Cara i creu d’un any de mandat al Vendrell

LILIANA V. CALMET

El govern quadripartit fa un balanç positiu del primer any de consens” publicaven alguns diaris fa un parell de setmanes. Amb aquest titular es resumia la roda de premsa que el quatripartit vendrellenc – PSC, CiU, PP i JxV – havien dut a terme coincidint amb el seu primer aniversari al govern, on, entre altres, s’havien elogiat actuacions com el famós pla d’ajust o els importants passos donats de cara a fomentar la creació d’activitat econòmica al nostre municipi.

La sensació que m’ha quedat de llegir aquesta notícia ha sigut similar a la que em queda quan escolto els plens municipals: al Vendrell tot rutlla perfectament. Tenir setze regidors que entre uns i altres es feliciten per les seves iniciatives mútues i es pronuncien tots a la una respecte de qualsevol qüestió acaba projectant una imatge irreal. I comptar amb Plataforma per Catalunya com a únic partit a l’oposició, sabent que pot desacreditar-se tot el que PxC digui en base a recordar la seva ideologia xenòfoba, encara fa que la imatge que des del govern es pugui projectar sigui més irreal.

Ara bé, abans de començar voldria deixar constància que és obvi que al Vendrell s’han fet coses importants i transcendentals, que poden llegir-se en la nota de premsa i que, en aquest sentit, mereixen les meves sinceres felicitacions a qui ho ha dut a terme. Però també hi ha una altra cara de la moneda que, per la configuració actual del Consistori, no acostuma a tocar-li la llum.

Així doncs, per saber si el Vendrell és la ciutat fantàstica com ens volen fer creure només hem de repassar les hemeroteques, però no les del web de l’Ajuntament que ens donaran una visió esbiaixada, sinó la de tots els diaris:

Durant aquest primer any de mandat s’ha aprovat el pla d’ajust, extremadament útil per tots aquells proveïdors que tenien sobre la taula factures impagades des de 2009 (mínim!), però que hipotecarà el pressupost municipal durant els propers 10 anys. En aquest sentit i en paraules del regidor Diu, cal recordar que el deute és causat per culpa de les altres administracions, i no pel govern – actual o passat – del Vendrell, que sempre s’ha caracteritzat, com és obvi i opinió compartida per tots, per l’existència de bons gestors.

Lligat amb el punt anterior, enguany hi ha hagut una notable pujada dels impostos i taxes municipals, fets, sens dubte, per garantir uns “serveis de qualitat”: així, ha augmentat un 21% l’impost de béns immobles (un 11% que ha sigut facultat de l’Ajuntament del Vendrell; l’altre 10% venia obligat pel govern central); un 40% la brossa i un 13% el rebut de l’aigua. Però no ens hem de quedar aquí: també s’ha augmentat la quota de l’Escola de Música, i previsiblement, la de les escoles bressol (que tot i que l’aportació principal sigui de la Generalitat, també ajuda a augmentar la pressió fiscal sobre el contribuent vendrellenc). Però apart de la pujada via modificació d’ordenances, també cal tenir present el famós cas dels guals al Vendrell, on únicament tenir un garatge (que no un cotxe!) ja et fa susceptible de ser subjecte passiu de la taxa.

En (dis)concordança amb el previst al pla d’ajust, s’han aprovat dos EROs: el primer a Ràdio Televisió El Vendrell (que amb la seva integració a Tv Penedès ha perdut molta quota de pantalla) i el segon a Fomento de Construcciones y Contratas, empresa que neteja el nostre municipi. Les conseqüències d’aquest últim expedient de regulació d’ocupació ja fa dies que s’estan notant pels carrers del Vendrell ja que estan molt més bruts i deixats, però el problema s’accentua en urbanitzacions i platges. Tanmateix, en àmbit de higiene no acabem aquí, perquè paral·lelament a l’augment del 40% de la taxa de recollida de brossa, s’han eliminat – o s’estan reestructurant temporalment, el cas és que no hi són – els contenidors per reciclar la matèria orgànica de les urbanitzacions i les platges, situació que ja s’ha dut al Síndic de Greuges.

I seguim: no n’hi ha prou de ser la comarca amb més atur de Catalunya sinó que també som la comarca amb un percentatge més alt de alumnes que no acaben l’ESO, dos fets que sens dubte hem de relacionar amb la “cultura del totxo” que ha caracteritzat la zona. Doncs bé, com que l’home sempre ha d’ensopegar dos o tres (o infinites) vegades amb la mateixa pedra, l’equip de govern torna a donar suport al toxto a través de pronunciar-se a favor del projecte de la zona de Can Cerdanyès i les Deveses del Vendrell, que projecta construir 80 habitatges unifamiliars quan a les zones veïnes encara n’hi ha que estan en venta o per llogar, desaprofitant altre cop el sòl urbà enlloc d’apostar per la ciutat compacta i sostenible.

En relació a  la transparència, per l’Ajuntament del Vendrell la publicació dels sous dels regidors ha sigut tot un triomf en aquest àmbit, sent una actuació a destacar en el resum de l’any de mandat. No obstant, aquesta vocació ha sigut merament puntual, no transcendint en altres actuacions del Consistori, com, per exemple, l’incendi de Cosbapsa, on s’ha negat informació a la ciutadania i a altres entitats tot vulnerant obligacions legals. I com que la transparència va vinculada a la renovació política, una pinzellada d’aquesta última: durant aquest any s’ha elegit la nova executiva del PSC i de CDC, càrrecs que han recaigut en l’Isidre Aymerich i Jaume Escarré. Aire fresc.

I per últim, perquè aquest article no pot ni pretén ser exhaustiu, l’any de mandat ha coincidit amb l’inici de la temporada estival, que ha enganxat al municipi – ja sigui per falta de previsió i de temps de l’equip de govern o simplement per tossuderia – sense una ordenança per regular l’ús de l’espai públic respecte la col·locació de terrasses dels bars i sense bandera blava a Sant Salvador, respectivament. Actualment doncs, els motius pels quals l’Ajuntament del Vendrell pot concedir, o no, terrassa a un local són provisionals, podent-se donar situacions com les que ens explicarà una cinquena font el proper dijous i que en tots els casos, generen un perjudici econòmic pels restauradors que en temps de crisi hauria de ser evitable. Ara bé, tot i no tenir elaborada aquesta ordenança sí que hi ha un reglament pel qual es crea un Registre d’Entitats. I és que si no ens consolem és perquè no volem!

Anuncis

6 thoughts on “Cara i creu d’un any de mandat al Vendrell

  1. El problema dels quadripartits -governs de concentració- és aquest: tot sembla bé a ulls del govern, que es tapen les misèries entre ells. No obstant, articles com aquest ajuden a posar aigua al vi, a demostrar que no tot és tant “collonut” com sembla i a plasmar que, per molt que els polítics es tirin floretes entre ells, el poble no resta sec davant de l’actuació de govern i demana responsabilitats dia a dia. Aquesta és la funció de la premsa, d’un sistema mediàtic a on també forma part aquest bloc. Ser crítics forma part de la cultura democràtica del país.

  2. L’article de la Liliana m’ha fet comprendre el perquè de la insistència -seva i d’en Miquel Casellas- en l’entrevista que em van fer al programa Pas de Vianants de Ràdio El Vendrell. Em van agafar bastant desprevingut, ja que, encara que baixo sovint al Vendrell, no segueixo, des de Bonastre, la política vendrellenca (encara que ho he fet en ocasions molt puntuals).
    El seu text, doncs, m’ha ofert una visió àmplia i precisa de l’actuació dels partits que componen el govern municipal. El recorregut pel ventall de les actuacions de les diverses regidories m’ha semblat molt interessant i força clarificador. M’ha fet conèixer la part positiva del treball del govern de consens que regeix la vila, però no se n’ha estat pas de mostrar-nos les mancances que hi ha descobert. A més, ho ha fet d’una manera correcta, gens demagògica, tot oferint punts d’anàlisi i reflexió.
    Celebro, doncs, haver descobert aquesta webb que, per a mi, ha estat i serà des d’ara una font d’informació important que m’aproparà a la realitat vendrellenca. I, com ja vaig dir en el meu article al Diari del Baix Penedès, em plau enormement que sigui un col·lectiu de gent jove el capdavanter. Continuo pensant que caldria que fossin molts els qui accedissin a les seves pàgines. I que els polítics sabessin valorar les seves aportacions.

    Josep Poca

    • Moltes gràcies a tots, però especialment moltes gràcies per aquest comentari, Josep, que m’ha tornat a treure els colors. Sens dubte la insistència de’n Miquel i meva anava per aquest camí, i més aprofitant l’experiència i el bagatge en la política de l’interlocutor que teníem davant, celebro poder-te haver fet entès el per què i fins i tot m’agradaria sentir quina opinió en té, de tot plegat.

      A tot això dir que és obvi que ens agradaria que els polítics valoressin els nostres articles i els comentessin, perquè al capdavall no deixem de ser futurs potencials votants de les seves respectives formacions que ens queixem d’un tema determinat; però, a nivell personal, fins i tot valoro més els comentaris i les intervencions de cadascú de vosaltres perquè és en vosaltres on es crea un debat on tots podem aprendre, enriquir i posar-nos en la pell de l’altre si mantenim posicions contraposades, i no en un comentari d’un polític que segurament serà propagandístic i no es prestarà a aquest debat tan útil per a hom.

      • si, llàstima que la política no entenen de tot això i la majoria viuen com el protagonista del conte el vestit nou de l’emperador que es pensava que anava vestit i caminava nu pel seu reialme.

  3. Més que el que s’ha fet de bé o malament en un any la sensació és que tot segueix igual i sense oposició. Aquest pacte a quatre bandes no ha servit per encetar una nova època, simplement copiar i enganxar i qui dies passa anys empeny. Si les coses segueixen igual jo crec que a les properes municipals guanyarà qui salti d’aquest vaixell i faci una oposició com déu mana i si ningú s’atreveix saltar del tren doncs el gran beneficiat serà l’oposició acutal que no cal ni que faci campanya perquè és la que marca el ritme agradi o no agradi a la resta.

  4. Crec que ara mateix, tal com s’ha apuntat amb els comentaris anteriors, és que el sentit autocrític encara és menor que si només hi hagués un color, o dos, governant, i la resta fos oposició.

    No pot ser que no fem autocrítica després de 3 anys sense bandera blava a Sant Salvador, i ningú hagi mogut un dit per solucionar-ho, només ens espolsem les culpes, que són lletges i ningú hi vol ballar.

    Fa pena llegir-se o fullejar algun que altre catàleg i/o publicació de fa temps, com “El Vendrell cap al 2001”, quan l’any 1991 en Martí Carnicer era alcalde, i resulta que ja es deia de fer un centre termal, un palau firal, i que les preocupacions de la població passaven per la falta de diversitat del model productiu… l’única paraula que se m’acudeix per definir l’actitud i els anys perduts és de LAMENTABLE!

    D’aquí quatre anys sis tot segueix igual hi haurà un terratrèmol polític. No crec que ens el mereixem, sincerament, en contra d’allò que diuen que cadascú es mereix el que té. Em resisteixo a pensar que el nostre poble es mereix això!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s