Sortides perilloses del fracàs

ARIADNA CABALLERO

Berlín és un museu d’història a l’aire lliure. Hi vaig ser a l’abril i hi recomano una visita als amants de la història contemporània, però també als qui neguen la necessitat de la memòria històrica en aquest país i als qui miren la societat amb ulleres de discriminació en funció de l’indret on hem nascut i el nostre nivell econòmic. “It happened, therefore it can happen again: this is the core of what we have to say”, aquestes paraules de Primo Levi donen la benvinguda al centre de documentació de l’Holocaust, sota l’impactant memorial al centre de la ciutat. “Va passar i, per tant, pot tornar a passar: això és el que cal explicar”. I la frase continua “It can happen, and it can happen everywhere”. “Pot passar i pot passar arreu”. Paraules que fan pensar, i molt.

Al Vendrell tenim cinc regidors que fomenten l’odi entre veïns, que culpen aquells que fugen de la misèria injusta de casa seva o de la manca d’oportunitats per buscar un futur millor lluny dels seus. Una realitat tan propera, i tan llunyana alhora, que la demagògia d’un bon líder s’encarrega d’escampar pels carrers i a dins l’ajuntament. En un context de crisi econòmica, atur i desprestigi dels partits “tradicionals” Plataforma per Catalunya és un dels partits que ha emergit amb força de la mateixa manera que ho ha fet el Front Nacional a França o Alba Daurada a Grècia.

A les eleccions al Parlament l’any 2010, PxC va rebre un 2’4% dels vots al conjunt de Catalunya. El Baix Penedès va ser la comarca on va rebre més suport, amb el 4’78% dels vots i al Vendrell els van votar 898 persones (un 7’02%). Unes xifres molt menors a les que ha obtingut la formació a les municipals a la capital baixpenedesenca, tant del 2007 (amb 2.253 vots, un 17’75%), com les del 2011 (amb 2.328 vots, un 17’86%). Un vot a PxC doncs que no és constant sinó que canvia en funció de les eleccions. Què passa doncs al Vendrell perquè aquest partit obtingui tants vots a les municipals? Mala gestió dels darrers governs? Atur al 25%? Model econòmic basat en la totxana? Mal planejament urbanístic i creixement desmesurat? Població dispersa i poc vinculada al territori? Immigració vinguda, en gran part, d’àrees rurals i manca de recursos públics per acollir-los? Sectorització escolar mal dissenyada? Líder carismàtic? Política de carrer? Tot plegat sembla haver creat l’escenari perfecte perquè un partit que té com a lema “primer els de casa” s’hi hagi fet un espai.

Culpar el veí enlloc de promoure el coneixement mutu. Vendre que la falta de feina és culpa dels nouvinguts i no d’un model econòmic esgotat, d’unes reformes laborals que faciliten l’acomiadament i, en definitiva, d’un capitalisme caduc, amb crisis cícliques i intrínseques al sistema que provoquen la polarització de les classes socials; tan és on hàgim nascut i la roba que vestim. Explicar amb fervor que les ajudes se les queden els immigrants enlloc de denunciar la manca d’inversió en polítiques socials, en educació pública i habitatge digne a un preu digne. El de PxC és el discurs fàcil, que pretén canviar alguna cosa a través de la confrontació i l’accentuació de les diferències enlloc de promoure la solidaritat entre veïns que tenen molt més en comú del que es pensen.

L’Assemblea per la convivència va decidir fa unes setmanes plegar veles per la impossibilitat de tirar endavant accions i la manca de persones actives vinculades. Fa unes setmanes però, en un acte d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme es va decidir crear-ne un nucli a la comarca que ja ha començat a treballar i que pretén aglutinar persones i entitats decidides a treballar per la convivència i la igualtat d’oportunitats sigui quin sigui el país d’origen, la llengua o la religió. També vull creure que al Vendrell sorgiran i agafaran empenta altres opcions polítiques que presentin alternatives de govern amb cares noves, fomentant la participació ciutadana i, per damunt de tot, negant el racisme com a modus operandi.

Per anar acabant, us deixo un dels grans temes d’Inadaptats: “El capital torna a fracassar i davant d’això torna el feixisme. Cada cop més policia als carrers, més retalls socials i fent lleis més repressives”, una cançó del 1998 potser avui més vigent que mai.

Anuncis

2 thoughts on “Sortides perilloses del fracàs

  1. Ara ja hi ha també una altra opció política que es presenta a les quatre circumscripcions catalanes.

    És el partit Escons en blanc: http://esconsenblanc.org/.

    Potser ja comencen a sortir alternatives ni que siguin minoritàries i potser una mica utópiques als partits polítics de tota la vida. Si més no, és una altra possibilitat de poder votar i és una alternativa que serà vàlida i no serà comptabilitzada com a vot en blanc.

  2. El problema del Vendrell és que no hi ha una oposició amb cara i ulls. El govern municipal viu al seu rollo i va tirant palante. L’oposició segueix en el seu món de recull de queixes de carrer i tenen identificats els responsables de tot plegat. Entre mig hi ha molta gent que no se sent representada ni per uns ni per altres. Esperem que de cara a les municipals surti algú amb cara i ulls i que marqui una diferència amb els qui ens ha dirigit en els darrers anys encara que sigui dins d’aquests partits tradicionals però amb cares noves. Sinó jo tinc molt clar qui guanyarà i no cal ni que faci campanya. Ja li fan.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s