de CIU que creuen que puc fer una bona feina al Parlament de Catalunya en uns moments històrics i difícils alhora. En segon lloc, les ganes de treballar per fer possible una societat més cohesionada socialment i més justa.

Elisabet Rodríguez (PP): Estem davant d’unes eleccions, que l’únic que han fet és generar un ambient d’inestabilitat política i econòmica, i no podem només quedar-nos mirant, sinó donar suport a les nostres idees amb compromís, sabent que la realitat des dels nostres ajuntaments i les nostres comarques, es conjuminar esforços per sortir i ajudar a sortir en el dia a dia als nostres ciutadans i assegurar el funcionament dels nostres municipis en aquest temps de dificultat davant la crisi, amb els escassos recursos que comptem. La Catalunya real s’aixeca cada dia esperant que les notícies els porti alguna escletxa d’esperança, de què algú parli de realitats, de futur. I és des d’aquí que he volgut donar suport a la resta de la candidatura del meu partit en el Projecte que presentem en aquestes, tan importants eleccions. Un projecte de realitats i un projecte que advoca per canviar allò que no funciona, millorar tot allò que ens uneix i impedir projectes separatistes.

Ivan Montejo (CUP):  Jo, com moltes altres companyes i companys que estan a les llistes, vinc de les lluites del carrer, de les organitzacions i moviments populars que des de la base treballem per construir alternatives a aquest sistema predador i injust. La candidatura de la CUP-AE pretén ser un altaveu d’aquestes lluites, un front més d’impugnació del seu sistema que en cap cas renuncia a seguir treballant des del nostre entorn quotidià i més immediat. Tot el contrari, entenem la nostra possible presència al Parlament com un perllongament d’aquestes lluites, una manera de reforçar la necessària simbiosi entre feina institucional i (la més important) organització des de baix. És per això que vaig acceptar de formar part d’aquesta candidatura, perquè no desvirtua tot allò pel que hem estat lluitant i les formes organitzatives de les que ens hem dotat durant dècades la pròpia CUP, però també tot un bast entorn organitzatiu i social que li dóna suport.

En cas que sigueu regidors als vostres respectius ajuntaments (o tingueu un altre càrrec en algun organisme públic) i sortiu escollits: com ho feu per compaginar tantes responsabilitats i poder fer la feina amb professionalitat arreu? Renunciaríeu llavors a les indemnitzacions o dietes de les administracions locals?

Marta Mercader (UDC): La majoria dels polítics a Catalunya tenen un sol càrrec. Són alcaldes i regidors. Però, si acumulen més d’un càrrec és només a canvi d’un sou, no els poden acumular. Això permet estalviar sempre que el polític faci bé la feina de les diverses responsabilitats assumides. Jo només tinc un sou i personalment penso que una persona que ocupi un càrrec públic ha de cobrar un sou d’acord amb les responsabilitats que tingui. El que si hem de exigir com a ciutadans es que la persona que ocupi aquest càrrec estigui preparada per desenvolupar la feina que fa.

Núria Coral (SI): A Solidaritat això no pot passar. Els nostres estatuts prohibeixen, específicament, la duplicitat de sous, no de càrrecs. Actualment ja faig mans i mànigues per arribar a tot arreu amb la meva feina com a Terapeuta Ocupacional, a torn partit, en un hospital i la responsabilitat com a coordinadora comarcal de SI i membre de la Sectorial d’Acció Social i Drets de la Ciutadania. En cas de ser elegida demanaré una excedència temporal, a la meva feina, per dedicar-me exclusivament a la comarca. No ho entenc d’una altra manera. Nosaltres vam presentar una llei al Parlament per limitar els sous i anul·lar els complements dels diputats i alts càrrecs de les empreses públiques. Tots els grups polítics hi van votar en contra, però nosaltres som coherents i ens l’autoapliquem. Aquests diners d’estalvi els dediquem a les activitats del partit. És per això que no tenim deutes amb cap entitat financera i això ens permet tractar qualsevol tema sense pressions, sobre tot pel que fa a la corrupció. Això no ho pot dir cap altre partit parlamentari actualment, a Catalunya.

Arantzazu Longares (PSC): Penso que quan assumeixes una responsabilitat tens que haver valorat abans totes les conseqüències, els pros i els contres. Per poder prendre la decisió idònia;per tant, assumir aquest càrrec , es veritat que em suposaria més feina, però es una opció que ja he valorat amb anterioritat que puc assumir; això es com quan et proposen qualsevol canvi en la teva feina o en la teva vida: analitzes, valores i si a més, et motiva com es el meu cas amb la política, hi poses més encara de la teva part per poder portar-ho a terme. En quant a la renúncia,sempre hi faré o deixaré de fer allò que la llei em mani, igual que cobraré estrictament allò que em pertoqui per la meva dedicació professional, com qualsevol treballador.

Alfredo Valdivielso (ICV-EUiA): Creiem que hauria de ser incompatible tenir una retribució de dos administracions publiques, sigui local o la que sigui. També hem de dir que no estem d’acord amb el discurs demagògic de que els càrrecs públics no han de tenir un sou per dedicar-se a temps complert amb aquesta responsabilitat. Per que això vol dir que els treballadors i treballadores no podran fer política i només estarà a l’abast dels rics i poderosos que tenen la vida resolta i faran polítiques en benefici d’una classe social de la que son representants.

Joan Carles Fuentes (PxC): Actualment les meves responsabilitats públiques són a l’ajuntament de Vic com a regidor a la oposició. Sortint escollit com a diputat son dues responsabilitats perfectament compatibles, depenent únicament de la capacitat de treball de la persona, que en el meu cas és perfectament compatible. Les indemnitzacions com a diputat son incompatibles amb les percepcions com a regidor.

Jaume Piñol (ERC): Evidentment sí que hi renunciaria.

Jaume Domingo (CDC): Un polític sol, per si mateix no és res, el més important per fer una bona feina és tenir un equip de gent eficaç i eficient al teu costat. La feina d’un polític no és tècnica sinó més aviat la de portar a la pràctica el que la gent t`ha encarregat quan t’ha votat i d’altra banda, saber escoltar les problemàtiques que sorgeixen per tal de trobar les solucions més adequades.
Posant-hi moltes i moltes hores es pot compaginar la feina del Parlament amb la municipal si tens voluntat, ganes i bona gent al costat.
Pel que fa al tema del sou crec que no es poden barrejar els sous, les indemnitzacions i les dietes. Quan tens sou d’una administració o indemnitzacions no es cobren dietes. Tampoc es poden cobrar dos sous. Si que és compatible cobrar un sou d’una administració i indemnitzacions d’un altre, aquí el més important és ser molt just i coherent amb el que et correspon i el temps que hi dediques. En aquest sentit, penso que cadascú ha de fer el que creu més just i coherent. Si més no,és el que intento fer pel temps que hi dedico.

Elisabet Rodríguez (PP): Per a mi, particularment, és molt important tot l’equip humà que treballa i fa possible el dia a dia en cada una de les regidories en què sóc responsable. Per a mi és de valorar, tot el treball i professionalitat de cada un d’ells. En el cas que em proposeu, crec que l’esforç és compaginar, però a la vegada penso que el final de tot plegat és tenir un fi molt clar, que és representar tan bé com es pugui els teus ciutadans i aconseguir arribar a les expectatives que s’espera de la teva responsabilitat. Respecte al tema econòmic, sé que molts companys ja ho estan fent i que allò que cal fer en aquests temps és ésser coherent i parlar amb l’exemple.

Ivan Montejo (CUP): Personalment, no em trobo en aquesta situació. Això no obstant, si que m’agradaria fer esment a una condició que des de la nostra candidatura vàrem aprovar a l’hora de concórrer a aquestes eleccions, la no duplicitat de càrrecs. És a dir, que en cas que obtinguem parlamentàries, cap d’aquestes podrà ocupar simultàniament l’acta de diputada i qualsevol altre càrrec públic o fins i tot en la pròpia organització. I aquesta limitació que ens hem autoimposat respon a un criteri democràtic bàsic. Si parlem de reapropiar-nos de les institucions, d’empoderar les persones i fer-les subjectes actius en la vida política, de fomentar la presa col·lectiva de decisions o de democratitzar i fer accessible a tothom la gestió d’allò públic, aquesta actitud s’ha de traslladar del discurs a la praxis. Totes i tots som susceptibles d’ocupar un càrrec públic.
És per això que resulta lamentable veure com la majoria de partits institucionals tenen figures que acumulen diversos càrrecs en l’administració. Un fet que demostra l’avarícia de poder d’alguns (i de les estructures de poder partidista que els emparen), però també la seva despreocupació vers la feina. I és que no es tracta d’una simple qüestió de suma de sous, que també. Qualsevol persona amb un mínim sentit comú pot entendre que un diputat al Parlament de Catalunya, que és alhora alcalde de la seva ciutat (i aquest encara és un exemple força laxe; en ocasions es produeixen situacions autènticament esperpèntiques amb persones que ostenten tot un reguitzell de càrrecs), difícilment pot compaginar ambdues ocupacions amb rigor i professionalitat.

Com pensen vostès, si surten escollits diputats, representar els interessos dels ciutadans del Baix Penedès? Quina llibertat de moviments tindran dins del grup? 

Marta Mercader (UDC): El sistema d’elecció al Parlament de Catalunya no és com a Gran Bretanya on hi ha circumscripcions uninominals, sinó que aquí elegim una llista que representa un partit polític. Per tant, les votacions al parlament es consensuen dins del grup parlamentari. Dit això, a Convergència i Unió fem llistes que tenen en compte totes les sensibilitats: hi ha representants de totes les comarques de la demarcació, de diferents professions, experiències, etc. i per tant no és un ens tancat sinó que dins existeixen dinàmiques internes de diàleg i de consens. Per tant, garantim que hi hagi un representant polític de la comarca que permet que la veu del territori sigui escoltada. En aquestes eleccions, estic segura que aquesta funció al Baix Penedès la complirà molt bé en Jaume Domingo.

Núria Coral (SI): Els nostres diputats han fet una política de proximitat, portant al Parlament les propostes del territori, sense perdre mai de vista l’objectiu: la independència. Per exemple, en Toni Strubell per Girona ha presentat propostes molt concretes com l’equipament específic dels mossos d’esquadra al Pirineu. També han fet un esforç per explicar el treball fet al Parlament (més de 200 actes a tot Catalunya, per explicar els pressupostos de l’estat propi). Com tots els càrrecs de Solidaritat, el primer que faré com a diputada del Baix Penedès serà crear una oficina virtual. Aquest serà un espai obert a tothom que em permetrà mantenir contacte permanent amb totes aquelles persones o entitats que ho vulguin. Inclourà un espai d’informació amb les meves dades personals, declaració de bens, ingressos i agenda d’activitats. Hauríem d’exigir que tots els càrrecs públics fossin tant accessibles i transparents com els de Solidaritat.

Arantzazu Longares (PSC): Només hi existeix una fórmula possible: treballarem pensant amb les persones i per les persones, que son qui ens donen la seva confiança amb el seu vot i els qui ens demanaran resultats durant els propers quatre anys.

Alfredo Valdivielso (ICV-EUiA): Ho farem amb tota la responsabilitat q això dona, però des de la connexió clara i directa amb el carrer, amb els ciutadans, amb el poble. Tot lo que no sigui això serà fer política irreal i no servirà pels interessos dels ciutadans. Som una força que basada en la responsabilitat i independència de les seves agrupacions i assemblees que son les encarregades de marcar els objectius polítics i som respectats per les nostres direccions, així que llibertat absoluta.

Joan Carles Fuentes (PxC): El nostre partit és modèlic en aquest sentit. Dins de unes línees molt generals en tenim molta llibertat de acció local i fins i tot les qüestions més generalistes són consensuades als òrgans interns del partit.

Teresa Vallverdú (ERC): Jo tinc clar que represento al meu territori i canalitzaré tots els meus esforços per la comarca del Baix Penedès. Estem convençuts que podem canviar molt la manera com els polítics de la comarca s’han relacionat amb la gent que hi viu. Tenim la intenció que hi hagi un intercanvi constant entre el diputat i la gent de la comarca per ser, realment, la veu de la gent del Baix Penedès al Parlament.

Jaume Domingo (CDC): Aquests dos anys he estat l’únic diputat del Baix Penedès. I és possible que segueixi sent així. Tinc molt clar, doncs, que per sobre del meu partit, tinc la gent de la meva comarca, tota la gent, i seguiré actuant d’aquesta forma. Un dels meus compromisos és crear una oficina parlamentària oberta a totes les persones, entitats i ajuntaments per fer de pont entre les necessitats i preocupacions davant del govern. La meva llibertat de moviment en aquests sentit és total. Aquests dos anys m’ha tocat fer aquest paper en moltes intervencions a les comissions parlamentàries i vetllat pel que s’aprova sobre el Baix Penedès. Aquesta és la feina parlamentària que, tot i que no es veu per televisió, dona sentit al diputat del territori. Cal posar d’acord territori, govern i una majoria de forces parlamentàries. Puc dir que fins ara sempre he arribat a grans consensos i acords.

Elisabet Rodríguez (PP): NC.

Ivan Montejo (CUP): El projecte de les CUP té un origen municipalista. Això fa que siguem especialment conscients de la pluralitat de realitats de la nostra nació i sensibles a les necessitats diverses de cada territori.
Un dels compromisos adoptats quan vam decidir presentar-nos a aquestes eleccions fou la creació d’una comissió de seguiment i control de la tasca dels eventuals parlamentaris que obtinguem. Aquesta comissió estarà integrada no només per membres de la CUP, sinó per organitzacions de l’esquerra independentista i anticapitalista i per organitzacions socials i populars d’arreu del territori que han decidit unir-se en aquest projecte. Així mateix, la feina d’aquesta comissió serà oberta a la societat en el seu conjunt. Aquesta mesura facilitarà que totes les veus (també territorialment parlant) hi estiguin representades. De fet, a nosaltres ens agrada dir que les CUP (i per extensió la candidatura que ara presentem) no és un partit polític com a tal, sinó més aviat un híbrid entre les institucions i els moviments socials, i aquest fet ens possibilita no perdre mai el contacte amb el carrer i evitarà l’aïllament parlamentari.
Per acabar, diria que en allò essencial els interessos de les baixpenedesenques són els mateixos que els del conjunt de la ciutadania dels Països Catalans. Per més que estiguem sotmesos (encara) a les divisions administratives espanyoles, no creiem que els diputats siguin representants només ni fonamentalment d’una determinada part de la nació, sinó d’aquesta en el seu conjunt. Això no vol dir, òbviament, que no existeixin particularitats i interessos territorials concrets que s’hauran de tenir en compte i que els diputats pugin ser un millor altaveu, una corretja de transmissió més eficaç, de les necessitats de les comarques d’on procedeixen pel seu millor coneixement de les seves realitats, però el principal coixí de contenció per evitar polítiques que oblidin les realitats comarcals serà una ciutadania amatent i activa en aquests territoris i no tant diputats aïllats que “interpretin” amb més o menys encert aquesta voluntat. Nosaltres farem molt més que escoltar, convidarem a participar a tota la gent (les baixpenedesenques incloses) que ho vulgui d’aquest òrgan de seguiment i control que comentava abans.

Quines mesures creuen que es poden prendre per evitar els casos de corrupció a l’administració i a les empreses de titularitat pública? Passa per atorgar més importància i imparcialitat a l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC)?

Marta Mercader (UDC): La imatge d’una administració corrompuda que insinua la seva pregunta no es correspon a la realitat. Els mecanismes de control funcionen amb rigor, especialment a nivell de compres i de contractes. El problema rau més en la mala gestió que en la corrupció, que són coses molt diferents. Hem d’evitar que es tornin a donar casos com els del Tripartit que va gastar 8.300 milions d’euros sense consignació al pressupost, i ara és el Govern de la Generalitat de CiU qui ha de pagar el seu malbaratament (6 milions d’euros diaris!!!). Tot això vol dir que totes les persones que tenim alguna responsabilitat dins l’àmbit públic ens hem d’autoexigir la recuperació dels valors: de la feina ben feta i feta amb transparència .

Núria Coral (SI): Qualsevol persona que s’adreci a l’administració pública ha de preguntar quina és la llei o el procediment aplicable. Si ha de preguntar amb quina persona s’ha de parlar, és que no anem gens bé. Nosaltres hem portat a la fiscalia cassos com els de les “motxilles” de la Diputació de Barcelona (sobresous a funcionaris que havien ocupat càrrecs públics) perquè considerem que la gestió dels diners públics ha d’estar lliure de tota sospita de malbaratament. Volem Catalunya independent, també per regenerar la política i canviar les inèrcies actuals, hem de superar aquest règim autocràtic i avançar cap a una democràcia participativa a on l’accés a la política sigui per mèrits propis i ampliar el nombre de càrrecs electes que hagin de passar comptes davant l’electorat. Els mecanismes d’inspecció han de ser independents. Calen noves lleis per tal que la gestió pública sigui transparent i que ens permetin exigir responsabilitats penals, a aquells gestors del diner públic, que malversin els diners de tots.

Arantzazu Longares (PSC): Miri la corrupció no es troba en els òrgans polítics ni en altres professions de manera aïllada; la corrupció es troba en les persones, en cada una d’elles de forma unipersonal; es evident, que ens els principis i els valors de cadascun, es on resideix la capacitat d’honestedat. Per tant, el meu sentir en aquest aspecte es clar, qui la fa i es demostri que ha transgredit la llei, ha de ser destituït immediatament del seu càrrec i te la obligació de passar comptes amb la justícia, igual que ho faria qualsevol altre ciutadà. Però també li dic, a mi no em valen les prescripcions d’actes davant la llei: per molts anys que passin, el que ha fet una de grossa, ho ha tret diners del país,per portar-los a paradisos fiscals per exemple, i es demostra que es així, no pot quedar impune del seu acte, només per una qüestió de temps.

Alfredo Valdivielso (ICV-EUiA): És essencial potenciar, donar mes recursos humans, econòmics i d’organització a l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), que pugui evitar i perseguir qualsevol indici a les empreses publiques i en general a tot arreu. Una decisió d’apostar clarament per això significa mes transparència i menys por a ser investigats. Per tant es comprensible que CiU vulgui fer tot el contrari.

Joan Carles Fuentes (PxC): Una oficina antifrau com la actual, integrada a dins del sistema corrupte és totalment inoperativa. La corrupció se ha de lluitar amb un partit governant amb una cultura honesta a on el xoriço trobi com a denunciant els seus propis companys de partit. O amb un partit al Parlament que faci un control exhaustiu de la corrupció del govern i investigui i denunciï tots el casos de corrupció. Però principalment impulsant lleis adients i denunciant als polítics lladres a la fiscalia per portar-los a la presó fins que no torni fins a l’últim cèntim robat. Legislant sistemes de control de la despesa pública per no malbaratat tant com se està fent amb el sistema actual.

Jaume Piñol (ERC): Fer complir la llei, això ho han de fer els jutges i si aquestes lleis no funcionen fer-ne de noves que no tinguin dobles lectures ni siguin un subterfugi per l’ambigüitat.

Jaume Domingo (CDC): No estic gens d’acord amb la formulació de la pregunta. Penso que la corrupció no es una pràctica gens habitual de l’administració pública. Això no vol dir que no n’hi hagi. En un estat de dret i de lleis cal establir els mecanismes per evitar-la a tots nivells i castigar als culpables. Per tant, qualsevol iniciativa que vagi en aquest sentit per a mi és bona.

Elisabet Rodríguez (PP): NC.

Ivan Montejo (CUP): L’OAC, entesa com un ens realment independent i imparcial, pot ser un instrument vàlid en la prevenció de la corrupció. En tot cas, dues consideracions. En primer lloc, actualment aquest ens es troba molt lluny d’aquesta independència i imparcialitat. Tant amb el seu primer director, David Martínez Madero, com amb l’actual, Daniel de Alfonso, l’actuació de l’oficina ha estat caracteritzada per les irregularitats i la seva ineficàcia. Alguns dels seus membres fins i tot han estat imputats judicialment i són conegudes les seves més que qüestionables actuacions en alguns afers sonats de corrupció com el del famós cas Innova a Reus. De fet, fa uns mesos es filtrava una informació segons la qual el senyor Artur Mas i el cap de l’OAC haurien arribat a un principi d’acord per a suprimir l’oficina en un futur encara per concretar.
I segonament, cal ésser conscient que la corrupció ha esdevingut un mal endèmic d’aquest sistema polític i econòmic. En conseqüència, si bé es poden articular mecanismes institucionals que previnguin o limitin la possible aparició de la corrupció, una autèntica superació de la mateixa implica necessàriament una regeneració democràtica d’arrel. L’actual partitocràcia limita el marge de maniobra de qualsevol d’aquestes iniciatives i molts d’aquestos ens acaben essent presoners d’equilibris i jocs d’interessos entre cúpules de poder. Per tant, acabar amb la corrupció passar per acabar també amb el sistema socioeconòmic que la genera i amb el sistema polític que la crea i l’empara.

Anuncis

4 thoughts on “#BPparlamentari: primer bloc de respostes. Els futurs diputats.

  1. ¿O sea, que el principal motivo que le lleva a presentarse al Parlamento al señor Domingo es la confianza que le han dado desde su partido? ¿O sea, que está diciendo que primero va a defender los intereses de su partido CiU, y secundariamente los de la sociedad, sí?

  2. Si una de les tasques es controlar que no torni a pasar com al tripartit, qui controla o controlara la despesa que genera el president Mas?

    • El déficit que ha dejado el gobierno Mas en sólo 2 años de mandato, con el bipartido CiU-PP, ha sido el mismo que generó el Tripartito de izquierdas en 7 años. Con Ciutadans-Partido por la Ciudadanía, esto no pasaría!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s