Aproximació històrica i antropològica al Pa Beneït (2)

JON OLANO POZO, SOCIÒLEG (jonolanopozo@gmail.com)
Recuperació romàntica del Pa Beneït

Un document trobat a la Biblioteca Terra Baixa del Vendrell, sense data ni font, però amb censura eclesiàstica situa l’any 1890 la recuperació de les celebracions a iniciativa de unos buenos compatricios que veian con dolor el decaímiento de sanas costumbres populares. Es desprén d’aquesta notícia que la festivitat havia entrat en decadència en les dècades anteriors a l’any 1890 i que llavors una sèrie de prohoms vilatans (probablement burgesos cultivats, romàntics i renaixentistes) decideixen recuperar la celebració. Les causes de la decadència cal cercar-les en les diferents transformacions donades en el segle XIX català que s’inicia amb la arribada dels darrers estralls de la Revolució Francesa i la Guerra del Francès, continua amb la dicotòmica lluita entre lliberals i carlins que posteriorment es converteix en la dialèctica lluita de classes entre obrers i burgesos. La modernitat, al llarg de tot el segle XIX, triomfa i amb ella es destrueix l’estrucutra tradicional de poder on la religió juga un paper fonamental instaurant la raó com a element central de l’ontologia decimonònica. Així, es desacralitzen els espais religiosos, s’expropien les propietats de l’esglèsia, s’inicià el procés de laicització de la societat i s’industrialitzen i capitalitzen els principals sectors de l’econòmica. En aquest context, les celebracions religioses passen a ser quelcom inherent a les classes benestants i des de l”adveniment de les principals teories revolucionaries l’esglèsia i la religió són considerades reaccionàries. Tot i amb aixó, l’arribada dels ideals romàntics, la cerca de les arrels del poble, de les tradicions, del nacionalisme català, i la Renaixença cultural, permeten a partir de la darrera dècada del segle XIX la recuperació de la festivitat que amb el pas dels anys es convertirà en la principal festa vendrellenca del Vendrell. En aquest context no es d’estranyar la recuperada festa del Pa Beneït es configurés a partir de l’integració de actes oficials i del jovent, per tal de donar una perspectiva més social, i no tan sols religiosa, a la festa.

L’únic document que he trobat per a l’epoca és el Programa Anunciador de l’any 1925 corresponent a les celebracions del barri de la Plaça Nova. En ell observem com els principals actes que ja eren anunciats per Jaume Ramón i que encara avui es realitzen: matinades, cercavil·la, diví ofici, processó del Pa Beneït i llevant de taula, ball de tarda i jocs infantils i ball de nit. En el programa hi ha fins a nou anuncis de diferents comerços situats en el barri que com actualment participen econòmicament (o materialment) en la elaboració de les diferents celebracions. Les celebracions, tot i la falta de documents, es devien celebrar de manera semblant en la resta d’anys que separan el 1925 i l’inici de la revolució de l’any 1936.

Franquisme i Pa Beneït: Les festes autoritaries (1939-1940)

El 15 de juny de 1939, quatre mesos després de l’entrada franquista al Vendrell i dos mesos després del final de la Guerra Civil El Vendrell celebra novament la festivitat del Pa Beneït. Els actes continuen sent els mateixos: matinades, pasacalle, comitiva del Pa Beneït, oficio solemne, sortijas i cucañas i ball. De la mateixa manera, el 30 de maig de 1940, es tornen a celebrar les festes del Pa Beneït amb els mateixos actes principals: matinades, pasacalles, processó de Pa Beneït, ofici solemne, cucañas i jocs, i ball de nit. La nova situació política és veu de manera ràpida amb una ullada als programes conservats: estan escrits en castellà, amb proclames polítiques típiques del moment com Saludos a Franco i Arriba a España. Fins i tot, l’any 1939, un petit text explicatiu de la maldat del règim roig així com del deure de reinstaurar les festes en honor al Santíssim Sacrament. Els programes també contenen anuncis per tal de financiar-se tot i que no són menys que al 1925 (és un fet que la Guerra Civil comportà problemes econòmics). De l’any 1939 es conserven a l’Arxiu Comarcal cinc rebuts originals de les col·laboracions econòmiques que fins a quarante-tres families vendrellenques realitzen per a la celebració de la festa. Aquest rebuts, d’entre cinc i vuitanta-cinc pessetes ens donen poden donar una visió de la maginitut de la festa en aquests anys concrets, tal i com, anteriorment, els vuit sous destinats a Pa Beneït ens donaven la magnitut en segles precedents. Amb càlculs ràpids (amb les mitjanes i les variances), podem cifrar el presupost de l’any 1939 entre les mil i les dos-mil pessetes una quantitat considerable per al moment.

El gran pressupost de la primera celebració després de la Guerra i la imposició del nou règim es pot deure a una senzilla raó: la necessitat del règim de estabilitzar-se en el poder. Així, en aquests anys, la festa deixa de ser popular per a convertir-se en autoritaria. Les festes autoritaris són aquelles que intenten que els participants es comportin tal i com ho vol l’orgnització, que serveixen per a normalitzar i socialitzar els valors dels organitzadors, realitzant fets concrets per tal de provocar coses concretes en els participants. És evident que a partir del Pa Beneït el franquisme intentà normalitzar el seu poder i instaurar els seus valors: es recrimina l’època de domini roig, s’expliquen els valors que volen impulsar els directors del nou règim, i fins i tot, es donen consells de comportament en les festes i balls.

Franquisme i Pa Beneït: Les festes llibertaries (1959-1976)

Les festes es desenvolupen pràcticament sense canvis importants, únicament s’afegeixen actes com curses o jocs infantils, fins l’any 1959. Aquest any s’introdueix un dels objectes més característic de les festes actuals: la falla i s’elimina la processó de Corpus i del Santíssim Sacrament, que passa a ésser representat pels pans-beneïts. És el punt d’inici de la repopularització del Pa Beneït: l’abandó de la naturalessa autoritaria de la festa, la seva repopularització gràcies a la creació de les comissions de barri; i, l’entrada en la naturalessa llibertaria i crítica de la festa per mitjà de la creació de la falla. La falla la podem definir com a una construcció artesana, realitzada pels veïns del barri l’objectiu del qual és realitzar una crítica als principals fets ocorreguts als barris i a la vil·la al llarg de l’any que s’inicia tot just després de les celebracions de la Plaça Vella i fins a l’inici de la construcció de la següent. A les falles es mostren tot tipus de temàtiques, generalment, amb vineytes ofensives cap a les autoritats, tant civils com eclesiàstiques; les personalitats i institucions notóries del Vendrell i els altres barris i els seus “militants”.

Les falles porten al Pa Beneït a la dimensió llibertària de la festa. Amb el pas dels anys la contradicció existent entre l’autoritat i el poder per una banda i la festivitat per l’altre (contradicció més intensa en els primers anys del franquisme) és dilueix i poc a poc les diferents generacions vendrellencs que participen en la creació de les festes dels barris experimenten, cada cop més, la capacitat pròpia d’ésser lliures. Les falles es polititzen a mesura que la comunitat pren consciència antifranquista i en els útlims anys del règim les crítiques als valors i decissions del sistema són constants. La societat vendrellenca, gràcies a les celebracions del Pa Beneït, fa desaparèixer els enllaços socials amb el règim: és el propi poble el que organitza, gestiona i coordina les diferents activitats als diferents barris lluny de les institucions i els poders oficials: únicament, el mossén manté la seva participació ja que continua, i continuarà, sent l’encarregat de beneïr les coques del Pa Beneït.

Des d’aquest punt històric, crec que hi ha moltes persones que tenen més coneixement que jo per tal de parlar del desenvolupament de la festa, per la seva participació en elles, i jo sempre ho faria des de un punt de vista, probablement, esbiaixat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s