Tarragona o el Penedès?

XAVIER OLLONARTE

Als inicis del segle passat, el geògraf Pau Vila va crear les comarques i les províncies de Catalunya. De manera que, de manera espirituosa, la comarca del Baix Penedès passava a formar part de la província de Tarragona. De ben segur que en aquella època devia tenir el seu sentit, ja que la població anava a comprar a la capital del camp de Tarragona. Ara bé, en cap moment es preguntava pel sentiment de pertinença i d’arrelament a un poble, una regió, un territori.

En aquella època, la Generalitat Republicana no va tenir en compte els orígens de llurs terres penedesenques, ja que la vegueria Penedès va néixer dels territoris de l’antiga Olèrdola romana, formant així el que alguns van anomenar Vegueria Penedès o Vegueria Vilafranca. Aquest territori albergava el Garraf, una gran part del sud de l’Anoia, l’Alt Penedès i el Baix Penedès. De manera que l’objectiu d’aquests quatre territoris formats en un, l’objectiu primordial era treballar en xarxa. Per tant, aquells que pensen que hem de treballar conjuntament amb el camp de Tarragona van errats, ja que nosaltres som el Penedès i junts formem el Gran Penedès.

Una vegueria Penedès ens aportaria una millora de la comercialització dels nostres productes. Si treballem units aconseguirem millores en el sector turístic vitivinicola i marítim. El Penedès neix a les muntanyes i desemboca a la seva marina penedesnca. L’atracció turística del vi i la platja ha de ser un aspecte de treball conjunt amb el conjunt del nostre territori. Si ho fem sols no aconseguirem res i si ho fem amb l’ajuda del camp de Tarragona encara menys. Recordeu que som terra de ningú. I, per tant, aquesta terra de ningú no pot anar unida a una terra diferent (això no vol dir trencar lligams amb el camp de Tarragona).

Una vegueria Penedès ens aportaria una cultura molt més forta en les nostres terres. Gaudim de tenir la terra més castellera de la història, els millors balls populars de la nostra geografia catalana, els millors carnavals de la costa catalana, entre d’altres. Així que si treballem conjunts aconseguirem unificar, en forma de ruta, tota la cultura de la nostra preuada vegueria.

Una vegueria Penedès suposa l’abolició de quatre consells comarcals obsolets i arcaics i dues diputacions que no aporten res al benefici i evolució del país. La vegueria Penedès haurà de ser el màxim òrgan de treball conjunt entre tots els ajuntaments del Gran Penedès.

Una vegueria Penedès no ha de suposar una baralla entre quatre demarcacions per veure qui és qui per liderar-la. Sinó que ha de suposar l’oportunitat de treballar en xarxa per tal d’otorgar un turisme i comerç de qualitat per al conjunt dels penedesencs i penedesenques.

Si ens treiem la màscara mentidera de envolta els nostres rostres tarragonins, podrem veure que la nostra propera parada és el Gran Penedès.

Anuncis

9 thoughts on “Tarragona o el Penedès?

  1. No és la primera vegada, Xavier, que denuncio això que comentes. La regió del Camp de Tarragona és una gran fal·làcia, ja que aquesta, des del punt de vista estrictament històric, tan sols comprenia una part del Tarragonès, Alt Camp i Baix Camp. A més des de fa pocs anys hi han inclòs tres comarques que res hi tenen a veure i que cadascuna d’elles té una forta personalitat: Priorat, Conca de Barberà i Baix Penedès. Tot plegat per satisfer les ànsies de poder de Tarragona, que gairebé no té hinterland perquè aquest és ocupat des de fa un mínim de 300 anys per Reus (la gran ciutat de Catalunya que sistemàticament veu ocultada la seva potència des de molts estaments). El Baix Penedès ha estat històricament, i és actualment, senzillament, part del Penedès, que és una regió natural diferenciada de Tarragona i Barcelona.

  2. Jo crec que el Baix Penedès és una rara avis. Històricament té una clara vinculació amb el Penedès, com molt bé el bon amic Joan Latorre el Camp de Tarragona és una fal·làcia. Una part si que és penedesenca, però jo crec que cada dia estem més integrats dins el cinturó urbà de Barcelona perquè les comunicacions amb aquesta part del territori són molt bones encara que la crisis les ha fet pujar bastant de preu. El problema no és que siguem en molts casos una comarca dormitori de Barcelona sinó que ni tant sols som comarca. Cada municipi va al seu rollo i tenim el Consell Comarcal que hauria d’estar dirigit per un alcalde o regidor d’un poble i no pas per un dels alcaldes de les ciutats més grans com fins ara. Una de les grans contradiccions d’aquest poble. No acabem d’aprendre de lliçó i mentrestant contínuem en aquesta política continuarem estant al top ten de les coses negatives com atur, fracàs escolar. Som així de guapos. El més trist és que alguns polítics encara que som els més guapos de la festa. A veure si obrim els ulls que ja toca.

  3. Bones!

    En relació amb aixó, darrerament vaig poder veure uns mapes de cohesió, mobilitat i mercats de treball realitzats fa uns anys per tècnics de la Generalitat. Em va sobtar que davant el que marcaven els mapes realitzats amb criteris bastant científics, el baix penedès es relacionava amb el Penedès, el pla director territorial del Penedès no es va aprovar fins fa poc i com a conseqüència de la pressió popular (per entendren’s, la plataforma pro-vegueria). Com dieu més amunt…imperialisme de la capital de provincia, una ciutat de funcionaris i clergues, sense una burgesia que pogués autoenriquir-la, com si que ha tingut reus, amb necessitats territorials per no perdre la capitaltat.

    A més, per alguna raó som el Baix Penedès i no l’alt tarragonés o el nord baixcamp…

    Salut!

  4. Bones,
    molt bona reflexió d’en Xavier, ens hauriem de questionar quin territori volem, i quina articulació emprenem amb els territoris del voltant. Geografica i funcionalment el Penedès respon a una lògica territorial concreta i determinada.
    cal transformar aquesta realitat en una realitat territorial politicament reconeguda. el primer pas es realitzar un Pla territorial de la nostra comarca i desprès inserir-ho en el Pla Territorial del Penedès, tal com s’enten de l’actual legislació territorial de la Generalitat de Catalunya. cal començar del baix cap a d’alt, articular el territori des del local cap al regional i d’aquest cap al nacional. (Baix Penedès-Âmbit Funcional del Penedès-Catalunya).
    cal que es parli d’aquest tema, doncs la nostra qualitat de vida en depèn en gran mesura,

    salutacions a tothom

    Jaume Casañas

    jaumecasanas.cat

  5. Joan Latorre, estic totalment d’acord amb tu. I, a més a més, sé que durant els últims anys has exposat els teus llurs comentaris sobre el tema del Penedès.

    Miquel Casellas, estic totalment d’acord amb tu que en l’actualitat estem molt ben connectats amb Barcelona. I això és molt bo!. No obstant això, no hem d’oblidar que el bon funcionament d’una vegueria Penedès ens aportaria molts aspectes positius per la nostra economia, educació, societat, entre d’altres aspectes que albergarien la creació i funcionament d’una vegueria Penedès. Estar connectats com a Vegueria ens faria més forts per estar encara millor connectats a l’àrea metropolitana i també a Tarragona.

    Jon, estic totalment d’acord amb tu. Per proximitat i per arrelament som i serem del penedès (el nom de la nostra comarca ho diu: Baix Penedès). De manera que el penedès, com a nom i marca comercial, ha de ser una oportunitat per vendre’ns, de manera qualitativa al món, de treball en xarxa i de comunicació entre els components polítics i empresarials del nostre territori.

    Jaume, tens tota la raó. En primer lloc, hauriem de confeccionar un Pla territorial de la nostra comarca i, després, presentar-lo al conjunt del Penedès. Ara bé, per fer això la classe política hauria d’anar cap un mateix camí. I, malauradament, encara hi ha gent que mira cap a Tarragona i no mira cal al Penedès.

    Moltes gràcies per als vostres comentaris.

    Una abraçada des del Gran Penedès!

  6. Estic d’acord amb l’escrit de l’amic Ollonarte, i és bo que des dels municipis costaners es cregui en el territori més immediat, la regió si es vol, perquè en el fons tots formem una comarca amb uns pobles molt ben comunicats entre sí (la prova són eñs vincles socials, culturals… existents) i amb un teixit social important, també lligat cada vegada més amb l’Alt Penedès i el Garraf. El Penedès és una realitat que necessita ser reconeguda, per tal que les influències metropolitanes no ens acabin d’engollir com a zona suburbial, i per mantenir l’entorn natural i agrícola que encara ens dóna bona part del sentit territorial i les formes econòmiques autòctones de desenvolupament familiar, a banda de la indústria i els serveis.

    En aquest sentit, una bona notícia que ha sortit recentment és que la Generalitat no té diners per invertir al seu projecte estrella per treure el Baix Penedès de les cendres, el LOGIS Penedès. La mala notícia és que després de tot el boom urbanístic que hem patit (estant molts anys al top ten de comarques en creixement del PIB, etc) i les consequències socials que estem patint de retruc, bona part de la classe política comarcal (no tota) no n’ha après, i continuen sense tenir cap mena d’idea de quina comarcal es vol, no hi ha planificació ni visió de territori, i això ens porta a una comarca mal gestionada, al meu mode de veure. Canviar això és ben complicat, a no ser que es vulgui posar les bases per redactar un instrument de planejament vinculant, com seria un Pla Director Urbanístic Comarcal, per exemple, entre tantes altres mesures que es podrien prendre amb una mica de voluntat i seriositat.

    Per acabar, només volia fer alguns apunts històrics que no queden ben explicats a l’article, i és que les províncies espanyoles es creen el 1833 i les delimita Javier de Burgos (sota govern absolutista del borbó Ferran VII). No serà fins a la 2a República que Pau Vila elabora el mapa comarcal de Catalunya republicà, base de l’actual model. També el que es comenta de que en temps passats la gent anava a comprar a Tarragona, jo sempre he sentit de la gent gran que ells sempre anaven al mercat de Vilafranca.

    Salut i visca la terra.

  7. El Penedès no existeix. Són els pares.

    Ara en serio, algú a part de Vilafranca del Penedès se sent identificat amb el Penedès? La culpa és del barri de montanya de Vilanova i la Geltrú, que s’ha volgut apropiar aquesta marca.

  8. Company, el Penedès és un territori històric. I és tan actual, com que al nostre país, el Penedès hauria de suposar l’alternativa al model de “creixement” metropolità de Tarragona-Reus i Barcelona, en el concepte desenvolupat per la teoria urbana de les “mesòpolis”. En aquest sentit recomano la lectura següent, que parla del Penedès com a mesòpoli: http://paubatlle.wordpress.com/2008/04/22/mesopolis/ Per què ens fem idea de com és d’actualitat la (correcta) gestió del territori, i en aquest cas per la nostra regió.

  9. Tot i que tots aquests apunts històrics ja estaven en consideració, no he volgut explicitar-los tots per no fer tan feixuc l’article. De totes maneres, moltes gràcies per explicar-los, Pep Guillén. Totalment d’acord amb tots els teus arguments. Tot i que vull fer-te una consideració, els nostres avis anaven a comprar a Tarragona i no a Vilafranca.

    Una abraçada ben forta!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s