Escric per ser llegit

JOSEP POCA

Comprenc que hi ha gent per a tot, però jo he de reconèixer que se’m fa difícil d’entendre els qui diuen que “escriuen per a ells”, que gaudeixen pel sol fet d’escriure. Segur que deu ser així, però jo no hi trobo cap sentit al fet de posar en paper allò que jo ja conec o d’expressar en veu alta el meu propi pensament.

Quan em diuen, doncs, que m’han llegit o m’han escoltat, em plau força, ja sigui perquè estan d’acord amb el meu parer o perquè critiquen el seu contingut.

Darrerament m’he prodigat més, a les pàgines d’aquest setmanari, tot manifestant el meu parer a l’entorn de la constitució, a la nostra vila, de l’Assemblea Nacional Catalana, a la qual m’adhereixo sense cap reserva. Seria hora que, d’una vegada per totes, creguéssim i donéssim suport a aquest nova proposta d’aglutinar esforços per tirar endavant el futur del nostre país sense rèmores de cap mena.

També he estat cridat al programa de ràdio del Miquel Casellas, “Pas de vianants”, on vaig poder expressar el meu parer sobre el perquè i els passos a donar per avançar cap a la independència. Allí vaig compartir tertúlia, també, amb la Liliana V. Calmet, la qual, mentre jo parlava, feia amb el cap molts assentiments a les meves reflexions, cosa que m’animava força. L’endemà, vaig rebre un correu on em deia “sóc la noia de la ràdio” i feia un elogi prou satisfactori de la meva intervenció: “per la gent jove que ens agrada la política, escoltar una persona amb tan de bagatge en el tema és tot un plaer”. Gràcies, Liliana, encara que això de “tan de bagatge” caldria matisar-ho bastant. Junt amb aquest comentari, m’enviava l’adreça d’un bloc (www.les4fonts.wordpress.com) en el qual participen quatre persones amigues (Ariadna Caballero Folch, periodista; M. Carme Juncosa Vidal, advocada; Frederic Porta Serramià, arquitecte, i ella mateixa, també advocada), totes elles nascudes al Vendrell el 1987.

Sense perdre temps, vaig obrir i llegir atentament els seus escrits, i vaig sentir-me molt satisfet. Tots ells traspuaven una implicació en el compromís que tota persona madura ha de tenir en el millorament de la societat que l’envolta. Escrits de caire netament polític, en el veritable sentit d’aquest mot. De veritat que em van treure el mal regust dels comentaris que sento de vegades de què “la gent jove passa de tot i també, naturalment, de la política”. Aquesta no era ni és l’actitud adoptada per aquests joves vendrellencs. La seva implicació en la problemàtica sociopolítica del Vendrell i de la comarca és prou evident. Saben exposar els fets, raonar-los i proposar possibles sortides.

Si bé comprenc, fins a cert punt, el moviment dels “indignats”, em resisteixo a admetre que la millor manera de manifestar el descontent sigui mitjançant les manifestacions sorolloses (amb destrossa de mobiliari urbà, trencament d’aparadors o ocupació de l’espai públic, etc.). La crítica és sana si és assenyada i constructiva: si aporta projectes de solució i compromisos d’actuació. Si no, és pura demagògia de gent que ha fet de la disbauxa el seu hobby contestatari. Alguns d’ells (per cert), “fills de papà”.

Els bons amics vendrellencs, doncs, escriuen –com jo mateix– per a ser llegits i escoltats. Per tant, seria molt convenient que els servidors públics fossin capaços d’obrir blocs d’aquesta mena i que no fessin orelles sordes a les seves crítiques i propostes. Sens dubte poden ser una bona eina a tenir en compte en la seva tasca de millorament de la comunitat a la qual han estat destinats a servir. Que no els sàpiga greu llegir atentament i valorar el contingut dels seus escrits. No serà una pèrdua de temps, us ho asseguro. Només pretenen exercir els seus drets de ciutadans compromesos amb la seva vila, la seva comarca i el seu país.

Anuncis

3 thoughts on “Escric per ser llegit

  1. Josep, comparteixo les teves afirmacions i la voluntat de treballar perquè els joves d’aquest país se’ls reconeixi (se’ns reconeixi) la seva implicació social, com ho fan aquests quatre vendrellencs que han ideat aquest bloc. ‘Les 4 fonts’ és la mostra evident que la xarxa dóna peu a projectes engrescadors, que permeten realçar el vertader sentit de la política en majúscules, on es poden donar a conèixer perfils que poden aportar molt a la vida social de la comunitat, com ho són aquests quatre amics.

  2. La gràcia de tota societat està en escoltar i parlar perquè els altres escoltin. Aquestes actituds d’ordeno i mando d’una manera més o menys políticament correcte són actituds que encara perduren massa vegades en la nostra societat. Molts dels nostres polítics són tan esplèndids que només tenen poder, no tenen ni raonaments, ni projecte, ni solucions ni seguidors. Si d’aquests n’hi ha algún ho fa per interès personal. La gràcia dee les 4fonts és que són un tastet de la nostra societat tot i que van nèixer el mateix any i tenen uns puntsen comú també discrepen en altres moltes coses, però ho fan com ho practicaven els grecs i els romans i com encara és fa a l’escala de veïns de moltes comunitats que és un dels pocs espais on la democràcia pura encara funciona. Esperem que la gent faci com tu Josep que va descobrir aquesta pàgina i es seguida s’hi afegeixi perquè en aquesta fòrum del segle XXI siguem molts els que parlem, però també escoltem al nostre entorn. Moltes gràcies per venir al programa i enhorabona per haver entès aquest missatge participatiu.

  3. Estic totalment d’acord amb el Sr. Poca quan diu que els polítics haurien d’obrir més aquest blog i escoltar més les opinions, les propostes i les crítiques que es fan des del blog. Però molt em temo que els nostres 21 polítics municipals no tenen temps per a aquestes interessants intervencions que es venen fent, sinó que més aviat els hi pot arribar a molestar perquè es diuen les “coses pel seu nom”; i opina gent jove, gent no tant jove i gent gran.

    Als polítics aquest tipus de blogs i notícies els hi “rellisquen bastant-molt”, i tot sovint quan anem a parlar amb ells sentim frases com: “Això ho ha d’entrar via instància” (la majoria de vegades es perdrà pel cami) o “ja ens ho mirarem” (llegim “no tenim cap interès en resoldre el seu dubte) o “ja li direm alguna cosa” (mai més s’ha sabut res).

    Per tant, tant de bo els 21 polítics municipals del municipi, fossin capaços de fer aportacions, idees i suggeriments com fan molts dels col.laboradors habituals del blog. Però malauradament, ells ja estan molt-massa bé asseguts al seu despatx de regidor, en el seu feu-tro del poder, sense voler “sentir ni escoltar els problemes del dia a dia”, o amb un somriure sarcàstic contestar: “Ja li diré algo”.

    Per tant, Sr. Poca, tant de bo el consistori d’aquest ajuntament llegís el seu article i d’una vegada col.laboressin amb aquests tipus d’iniciatives i no fent escriure articles estàndard dels plens per part dels tècnics de comunicació de l’Ajuntament, i que ells no és mullin mai, mai. Els votem cada quatre anys, però desprès “desapareixen del dia a dia del ciutada” fins al cap d’un mes abans de les eleccions municipals que tornen a resurgir com l’ave Fènix de les seves cendres per regalar bosses, tríptics, passejar-se pels mercats reagalant flors, fents sopars i berenars per a acontentar al poble i enganyant una vegada més a la ciutadania.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s