Un pla fallit

FREDERIC PORTA SERRAMIÀ

L’any 1991, durant l’últim mandat del govern del proper alcalde de la vila Martí Carnicer, es va engegar un procés anomenat “Pla Estratègic El Vendrell cap al 2001”. És un treball d’anàlisi dels punts forts i febles del Vendrell, i a més es proposen tot un seguit d’actuacions de cara al futur. A la biblioteca Terra Baixa en tenen un exemplar a disposició, per qui vulgui consultar un document tant interessant no tant pel que es planteja, sinó pel que és un fet totalment demostrable: no s’han fet (ni tan sols plantejat) la meitat de les propostes; no s’han solucionat les principals preocupacions que manifestava la ciutadania aquell any… i el pitjor de tot és que no estem al 2001, és que l’hem passat sobradament! En altres paraules: ni passant el doble de temps hem aconseguit que els nostres polítics tirin endavant El Vendrell seguint les premisses d’aquest Pla Estratègic. Senzillament depriment.

D’aquesta publicació, en selecciono dos petits fragments. El primer: “Convençuts que els propers deu anys seran decisius per al futur de la nostra vila ja que marcaran les pautes del seu possible creixement i consolidació dins de la xarxa de ciutats petites i mitjanes de l’Europa mediterrània vàrem iniciar aquest Pla amb la intenció de determinar, entre tots, quin paper ha de tenir El Vendrell en els contextos comarcal, autonòmic, estatal i comunitari dels propers deu anys”. Tret fora de context és un discurs totalment modern: s’agraeix que fa més de vint anys es parli del Vendrell com a ciutat, perquè encara n’hi ha que ho neguen i així és difícil avançar. I també s’agraeix aquest visió no només pròxima del territori, sinó també europea. Malgrat aquest discurs tan avançat, però, hem perdut ara per ara el nostre plantejament dins la batalla de ciutats petites i mitjanes (més aviat petita). No cal, ara mateix, anar a Europa per veure que hem fet tard els deures, o ens hem deixat els llibres a casa i no hem pogut estudiar; altres ciutats pròximes ho han fet molt millor i posen el seu nom al mapa durant l’any molts cops, i no precisament per coses negatives.

Una altra de les coses que fan esbufegar de resignació són les enquestes que es publicaven en aquest Pla. S’hi reflecteixen els punts forts, però els més preocupants són els febles. Les principals mancances que hi veia la ciutadania eren, entre altres: La poca activitat industrial, la manca d’equipaments de capitalitat, la manca d’aparcaments, la manca de zones verdes i d’esbarjo, el comerç poc qualificat i car… Alguns d’ells s’han anat arreglant, però no ho estan des del 2001, sinó molts anys més tard. Si més no, n’hi ha d’altres que encara no s’han ni arreglat, ni plantejat, com la diversificació de l’economia local, apostant per incrementar l’activitat industrial. Tampoc podem obviar tots els m2 de zones verdes que s’han construït des del 1991, fa esgarrifar…

La pregunta que es planteja doncs, és: Què han fet els nostres estimats polítics locals? Com és que aquest Pla Estratègic, tan ambiciós, ha quedat tot gairebé en paper mullat? Potser perquè a les següents eleccions la vila va canviar de color polític, i van pensar: “això, que ho han fet els altres, no ho farem perquè seria rebaixar-nos?” Em temo que, i com ha passat altres cops, aquest Pla Estratègic no en va ser l’excepció.

Finalment, la segona cita: “La planificació estratègica, aplicada a la ciutat, parteix de dues preguntes fonamentals: Cap a on va la ciutat? I cap a on vol anar la ciutat?. La resposta d’ambdues qüestions ens definirà quines són aquestes estratègies de futur”. Bingo! Llàstima que aquestes preguntes es responguin amb una visió de futur amb tanta miopia! Més d’un cop al bloc hem utilitzat la frase: “Hi pot haver crisi de molts factors i valors, però no d’idees”, avui també aquesta frase pren sentit. Sense plantejar-se els nostres polítics que ells són peces d’un joc que va canviant de fitxes, haurien de deixar una posició avançada i millor que la que es van trobar. Sinó, aquesta actitud sempre serà un peix que es mossega la cua, i finalment, qui se’n ressent n’és el conjunt, que veu com la seva ciutat no avança. Perquè també, com hem dit altres cops (i esperem que es compleixi ben aviat) El Vendrell és un gegant adormit, esperant ser despertat.

Anuncis

2 thoughts on “Un pla fallit

  1. Aquestes iniciatives com les memòries de legislatura estan més proper que la literartura fantàstica que no pas de la nostra realitat. Si som incapaços de complir els projectes d’una legislatura fer un pla que vagi més enllà del més és una carta als reis mags que tampoc no té més trascendència que uns titulars a la premsa i al cap de poc tot queda en el record i nunca més se supo.

  2. No és tant què es prometi què es plantegi… si hi feu una ullada es pot veure com de totes les propostes que es plantegen i depenen directament de l’Ajuntament se n’han fet 4 de comptades. Les que no depenen d’aquí (autopista, hospital…) sí que s’han fet, però molt més tard de quan es deia.

    Per tant aquí no només hi ha un problema de relat com apuntes, Miquel. És que hi ha un problema de poca voluntat o, si més no, de poca efectivitat. És realment depriment llegir-se aquelles pàgines i veure com s’han perdut vint anys. Jo em pensava que n’havíem perdut vuit…però vist això, m’equivocava.

    Malgrat tot, crec que hi ha d’haver plans estratègics, del que diria que no se n’ha tornat a fer mai més cap. Sinó vivim sempre en la improvitació, i això és nefast! Ara Barcelona engega els seu PAM, no estaria malament que els nostres polítics ho engeguéssin perquè, en certa mesura, és el mateix que aquest Pla Estratègic de l’any ja de la Maria Castanya.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s