Nosaltres, els mals vendrellencs

LILIANA V. CALMET

Cada cop que visito algun dels 946 municipis de Catalunya i hi veig que hi fan una fira, una festa, una conferència o qualsevol altra cosa amb molta més participació i molt més encert que al Vendrell, em pregunto: què distingeix la capital del Baix Penedès? Ens coneix la gent més enllà de Pau Casals, Àngel Guimerà (i sort en tenim d’aquests personatges il·lustres!), Plataforma per Catalunya, Coma-Ruga o “un dels pobles més endeutats del país”? Normalment, molta gent de fora només ens coneix gràcies als barris marítims, malgrat que reconeixen que tot i tenir-hi una segona residència, al Vendrell no hi van gaire sovint. En canvi, els vendrellencs som més radicals: quan parlem del nostre poble arrufem el nas, diem que no hi ha res, ens desplacem a comprar a Vilanova o Tarragona i esperem amb delit la Festa Major de Vilafranca (i sense dir-ho, perquè si no som mals vendrellencs!) o la Síndriada de Llorenç del Penedès.

En aquest sentit, som molts els que durant aquests dies en que es celebra la 183a Fira de Santa Teresa ens preguntem en què distingeix una fira multisectorial al Vendrell. Diu de nosaltres que en els estands de la Rambla s’hi venguin màquines d’osmosis, paelles o xemeneies? Fins i tot, diu de nosaltres que a la Plaça de la Sardana s’hi celebri una mostra de la cervesa, quan el Penedès és conegut per ser terra de vins, quan la nostra comarca té com a referència cellers tan importants com Mil·liari, Augustus o Jané Ventura? Sant Sadurní amb el Cavatast o Vilafranca amb el Vijazz sí que han sabut vendre la característica principal del Penedès i el seus propis municipis: en les edicions d’enguany, ambdós esdeveniments han aplegat prop de 40.000 persones.

En què ens distingim doncs? Segurament, per la resta de Catalunya no per massa més del que anomenava al principi. Per nosaltres però, ens distingeix allò i moltes coses més, que no han estat explotades de manera suficient – o suficientment bé – per a què tinguin projecció a nivell més enllà del comarcal. Tanmateix, la culpa d’aquesta poca repercussió és nostra. Tenim el Vendrell que hem guanyat al llarg de tots aquests anys perquè les nostres crítiques no han transcendit més enllà del bar en que han estat dites, perquè ja ens ha estat bé que els mateixos gestors de sempre perpetuessin en una espècie de copia i enganxa el model que fa vint anys sí que tenia èxit o perquè ens ha vençut la mandra o la vergonya i el saber-nos en boca dels altres, abans de la voluntat d’implicar-nos en la política, en l’associacionisme i treballar per a millorar-ho.

La presa de decisions ha canviat: ara els acords ja no es prenen a porta tancada; els mitjans de comunicació, les xarxes socials o els blocs han jugat a favor de la democratització d’aquest procés o, com a mínim, de la seva fiscalització. Tots estem prenent consciència de la força de la participació (i el millor exemple és els canvis que ha suposat la manifestació del dia 11 de setembre de 2012), i per tant, cal que també ho fem a nivell local: la perpetuació del Vendrell de la manera que el coneixem és el resultat de la passivitat de cada un de nosaltres.

És l’hora d’implicar-nos, amb independència de com ho vehiculem, de la forma; deixar de banda aquesta resignació innata a tot vendrellenc i assumir que la responsabilitat de la situació ens pertany i què, conseqüentment, la facultat de canviar-ho també descansa en les nostres mans.

Anuncis

9 thoughts on “Nosaltres, els mals vendrellencs

  1. Com deia en un comentari anterior, jo no he nascut al Vendrell, ni sóc filla de, ni de la casa de, ni de can que, ni amiga de, però hi visc des de fa molts anys i en alguns moments de la meva vida he intentat implicar-me en associacions i altres entitats sense ànim de lucre per intentar aportar una mica del meu temps en intentar fer del municipi on visc un lloc agradable i on sentir-me bé, però moltes vegades m’he trobat amb entitats i associacions tancades en si mateixes i que si no són de la mateixa ideologia, del grups d’amics o que t’hi introdueixi algú del poble de sempre o un amic directe, dificilment hi podràs entrar o anar a més de dues reunions sense que et sentis un extrany i decideixis que el millor que pots fer es retirar-te discretament.

    Per això el Vendrell diuen que hi viuen/dormen 37.000 habitants, però no tots tenim els mateixos drets; les mateixes obligacions si, però els mateixos drets no. Per això desprès no es poden queixar quan els vendrellencs de tota la vida diuen que els de fora no s’integren, potser és que no els deixen integrar o que ja els hi està bé dir la mateixa retòrica de sempre per justificar que s’han quedat estancats en un tipus de vida de meitats del segle XIX i que com diu l’eslogan El Vendrell som o hauriem de ser tots i malauradament aixó no sempre és així.

    Jo al llarg de la meva vida ho he intentat en diverses ocasions, però des de fa un temps que prefereixo invertir el meu temps en activitats més profitoses com anar a conèixer altres ciutats i pobles del país i aprofitar per comprar en els seus comerços i visitar els seus indrets més emblemàtics. És molt més interessant, cultural i lúdic que no pas quedar-se al Vendrell. La sort de viure al Vendrell és el seu clima, les seves platges i les bones comunicacions que tens que et permeten moure en tren a la resta del país sense problemes, però a part d’aixó, és molt més interessant marxar del municipi (cosa que de fet ja fan molts vendrellencs però com diu la Liliana no gosen dir-ho perquè sinó són mal vendrellencs).

    Animo però als que encara tenen il.lusió, ganes i empenta d’engegar iniciatives com la que proposa la Liliana a que tirin endavant i que apretin als responsables per apostar per la innovació en general. Els encoratjo de tot cor als que en tinguin ganes d’invertir el seu temps lliure en fer propostes interessants per dinamitzar el municipi, però també animo als desencantats, als desilusionats i als decepcionats a no quedar-se al Vendrell lamentant-se i tancant-se en si mateixos i els animo a que visitin i coneguin altres poblacions del nostre país que ens ofereixen moltes més oportunitats culturals, comercials, socials, esportives i lúdiques. I us asseguro que amb el tren i autobús des del Vendrell es pot arribar a la majoria de poblacions i és una experiència inoblidable.

  2. Des de fa anys anys hem anat aplicant un mètode de copiar i enganxar, però per la crisi i per la diferència entre realitat social i resultat del mètode aquest sistema s’ha convertit en insostenible, per tant toca planejar el nostre futur. Si els polítics no ho fan ho ha de fer el poble a través d’omplir les pàgines d’opinió del diari o fòrums com aquest. Al Vendrell en molts aspectes encara es pot apreciar el sentit de poble tancat, però gràcies al temps, això és va superant.

  3. Dono la raó a la Liliana amb aquest article, ja que als vendrellencs i vendrellenques ens és molt fàcil criticar però ja no ho és tant col·laborar a la millora d’algun aspecte de la vila. Criticar i no proposar solucions sempre és molt més fàcil. Es parla de la Fira de Santa Teresa, i majoritàriament es fa d’una forma negativa. Però en el cas de la creació d’una comissió per a la organització de la Fira en la que poguèssin prendre-hi part qualsevol ciutadà, empresa, comerç o entitat del Vendrell, realment hi assistiria un gran nombre de gent? Potser m’equivoco, però veient d’altres iniciatives d’aques tipus, la majoria de gent no hi assistiriem. No fa molt, per exemple, es va convocar una reunió per a crear el Pla Local de Joventut 2012-2015 i una notícia al web de l’Ajuntament indicava que no hi havia assistit ningú (era oberta a tota la ciutadania jove del Vendrell).

    I Bruna, això de “ser fill de” o “de la casa de” és un defecte del Vendrell. Molts encara es pensen que viuen al poble de fa un bon grapat d’anys en què cada casa era “Cal ………” i tothom es coneixia. Potser si que és una cosa ben bonica, però es que la vila ja té gairebé 40.000 habitants provinents de molts pobles i ciutats diferents i ja no podem funcionar d’aquesta forma. Llavors es quan arriben queixes de diversos grups i entitats de que la gent no s’integra en la cultura i en la vida social del poble, però és que molts cops ho fiquen molt complicat i no fan sentir massa a gust als nous socis i sòcies. Amb això no vull dir que no hi hagi gent que no s’impliqui en res, perquè d’haver-hi, n’hi ha. Però igual que et dic això, també et dic que coneixo diverses entitats que reben les noves incorporacions amb els braços oberts.

  4. A mi em sembla que la gent jove, la gent adulta i la gent gran del municipi del Vendrell ja estem bastants cansats de tota aquesta història que sembla repetitiva una i altra i altra vegada.

    Em sembla que ja és hora d’una vegada que qui s’ha de posar les piles d’una vegada i deixar-se d’històries extranyes i rocambolesques, són els polítics, els tècnics corresponents i els funcionaris de cada àrea.

    Ja està bé de demanar comissions i més comissions de voluntariats i més voluntariats per organitzar els que teòricament se’n diuen “professionals” no saben com ensortir-se’n, ni saben que planificar, ni com gestionar ni com organitzar. Quan ja no tenen més recursos, demanen ajut a la ciutadania que això si, de manera voluntària i altruista, els hi doni idees i els hi tregui les castanyes del foc d’una mala política i una gestió nefasta, mentre ells s’estan vuit hores al dia, perdoneu la meva ignorància, fent què?

    Em sembla que ja és hora, d’una vegada, que cadascú assumeixi les seves pròpies responsabilitats. La ciutadania del Vendrell paga els seus impostos i vota cada quatre anys als seus representants, perquè els que teòricament han estat escollits pel poble, gestionin bé els seus recursos, aportin i generin idees innovadores, facin bé la seva feina i de manera professional i no com un joc de poders entre els quatre partits al govern. És, em sembla, l’únic que se’ls hi demana i se’ls hi exigeix. Deixem-nos ja de torturar-nos dient que la ciutadania no fa res, i siguem molt més exigents i crítics amb qui realment ha de fer la seva feina. Si la ciutadania els hi treu les castanyes del foc, que faran ells?. Si ja fan poc, encara faran menys.

  5. Personalment, crec que el Vendrell té molts defectes i que la gran majoria d’ells han vingut per la situació política immovilista arrastrada durant tant de temps, que alhora ha retroalimentat aquesta apatia constant dels vendrellencs. Ara però, és moment de trencar amb la dinàmica. Com diu el Frede – i com no cansaré de repetir-ho – hi ha crisi, però no crisi d’idees. Tots som còmplices de la situació actual, i ho som per pensar frases com: quina mandra queixar-me, si això mai canviarà, etc, etc. Involucrem-nos a tots els nivells i comencem a dir no. Donant la cara, argumentant l’oposició. Costarà trencar el costum d’aquells que han estat dalt la cadira durant tant temps i que no se n’adonen que els patrons d’abans no es poden repetir avui en dia, però poc a poc en seran conscients.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s