Patrimoni, passat i passivitat

FREDERIC PORTA SERRAMIÀ

L’arquitectura i l’urbanisme han estat temes poc tractats al bloc durant aquests gairebé deu mesos de vida. Encetant nou curs és doncs bon moment per abordar una temàtica extensa en contingut, complexa en molts aspectes, però de la qual tothom, en més o menys mesura, n’és part implicada perquè moltes de les decisions que prenen uns pocs afecten molts.

Tot poble i ciutat es basteix, durant el temps, d’elements singulars que determinen la condició d’un carrer, d’una plaça, d’un espai en general. Alhora també l’arquitectura ha servit per donar sentit a una realitat molt humana, la de trobar punts de referència a un lloc. Sense respectar aquests elements la ciutat perd sentit, perd referències físiques, perd identitat. La primera mirada és doncs, fixar-se en el patrimoni arquitectònic de la ciutat.

El paper passiu de l’Administració és un flac favor al manteniment i la preservació del patrimoni, ja que molts cops els propietaris dels immobles no ho veuen com un valor, sinó com una despesa innecessària i totalment a evitar. Forma part també de la gestió pública mantenir i procurar que, tot i que sigui una propietat privada aquesta es conservi perquè, malgrat tot, un edifici amb unes característiques singulars també és patrimoni comú de la ciutat, de tots.

Hi ha coses molts cops difícils d’entendre, i aquesta n’és una: és realment incomprensible com la nostra vila encara no té cap catàleg de patrimoni arquitectònic definit. És també incomprensible que no hi hagi cap voluntat dita públicament de la Regidoria d’Urbanisme i Obres Públiques de tirar-ho endavant després de tant i tant de temps. I finalment, és també incomprensible com, una tasca tan estandarditzada i tan comuna en altres ciutats sigui una missió gairebé impossible. En altres paraules, només cal fer un copiar i enganxar de varis models que serveixin d’exemple, i establir dins del catàleg les singularitats pròpies del Vendrell. Tant costa, això? Aquesta actitud només demostra una cosa, poca voluntat política amb el tema, poc respecte a la història i al patrimoni de la ciutat i poca visió de com aquesta eina pot arribar a ser útil per a la vila.

Actualment, i aprofitant la baixada de la construcció desmesurada a la ciutat i generalitzada arreu, és un bon moment per incentivar aquest tipus de polítiques, que ja de per sí haurien d’existir per estalviar-nos alguna altra sorpresa poc agradable al centre del Vendrell. Mesures d’aquelles anomenades “d’inversió mínima però repercussió màxima”. Si també disposéssim d’un Pla d’Equipaments Municipals (com també tenen a molts altres llocs) podríem preveure les noves necessitats de la ciutat i potser plantejar donar una altra vida útil a molts edificis. Molts d’aquests es podrien convertir en equipaments municipals o en seus d’entitats del municipi (com es volia dur a terme amb la Cooperativa Agrícola), com també reutilitzar-se per iniciativa privada. l’Ajuntament, però, hauria d’ocupar un paper actiu, de preocupar-se pel passat, present i futur arquitectònic de la vila… tasca que ara mateix sembla utòpica i que estiguem parlant en marcià.

Paral·lelament, iniciatives per donar a conèixer el patrimoni arquitectònic de la ciutat ajudarien a valorar-ho no només per part nostra, dels vendrellencs i vendrellenques, sinó també de la gent que ens visiti. Descobrir edificis, històries amagades pels carrers de la ciutat que l’oblit ha fet perdre però que, encara documentades i amb un treball de recerca poden aflorar.

En definitiva, totes les propostes esmentades no són més que iniciatives que facin demostrar que s’estima la vila, amb el seu passat, recordant-lo (i alhora respectant-lo), i fent que aquest mateix sigui part no només d’un present d’anar passant amb puntetes, sinó d’un present on siguin protagonistes i el més important, d’un futur que tothom pugui aprofitar perquè aquest patrimoni sigui per tots, per tothom, part activa de la ciutat.

Anuncis

7 thoughts on “Patrimoni, passat i passivitat

  1. Primer de tot, dir que penso que és un tema encertat i que potser ens hauria de preocupar més a tots plegats.

    Des del meu punt de vista (i segurament que també serà el de molts altres), crec que el desenvolupament del centre històric del Vendrell pel que fa a l’arquitectura, no ha estat el millor. Podem trobar façanes amb un valor artístic important que es troben en un estat pèssim o edificis antics mal conservats. Però el pitjor de tot, per a mi, són els edifics de nova construcció. Molt moderns per a un centre històric (baranes de vidre, colors inapropiats i que no s’adapten al conjunt, etc.) I un d’aquests casos, entre molts d’altres, és d’un edifici municipal, l’Escola Municipal de Música, la qual la seva façana no s’adapta gens al conjunt de la plaça del Tívoli, així com també l’Esplai d’Avis.

    Potser s’hauria de cuidar més el centre, mantenint la història que molts dels carrers tenen i potser seria una altra forma d’atraure més turisme al centre del Vendrell, que ara mateix no és massa atractiu.

    • Entenc i comparteixo el teu punt de vista que, alguns cops, l’arquitectura desenvolupada al centre no ha estat del tot respectuosa. No ho ha estat, atenció…per una falta de regulació que estableixi un seguit de paràmetres per tal d’harmonitzar un conjunt seguint una sèrie de característiques.

      No obstant, discrepo amb l’observació de l’Escola de Música i del Casal d’Avis. Els equipaments, a diferència dels edificis residencials, d’habitatges, són edificis, són arquitectura de referència per a un col·lectiu, i com a tals tenen rols diferents. No crec que, en una plaça interior, no ho oblidem, hi hagin dues façanes de composició moderna. Una, la de l’Escola de Música, és l’única façana que disposa l’edifici…i per tant ha de “dir”, ha de “parlar”…no pot ser una façana com qualsevol altra. La del casal d’avis, per contra, li permet jugar amb volums i en alçada.

      Un bon exemple que sempre poso és el conjunt d’equipaments dels arquitectes RCR al centre de Barcelona. En un entorn típic d’Eixample, dins d’un espai d’illa de l’eixample, aquest equip d’arquitectes duen a terme una proposta radicalment moderna, i no vol dir que no sigui encertada.

      • Segurament, Frederic, si que fa falta una regulació d’aquestes característiques per al centre del Vendrell. Jo també crec que és necessari, abans que empitjori la situació.

        Pel que fa als edificis municipals que he citat, entenc que aquests equipaments hagin de tenir una façana que “parli”, però no les acabo de trobar idònies per al meu gust (i també vull dir que el problema que hi veig no es que siguin modernes, però per explicar-me millor, poso com a exemple la Biblioteca Terra Baixa; un edifici modern, adaptat al seu entorn).

      • Els models de projecte són totalment oposats Álvaro…

        Si bé els dos projectes del centre, Escola de Música, i Casal d’avis són projectes que utilitzen una arquitectura totalment contemporània, el cas de la Biblioteca és partint de la base que s’ha de conservar un edifici existent.

        Dit això, i al PGOU es contemplava, s’havia de protegir la façana, les voltes de la sala d’exposicions… etc. Però obvies que per fer aquest projecte es van carregar, sense miraments una torre de vigia medieval. Vaja, no se la van carregar…els hi va caure! quina pena!!

        Això tampoc és un modus operandi exemplar, al contrari. I del projecte de la biblioteca en podríem dir moltes coses, moltes…

  2. Malauradament, el municipi del Vendrell va patir els anys del “desarrollismo” franquista amb un urbanisme dedicat quasi única i exclussivament a enriquir a uns pocs polítics i personatges afins al règim que van aprofitar una desorbitant i desmesurada especulació afegida a uns contractes poc seriosos per enriquir-se de manera personal i sense escrupols i sense tenir en compte que les persones passen però molts edificis queden.

    Malgrat arribar la democràcia, els partits governants fins al moment, i des de fa trenta anys, han fet la vista grossa masses vegades i s’han donat llicències i s’ha deixat fer i construir massa a la lleugera sense una prespectiva de futur a mig-llar termini, prespectiva de futur que si bé fa trenta anys semblava llunyana, ara ja l’estan patint les generacions de joves que van neixer quan els polítics del moment no pensaven en el bé comú sinó en el seu benestar personal i econòmic d’aquells anys i ara veuen com el municipi que els hi han legat és un autèntic nyap urbanístic.

    Façanes sense cap mena de disseny que afavoreixi la imatge general de la vila, pocs espais verds i parcs i jardins urbans, edificis amb una estètica més que dubtosa que penso que ha prevalgut més l’especulació econòmica que no pas un ordenament rigoròs i un projecte urbanístic professional.

    Només cal seure una tarda en un bar de la Rambla i escoltar els comentaris dels turistes que passejen pel Vendrell. Venen una tarda i ja no tornen. Per molt que es vulgui portar els turistes de la platja al poble, si prèviament no es dissenya una remodelació a fons, si més no del centre històric del Vendrell, dificilment ho tenim.

    I ja no només pels turistes, sinó per tots els vendrellencs que vivim a la vila i que penso que ens mereixem un muicipi on tots ens poguem sentir a gust i estar-ne orgullosos, fet que ara mateix penso que estem a molts anys de poder aconseguir.
    Però això com comenta el Frederic, és un tema dels senyors polítics i ja se sap que en política no sempre el que és bo pel poble, és bo pel polític de torn, i així ens van les coses.

    • Estic d’acord que el planejament no ha estat el millor. Obvietat. I que no s’ha procurat que la ciutat sigui compacta i sostenible econòmicament, també…una altra obvietat.

      Tot i així, l’arquitectura és molt subjectiva amb molts aspectes, i l’estètic n’és un. No som ningú per jutjar la feina d’uns o d’altres i deixar-ho o no deixar-ho executar. Però, com li comentava anteriorment a l’Alvaro, és la nostra…la dels polítics, la dels tècnics, la responsabilitat de fer que es marquin unes pautes, que tampoc volen dir que es garantitzi un conjunt harmonitzat, tot i que hi ajudi.

      Cal fer un cop de cap al centre històric. És totalment necessari. No pot ser que un carrer tan important com el Doctor Robert sigui el que és… Façanes, col·locació d’ascensors, pisos per joves al centre, rehabilitacions integrals d’edificis en mal estat, el pla per la taula de colors de les façanes al centre… S’ha de promocionar tot això, i s’hi ha de treballar molt. Però si ni la pròpia Regidora se’n preocupa, ho tenim molt complicat. Anem fent, que això és el que tenim, però tampoc crec que ens ho mereixem!

  3. Estic d’acord amb què ens caldria un Catàleg de Patrimoni i potenciar el valor històric de molts edicifis cèntrics del Vendrell, però crec que primer caldria començar per la modificació del POUM, que és l’instrument que ha de fixar les bases del desenvolupament urbanístic de la ciutat.

    Mentrestant, em sembla que el més encertat és procurar el manteniment i conservació dels edificis que es troben en potencal estat ruinós i que poden fer perillar la població i el tema dels edificis històrics i el seu embelliment, deixar-lo per eventuals ajuts i subvencions que puguin arribar. De fet, crec que ara mateix pot ser necessari gastar els pocs diners de què disposem en temes més prioritaris

    I després, hi ha el tema de què “no s’han fet les coses bé”. Potser ha estat així, però crec que el ciutadà en època de boom, ni se’n recordava de què tenim façanes per catalogar, i a dia d’avui, encara menys. En aquella època perquè es buscava construir i construir per demostrar que es feia alguna cosa i el ciutadà demanava obra pública, i ara perquè la gent ja té prou feina per arribar a final de mes…

    Dit això, jo dono un vot de confiança a l’Ajuntament amb el tema de reformular la ciutat amb el nou POUM tot fomentant la participació ciutadana en aquest punt (respecte això, dir que tampoc em consta que hi hagi un Pla de participació ciutadana i que potser, cara el “nou POUM”, seria interessant…).

    Fins ara, potser no s’hauran fet les coses bé, però la situació actual ha de servir de punt de partida per canviar les coses, deixar enrere les idees tradicionals, innovar en el disseny de ciutats i tirar endavant.

    Deixem de lamentar-nos dels errors del passat, de buscar culpables i defensem d’una vegada el que a partir d’ara volem i com ho volem. Si no fem això, no ens mourem d’on som.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s