Tu dius transparència, jo dic tomàquet

LILIANA V. CALMET

Fa un parell de mesos em van fer arribar a les mans el butlletí municipal d’informació del Vendrell, on durant les trenta pàgines d’extensió, a tot color, es repassava l’activitat feta al municipi durant el passat any 2011.

Deixant de banda la procedència d’editar aquest butlletí sabent l’estat de les arques municipals, i més veient que les seves característiques no denoten, en cap cas, una voluntat d’austeritat, m’agradaria centrar-me en un dels temes que s’hi tracta. I parlo, per variar, del tema de la transparència municipal, perquè malgrat que es digui que “la transparència sigui un dels principis bàsics de la gestió municipal i l’eix central d’una nova forma de concebre l’Ajuntament”, aquesta qualitat ha d’anar més enllà de crear webs per cada organisme, penjar les retribucions dels regidors, o crear un perfil 2.0 del Consistori, tal i com s’assenyala en el butlletí.

Un dels exemples d’aquest “fets, no paraules”, és que el propi perfil 2.0 de l’Ajuntament (aquí el twitter i aquí el facebook) no és bidireccional, és a dir, només serveix per abocar informació a la xarxa, sense que en reculli en forma de suggeriments, crítiques o preguntes puntuals, remetent-te, en aquest cas, a l’apartat “com ho veus”, que no es caracteritza per la immediatesa de la xarxa.

Un altre exemple d’aquest fet és que en el web municipal no hi són totes les actes dels plens que s’han dut a terme, faltant-ne els últims. També cal ressaltar, que en aquest sentit i malgrat que Ràdio Televisió El Vendrell emet els plens per la ràdio, aquests no poden tornar-se a escoltar enlloc, sent la única font d’informació les notes de premsa que es publiquen a la seva conveniència.

Però on més es veu que la transparència no és un dels principals eixos bàsics és comparant el diferents webs municipals entre altres consistoris. En el web de l’Ajuntament de Tarragona no només es poden llegir les actes dels plenaris, sinó també els ordres del dia i els acords presos en les Juntes de Govern i en les altres empreses municipals. La mateixa transparència en relació a les juntes de govern permet l’Ajuntament de Torredembarra, mentre que a Copons es fa un pas més enllà creant un grup a facebook dirigit per l’equip de govern i que permet la participació en la vida política dels residents del poble.

D’altra banda, el que tampoc fomenta la transparència és que per consultar un acte en tràmit d’exposició pública calgui anar presencialment a l’Ajuntament del Vendrell (i de dilluns a divendres, de 10 a 14h!), quan a molts altres municipis es pot fer el seguiment i la consulta via web municipal. En són d’exemples poblacions com Sabadell o Granollers, però també pobles petits com Campdevànol.

Per últim, posar com exemple l‘Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, que en la seva web municipal té un apartat enumerant els vuitanta indicadors de transparència municipal (on, entre altra informació, s’hi sol·licita que s’exposin els contractes formalitzats, els responsables dels diferents organismes municipals o la despesa per habitant), amb el seu consegüent enllaç a la informació que s’hi demana. Així i seguint amb  aquesta voluntat de transparència, podem saber a quines entitats s’han concedit subvencions durant aquest any, el superàvit o dèficit per habitant o el nom de les empreses que han realitzat les obres d’urbanització més importants al terme municipal. Informació que segurament l’Ajuntament del Vendrell ni tan sols s’ha plantejat fer pública.   

Predicar la transparència no és realitzar un acte puntual de tant en tant (com ho pot ser la publicació de la retribució dels càrrecs electes), sinó que correspon més a realitzar un treball constant per oferir al ciutadà un ventall d’actes informatius que facin més clara i més propera la gestió municipal. Així que per molt que s’escrigui la paraula “transparència” ben gran i amb lletres a tot color en un butlletí municipal, jo seguiré entenent “tomàquet”. I que les actes dels plens diguin el contrari.  

Anuncis

7 thoughts on “Tu dius transparència, jo dic tomàquet

  1. Realment, la transparència municipal és un dels problemes de les nostres viles. De fet, a l’Administració local hauria de posar la transparència com un dels punts més clars de la seva gestió, sobretot perquè és la manera de demostrar confiança al votant. En el moment que l’Ajuntament intenta amagar informació (o és percebut així per part del ciutadà) aquell Ajuntament comença un procés de degradació de la seva qualitat democràtica. A Vic mateix, la CUP ha presentat recentment una moció per fomentar la transparència municipal de les despeses que figuren al concepte “altres” del pressupost municipal, moció rebutjada per l’equip de govern però simptomàtica de la necessitat que té el ciutadà de fiscalitzar la gestió pública. Felicitats a la CUP. El Vendrell, en l’estudi “Infoparticipa” de la UAB (http://www.infoparticipa.cat/bones-practiques/estudi.html) està en un 49% de compliment dels índex de transparència que l’autora de l’article indica, més o menys. Caldrà millorar molt.

  2. Jo crec que avui en dia estem en camí de la transparència total. A vegades hi ha dades que surten per altres mitjans o a través de butlletins oficials o en mitjans de comunicació. A part de la transparència i d’apostar per una cosa tan bàsica com penjar els plens al web i que cadascú s’ho escolti com vulgui també falta una tasca de comunicació. Fins que no sortim de vendre èxits rere exits quan ja fa molts anys que darrere molts d’aquests èxits hi ha un fracàs que no es reconeix fins el proper any o al cap de deu anys no tindrem línia directa amb la gent. Al final, la gent s’emprenya i no fa cap cas d’aquelles iniciatives de caire participatiu que podrien ser molt enriquidores, però les experiències anteriors els fa desistir. Ens falta transpàrencia aquí i a molts pobles de la comarca que es pensen que la transparència és una marca de xampú.

  3. El Sr, Miquel Caselles ha tornat a encertar de ple en la seva breu aportació. Si mirem l’enllaç de l’infoparticipa podem observar que estem al 49% de “transparència”; per tant queda un 51% d'”opacitat” i d’amagar una informació a la qual tenen dret tots els ciutadans. Per mi, una informació bàsica i que em dóna una certa garantia, és coneixer el curriculum d’estudis i professionals de cada regidor, fet que de moment no és dóna i per tant no sabem quina capacitat professional tenen els nostres polítics per poder governar el municipi. O és què per poder ser alcalde o regidor no cal tenir ni la ESO?. Perquè llavors que ho diguin a tots els que no tinguin feina que es presentin per guanyar un molt bon sou sense tenir cap mena d’estudis!. Aquesta és la feina perfecta, cobrar un disbarat sense tenir estudis.

    Per cert, a mi i a molts convilatans ens agradaria saber d’una vegada per totes, una altra dada que no surt per enlloc ni es oficial, però que tots coneixem que és dóna i es fa de manera massa habitual: cada regidor podria elaborar una llista amb noms i cognoms de tots els seus amics, parents, familiars i coneguts que ha anat enxufant dins l’Ajuntament o en empreses municipals o amb lligams entre elles amb tasques moltes vegades molt poc definides o creant llocs a mida per l’amic o familiar de torn. També seria molt i molt bo poder conèixer la formació i el currículum d’aquesta gent, perquè pel municipi tothom en parla, tothom ho sap, tothom ho coneix, però és una dada que malauradament només la coneixen els propis enxufats dins les arques municipals, i sobretot el rànquimg amb el nom i cognoms de cada regidor i el nombre d’enxufats que hi ha anat posant al llarg dels anys. Us en farieu creus de qui hi ha treballant dins la casa gran. Jo us podria dir qui encapçalaria la llista.

  4. Estic d’acord Miquel, però que la informació surti a altres mitjans en comptes del web de l’Ajuntament no és transparència, és informació. Transparència seria que la informació sortís al web municipal, i de moment això està a anys llum d’altres ajuntaments molt més petits que el nostre.

    Divendres passat vaig assistir a una xerrada de la Teresa Forcades i deia que per parlar de democràcia, per a poder decidir entre dues o més opcions, cal tenir una informació contrastada i complerta, i no esbiaixada o manipulada, heus aquí la importància dels mitjans de comunicació i, en si, de la comunicació.
    Saber com està realment el Vendrell, o que com a administrats puguem conèixer la situació econòmica o perquè se’ns està traient una serie de “privilegis adquirits en el temps” (com per exemple pagar la quota de gimnàs a escassos 20 euros al mes) requereix que se’ns ensenyi la informació econòmica completa i de manera entenedora (no només penjant el pla d’ajust al web, que molts no entendran alguns conceptes o què és, o què comporta) perquè així entendrem que totes aquestes mesures s’estan fent pel bé del poble. No ajuda, en aquest sentit, que el Diu parli encara de superàvit i que puguin els impostos municipals de manera estratosfèrica.
    El problema però – i bé ho assenyala la Bruna -, és que la informació és poder i que en un Ajuntament com el del Vendrell, que ha funcionat sempre de manera endogàmica aquestes reivindicacions xoquen amb les ganes d’alguns de perpetuar-se i seguir mantenint els seus “cortijos”.

    També volia apuntar un parell de coses en relació al comentari del Xavier: en primer lloc aquest índex és en relació a les bones pràctiques en comunicació pública local i per tant, els ítems no són tan extensos com els 80 indicadors de transparència local que assenyalava jo mateixa al web (i deixarem de banda com a mínim en aquesta ocasió parlar de la comunicació i per tant del servei de premsa de l’Ajuntament del Vendrell. En segon lloc – i a pesar que em reiteri – tornar a deixar el link del web de la CUP de Reus que personalment crec que és un exemple de transparència i informació d’un partit. Desitjar no només que totes les webs dels partits vendrellencs donin tanta informació com aquesta (començant per la CUP, potser, que aquí al Vendrell dista molt dels seus homòlegs d’aquestes altres ciutats), sinó que qui sigui l’origen d’aquesta informació sigui el web municipal.

    • El Patronat d’Esports és un exemple molt clar de com al llarg dels anys, els responsables polítics de torn han anat enxufant a persones amigues, és a dir s’ha practicat habitualment, “l’amiguisme pur i dur” dins l’organisme municipal. Per això, per mantenir i pagar tots aquests sous de “llocs de treball més que questionables i d’eficàcia laboral” han d’apujar les quotes a tots els ciutadans i encarir preus als associats. Com sempre perquè s’enriqueixin uns pocs, han de pagar tots.

  5. Retroenllaç: PxC, factures, transparència i el Síndic: sobre el ple de 27N « les4fonts

  6. Retroenllaç: Una tele de conveniència | les4fonts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s