Repercussions locals del “derbi” Catalunya – Espanya

M.CARME JUNCOSA

Aquests dies els diaris van plens de notícies sobre el debat independentista, el pacte fiscal, les reaccions de Madrid davant el reclam català l’11 de Setembre, i el resorgiment del debat de l’estructura territorial (retorn de les Vegueries). Catalunya i Espanya estan avui, més que mai, enfrontats, i els Ajuntaments queden al mig de tot l’enrenou.

D’una banda, tenim un Estat que fa mesos que prepara una reforma de l’Administració Pública, enfocada a l’eliminació dels municipis més petits o a la seva fusió obligatòria amb d’altres poblacions per arribar al que es considera el “topall poblacional mínim” per garantir una prestació adequada i eficient dels serveis públics. També es contempla un reforçament del paper de les Diputacions (finançades per l’Estat), la supressió d’algunes competències, i, en general, l’eliminació de l’autonomia dels municipis reconeguda a la mateixa Constitució.

Es tacta clarament, d’una Llei que parteix del tòpic absurd de que si l’economia del país no va “com hauria d’anar” és degut al despilfarro dels Ajuntaments. Curiós que s’afirmi això quan, al marge de la millor o pitjor gestió per part dels mateixos, mai s’els ha dotat del finançament adequat, obviant de nou una exigència consitucional en aquest sentit i preferint “atacar” als Ajuntaments privant-los de competències i intervenint-los, enlloc de dotar-los d’un finançament adequat amb una nova Llei d’Hisenda Local amb què garantir la seva suficiencia financera.

Sigui com sigui, aquesta reforma, que tot just s’està “cuinant” a nivell d’Estat, respon a un ideal clarament uniformista i centralitzador que xoca directament amb les aspiracions dels sectors nacionalistes catalans, decidits a fer efectiva, no només la implantació d’una organització territorial pròpia, sinó també a conferir als Consells Comarcals i Ajuntaments un nou paper, a més de la implantació d’una nova Hisenda en el marc, perquè no, d’un nou Estat Català.

El plantejament inicial de la Hisenda Pròpia es basa en utilizar l’estructura de les Diputacions, que fins ara s’han ocupat de la recaptació d’impostos que els cedeixen alguns Ajuntaments, com els ens que assumiran la gestió de la Hisenda propia catalana aprofitant l’estructura de les mateixes. L’Estatut n’ampara la seva constitució i, de fet, fa pocs dies es va signar un Acord amb les 4 Diputacions per tirar endavant la iniciativa.

Ara bé, la situació es complica després del “NO” rotund del Govern Central, moment en el qual, el Govern Català es veu obligat, o bé, a reflexionar sobre la seva línea d’actuació i la posible convocatòria d’eleccions anticipades, o bé, a continuar amb el projecte sense comptar amb el recolzament de Madrid.

Què pot passar si el Govern actual continua amb el programa de la Hisenda pròpia malgrat haver obtingut un no rotund des de l’Estat Espanyol? Quines represàlies patirà? Retall de subvencions i subministraments? Què passarà amb el fons de rescat? I si s’instaura la Hisenda Pròpia a través de les Diputacions, hi haurà represàlies polítiques i econòmiques pels Ajuntaments que decideixin “ingressar” els impostos a la Hisenda Catalana enlloc de fer-ho a l’espanyola? (recordem que conviurien les dues, sens perjudici de la competencia estatal per la recaptació d’IVA, IRPF i Societats) Qui “rebrà” si, havent ingressat els diners dels impostos a la Hisenda “catalana”, aquesta no ho remet dins de termini a l’estatal? El ciutadà serà qui patirà les execucions i reclamacions amb recàrrec d’Hisenda per aquest motiu? Reflexionem-hi.

I, en un altre ordre de coses, què passarà amb la reforma de l’Administració Púbica que encara està en vies de negociació? S’aprofitarà aquesta nova Llei per dificultar la implantació de la Hisenda Pròpia a Catalunya i el camí cap a la Independència?

Sens dubte, segons com modifiqui l’Estat l’estructura territorial i competencial de l’Administració Pública (Comunitats Autònomes, diputacions, comarques i municipis, en general), es poden dificultar, i molt, els projectes més ambiciosos dels sectors catalanistes encaminats, alguns, a dotar de més autonomia Catalunya, i daltres, a procurar la creació de l’Estat Català.

Els Ajuntaments, queden doncs, al mig de l’enfrontament Catalunya-Espanya a l’expectativa de què, “guanyin” uns o altres, se’ls retoqui tot el sistema competencial i financer. I, probablement, fent mans i mànigues per buscar una manera d’obtenir recursos si acaben patint el boicot financer de l’Estat Central a la Generalitat…

Tot aquest enrenou ha vingut, per tant, de no voler veure la realitat social del país on vivim, ni la necessitat d’un canvi que no porti a la centralització i control absolut de tot, i com no, per haver tingut l’osadia de manifestar oberta i massivament una voluntat que ha perviscut durant anys en el sí de la societat catalana, i que fa pocs dies va despertar, com si es tactés d’ un gegant adormit que s’ha aixecat més fort que mai, per fer valer arreu les seves aspiracions.

Potser el desgast social que patim, potser la retallada econòmica… Sigui el que sigui el que ho ha provocat, és evident que hi ha una mobilització social que comença a peu d’Ajuntament i que acaba davant “el Palacio de la Moncloa”, i desgraciadament, hi ha una voluntat Estatal que no respon a la mobilització social. Mentre no hi hagi un lligam d’entesa de dalt a baix de l’estructura burocrática, sigui a l’escala que sigui, no avançarem. Solucions? Inependència sí? Independència no? Auotnomia? Federalisme? Estat únic?

Sigui quina sigui la resposta, els ciutadans ens mereixem uns Governs que treballin PER la voluntat del poble que els ha donat legitimitat democràtica, a partir d’aquí, que sigui el que hagi de ser.

Anuncis

5 thoughts on “Repercussions locals del “derbi” Catalunya – Espanya

  1. Potser cal partir de la base que l’Administració pública ha anat creant al llarg dels anys tot un entramat d’institucions i empreses públiques moltes vegades del tot innecessàries que han servit per anar col.locant en llocs de treball no imprescindibles a “amics de, coneguts de, per fer un favor a…) i així ens trobem ara que tenim Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat de Catalunya amb totes les empreses públiques que porten al darrera i que s’han vist que en molts casos són del tot innecessàries i per tant prescindibles. Tots coneixem de primera mà a polítics que han anat col.locant els seus amics i coneguts a l’Administració pública a dit, amb endolls i sense cap mena de mirament de duplicar o triplicar els mateixos llocs de treball i en els Ajuntaments hi trobem els exemples més propers.

    Potser és hora que de veritat, es comenci a mirar per l’optimització dels recursos públics i anar eliminant tots els funcionaris, càrrecs intermitjos, càrrecs superiors, tècnics i també polítics que no siguin els estrictament necessaris per a una bona gestió pública i per tant per a una bona racionalització dels serveis sigui al Vendrell, Baix Penedès, Tarragona, Catalunya, Espanya o Europa. Si no es comença per la base, dificilment podrem sortir del pou.

    L’empresa privada funciona així, qui val val, i qui no, al carrer. Potser és hora que en l’àmbit del funcionariat i dels polítics es comenci a funcionar també així.

    Malauradament tots estem patint masses vegades la duplicitat de tasques en diferents administracions, la burocràcia extremadament lenta i feixuga, i potser és hora que l’austeritat arribi de debò i sense manipulacions a totes les entitats de l’Administració Pública.

  2. Realment això és molt difícil arreglar i a molts polítics no els interessa arreglar perquè quan mous una fitxa o fas una llei potser puteges a un altre en benefici d’un altre. Per tant, endavant i els ajustos mínims no sigui que algu es queixi. El que ara hi ha és molt injust però si es mou no sabem on pot acabar tot plegat. Quiets i aguantar. Mentres no es demanin responsabilitats per una mala gestió no farem gran cosa de bo. Ha de venir un moviment raro i que ho posi tot on toca.

  3. Molt d’acord amb què en molts llocs potser “sobren” funcionaris, però vull recordar que hi ha molts funcionaris que, sent personal de confiança (sí, aquells als qui sovint es “demonitza”), també treballen, i fan bé la seva feina. Sincerament, no em sembla just atacar aquest col·lectiu només perquè treballin a una administració pública. És més, em sembla fins i tot, irrespectuós que se’ls vulgui “expulsar” de la societat o que se’ls titlli d’irresponsables i de mals treballadors. Seran funcionaris/personal de confiança però treballen com qualsevol treballador d’una empresa privada i ja estan patint prous retallades des del Govern.

    Per descomptat que hi ha enxufisme en un Ajuntament, com també hi és en una empresa privada. El que cal és buscar l’eficiència en el treball i garantir el serveis públics bàsics, no tant reduir plantilles a tort i a dret. De la mateixa manera, si el que es vol és retallar en despesa, seria convenient partir d’aquesta premissa.

    Sincerament, crec que la societat està cansada de sentir queixes constants sobre mala gestió, funcionaris que sobren, mala utilització de recuros… potser ja n’hi ha prou d’aquest color. Què en guanyem demanant responsabilitats? Per descomptat que, a aquells que, directament, han llançat diner públic, se’ls hauria de demanar responsabilitats (tot i que el millor hagués estat, directament, no tenir que regular una cosa així…!), com també crec que s’hauria de responsabilitzar a aquells que han aprofitat el “boom” per enriquir-se a costa dels ciutadans que demanaven crèdits o obrien comptes corrents, i contra aquells que oferien productes bancaris “contaminats”.

    A banda d’això, crec que hem de recordar que no som l’únic Ajuntament endeutat, de fet, n’hi ha a cents. Per tant, potser el problema de finançament que patim no ve només per una mala praxis gestora, sinó també per un insuficient finançament extern, ja sigui per manca d’una bona dotació de recursos (per llei) als Ajuntaments, o per d’altres circumstàncies. El joc del favoritisme polític, al final, afecta tot i tothom.

    Gràcies pels vostres comentaris!

    • Hola M. Carme. Totalment d’acord amb els teus comentaris, però només dir que evidentment que no tots els funcionaris són iguals, i que n’hi ha que fan bé la seva feina; a tots aquests només cal felicitar-los, però també cal que els que no fan bé la seva feina, estan col.locats per enxufismes i amiguismes, saltin d’una vegada.

      Potser ja és hora que el funcionariat acabi amb els privilegis de tenir un sou i una cadira assegurada de per vida, facin o no facin bé la seva feina. Potser si que és un discurs repetitiu, però jo també ja estic molt i molt cansada que els meus diners, que em costen molt de guanyar, serveixin per retroalimentar funcionaris obsolets, sense cap motivació per la seva feina, amb tractes deficients al públic entre d’altres i tots sabem i hi tractem cada dia que d’aquests en sobren i en sobren molts.

      A l’empresa privada també hi ha enxufismes, però en tot cas, un és lliure si vol comprar o no en una empresa privada o no, mentre que els funcionaris, càrrecs intermitjos, càrrecs de confiança, polítics, familiars de polítics, els estem pagant tots plegats, i quan dic tots plegats, vol dir tots, aturats, pensionistes, autònoms, treballadors per compte aliè, tots. I, com he dit abans, jo també ja estic molt i molt i molt cansada de veure com els meus diners cada mes, es malbaraten d’aquesta manera tant inútil i tant absurda, mentre que amb una gestió molt més acurada, fent més eficient les tasques del funcionariat i polítics, ens podriem estalviar moltíssims diners. No oblidem que els funcionaris potser no tindran paga de Nadal però continuaran tenint 13 pagues, mentre que tenim més de cinc milions i mig de parats que molts no tenen ni una paga.

  4. A molts ja els va bé que el funcionariat estigui així perquè aprofiten per posar-hi cullerada de moltes maneres. Un funcionariat motiviat i ben organitzat és motl difícil de parar i un funcionariat amic de o amb color de i mal organitzat es carn de canó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s