La Diada, més nacional que mai

RUBÈN ARENAS I GARCIA

Sentimentalment estem vivint un dels moments més intensos dels últims temps. El nacionalisme català i en general el catalanisme està prenent una nova dimensió. L’independentisme ha passat d’ocupar un lloc excèntric a ser part de la centralitat del debat polític al nostre país. Fins i tot, forces que abans havien negat categòricament la possibilitat de configurar un nou estat, ara ho abonen i ho presenten com a solució als problemes econòmics. La Diada es presenta, enguany, més nacional que mai. Amb la societat més aglutinada que mai entorn de la possibilitat de secessió i tots darrera d’una pancarta que més que reivindicativa sembla afirmativa, configura el primer horitzó col·lectiu que ens marquem en el futur més pròxim i es converteix en una peça històrica que sens dubte ens apropa un pas més a aquesta fita.

Lluny d’algunes crítiques que es s’aboquen en determinats sectors, la societat catalana i la lògica democràtica han aconseguit posar al centre del debat una solució que té dos vèrtex clau: l’econòmic – social i l’identitari.

Entenc que és clau analitzar-los. Sorprèn, per exemple, que els últims baròmetres d’opinió donin un recolzament a la independència del 51 % i que el suport a la selecció espanyola a Catalunya sigui del 69,7 %. Fins i tot, que molts dels que confessen que votarien Sí a un referèndum d’autodeterminació compatibilitzin aquests sentiments contrastats. De fet és l’eterna paradoxa dels que es senten catalans i espanyols alhora. Per mi, una singular riquesa que ofereix la solidesa en els passos que donem endavant. Tot plegat, no ens hauria de sorprendre, ens hauria d’alegrar. La independència, no ens enganyem, no és un vestit prefabricat sinó quelcom que hem de construir a la nostra mida, amb el conjunt de ciutadans lliures que integrem el nou estat. I en definitiva, no és més que una eina per materialitzar l’objectiu final de la política, la millora de la vida dels ciutadans. Per tant, hem de reconèixer que la societat ha madurat i és capaç d’entendre que de vegades, els sentiments, van deslligats de la raó i que sentir-te d’una banda o d’una altra, no implica renunciar a més sobirania pel lloc on vius perquè tu com a ciutadà tens la noble pretensió de viure millor. Intento fugir de les etiquetes, molts en parlen d’independentisme de butxaca. En la meva opinió, no és tan important saber perquè volem un estat sinó saber si la majoria en vol un. Algú que vota Sí a la independència, s’estima Catalunya, encara que no li agradin els bolets, ni sigui casteller ni balli sardanes. I òbviament, totalment deslligat que també s’estimi la seva terra d’origen sigui aquesta Espanya, Marroc o qualsevol altre estat del món. L’independentisme que s’enroca en presentar els cognoms o els seus gustos aferrissadament catalans, és exclusiu, i per tant condemnat al fracàs.

És per això que aquest Onze de Setembre, tots els que vulguin la independència de Catalunya, tinguin els motius que tinguin per defensar-la, han d’anar a la manifestació. La veu d’un poble unit i combatiu, ha de ser escoltada. És la nostra oportunitat d’oblidar per sempre més la Diada, com a record d’una derrota i començar a construir la nova Diada, la de la victòria.

Anuncis

11 thoughts on “La Diada, més nacional que mai

  1. Jo crec que aquí s’uniran moltes voluntats personals que no seran precisament la independència o similars. Serà un acte en contra d’una política que està tocant el que no sona a molta gent.

    • Miquel no t’enganyis, i que no s’enganyi ningú. La manifestació de la Diada serà independentista, només cal llegir la pancarta de la capçalera .

      • si a la pancarta i pots posar el que vulguis però hi ha molta gent que hi anirà per altres moltes i variades circunstàncies ja estan fins a dalt que els toquin el voraviu. A partir d’aquí pots posar la pancarta que vulguis, però en aquest cas no és el més important, vaja és la meva humil opinió.

      • Ok. A la pancarta ho posarà pero tothom tindrà la seva visió de la manifestació i un tan per cent dels alli presents el seu objectiu bàsic no serà el independentisme. o no?

      • crec Miquel que t’equivoques, qui vagi a la manifestació ha de saber que el que es demanarà és la independència del nostre país, jo hi anirè hi això és el que vull. Trobo que qui hi vagi per demanar una altra cosa (no sé ben bé quina), s’equivoca de manifestacio. Crec que s’ha acabat el temps de les mitges tintes, ens hem de posicionar, volem ser catalans o estem bé essent una provincia espanyola més ? jo vull ser català, lliure i independent, per això aniré el dia 11 a Barcelona a cridar “independència”, i com jo centenars de milers de persones.

  2. Tant de bo, el dia 11 de setembre marqui un punt d’inflexió al Vendrell, però només mirant la composició actual del consistori ja es podria intuïr quins podrien ser els possibles resultats al municipi.

    Si ens fixem amb qui ens governa (el quatriparit) i qui hi ha a l’oposició, em sembla que, per molts d’ells ja els hi està molt i molt bé tot com està, malgrat que ara alguns, a cuita corrents, vulguin maquillar i continuar confonent als ciutadans per quedar bé i continuar amb l’ambiguitat i confusió de sempre, fet, per altra part, molt usual en els polítics i en política.

    Tal i com estem ara, a una part força important de la ciutadania del Vendrell ja els hi estaria molt bé continuar amb la situació actual per molts i molts anys.

    A veure ara com respón la resta de la ciutadania vendrellenca, perquè de moment, i a nivell polític, ja es va rebutjar en un ple l’adhesió a la Federació de Municipis per la Independència.

  3. Hola Bruna, només recordar que no som de la Federació de Municipis per la Independència tan sols per un vot. Només ens fa falta que algun dels regidors o regidores que es va abstenir, reflexioni i a la propera doni el seu vot afirmatiu.

    • Mira Jan Huguet. Aixo es com la gent que va a un enterrament a una boda, a una processó o mil coses més en una església no és 100% catòlic sinó que hi va perquè creu en allo que allí hi té lloc o en la persona o persones o mil coses més. No necessariament tots els que van a missa són catòlics. Doncs demà passarà una cosa similar a Barcelona i a qui ho vulgui reconèixer bé i a qui no vulgui doncs no passa res. la meva és només una idea humil sense cap més pretensió. ens veiem a bcn.

    • Tant de bo tingui raó Sr. Huguet, però vist com està el consistori vendrellenc en aquest moment, tenim que: en principi tenim dos partits que hi voten en contra PxC amb 5 vots i PP amb dos vots; en total 7 vots. Desprès tenim CIU amb 6 vots que sembla que darrerament, sobretot els darrers mesos desprès de les reflexions del Sr Pujol i del Sr Mas s’ha adherit al carro de l’indepentisme i JXV amb 1 vot. Desprès ens queda el PSC amb 7 vots i que en la primera votació, es va donar llibertat de vot als seus regidors.

      En aquests moments tenim o presuposem que tenim dons, 7 vots a favor (CIU i JXV) i 7 vots en contra de PP i PXC). Qui té la clau de la qüestió?. El PSC amb 7 regidors es qui podrà decidir l’adhesió o no a l’Associació de municipis de Catalunya, si continua amb la seva llibertat de vot i no s’aplica el no, ja que si no vaig errada per poder-ho ser s’ha de votar en un ple municipal per la majoria més un, en aquest cas per 11 vots.

  4. Retroenllaç: La Diada más nacional que nunca (Opinión) [CAT]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s