Una ordenança necessària

MIGUEL ÁNGEL CILLERUELO

Fa uns dies llegíem una notícia que es titulava: “Los bares del Vendrell urgen una ordenanza sobre las terrazas” tornant d’aquesta manera a revifar una polèmica que dura ja un temps (massa, pels afectats). Es tracta d’una polèmica per a uns i d’un problema per a uns altres que, en principi, pot afectar a molts o a pocs, però que en la seva gestió es veu el tarannà dels nostres governants municipals.

La crisi econòmica i l’entrada en vigor de la llei anti tabac, que prohibeix fumar als espais públics, han sigut ingredients que han fet disparar les sol·licituds per instal·lar terrasses als bars i restaurants de la vila per tal de, per una banda no perdre clients i per altra no perdre competitivitat respecte dels bars que si que gaudeixen de terrassa i poder d’aquesta forma seguir exercint l’activitat. Com a afectat us puc parlar d’una baixada de l’activitat del 40% com a conseqüència directa de no poder oferir als clients un servei de terrassa.

L’Ajuntament del Vendrell fa més d’un any que està pendent de regular l’ocupació de la via pública, un any en la que ja es va perdre la passada campanya d’estiu i que en les dates en les que ens trobem, tot sembla indicar que es perdrà la campanya d’estiu d’enguany. Amb aquest retard no es veu un ànim d’ajuda als hostelers del poble per part del consistori sinó una total passivitat d’un sector que genera riquesa i feina.

L’atorgació de llicències o permisos municipals queden supeditades a certs requisits, sobre tot de seguretat, i aquest és un extrem que, amb molt bon criteri, l’Ajuntament del Vendrell està fent valer per a no atorgar llicències per a instal·lar terrasses als carrers on hi ha un volum alt de circulació o dificultat per a la mobilitat de vehicles, o l’amplada de la vorera no és suficient.

Aquí arribem a la paradoxa de l’assumpte. El fet de que no atorguin nous permisos d’ocupació de la via pública fa que ens trobem en situacions on, en un mateix carrer, hi hagi locals on no s’atorgui permís per a instal·lar un terrassa al·legant inseguretat pel volum  de circulació del carrer, i a pocs metres hi hagin locals que gaudeixen de terrassa en les mateixes circumstàncies de trànsit i de inseguretat.

Aquest fet es dóna per què no s’atorguen noves llicències, però, aquells locals que ja gaudien d’una llicència la poden seguir explotant. Aquest tracte diferenciat posa de manifest el poc rigor del govern municipal en la gestió d’aquest afer.

Donant una volta més a l’assumpte, no és que l’Ajuntament hagi paral·litzat l’otorgació de nous permisos fins a que s’aprovi una nova Ordenança municipal, sinó que en ocasions sí ha atorgat noves llicències a locals amb l’antiga Ordenança,  fet que, no vull mal pensar, posa de manifest un cert amiguisme i clientalisme de l’Administració respecte de certes persones.

Seguim amb la paradoxa. Què passarà amb aquells locals que gaudeixen de terrassa però que es troben en carrers perillosos? Els treurán la llicència d’ocupació de la via pública? L’Ajuntament diu que analitzarà cas per cas; espero i desitjo que els criteris d’atorgament o no atorgament siguin força objectius.

Ens trobem en un context econòmic en el qual més que mai les Administracions Públiques han d’ajudar als petits empresaris i autònoms a mantenir, i si es pot, fer créixer la seva activitat i no tancant portes o possibilitats de creixement. A més a més ens trobem geogràficament en un emplaçament privilegiat pel seu bon clima, circumstància que no es pot deixat escapar, això si, sempre que la seguretat ho permeti.

A més a més, no hem d’oblidar que, aquestes llicències comporten uns ingressos a l’Ajuntament, ingressos que, en la situació econòmica en la que es troba, no han de ser gens menyspreables. No ha de ser aquest, el “leitmotive” de l’actuació de l’Administració, generar ingressos econòmics sense tenir en compte altres aspectes com, en aquest cas, la seguretat, però tampoc ha d’arribar a extrems paternalistes.

Un parell de reflexions: és amb aquesta actuació extemporània, com es vol ajudar a dinamitzar el comerç del Vendrell? És així com es pretén crear, encara que siguin temporals, llocs de feina? Els bars generen IAE, de forma que generen ingressos als comptes municipals, ingressos estatals i llocs de feina, pel que no seria bon presagi que aquests petits autònoms o empresaris, tanquin la seva activitat.

Per últim, donar les gràcies als promotors d’aquesta finestra informativa-crítica per convidar-me i animar-me a escriure i poder exposar aquesta situació un tant peculiar.

Anuncis

4 thoughts on “Una ordenança necessària

  1. HI ha dues maneres que sembli que es vulgui arreglar les coses i no es fa res. A més dóna per moltes rodes de premsa. Si tu vols arreglar una cosa has de fer una ordenança ambigua com moltes de les que tenim a casa nostra en consonància amb la normativa general que ja dóna lloc a doble interpretació dels fets. Si dones un cop d’ull ( no cal més) a l’ordenança de convivènvia i civisme del Vendrell veuràs molts verbs com vetllarà, procurarà, intentarà que només indiquen una predisposició per part dels implicats. Alhora de veure fins on arriba aquesta intenció ja és molt més difícil. Una altra aposta per solucionar els nostres problemes és sentar 20 o 30 persones en una taula per prendre decisions segur que aclareixes ben poca cosa. Als parlaments es pot fer perquè tots voten segons el seu color. O sigui que al final manen un parell o tres de persones que regeixen la resta de diputats. Fer una ordenança clar i funcional per tothom és impossible. L’ambiguitat és la principal aliada dels polítics per sortir del pas, però al final és millor no tenir-ne i tenir segons què que marqui unes normes que es poden interpretar de qualsevol manera. Proper pas: jurisprudència. No val la pena tot això. Per acabar, Miquel Àngel, benvingut al club dels opinadors públics no anònims i independents del Vendrell.

  2. El problema de l’ambigüitat com molt bé apuntes és que la norma pot quedar aigualida i ser una mer anunci de bones (de cara a la galeria, això sempre) intencions. Ara bé, les normes poden utilizar l’ambigüitat per tal de regular el màxims casos possibles i així complir amb un dels principis de la llei, com és el principi de generalitat de les normes. Per altra banda, es ben cert que finalment els que “manejan el cotarro” son quatre i el que fan es seguir els que uns pocs marquen. No es el primer cop ni últim que un diputat “s’equivoca” de botó i pitja el contrari del que han votat els companys de color.
    Però, em de veure en quin àmbit ens movem. Ens movem en un municipi, en l’esglaó més baix de l’Administració Pública (amb tot el que comporta), els nostres representants són gestors de la cosa pública més propera i la que més pot afectar a qualsevol persona. És cert que al regular qualsevol àmbit sempre hi haurà algún perjudicat però precisament per ser l’administració més propera, ha de ser la més àgil, la més propera, la més transparent i la que ha de prendre decisions pel bé de tots.

    Per últim, l’altre día vaig escoltar l’entrevista a la ràdio però no la vaig poder seguir sencera, no se si es possible descarregar-la d’algun lloc o poscard. Al troç que vaig poder escoltar, parlàveu de si era possible o si es plantejava als promotors del blog, la possibilitat de crear alguna alternativa política. Al respecte, us recomano que veieu el reportatge de Salvados, del Jordi Évole, on a Torrelodones (Madrid) hi governa un partit de veïns, només deixo caure la pedra… 🙂
    Moltes gràcies Miquel per la benvinguda, salutacions.

  3. És cert que l’administració local és la primera amb la que es topa el ciutadà i que per tant, la relació regidor – ciutadà hauria de ser molt més directa que no pas en altres instàncies, podent copsar ràpidament el problema i podent-ne oferir també ràpidament solucions. En aquest sentit doncs, el problema de la falta d’una ordenança específica sobre el tema de regular les terrasses dels bars segurament ha estat copsat de primera mà pels nostres regidors, però malauradament, la solució s’està demorant de manera intolerable, prioritzant altres actuacions molt menys rellevants. Com sempre qui ha de passar factura a aquestes actuacions som nosaltres i no només a l’hora del vot, si no també durant la legislatura alçant la veu per transmetre el nostre malestar. Per això et dóno la benvinguda, com en Miquel, al club dels “opinadors no-anònims” i també et dóno les gràcies, com a membre del bloc, per haver-nos tramès l’article.

    Pel que fa al programa de ràdio, pots trobar-lo penjat en aquest web: http://www.rtvelvendrell.cat/radio/pas-de-vianants Pel partit que dius, fan falta molts més veïns que tres o quatre… Ja se sap, criticar en un bar és molt fàcil, començar a donar la cara no ho és tant…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s