Les aigües baixen mogudes en el bloc “Les4fonts”

JOSEP POCA

Déu n’hi do el daltabaix que ha provocat la Liliana V. Calmet (la meva “noia de la ràdio”) amb el seu escrit del 20 de juliol: “Oriol Junqueras i la incoherència al Vendrell”.

Si us haig de ser sincer, he de confessar que he sentit una mica d’enveja (sana, eh). Moltes vegades havia pensat que alguns dels meus articles al Diari del Baix Penedès podien ser motiu de rèplica i fins i tot m’havia preparat per fer la contrarèplica. Però, res de res. Com si ningú no els hagués llegit. I vés per on, la Liliana dóna de ple en la diana. Enhorabona, car expressar el propi parer i provocar el contrast d’opinions és el que justifica la raó de ser dels escrits dels amics de Les4fonts. Altrament –com molt bé diu la Liliana–, “ja podríem deshabilitar els comentaris i, de retruc, tancar el bloc, doncs haurien perdut tot el sentit”. Deixeu, doncs, que m’hi afegeixi jo també.

Potser sí que va ser una mica rebuscada la correlació establerta entre la conferència de l’Oriol Junqueras i l’actuació de la coalició, propera a ERC, “Junts pel Vendrell” (JxV), a l’Ajuntament de la vila. A mi, però, no em va venir de nou, car, en la nostra trobada a Ràdio El Vendrell, ja em va fer avinent la seva disconformitat “amb la situació actual del consistori vendrellenc”. Em deia que no entenia de cap de les maneres la connivència entre les quatre forces polítiques que governen en coalició. I lamentava el fet d’haver deixat sola la PlataformaXCatalunya (PxC) en el paper d’oposició. Segurament tenia raó, però –com ja vaig dir– no estic gaire al corrent del dia a dia de l’actuació del govern municipal.

Aquesta vegada, però, en el seu escrit al bloc, va estrènyer el cercle, culpant d’incoherent el compromís de la candidatura local JxV amb el discurs independentista del líder d’ERC, atès que el seu “missatge s’oposa plenament amb la situació actual del consistori vendrellenc, on el representant de la coalició de forces independentistes comparteix cadira al govern del Vendrell juntament amb el PP”. Aquesta afirmació indignà d’una manera especial el Jaume Vallès, el qual, si bé admet que JxV “ha arribat a acords puntuals sobre qüestions puntuals amb alguns vendrellencs que pertanyen al PP”, no, per això, ha deixat de ser el partit “amb voluntat ferma de viure en una Catalunya independent” i que “fer política” –sobretot, municipal– comporta, en tot moment, votar allò que hom creu millor per als ciutadans al marge del que fan els altres grups, vinguin d’on vinguin. I conclou que estarà pendent dels seus articles i que, “quan vegi clarament de quin peu calces, ja m’hi abonaré”.

Liliana insisteix que parlar d’”acords puntuals” és un eufemisme que no s’ajusta amb el “pacte de govern” establert pel quatripartit, del qual forma part la formació que lidera en Jimmy, i que la “pretesa excusa d’ofegar PxC” no justifica “formar govern amb el PP, antítesi de tot el seu ideari”. I pronostica que “el primer que trenqui el quatripartit i es planti a l’oposició (i treballi) és el que s’endurà el pato al agua en les properes eleccions”. I fa un aclariment molt important: “Prefereixo que sigui la coalició de l’independent no independentista […] que no pas un altre”.

Aquest desig hauria de donar resposta a “una petita apreciació” de Joan Huguet, que, admetent com Vallès que “segurament JxV s’ha sentit incòmode en algunes votacions”, troba a faltar que “no hi hagi cap article on es critiqui el paper que juga el PSC […] i sobretot que no es faci cap esment a CiU”. Crec, però, que la Liliana li podria respondre el que jo –llavors proper als socialistes, però molt crític amb ells– vaig dir-los-hi: “No em retragueu que hagi estat poc crític amb els altres, car dels altres res no n’esperava i, per tant, el meu desencís només amb vosaltres ha tingut cabuda”. Diria que la Liliana és molt propera a la coalició que més critica.

Enmig d’aquest acarament, també Liliana troba els seus aliats. Bruna (per cert, m’agradaria saber el seu cognom) la felicita i, després d’afirmar que “JxV és una coalició feta a cuita corrents per les eleccions del moment i sense cap ideari polític”, els retreu que “en cap moment s’ha posicionat en contra [del quadripartit]” i que “prefereixen asseure’s apoltronats al costat del PP que no pas ser prou valents per poder passar a fer una oposició constructiva”. I F (saps molt bé Jaume que es tracta de Frederic Porta), després de lamentar el vocabulari un xic agressiu d’en Vallès, diu també: “Crec que ERC ha de fer un pas endavant”. I segueix: “Potser així Esquerra, JxV, com se li digui, podria anar una mica més enllà que el sol regidor”.

Vallès es revolta altra vegada i admet que les seves “paraules resulten molt grolleres i desgradables”, però n’han estat la causa “la poca consideració que han tingut tots plegats, mitjans de comunicació i blocs de piulaires suposadament catalanistes, amb la visita que va fer i les paraules que va dir l’Oriol Junqueras al Vendrell”.

Bruna també retreu a Vallès el seu “to groller, burlesc i penso que bastant fora de to, que ha fet que personalment m’hagi allunyat molt i molt del seu partit polític”. Llàstima, perquè, en tot el que escriu, malgrat dir “els que som apolítics”, ella és una bona mostra de què no “passa” de la política, ben el contrari, i que, per tant, bé li cal distingir entre el que diuen els militants i els idearis dels partits. Jo l’animaria a no baixar la guàrdia i comprometre’s més i més (com ella exigeix als altres) en el servei al país.

Entre unes i altres batusses, sempre hi ha les reflexions d’en Miquel Casellas que, com a pare-pedaç, encara que molt crític amb les actuacions del consistori vendrellenc (“aquest quatripartit no va ni en rodes”), intenta posar concòrdia entre les dues faccions, reconeixent “que els principals responsables del que tenim al Vendrell són els dos partits majoritaris d’aquesta cadira municipal. Ells són el CDC i el PSC”. Una manera d’acontentar el Jaume Vallès i de desmentir l’acusació del Joan Huguet.

En resum: jo, que havia obert el bloc “Les4fonts” amb la sana intenció de saber què pensaven del moviment “Avancem cap a la independència” els bons amics que l’han creat, n’he obtingut la resposta. M’ha quedat, indirectament, clar que hi són dintre o, almenys, en són molt propers, i això m’ha fet molt feliç, perquè són gent com ells en els qui cal confiar per tirar aquest país endavant. Ells sí que són polítics, car el dol la mala política dels mal anomenats polítics. És massa fàcil veure els toros des de la barrera. Baixar a la plaça és més complicat. Però cal fer-ho, malgrat els toros estiguin vetats pel Parlament de Catalunya. Finalment, jo seria molt més estricte en saber què es vota que no pas amb qui es vota.

PD. Després de fer aquest comentari, he comprovat que la cosa s’ha anat complicant. No descarto fer alguna nova aportació més endavant.

Anuncis

19 thoughts on “Les aigües baixen mogudes en el bloc “Les4fonts”

  1. Sr Poca. Si li sembla bé, el meu cognom pot ser Jové, Riera, Queralt o qualsevol que li sembli acertat, però això poc importa. Tampoc importa que jo no conegui personalment a la Sra. Liliana Calmet, ni possiblement coincidim amb ideologia ni amb edat, però això no impedeix que trobi molt encertats tots els seus articles que ha anat escrivint al llarg del blog i que clarament digui les coses pel seu nom i per això crea debat, fet que no creen altres articles ni altres mitjans de comunicació. En la pluralitat i en l’interès dels continguts és on es pot crear debat i pluralitat d’opinions.

    Pel que fa a la ideologia política, ja he comentat en altres articles, que jo fa anys que vaig deixar de creure en la política com una responsabilitat de les persones electes envers els seus conciutadans, fet que vosté corrobora ampliament en el seu posicionament cap el grup socialista de fa uns anys. I, malauradament el mateix que passa amb els socialistes, passa amb els convergents, independentistes, esquerres, dretes i tota l’ampli ventall de colors i ideologies polítiques que tenim avui en dia.

    La política, malauradament, ja fa molts anys que ha deixat de ser ètica, responsable, compromesa i honesta i s’ha convertit en un refugi de persones, que com he dit abans, només busquen el seu benefici personal i alimentar els seus egos particulars i si cada quatre anys van caient vots, dons com ja he dit en altres ocasions, “qui dies passa, anys empeny”…

    I si, pot semblar que m’ho miri des de la barrera, però penso que es pot treballar pel poble de moltes maneres i potser la política no és la més acertada. Com també s’ha comentat en altres articles, potser les persones que treballen dia a dia, de manera voluntària a les moltes associacions que hi ha al poble, les persones que voluntàriament fan serveis a diferents associacions, aquestes treballen per al poble, i ho fan amb ganes, il.lusió, entusiasme i sense afany de lucre.

    Per això ja fa anys que vaig deixar de votar a corruptes, ineptes, inoperants, persones que s’autoproclament “polítics” i que només busquen enriquir-se a costa dels ciutadans corrents que han de pagar els plats trencats de les males gestions polítiques de fa més de trenta anys. I sinó només cal que miri i llegeixi una mica els diaris, i veurà el que està passant avui en dia, mani qui mani, guanyi qui guanyi. I ja portem trenta anys de desgavells.

    A Catalunya hem tingut de tot, dretes, tripartits d’esquerres, altra vegada dretes, i, on som ara mateix?. Com creu que ho viu el ciutadà que no arriba als 1000 euros al mes, que ha de pagar hipoteca, llum, aigua, gas, telèfon, alimentació entre d’altres coses?. Vosté creu que encara es pot continuar creient en política i en els polítics?. Jo a la meva edat, hi he deixat de creure.

    • Bruna,en Poca te curiositat del teu cognom per la proximitat que te amb una persona amb el teu nom,si més no,despertar curiositat per tu es un punt a favor del que dius en aquest blog.Penso que no es una “crítica” el fet de dir que ho mirem des de la barrera,te raó,si tots els que critiquem,ens queixem i ens enfadem pel que els polítics estan fent,sortíssim al carrer a dir prou i a prendre mesures,potser les coses serien diferent.També es cert que el voluntariat,avui dia,es clau perquè les coses canviin i els valors retornin,però si “els de dalt” no canvien poca cosa farem! Jo encara tinc esperança en la política,no ens els polítics d’avui,però si amb els que vindran,esperem,ven aviat!:)

      • Sra. Sonia, la ciutadania ja fa molts anys que sortim al carrer els ciutadans a defensar els nostres interessos i la nostra veu, però tot això és queda en què?. Miri la gran concentració del diumenge al Parc de la Devesa de Girona (15.000 persones), les marxes de l’ANC per diferents indrets del país, el moviment 15 M, la marxa del 10 de juliol del 2010 entre moltes d’altres manifestacions cíviques, culturals i populars. Tot això ja ho estem fent, però vostè creu que serveix d’alguna cosa?.

        Jo només veig que s’omplen algunes planes d’algun diari, que se’n parla puntualment a la ràdio i a la televisió i que qui continua remenant les castanyes són els de sempre i com s’ha fet sempre. La ciutadania, una part al menys, ja fa temps que s’està mobilitzant i està deixant sentir la seva veu d’una manera més o menys organitzada, però ara per ara penso que encara cal trencar molts esquemes polítics i deixar enrere molts mals vicis establerts i pautes des de fa molts i molts anys, sobretot a l’Ajuntament del Vendrell, als Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat i Govern central.

        Com vaig comentar en un anterior article, els polítics ens estan dessagnant mica a mica però lenta i inexorablement, tot i que cada setmana sortim al carrer a manifestar-nos en contra de la seva mala gestió. Jo voldria creure en la política, com vostè, perquè en els polítics (només cal que estigui una mica al dia de tot plegat), ja fa temps que hi he deixat de creure, però perquè la política sigui honesta i responsable, cal que els seus dirigents ho siguin i com molt bé han manifestat els Srs. Poca i Huguet en els seus articles respectius, avui dia ja no hi podem creure, ni PSC, ni CiU, ni ERC, ni PP, ni Iniciativa. Al cap i a la fi, tots busquen el mateix, EL PODER.

  2. Lamento amiga (o amic?) Bruna que hagi deixar de creure en la política i en els polítics. Si bé –com insinua– no és de la primera volada, penso que encara no ha arribat a superar els meus prop de 72 anys. Dels quals –si li han arribat notícies sobre la meva persona–, la major part han estat dedicats al servei de la societat en les seves diferents vessants (educatives, polítiques, religioses, serveis comunitaris, etc.) i, malgrat els molts desencisos, continuo creient en la política en el sentit que vaig exposar en un article al Diari del Baix Penedès, tot parlant de les entitats vendrellenques.
    Quant als polítics, com en tot col•lectiu humana, hi ha de tot. De bons, de mediocres, de dolents, d’aprofitats i de corruptes. Però puc confirmar-li que no es poden fer passar tots pel mateix raser. Jo mateix, que durant una temporada vaig fer de polític (d’acord amb la seva visió), no vaig ser cap corrupte (i perdoni la immodèstia). I, com jo, en conec molts i molts més. Però que –com pot suposar– no surten a la premsa, encara que treballen amb il•lusió, esforç i dedicació al servei dels seus pobles i del seu país.
    Sempre se m’ha fet enutjosa la crítica fàcil i xarona sobre el comportaments dels polítics. Refuso veure el programa “Polònia” i llenço a la paperera tot aquest munt d’acudits de baixa estofa (demagògics, la major part d’ells) que corren per la xarxa. Sé que són de riota fàcil, però no serveixen per millorar la societat. Què fem després d’haver-nos fet un fart de riure?
    Amiga (o amic) Bruna, no en tots ells predomina “les ànsies de poder ni els egos personals”. Cal saber, doncs, destriar el gra de la palla i, per tant, ser primmirats a l’hora d’emetre un vot, però cal fer-ho. Potser sí que, després d’haver cregut que una determinada candidatura “insuflaria una mica d’aire fresc, un canvi, una nova manera de fer” i que ha defraudat les expectatives, n’hem sortit bastant escaldats. (No acabo d’entendre, però, aquesta fixació en una formació tan minsa en representació i amb tan poques possibilitats de fer canviar la truita. Més que criticar-la amb tanta contundència, potser seria millor mirar de comprendre-la i de fer-li costat. Penso en tota la gent del grup.)
    Si tinc interès a saber qui hi ha darrera d’aquesta “Bruna”, no és pas –com diu la Sònia D. (aquesta sí propera a mi)– “per la proximitat que té amb una persona amb el teu nom”, sinó perquè no trobo just que s’amagui sota un pseudònim una persona que critica amb tanta contundència personatges concrets (“el Sr. Jaume Piñol a l’igual que la resta dels 20 regidors”) de la vida vendrellenca. La crítica sempre és millor fer-la donant la cara. Jo sempre ho he fet així, encara que he de reconèixer que moltes vegades n’he sortit bastant mal parat.
    Finalment, no és una mica exagerada la visió del Vendrell “amb polítics caducs”, que ens porten “cap al desgavell més absolut”? I m’ho pregunto jo que –com bé sabeu– he estat molt crític en moltes ocasions.
    Vaig ser a la Devesa de Girona perquè no he deixat de pensar que, al final, ens en sortirem.
    Quant a la meva opinió sobre el funcionament del quadripartit, segurament en parlaré en un proper article.

    • Sr Poca. L’aniré contestant poc a poc.

      Lamento els seus dubtes sobre la meva persona. Sóc dona, nascuda a mitjans del segle XX amb formació universitària (em sobta molt que posi amic?). És que potser, avui en dia, encara el sobta que una dona pugui fer escrits o comentaris sobre política o altres temes d’actualitat i que pugui participar en un blog d’opinió?. Sóc una ciutadana del Vendrell, preocupada per l’actual situació que estem vivint tots plegats, i ara mateix, una persona molt decebuda amb tot el panorama polític lamentable que ens està tocant vivint per culpa d’una mala gestió i que critico amb tanta contundència a JxV com he estat també molt crítica amb CIU, PSOE-PSC (ara ho hem de posar així perquè com vosté pot comprovar darrerament el PSOE ha engolit el PSC), he estat molt crítica amb PXC en el seu moment. Sóc una persona compromesa amb la societat civil i que des de la meva posició de ciutadana anònima (com tants d’altres ciutadans del Vendrell) intento només donar la meva opinió. El que si que veig molt clarament és que el quadripartit no funciona i que JxV, a l’igual que PP han de votar a favor de propostes que no s’aguanten per enlloc com a ideari polític. I el que més m’indigna és el malbaratament dels diners dels meus impostos que he de donar a les administracions i que tan em costen de guanyar.

      No tinc el gust de conèixe’l ni sé qui és, però em sobta veure que potser hi ha una certa enveja respecte a la Sra. Liliana Calmet, a la que tampoc tinc el gust de conèixer però si que vaig seguint el blog des dels inicis. També em sobta que digui dues vegades seguides que escriu al diari Baix Penedès (no ho he llegit per tant no puc opinar pero, (potser li agradaria que els seus articles aixequessin tant de debat com els de la Sra. Liliana oi?) i que és una persona molt coneguda per les seves actuacions polítiques, educatives i altres coses. Jo no n’havia sentit a parlar mai de vosté (no oblidi que el Vendrell té 37.000 habitants, la comarca arriba als 100.000 i potser és una mica agosarat pretendre que el conegui tothom oi?).

      Potser ha arribat el moment que els de 72 anys, els de 60, els de 50, els de 40 ens posem el vestit de la humilitat i que no tinguem por que la generació dels 30 i dels 20 puguin opinar amb diversitat d’opinions plurals i enriquidores que si més no aportin altres maneres de donar la informació i d’aportar els seus punts de vista.

      En aquests moments el tema polític, Sr Poca, ja no és una crítica fàcil, ni un acudit divertit, ni una conversa d’una tarda d’un bar. La política i els polítics, en aquests moment, és un problema molt i molt seriòs que es ve arrossegant des de fa anys i que ara ha petat en mans del govern de torn. No oblidi que qui ens ha de governar els propers dos anys al Vendrell ja va governar els passats quatre-set anys al nostre país i miri com el van deixar, trinxat i escurat. No oblidi que qui ens està governant actualment, ara pacta amb el PP i ara s’hi esbaralla. No oblidi que ERC en el seu moment va participar del joc del poder junt amb Iniciativa per poder tenir el pastís del poder tant a nivell de país en el seu moment, com ara a nivell local (és igual amb qui i que s’ hagi de pactar, la qüestió és tenir el poder). No oblidi que CIU va estar a punt de pactar amb PXC per no perdre ni el poder ni la cadira. No oblidi que la majoria de polítics actualment tenen dos, tres, quatre o més sous mentre que ara mateix acaben de dir que aquest mes, el govern no pot pagar els concerts dels geriatrics, centres de menors, centres de discapacitats i altres serveis socials i per tant de moment els seus treballadors no poden cobrar. I el Sr. Homs ho anuncia i aquí no passa res. No oblidi que l’hospital de Sant Pau ha hagut de demanar un crèdit a darrera hora per poder pagar als seus treballadors perquè la Generalitat no els pot garantir les nòmines de juliol. I tot aquest desgavell, ja sap vosté que no ve d’ara, sinó que s’arrossega de fa anys, amb manaires de diferents colors i tendències polítiques. Sr Poca, si vosté ha estat polític, sap que la política, la majoria de vegades, és poder, ambició, corrupció, amiguismes, enxufismes i comissions. I és clar que s’ha de destriar el gra de la palla, però en aquests moments el paller està tant ple que el poc gra bo, s’acabarà podrint.

      Ara ve la pregunta clau: Quants polítcs han deixat de cobrar la seva paga extra de juny o quants polítics deixaran de cobrar els seus sous al juliol?. A això li diu política i polítics coherents i que treballen amb il.lusió pel poble?. Disculpi la meva ignorància, però jo d’això sempre n’he dit explotació, abús de poder i mala gestió ( i ara no vé a compte que el govern central no paga, perquè uns bons gestors -siguin del color que siguin- han de preveure fer racó en èpoques de vaques grasses per quan venen èpoques de vaques primes). Això ja ens ho ensenyaven a l’escola oi?, al menys els que varem neixer a meitats del segle XX ens ho explicaven amb una faula.

      Sr. Poca, no el conec de res, però vistos els seus comentaris al blog, veig que potser s’hauria de passejar molt més entre la gent del carrer, viure el dia a dia de la quotidianitat, de les dones que no arriben a final de mes per alimentar els seus fills, els homes i dones de més de 40 anys que ja són vells per trobar una feina, el 50% d’atur juvenil que estan patint els joves que s’han estat preparant a fons per començar la seva vida, de les llargues cues de l’oficina de l’atur a les 8 del matí, de les llistes d’espera als hospitals per una visita programada que pot trigar dos anys, en resum del dia a dia i potser no tant defensar uns polítics que com s’esta veient dia a dia ben poca els interessa fer per al benestar dels qui els hi van donar la confiança.

      Potser vostè és un privilegiat polític que té la vida assegurada i que no ha de patir per arribar a finals de mes, però li ben asseguro que aquí, al Vendrell, hi ha una part dels 37.000 habitants que ho estan passant realment molt malament i que ara mateix el que necessiten és que algú realment els doni un cop de mà i no només paraules boniques però buides de continguts, i ara mateix, ni la política, ni els polítics no ens donen ni respostes ni solucions.

      Espero haver respost correctament el que s’ha m’ha demanat. Atentament.

  3. Caram! quin guirigall ha organitzat la vinguda de l’Oriol Junqueras al Vendrell. Em sembla però que les espectatives que tothom havia posat en l’entrada de JxV a l’Ajuntament del Vendrell no toquen de peus a terra. Que jo sàpiga aquesta formació només va treure un regidor, que evidentment ha de mantenir un criteri polític dels 2 grups que el formen.

    Em pregunto ¿quina capacitat de canvi pot tenir un únic regidor que entra al consistori per primer cop, amb un desconeixement total de les “intríngulis polítiques” que la resta de regidors amb anys al consistori acumulen, que a més li donen una regidoria de poc pes específic (l’Ajuntament del Vendrell no ha cregut mai amb el Medi Ambient)?.

    Només fa un any que hi ha el govern quadripartit a l’Ajuntament i suposo que avui, després d’aquests mesos de treball, el regidor de JxV ja deu haver pogut comprovar en quantes ocasions l’han ensarronat fent-li creure coses que no eren del tot reals a l’hora d’aconseguir el seu suport.

    En els comentaris que s’han anat fent, es demana que el regidor de JxV surti del govern i passi a l’oposició. Un sol regidor a l’oposició, què pot fer?, sobretot quan no el necessiten per fer majoria. Personalment penso que el tindrien tan aïllat que valdria més que romangués a casa seva. Segurament que estant dins el govern ja procuren que no ho sàpiga tot, però almenys està obligat a participar en els comissions de govern i coneix la informació per poder en algun moment incidir en alguna cosa. Potser durant aquesta legislatura no tindrà gaires oportunitats de posar en pràctica allò pel que va ser votat, però haurà agafat experiència.

    A la Bruna que es manifesta tan desencisada de la política, si no li sap greu, li voldria donar un consell. Tota aquesta energia que gasta en criticar-ho tot, la podria fer servir anant a tots el Plens del Consistori per demanar explicacions de vot als polítics. La política municipal és l’única que permet fer el seguiment constant dels polítics.

    • No hi estic massa d’acord. Si no m’equivoco, un sol regidor a l’oposició és el que té la CUP a Reus i trobo que, ell com a regidor i els seus companys de partit que no han tret representació, han pencat prou amb el tema d’iNNOVA i demés (exemples: http://www.ara.cat/societat/CUP-Reus-denuncia-fiscalia-ICS-Josep_Prat_0_625137651.html i la pròpia web de la CUP de Reus, en la que he vist que cada setmana fan un resum setmanal del què han fet http://gm.cupreus.cat/resum-setmanal/). Si us entreteniu a mirar el web com he estat fent una estona, la CUP de Reus és més transparent que el propi govern del Vendrell i que la pròpia CUP d’aquí. I és més M. Àngela, crec que la CUP és la primera legislatura que està a l’Ajuntament de Reus, per tant tampoc és excusa la inexperiència que en Jimmy pot tenir al càrrec.

      Però vull incidir en això de “què pot fer un regidor sol a l’oposició”. El govern governa i l’oposició controla. Fer oposició és també lluitar pel poble, ja sigui denunciant tot allò que no acaba de funcionar i que el govern “omet”, posant límits a la facultat normativa d’aquest últim, traslladant al ple altres opinions divergents a les de l’equip de govern o simplement creant debat polític, tan necessari i imprescindible per la salut democràtica. Tant important és un paper com l’altre, per la qual cosa trobo que fonamentar la idea que el Jimmy ha d’estar al govern perquè “què faria un de sol a l’oposició” és quelcom totalment erroni. És més, personalment diria que es pot fer molta més feina sent un de sol a l’oposició – com ja hem vist amb l’exemple de la CUP de Reus – que no pas fent “bulto” al govern.

      • Ara..!
        Veus Liliana… ara ja he vist a on volies anar a parar l’altre dia, amb el teu article sobre l’Oriol Junqueras i la incongruencia d’ERC a l’ajuntament del Vendrell.
        De fet ja m’ho imaginava, i… potser m’equivoqui, però ara ja sé de quin peu calces.
        La CUP. Heus aquíi la teva proposta alternativa als problemes de govern del nostre municipi.

        Doncs mira t’he de dir que, a mi també m’agrada com ho fan aquesta gent a d’altres llocs del nostre territori… Son de la “ceba” (sí, oi..?) i això vol dir que, com tots els que ens estimem Catalunya, ens uneixen moltes més coses, que no pas ens separen.
        Rodó doncs.
        Però Liliana, de vegades oblides que això és el Vendrell i aquí, els “egos”.., els personalismes, manen per damunt de tot. La resta és secundari.
        Al Vendrell no ha triomfat mai res com Deu mana… ni urbanisme, ni cooperatives agrícoles, ni industria, ni comerç, ni turisme, ni cultura popular… res. Som uns tastaolletes, i el que li va bé a l’un, no li va bé al del costat. I així, entre els uns i els altres, hem aconseguit esbotzar la vila de la manera que ho hem fet.

        Apreciada amiga, si vols saber de primera ma a què em refereixo, ves a parlar amb el (o els) màxims representants d’aquesta associació que a tu et fa patxoca, i prova de fer-los-hi entendre que, pel bé dels vendrellencs, haurien de deixar-se de personalismes i mirar d’arribar a una entesa amb la resta de forces independentistes de la vila… Ep, però recorda’ls-hi que una entesa vol dir, que quan un estira, l’altre arronsa, i viceversa.
        Ves-hi Liliana. I desprès en tornem a parlar.

        No es un problema de polítics, com un cop i un altre rebla la sra. Bruna, des de la seva obsessiva visió negativa de tot plegat.
        Polític no hi neix ningú.
        És un problema de persones inadequades, en llocs inadequats.

      • Jaume: no sé què n’haguessis pensat si t’hagués posat com a exemple el regidor de PxC a Ripoll. De fet crec que has vist el que t’ha convingut veure perquè les teves ànsies de enganxar-me una etiqueta transcendeixen la raó. Segurament ni tan sols has obert els enllaços que he enganxat, que tal com has llegit la CUP a Reus, t’has posat a escriure el comentari. Ni deus haver acabat de llegir l’article de’n Poca, de fet.

        En fi, malament anem si per elogiar la bona feina d’un regidor d’un partit determinat has de ser únicament d’aquell partit, i malament anem si per oferir l’opinió respecte d’un determinat partit en un poble determinat has de ser de la competència. Així, així és com es perpetua el clientalisme i l’endogàmia!

      • Primer de tot vull aclarir, com ja he comentat abans, que no conec de res a la Sra. Liliana Calmet ni les seves afinitats polítiques, i només em regeixo pels seus escrits, siguin de la formació que siguin, però Sr. Jaume Vallés, fer una afirmació d’aquesta mena i etiquetar-la ja a la CUP, només perquè la Sra. Liliana dóna una informació que és pública del que fa una formació política en un municipi concret penso que no és correcte ni s’ajusta a la realitat, ja que la CUP no només a Reus sinó a d’altres municipis que no està al govern està fent una tasca real d’oposició.

        Abans de fer unes afirmacions tan categòriques, potser valdria la pena que es documentés una mica com fa la Sra. Liliana Calmet, que moltes vegades, i no només en aquest comentari, adjunta enllaços que ens ajuden a entendre una mica més els seus articles i argumenta les seves opinions, siguin del color que siguin, fet que fa que aquest blog sigui tant enriquidor per als que hi participem habitualment.

        Si llegeix el blog des del principi, veurà que no només és JxV sinó que ha fet incidència en altres formacions polítiques i penso que aquesta és la feina d’un bon periodista i veurà que hi ha articles que han despertat tanta o més passió que aquest.

    • No puc anar als Plens del Consistori perquè els fan en horari laboral per a la majoria dels que hem de treballar vuit hores diàries de dilluns a divendres (alguns inclús dissabtes i diumenges) per poder arribar a guanyar un sou que ens ajudi a arribar a finals de mes. Els qui poden anar als Plens del Consistori suposo que deuen tenir hores lliures, ja que pel que jo vaig seguint, els Plens primer els havien de fer els dijous a la tarda i ara els acaben fent quan a ells els hi va bé (des de fa temps als matins). I és clar per als que hem de treballar, no sempre podem demanar vacances per anar als Plens.

  4. ja veig que si seguim amb aquest to això no ho arreglarem pas. Hem de sortir dels nostres egos i treballar per un nosaltres amb possibles lectures diferents. A veure si n’aprenem que ja toca. Al final tots acaben fent el mateix i la casa sense escombrar.

  5. Liliana, t’equivoques de mig a mig… no tan sols he llegit fil per randa tot el que ha escrit l’amic Josep Poca, a qui tinc en especial estima d’ençà… bé, d’ençà ja fa molts anys quan, als qui érem Llobatons a l’Agrupació d’Escoltes del Vendrell, ens va ensenyar a veure i estimar les coses d’aquest món i de l’altre, d’una manera nova i diferent que ja mai més he oblidat.
    O sia, que sí l’he llegit sencer, com acostumo a fer amb els seus escrits.

    I d’aquestes suposades ànsies per enganxar-te una etiqueta política determinada, oblida-te’n també.
    No tinc cap interès al respecte.
    Sí que és cert que, si enlloc de posar-li a la M.Àngela l’exemple del regidor solitari de la CUP de Reus, haguessis fet servir com exemple el regidor de PxC de Ripoll… doncs m’hauries sorprès. Però no ho has fet, com era d’esperar, perquè encara que no t’ho creguis, aquests dies he rellegit tots els teus escrits a “les4fonts” i, no sé si de manera volguda o no, m’ha semblat que tu també ets força transparent pel que fa al teu tarannà polític.

    A més, ja vaig dir-te en el seu moment, que compartia plenament la teva inquietud per l’assumpte del pacte municipal a l’ajuntament del Vendrell, i la gent clientelista i endogàmica no les fa aquestes coses.

    I vostè, sra. Bruna, permeti’m que li digui que el seu comportament, estil “senyoreta Rottenmeier”, esbroncant als uns i alabant als altres en funció de les seves preferències personals, em carrega moltíssim les neurones.
    Vostè faci el que hagi de fer i exposi la seva opinió amb llibertat, però no atabali al personal amb consells no demanats, ni desitjats.
    Oi que no li agrada que li diguin el què ha de fer..?
    Doncs apunti-s’ho

    • Jaume, per contestar un comentari m’agrada posar algun exemple per rebatre’l. Un dels exemples més clars de la feina que pot fer un regidor a l’oposició i sense experiència i que més han transcendit a la premsa, és el regidor de la CUP a Reus, que el tenim relativament a mà i que si un llegeix la premsa n’està més o menys enterat del que fa amb el cas INNOVA i demés. Em podria haver entretingut a profunditzar en un altre exemple, com el de PXC a Ripoll, o la CORI a Reus durant la legislatura passada, però sincerament, això ja hagués sigut massa feina.

      Si dels meus articles n’infereixes que sóc simpatitzant de la CUP és que o no m’explico bé o realment un entén el que vol entendre. De fet, els que em coneixen i estan llegint els comentaris deuen riure amb aquesta suposició, perquè si bé és cert que no hem “dedicat” cap article a la CUP (encara), tampoc és cap secret la opinió que en tinc d’ells, que a vegades s’ha traslladat en algunes discussions pel twitter amb el seu cap de llista.

      En fi, si et fa content creure’t-ho endavant. Estrany és que no pensis que sóc de PxC per la meva defensa a la necessitat d’oposició del primer article, o del PSC per haver criticat en un altre una regidoria convergent.

    • Sense comentaris, senyor Jaumé Vallés, vostè mateix ja s’ho ha dit tot en els seus comentaris i personalment ja m’he fet una composició de qui és.
      Gràcies pels seus “consells”, però de res em serveixen i veig que ben poc entén la filosofia d’aquest blog. No els hi tindré en compte.

  6. Senyors,es una mica feixuc llegir quests comentaris amb tant de retret,negativisme i mala baba…si tothom fes el mateix on anirien a parar les bones propostes,idees i el bon camí on en teoria volem arribar tots?com diu el Miquel(i mira que no acostumo a estar molt d’acord amb el que diu)deixem estar l’ego i treballem per generar unes lectures diferents…sembla que prima el separatisme entre nosaltres que l’unió,que es on rau la força per fer alguna cosa tots plegats.

  7. Perdoneu que m’hi fiqui, però últimament aquest bloc està derivant en entrar en les idees personals de cada u, crec que és bo que hi hagi diferents opinions, però com ja vaig dir en un altra article, s’ha de respectar sempre la opinió dels altres, encara que no hi estiguem d’acord. S’ha d’argumentar amb respecte a tothom, sense tenir prejutjar a ningú, i sense posar a tothom en el mateix sac.
    És bo que hi hagi debat, però el debat ha de ser sobre l’article, no si un comentarista és proper a la CUP, a PSC, a ERC, o a qui sigui, això tant fa, el que realment importa és aportar idees constructives perquè el debat s’enriqueixi i tots poguem aprendre de tots.
    Dit això, moltes felicitats per l’article, senyor Poca i també moltes felicitats a la Liliana per seu article sobre l’Oriol Jonqueras.

    • Gràcies pel seu comentari, perquè en alguns moments d’aquest interessant debat m’he sentit que, per part del Sr. Poca i del Sr. Vallés, s’ha m’ha demanat el “meu carnet d’identitat local vendrellenc” per poder tenir dret a opinar i aportar iniciatives al debat. S’ha posat en dubte el meu sexe, la meva identitat, la meva capacitat d’opinar i m’he sentit com si per poder opinar previament has de passar un “examen en els cercles del Vendrell de tota la vida” o ser “algú”- qui? i et diran si ets apte o no per participar i si t’admeten o no.

      Al llarg d’aquest debat en concret he pogut copsar que hi ha una certa por i temor al que puguin opinar les persones “alienes al cercle d’amistats, d’afinitats polítiques o d’amics”.

      No he nascut al Vendrell, ni sóc “filla de”, ni “amiga de”, ni de “can no sé que”, ni milito en cap partit, ni em moc pels cercles que vostès voldrien controlar de més a prop, però visc al Vendrell a l’igual que els 37000 habitants restants, pago els meus impostos religiosament al Vendrell, els meus fills van a les escoles del Vendrell, i utilitzo els serveis que se’m permeten al Vendrell.

      Llegint els diferents comentaris d’aquest i alguns anteriors articles, en algun moment, he arribat a pensar que potser els Srs. Poca i Vallès (que com he dit no tinc el gust de conèixer) es sentirien molt a gust i possiblerment molt més comòdes treballant per PXC i anar fent neteja als que no tinguem “el carnet d’identitat paral.lel del Vendrell i que no siguem del Vendrell de tota la vida” i així mica en mica els comentaris s’anirien fent més homogenis, ells ho podrien controlar millor i s’estalviarien malsdecaps i les aportacions als debats que no els són del seu grat.

      Per molt que el Sr. Hermini Caballero editi albums i còmics sobre que el Vendrell tots som iguals, i que no hi ha diferències, jo al llarg d’aquests dies m’he sentit molt diferent i molt questionada pel fet que no tingui un nom que certs cercles puguin identificar i controlar de prop i que pel fet que sigui dona se’m pugui questionar la capacitat d’opinar. Realment cal ser “algú” a qui es pugui controlar per poder opinar?. Realment aquest article ha donat molt i molt de si.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s