Oriol Junqueras i la incoherència al Vendrell

LILIANA V. CALMET

Hi ha esdeveniments que un, si és curiós políticament parlant, no s’ha de perdre, i més si tenen lloc al Vendrell. Un d’aquests actes al que vaig tenir oportunitat d’assistir va ser la conferència que va impartir l’Oriol Junqueras el passat dimarts dia 10 al Centre Cívic, que tenia per objectiu explicar l’espoli fiscal.

Tot i només poder-lo sentir la última mitja hora, la principal conclusió que vaig extreure és que Junqueras és un gran orador. Però no només per la fluïdesa o la concisió a l’hora de comunicar el missatge, sinó fonamentalment per la seva habilitat de vestir el contingut depenent del lloc on va, aconseguint una major identificació de la gent. Així, sens dubte coneixedor de la realitat del Vendrell en tema d’immigració, el president va guarnir el discurs tot posant exemples del seu poble natal, d’on és alcalde, per demostrar que una persona pot donar suport a una candidatura local independentista podent sent marroquina, andalusa, intel·ligent o, fins i tot, fatxa, tot podent-se extrapolar l’exemple a nivell autonòmic.

El quid de la qüestió és la importància que té el suport d’una persona a l’independentisme i el poc que té la procedència d’on vingui. L’independentisme és, en definitiva, transversal, i cal defugir de la idea de les set generacions de catalans enrere per sentir-se de la terra, o el fet que una persona que parla castellà no ho podrà ser mai.

I dic el quid perquè em fa l’efecte que aquest missatge – que Junqueras hàbilment volia donar en una ciutat amb un alt índex d’immigració – s’oposa plenament amb la situació actual del consistori vendrellenc, on el representant de la coalició de forces independentistes comparteix cadira al govern del Vendrell juntament amb el PP, exemple d’un partit que, – i més en el dia d’avui, després de les grans manifestacions d’ahir contra les retallades dutes per Rajoy! – ja no només no donaria suport a la independència de Catalunya, sinó que fins i tot voldria desballestar l’actual estat autonòmic.

I és que si Junqueras va saber aprofitar bé la composició sociològica del Vendrell per il·lustrar el missatge tot plagant-lo d’exemples, aquest perdia automàticament força quan es pensava en la política vendrellenca i en els companys de viatge de JxV, per no recordar l’exemple de la primera votació sobre l’adhesió del municipi a l’Associació de Municipis per la Independència, que va quedar rebutjada gràcies als vots dels propis companys de Govern.

Quina credibilitat té ERC (i per extensió les forces independentistes perquè JxV és coalició) al Vendrell? Quina credibilitat tindran quan a les properes eleccions es demani el vot, quan al proper programa electoral portin iniciatives d’esmenar mesures adoptades pel PP, quan surten al carrer contra les retallades quan formen govern amb els botxins al Vendrell? Guanyar-se el pastís de l’electorat és qüestió o bé de coherència amb un mateix o, tot oposant-se, de mentir de manera magistral. Veurem.

Anuncis

26 thoughts on “Oriol Junqueras i la incoherència al Vendrell

  1. jo crec aquest per anar be aquesta nau tuticolori dels que agafen el darrer tren de la nit per tornar a casa abans que passa la nit la nit al ras sha de posicionar sobre els problemes reals del vendrell. portem un any de happy people. ara ja toca treballar pel vendrell. si jpv es despenja pot tenir un bon resultat a les properes municipals. sino la resposta popular ests bastant clara. nomes ens podrem queixar.

  2. A mi em sembla, Liliana, que en el teu article sobre la conferència de l’Oriol Junquerasde l’altre dia, fas allò anomenat “un barrejot” amb el que arribes a unes conclusions que, res o molt poc tenen a veure amb el 90% del que has dit abans. Jo diria que, en l’únic que estem d’acord és en que l’Oriol, és un gran orador. Punt.
    Respecte de la credibilitat d’ERC al voltant de la seva voluntat independentista, em sembla que no fa falta aclarir gran cosa. La gent d’Esquerra (dirigents i militants), podem ser més bons o dolents, i equivocar-nos a cabassos, però la nostre raó de ser com a partit polític, des de fa més anys que ningú, és la voluntat ferma de viure en una Catalunya independent. Qui això no ho tingui clar, que no s’hi fiqui.
    Peti qui peti.
    De la política municipal, autonómica i estatal del PP, prefereixo no parlar-ne perquè diria alguna barrabassada, però considerar a aquesta penya, companys “precisament” d’ERC dins de l’ajuntament del Vendrell, és “pelín” agosarat i entenc que obeeix a algun pretés fi, que no acabo de saber veure en el teu article. És cert que el representant de “Junts pel Vendrell”, grup municipal en el que també participa ERC, han arribat a acords puntuals sobre qüestions puntuals amb alguns vendrellencs que pertanyen al PP… però això ho fan tots els grups i se’n diu “fer política”, oi Liliana..? Per això et deia que no acabo de “pillar” el sentit de les teves paraules. Si més no, estaré pendent dels teus propers articles, a veure si acabo aclarint on vols anar a parar.

    • Jaume, moltes gràcies pel teu comentari, però crec que qualificar com a “acords puntuals sobre qüestions puntuals amb alguns vendrellencs que pertanyen al PP” l’actual pacte de govern que ha de durar, inicialment, durant tota la legislatura és quedar-se una mica curt. Igual que trobo que la qualificació de “companys” és totalment encertada, perquè formar un govern tots ells ho legitima. O el que pretens deixar entreveure és la inestabilitat del govern vendrellenc actual?

      Òbviament que “fer política” és decidir pertànyer a una govern unitari compartint viatge amb el PP (i PSC i CIU) durant quatre anys, amb la pretesa excusa d’ofegar PxC estant sola a l’oposició, però llavors diem les coses pel seu nom, i tracem les incoherències del discurs. I al meu parer, el discurs del Junqueras i la situació al Vendrell contrasten entre sí, perquè en el nostre municipi els independentistes estan units amb aquells que apreten i asfixien Catalunya. Heus aquí el sentit del meu article.

      • Però la qüestió és… perquè el focalitzes sobre ERC l’assumpte del mal negoci que representa el pacte municipal de govern a l’ajuntament del Vendrell..? Que potser no ho tens clar qui el va propiciar aquest pacte amb els PePeros..?

        Aquesta vila fot fàstic per moltes raons però parlar públicament d’incoherència entre el que diu l’Oriol Junqueras i el que fem la gent d’Esquerra, perquè el representant d’una coalició anomenada Junts pel Vendrell, un independent (que no independentista), que ni tant sols milita a ERC, a dit que “valen…” a una proposta unitaria de l’alcaldable (en aquells moments), a mi em fa l’efecte que indica una voluntat, per part teva, de destruir alguna cosa en favor d’alguna altre, que encara no tinc clar quina pot ser. Per això et deia que estaré pendent dels teus propers articles i quan vegi clarament de quin peu calces, ja m’hi abonaré. Si ve al cas.

      • Jaume, que el quatripartit vendrellenc és un mal negoci per tots els partits que el conformen és quelcom que ja he repetit moltes vegades, traçant una simetria amb el que va passar a l’Ajuntament de Vic en les eleccions de 2011, després de quatre anys aplicant el model que ara tenim nosaltres. Si ho focalitzo amb JxV és perquè l’altre dia vaig assistir al discurs de Junqueras i em va fer gràcia la contraposició amb el que deia i el que passava al Vendrell.

        Si un representant independent, que no independentista, representa les forces de la coalicció de JxV és un problema intern vostre. De cara a la galeria, i ho sento molt dir-ho, en Jimmy representarà totes aquestes forces i jo crec que si bé alguns de la candidatura van (o vau) estar en desacord amb el pacte, no he vist (i potser és que no m’ha arribat) cap comunicat oficial d’una part d’ERC o el que sigui desmarcant-se de la situació actual. Per tant, el que veig jo és que el cap de llista de la coalició JxV que aglutina entre d’altres ERC, forma govern amb el PP, antítesi de tot el seu ideari. Diga’m que sóc reduccionista amb les idees, però no crec que tota la gent que a les properes eleccions pensi dues vegades votar-vos fili tan prim com per fer una gran disertasió.

        I sobre el tema de destruir, conegut és també que si una cosa crec que s’hauria de destruir és l’actual quatripartit. Pots llegir el meu article sobre la necessitat d’oposició, crec que és dels primers, i veuràs com crec que seria convenient. També penso que depèn de com, el primer que trenqui el quatripartit i es planti a l’oposició (i treballi) es el que s’endurà “el pato a l’agua” en les properes eleccions, i prefereixo que sigui la coalició de l’independent no independentista (tot i que ja veuríem si tindria fusta per a fer-ho) que no pas un altre. Això o una desfeta de totes les forces que actualment governen i un auge de PXC (similar al que ha passat a Vic), però potser fins i tot incrementat, tenint en compte que la crisi el que incentiva són els partits radicals d’extrems (vist a Grècia).

  3. Feia dies que no podia participar en el debat, però desprès de llegir l’article i els diferents comentaris, només EM RESTA FELICITAR A LA LILIANA tant pel seu article com pels comentaris posteriors. Tots sabem que JxV (ERC i Reagrupament) és una coalició feta a cuita corrents per les eleccions del moment i sense cap ideari polític en el seu moment ni desprès d’un any. Tots hem vist que el quadripartit no està funcionant de cap de les maneres i JxV en cap moment s’ha posicionat en contra (no fos cas que perdés poder i protagonisme). Llegint el seu programa electoral podiem veure grans paraules com transparència, rigorositat, honestetat i altres, que desprès d’un any han quedat en fum, només fum i un regidor i una coalició? que prefereixen asseure’s apoltronats al costat del PP que no pas ser prou valents per poder passar a fer una oposició constructiva i poder oferir a la opinió pública les verdaderes barbaritats que està fent el “nostre” consistori. En aquest aspecte coincideixo plenament amb el Miquel Caselles.
    Llàstima que el Sr. Oriol Junqueres es quedi només en ser un bon orador i potser no tant un bon polític.

  4. Si tu reps a la bústia de casa una andromina informativa anomenat Plaça Vella que diu a portada que “un govern de consens per garantir el futur del Vendrell” i perds 3 segons per fullejar el seu contingut acabes de tenir més que clar que aquest quartripartit no va ni en rodes. Dime de lo que presumes y te dire de lo que caraces. Ara només falta esperar que els seus protagonistes ho vegin. El Junqueres després de la seva maniobra perquè CDC no vagi al Parlament a explicar el cas Palau no cal dir gaires més coses.

    • Perdona, Miquel, discrepo de tu. Figueretes i catitombes mes grosses han fet tots els altres partits per amagar les vergonyes que els hi penjen. Exigir als implicats – PSOE també – en el cas Palau, explicacions. depuració, dimissions,
      potser es poc. Els cèntims, on son?
      Començar per fer compareixer al President de la Generalitat em sembla poc respecte per nosaltres mateixos. Es una mena de que “aquells” diguin :”guaita que fan ara”.
      Investigació a fons i presó si cal. Crec, no obstant, que no es hora d’espectacles gratuits – el circ de que viu el subsistema cataià de l’Estat ESpanyol-.
      Ens hem de fer respectar, començant per aprendre a respectar-nos a nosaltres mateixos.
      De tota manera aixó no te sortida….
      Amb afecte

  5. Un no s’ha de posar en converses alienes, però crec que queda prou clar, i ja ha quedat prou clar en els gairebé set mesos que funciona el bloc com pensa la Liliana i què i quines idees expressa al bloc. No crec que sigui necessari dir “Per això et deia que estaré pendent dels teus propers articles i quan vegi clarament de quin peu calces, ja m’hi abonaré. Si ve al cas.” Ho veig una forma molt poc fina de dir que es despatxarà a gust si alguna cosa no li és dels seu agrat, fet totalment lícit, però no sé si convida a l’optimisme d’una crítica constructiva aquest comentari. Els 13 articles de la Liliana (propis i algun de conjunt) crec, repeteixo, que manifesten clarament com veu les coses.

    Dit això, estic totalment d’acord amb l’article. La gent, al final, és reduccionista i simplista: Esquerra ha estat al govern amb CiU, PSC i…el PP! Ho han fet malament? Ergo vol dir que és igual qui votis, perquè tots ho fan malament. Més senzill, res.
    Ningú, o molt pocs votants (a part dels convençuts) perdran temps mirant què ha fet bé o no el representant de JpV, perquè ens/us agradi, forma part d’un col·lectiu anomenat govern amb d’altres a qui potser ja els hi sembla bé que tampoc surti gaire a la palestra que governa…això no ens ho hem plantejat?

    Crec que ERC ha de fer un pas endavant, però com diu un bon amic meu, l’ètica a la política no pot faltar mai, tot i que és de les coses que falta més. Seria ètic marxar del vaixell? Per mi sí, però justificant-ho, no amb rabieta de nen petit. Potser així Esquerra, JpV, com se li digui podria anar una mica més enllà que el sol regidor.

    I atenció: perquè passant de 21 a 15 regidors amb el decretazo Rajoy, ERC no surt! Així que, senyors d’ERC i comparsa, espavil!

    • Moltes mercès pels teus consells F (per cert… F és el teu nom complert o també tens cognoms..?). És meravellós veure quantes ànimes pures i clarividents hi ha a la nostre vila. És meravellós veure quanta gent hi ha a les nostres contrades, que, tan aviat l’hi han aixecat la cua al ruc, ja diuen si és mascle o femella.

      Vivim en una vila, amic F, en la que, si n’estàs fart de tot plegat i vols presentar-te devant de l’ajuntament amb una pancarta reivindicativa que faci una mica de goig, tens feina per trobar algú que t’ajudi a aguantar-la, perquè ja se sap que “al Vendrell cadascú procura per ell”, i de parlar, tot el que vulguis, però actuar, ja son figues d’un altre paner.

      I ves per on… per una vegada que ve a les nostres contrades un personatge honest (perquè ho és) anomenat Oriol Junqueras que, amb un llenguatge clar diu cap on hauriem d’anar els catalans perquè els propers anys (o mesos) no ens passin per sobre amb la piconadora, en lloc de veure a la premsa local crítiques constructives a la seva intervenció, resulta que no se’n fa cap, i s’aprofita allò de que “el Pisuerga pasa por Valladolid”, per fotre-li canya a ERC, l’únic partit que, defectes a part, és incuestionablement catalanista.

      Doncs res F, tu continua donat consells des d’el teu anonimat i nosaltres com sempre farem el que podrem… la pifiarem un munt de vegades, segur, però és el que passa quan jugues. No com, quan t’ho mires tot des de la tribuna.
      I posats a donar consells als altres, deixa’m que jo també te’n doni un: Si vols que les teves opinions respecte al tarannà d’ERC serveixin de veritat per enfortit l’independentisme a la vila, fes-te’n militant, i ja veuràs com tu també podràs influir en la política municipal… Ep, però militant d’Esquerra, eh… que ja saps que Junt per Vendrell es només una coalició circumstancial.

      • Sr. Vallès,

        Això no és un mitjà de comunicació, no és premsa local. És un bloc d’opinió i les regles estan ben clares i són conegudes per tots, i escribim el què pensem. Dit això, qui no vulgui pols que no vagi a l’era.

        F, com haurà endevinat és un diminutiu molt diminut del meu nom, membre de Les4Fonts. Així que tots coneguts.

        “Fotre canya a ERC” com diu és una fal·làcia. S’està comentant si a ERC li va bé el paper dins de l’equip de govern, i la contradicció de governar amb el PP com a antagònic que és políticament. Res més. No li busquem tres peus al gat. A partir d’aquí, parlem si és el més indicat o el menys indicat, però el que és innegable és que ERC, JpV, encara que només com a coalició circumstancial com diu, passarà als annuaris de la història per haver governat al Vendrell amb tres partitis més. També podríem criticar la deriva espanyolista del PSOE, i tampoc puc entendre com ERC va governar ,sabent això, altres estaments polítics. Però això és una altra guerra, centrem-nos amb El Vendrell.

        A El Vendrell, com bé diu, tothom procura per ell. Però crec que és una frase mal entesa. Doncs bé, així es va veure també amb què si s’haguéssin agrupat les opcions polítiques independentistes ara hi hauria 3 regidors d’aquesta macrocoalició vistos els resultats. Falten independentistes? Falta gent? No, la pregunta i la resposta no és aquesta ni tampoc és l’adequada. La pregunta, crec, és: quin missatge transmetem durant la resta dels 4 anys? Piquem pedra? Ens fem veure? Toquem “la moral” a la ciutadania? La resposta és clara. Doncs llavors no demanem resultats a l’Esperit Sant, que no vota, i només comptaria un vot.

        Jo puc tenir les meves opcions polítiques, i puc no estar d’acord amb l’ideari d’Esquerra. El que sí que hauria d’animar és, enllaçant amb el paràgraf anterior, tots aquests joves que es senten independentistes però que se’ls ha d’anar a buscar. És així de trist, però els partits, com les entitats, com tothom, s’ha d’espavilar i apretar i fer consciència pública d’un fi comú, en aquest cas tirar ERC endavant. Fins llavors, si l’actitud és esperar que ens vinguin sí que al Vendrell tothom procurarà pels segles dels segles per ell, però si la gent es mou el resultat canvia. Així que ànims, i endavant!

      • Jaume, em reitero en l’apreciació del Frederic en que això és un bloc d’opinió, i per tant, en harmonia amb el gènere que practiquem no hem de guardar un respecte cap a la objectivitat, si no que podem tendir la balança d’acord amb les nostres percepcions. Les notícies d’objectivitat, en tant que només un de nosaltres és periodista, les deixem pels diaris on tenen tota la plantilla de professionals.

        Dit això, en cap cas he menystingut l’Oriol Junqueras. De fet, al final i després de la conferència et feia ganes de sortir de la sala, anar a casa, i fer-te militant d’ERC. Jo el que contraposo és el seu ideari – per extensió l’ideari d’ERC – i la situació al Vendrell, que crec que és una anomalia. Que JxV és una coalició circumstancial ho entenc, però que darrere de JxV hi ha uns partits polítics amb uns programes electorals oposats als del PP també ho entenc i que per tant, entenc que ha d’haver-hi algun mecanisme o bé per reprovar aquest pacte de govern o bé per desmarcar-se’n públicament. En tot cas desconec profundament què va passar a ERC en relació a aquest pacte, més enllà de quatre rumors, així que potser – i et veig com una persona que formant part del partit veu com l’actuació d’un de sol pot arribar a destruir la feina feta durant anys – des d’ERC hauríeu d’emprendre algun tipus d’acció per explicar-vos i seguir generant confiança.

        I respecte al que diu més abaix.. Quin derrotisme és aquest?! En Junqueras deia que l’independentisme és transversal. Que es pot ser fatxa i votar, en aquest cas, una candidatura independentista a Sant Vicenç dels Horts. És més, de totes les seves anècdotes i de comentaris de gent que el coneix, he entès que és un tio que no es va rendir mai en la seva carrera a alcalde. Hi havia una senyora que discrepava, dient que “aquí això no passaria”. Escolti! Si que ho tenim tots tan clar abans de posar-nos-hi! Que al “Vendrell cadascú procura per ell”, li accepto la dita. Que m’ho digui algú d’un partit, que entenc jo que en cada elecció lluita per aconseguir un regidor més, i fins i tot l’alcaldia, trobo que és ja per no posar-s’hi.

  6. Sr. F,

    No passi ansia… conec les regles del joc i li prometo que aquest és el meu darrer escrit al voltant de l’article de la Liliana sobre l’Oriol.

    I es que, llegeixo els seus comentaris i no entenc res… Què vol dir que “s’està comentant” que a ERC ja li va bé governar amb el PP..? Quí ho està comentant..? L’Esperit Sant que diu vostè..? O què vol dir que, si al Vendrell s’haguessin agrupat les opcions independentistes, hi hauria tres regidors més d’aquesta “macrocoalició” a l’ajuntament..? De què coi parla, sr. F..? De veritat que no ho sap com funciona l’assumpte de la política a casa nostre..? No els coneix els “egos” dels vendrellencs..? Doncs pregunti… pregunti a la gent del seu entorn i l’hi explicaran (si volen), però jo ja m’he cansat de marejar la perdiu al voltant de tot això, perquè ja vesc que no arribarem enlloc.

    La gent d’ERC, d’acord amb la nostre petitesa, farem el que convingui perquè la terra que ens estimem amb bogeria, sigui cada cop més, un bon lloc on viure, i si ens equivoquem i a les properes eleccions no ens vota ningú, direm: “L’hem cagat” i tornarem a començar, com hem fet sempre, perquè sabrem que haurà estat per rucs… no per deshonestos, venuts o botiflers. I això, per nosaltres, és important saber-ho.
    Pensi el que pensi vostè i cinquanta com vostè, senyor F.

    I sí… estic totalment d’acord en que les meves paraules resulten molt grolleres i desagradables. Ho sento… de debò… però no em puc treure del cap la poca consideració que han tingut tots plegats, mitjans de comunicaciò i blocs de piulaires suposadament catalanistes, amb la visita que va fer i les paraules que va dir l’Oriol Junqueras al Vendrell.
    Som rarets i així ens va.

    • Desprès de llegir tots els comentaris, realment penso que el Sr. Jaume Vallés no fa cap favor a ERC amb aquestes paraules i aquests comentaris tant poc afortunats respecte a la Sra. Liliana i al Sr. Frederic.

      Penso que comentaris com aquests en aquest article, l’únic que fan, al menys en el meu cas, és allunyar-me encara més del partit polític que ell defensa tant aferrisadament en nom de no sé que. Senyor Jaume Vallés, a mi em van ensenyar que primer que tot, tots som persones lliures i amb llibertat d’opiniar però sempre des del més absolut respecte i sobretot amb la més absoluta educació envers les persones que poden tenir opinions i pensaments diferents als seus.

      Sr. Jaume Vallés, penso que cal que faci una reflexió profunda envers els dos comentaristes habituals del blog i que les seves aportacions siguin aportacions constructives i no amb aquest to groller, burlesc i penso que bastant fora de to, que ha fet que personalment, m’hagi allunyat molt i molt del seu partit polític i si en algun moment havia sentit certa simpatia, ara definitivament he perdut tota la credibilitat que podia tenir. Per altra part vosté en deu ser absolutament conscient que ERC, JxV i Reagrupament és una mena de coalició que no s’aguanta per enlloc i caldria saber quina mena d’ interessos personals i polítics s’amagaven darrera aquesta coalició ficticia per entrar a l’Ajuntament del Vendrell.

      Per altra part, reitero les meves felicitacions a la Sra. Liliana i al Sr. Frederic per les seves aportacions, els seus articles i les seves posteriors argumentacions, perquè primer que tot cal respectar a les persones com a tals, siguin del partit que siguin, tinguin les idees que tinguin i que puguin opinar lliurament. Cal fer les aportacions amb respecte.

      • Fixa’t que l’hi havia promès al sr. F que no tornaria a escriure per parlar de l’article de la Liliana, però les paraules de la senyora Bruna referides a mi, tenen tanta mala bava, que no m’he pogut estar.

        Senyora Bruna… vostè qui es pensa que és per donar-me a mi lliçons d’educació..? A sant de què es permet dir-me el què he de fer i com m’haig de comportar perquè jo, fent ús d’aquesta llibertat que vostè diu apreciar tantíssim, i utilitzant el meu nom i cognoms, he donat “lliurement” la meva opinió, respecte d’uns comentaris escrits en un bloc..?

        Jo entenc perfectament que a vostè no li agradi el què dic, ni com ho dic, i que estigui totalment d’acord amb l’opinió dels seus amics blocaires, perquè d’això va l’amistat. Però jo he rellegit els meus comentaris i no hi trobo res que sigui forassenyat, ni pujat de to. En la meva opinió, la Liliana no va estar encertada al utilitzar la conferència de l’Oriol Junqueras per fer palesa una situació que no li agrada de la vila del Vendrell (ni a ella, ni a mi..!), i a continuació hi han hagut diferents comentaris al respecte, que han convertit aquest Foro en quelcom força interessant.
        D’això es tractava, oi..?
        Però vostè ha entrat a matar en contra meva i això ja no resulta tan divertit.

        Sra. Bruna, a mi què m’explica de quines son les seves afinitats polítiques i del què farà a partir d’ara per culpa del meu suposat llenguatge groller..? Vostè sabrà qui desitja tenir de manaire al govern. Si més no, fent servir la mateixa llibertat que vostè ha emprat al referir-se a mi, permeti’m que li suggereixi que no s’esquinci les vestidures per tan poca cosa (les meves paraules). Jo potser no sigui la persona més assenyada del món quan obro la boca, però a mi se’m veu a venir d’una hora lluny. I això de vegades també és una virtut.

      • Les opinions en aquest bloc no va en relació en l’amistat o no als diferents blcaires, són simplement opinions.
        La única diferència entre la majoria d’opinions i alguna altra radica en la bona o la mala educació que tingui l’opinador, res mes.

  7. Molt bones, ara feia temps que no intervenia. Pel que fa a l’article de la Lliliana, en primer lloc s’ha de respectar, com tots els d’aquest blog. En segon lloc, crec que és diferent la política nacional a la municipal, i més quan aqui al Vendrell tenim el problema de pxc i de la crisi que estem visquent aquests anys, crec que ha de ser un govern fort el que posi remei tan a una cosa com a l’altra, que no es deixin de prendre mesures, per desegradables que siguin, per no perdre vots. Segurament JxV s’ha sentit incomode en algunes votacions, però crec que han votat pensant en el bé comú i no pas de forma pardidista. El més fàcil seria abandonar el vaixell ara mateix. Encara que sempre hi pot haver un moment que les situacions incomodes es facin tan insostenibles que ni la bona voluntat faci possible continuar al govern.
    De totes maneres, no crec que Junts pel Vendrell sigui una coalició “circumstancial”, al contrari, jo crec que ha de ser l’inici d’una gran coalició de formacions independentistes del nostre municipi, que tots són importants, per igual, tant erc, com la cup, com reagrupament, com solidaritat, i indiscutiblement els independents (i independentistes). Crec que erc, s’equivoca mirant-se massa el melic, pensant que són els amos de la veritat, hi ha moltes veritats, i en això està la gracia. Les forces independentistes han de sumar no pas tancar-se sobre si mateixes, han de provar coses que fins ara no s’havien fet mai, s’han de reunir, han de parlar, han de deixar de banda personalismes, i antics resentiments (digueu-me ingenu), però en els temps que corren s’ha d’anar cap a l’entesa i no pas cap a l’enfornatament.
    I sobretot, sobretot, sobretot, s’ha de respectar la opinió de tothom ja que ningú té la raó abostluta.

  8. En aquest texts s’està parlant de la posició de JpV dins aquest quatre partit, però a vegades sembla que els arbres no ens deixin veure el bosc. Hem de reconèixer que dins la coalició també té la seva part de responsabilitat en les coses bones i les dolentes, però no oblidem que els principals responsables del que tenim al Vendrell són els dos partits majoritaris d’aquesta cadira municipal. Ells són el CDC i el PSC. El paper que pugui tenir JpV en l’equip municipal és ben minsó al costat dels altres 15 regidors del consistori amb dos partits majoritaria que són els qui poden tallar el bacallà. Que el JpV marxi a l’oposició a la resta tant els hi fa realment perquè tenen la majoria assegurada. Sempre poden muntar un numeret mediàtic, però matemàticament és pur maquillatge. El problema rau és que a hores d’ara no tenim oposició al Vendrell. Això és el que preocupa realment. Per això crec ara per ara JpV podria fer una gran tasca com a oposició al Vendrell i ben treballat podria aconseguir uns bons resultats a les properes eleccions. Llàstima que l’esquerra a casa nostra estigui tan dividida entre molts partits que al segon dia de coneixe’s ja volen tocar el dos i anar per la seva banda. Aquesta és el gran triomf d’aquests partits majoritaris ambigus i que gaudeixen d’una aparent bona salut no pel que fan ells sinó pel que no fan la resta.

      • Però no oblidem Miquel que el poder és el poder, i estar a l’oposició vol dir no tenir tant de poder. És per això que dificilment JxV (ERC i Reagrupament) sortirà de l’equip de govern per fer realment una bona oposició constructiva. No oblidem que els propis companys de l’equip de govern de JxV han tombat la proposta d’adhesió a l’Associació de Municipis per a la Independència (si els propis companys de viatge de l’equip de govern, ja fan això), potser el més coherent seria que JxV sortís d’un equip que pot arribar a ser molt tòxic.

        Per altra part en anteriors governs catalans, ja hem vist com li ha anat a ERC amb el tripartit i la desfeta general a les passades eleccions a la Generalitat i a la majoria de poblacions a les municipals. Però els que som apolítics sabem que el poder pot arribar a corrompre a les persones i els egos personals de certs personatges poden arribar a malmetre projectes sòlids que amb una mica més d’humilitat potser podrien arribar a bon port. I aquí coincideixo plenament amb el Miquel Caselles que les esquerres catalanes no són un bon exemple de cohesió i consens polític i que no sempre fan el que prediquen.

  9. Torno a ser en Roselló i , després de seguir amb delectació els comentaris de les vostres polèmiques bloggeres – i haver-hi sucat pa encara que soc d’ERC – m’havia jurat que no hi intervindria cap altre cop. Mes proper al Jaume que a la resta de comentaristes i preocupat en el fet de que en tot l’univers sols vegem el poc coherents que son els Republicans.
    Hi ha hagut una frase de la Bruna que m’ha colpit: “Però els que som apolítics sabem…” Aquí em perdo… Digueu-me vell… Digueu-me ruc… No ho entenc. Porto una setmana llegint comentaris i posicionaments polítics – algun cop durs – i ara la Bruna em salta amb l’apoliticisme…
    Puc preguntar, oi?
    Apolítics de dretes o bé d’esquerres?
    A-polítics en quin sentit….
    D’a-socials? No dieu que us importa tant la societat – al menys ho sembla -, com podeu renunciar a millorar-la. Sou joves i hi haurà un moment que haureu de baixar al carrer i defensar-la.
    Sou vosaltres qui pagareu el desgavell de la crisi – us agradi o no -, sou vosaltres els que haureu reconstruir una Catalunya que avui – ens agradi o no – es considerada els mercats com a escombraries, sou els que teniu l’obligació de crear una societat mes justa, mes lliure, mes solidaria i mes rica.
    Per tant es difícil viure sempre com espectador i/o com a reporter.
    S’ha de prendre partit…
    Apolítics sols s’ho poden permetre ser aquells que s’acovardeixen o els que estan en perspectiva de saber si son de dretes o d’esquerres.
    No ho entenguis com un retret, simplement es una reflexió.
    Se que no escric be, se que faig faltes, espero en tot cas que s’entengui el que dic.

    JOSEP ROSELLÓ I SARRÓ

    • Com a comentari general i reiterant-me: si aquest cop m’he centrat en JxV és perquè vaig assistir a la conferència de’n Junqueras, i “venia a cuento”. Crec que en l’històric dels meus articles he carregat una mica contra tothom (recordo, així ràpidament, l’article sobre la brutícia al Vendrell, que afecta a una regidoria de CyU), i especialment, contra el quatripartit, que és mal negoci per tothom. Ara bé, segurament si us convertiu en lectors assidus a aquest bloc veureu com més o menys tots els que hi escrivim, ja sigui com article o com a comentari a algun article, acabem “repassant” tots els partits, consistorials i no-consistorials.

      Dit això, subscric la segona part del comentari del sr.Rosselló. La política és transversal i ens afecta moltes esferes de la nostra vida. Crec, o com a mínim jo entendria, que el terme “apolítics” dit per la Bruna caldria entendre’l com “no militant/afiliat a un partit polític”. Com a mínim crec que és el sentit que hauria de prendre el terme ja que, volguem o no, la política ens afecta sí o sí.

      I com bé segueix dient el comentari – i aprofitant per citant la famosa frase “la política o la fas o te la fan” – molts de nosaltres en som conscients que és hora de trencar la barrera com a espectador.

      I a tot això jo pregunto: per què tanta reticència a comentar i tanta fal·lera a jurar-se no comentar mai més? Crec que de les discussions o dels debats se’n aprèn molt, primer a defensar les idees d’un mateix amb més arguments; segon a veure com pensa l’altre; tercer a enriquir-se i rectificar-se per poder ser més brillant… No ho entenc, sincerament. Si molts dels que comentem aquí (i no només nosaltres quatre, si no altres habituals del bloc) haguessin fet i complert la seva promesa, ja podríem deshabilitar els comentaris i, de retruc, tancar el bloc, doncs hauria perdut tot el sentit!

      • Totalment d’acord Liliana, el terme “apolític” el vaig utilitzar en el sentit, tal com dius tu, de “no militant/afiliat a un partit polític” ja que malauradament ens agradi o no ens agradi, tal i com molt bé assenyales, la política ens afecta si o sí.

        El problema és presenta cada cop que hi ha eleccions i ja no saps a quin partit has de votar, perquè si un ho fa malament, l’altre ho fa pitjor i les bones propostes de les campanyes electorals queden només en això, bones propostes, però totalment buides de sentit, sigui CiU, PSC, PSOE, ERC, PP o Iniciativa. I ja s’ha demostrar els darrers anys. I acabes amb el vot en blanc o l’abstenció com a vot de càstig. Gràcies per l’aclariment.

  10. Retroenllaç: Les aigües baixen mogudes en el bloc “Les4fonts” « les4fonts

  11. Retroenllaç: Governant amb l’enemic | les4fonts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s