Solucions locals per a problemes globals

M.CARME JUNCOSA

Fa unes setmanes es va fer pública, a través de diferents mitjans, la noticia de què l’Ajuntament del Vendrell i el Col•legi d’Advocats de Tarragona (ICAT) han signat un conveni per crear una “Oficina d’informació i intermediació en execucions hipotecàries” en resposta a un problema que, tot i no tenir origen estrictament local, es fa palès a la societat vendrellenca.

Aquest Conveni té per finalitat plantejar mesures adients per mantenir el pagament de quotes i prestar assistència als afectats en processos d’execució hipotecària, tot assessorant de forma personalitzada sobre com actuar en procediments concrets, com negociar alternatives davant les dificultats de pagament de la hipoteca o com evitar possibles desnonaments. Vist això, sembla que si aquest Conveni es porta a terme tal i com s’ha planejat, pot ser, sens dubte, una bona solució per “assessorar” o “acompanyar” a aquells que puguin veure’s amb dificultats per pagar les hipoteques que, en la majoria d’ocasions, graven els seus habitatges.

Ara bé, a banda d’aquesta iniciativa, que aborda el problema de les execucions hipotecàries amb caràcter previ i “assistencial”, també seria interessant que a nivell local es mirés de solucionar el problema de les persones que han acabat perdent el seu habitatge per no poder pagar la hipoteca per la via, per exemple, de donar una sortida social a l’estoc de pisos que els bancs han anat acumulant en els darrers anys, com es pretén dur a terme, per exemple, des de l’Ajuntament de Sabadell.

Com és ben sabut, la “crisi del totxo” i la conseqüent explosió de la bombolla immobiliària ha comportat una disminució molt important del preu del sòl i un decrement del nombre de compres i lloguers d’habitatges, que, tot i no valer el que valien abans, la gent no pot assumir econòmicament. Tenint en compte aixó, l’Ajuntament de Sabadell s’ha plantejat la possibilitat de negociar amb els bancs i caixes del municipi la subscripció d’un Conveni per donar una destinació “social” a part dels immobles que tenen en estoc. L’objectiu d’aquest projecte és negociar amb els bancs i caixes del poble que, al menys, una part dels pisos de què disposen s’incloguin en plans municipals d’habitatge social i es destinin a aquelles persones que han estat desnonades mitjançant, per exemple, l’establiment d’un lloguer  que variaria en funció de la renda de les persones.

A Sabadell, el problema dels desnonaments ha adquirit en els darrers mesos una rellevància i gravetat creixent que ha comportat que l’Ajuntament s’hagi vist obligat a adoptar mesures per posar-hi solució. Al Vendrell, amb independència de què el problema de les execucions hipotecàries hagi adquirit major o menor rellevància en comparació amb el cas de Sabadell, s’ha començat a abordar aquest problema mitjançant el Conveni amb el Col•legi d’Advocats de Tarragona i la creació d’una nova Oficina de caire assistencial. No obstant això, no s’ha solucionat encara el problema d’aquells que ja han patit les conseqüències de l’execució hipotecària del seu habitatge.

Dit això, podria ser una bona opció que l’Ajuntament, a més d’oferir assistència i assessorament legal als habitants del poble que no poden pagar els seus deutes i que poden veure’s immersos en un procediment d’execució de la seva hipoteca, garantís una sortida social als pisos que han quedat en estoc a les entitats bancàries a causa d’aquestes execucions, tot abordant el problema dels desnonaments que ja s’han dut a terme, mitjançant la negociació de Convenis amb els bancs. Sigui com sigui, des de l’Ajuntament ja s’ha demostrat que no s’és aliè a aquest problema, ara però, faltaria acabar de definir la resposta i perfilar definitivament una solució local a aquest problema global.

Anuncis

5 thoughts on “Solucions locals per a problemes globals

  1. Aquesta mesura és una mena de serveis mínims sobre aquest tema. Un primer pas. A partir d’aquí es pot seguir caminant o quedar-se aturat esperant nous esdeveniments. Ja veurem com evoluciona aquest tema tan delicat. Tinc un amic que va anar al banc perquè la hipoteca li devora les finances. Havia de pagar 3.000 euros per canviar la hipoteca i només pagar la meitat durant un temps, però el deute que ara no paga l’hauria de pagar més endavant. És una mica com el joc del nen que busca una pilota i a l’hora de recollir-la li dóna un cop i se la troba una mica més endavant.Anar fent. Aquest mecanisme t’ajuda a conèixer una mica el tema des d’una mínima objectivitat, però queda al darrere tota la problemàtica social que aquest tema comporta. El problema és la burocàcia en aquest país és insostenible. Si hi hagués fòrmules molt més elàstiques segurament alguna cosa es podria salvar, però avui resulta massa car modificar la burocràcia que lliga pis i presumpte propietari. Suposo que amb el temps es canviarà. Però ara per ara no es fa perque a algú li interessa mantenir aquesta ferm vincle.

    • El problema més gros, des del meu punt de vista, va ser que durant els anys de la bombolla immobiliària, si anaves al banc a demanar una hipoteca, no només et donaven la hipoteca i et tassaven el preu de l’habitatge molt per sobre del preu de mercat sinó que a dins t’hi intentaven “colar” el cotxe, els mobles, les vacances al Carib, el casori en el cas dels nuvis, tots els electrodomèstics i no sé quantes coses més. Es van donar hipoteques a persones que van vincular fins a un 75% del seu sou a pagar la hipoteca i com que no havia límits, dons tot va ser “màniga ampla” i ens pensavem que això duraria tota la vida, quan està demostrat que ciclicament es produeixen aquests reajustaments econòmics.

      El problema moltes vegades va ser que l’avaricia del propi comprador i futur propietari, el voler tenir-ho tot i no fer servir el sentit comú, va empenyer molta gent a comprar habitatges molt per sobre de les seves possibilitats econòmiques reals.

      Puc parlar en primera persona del tema de la hipoteca perquè jo en vaig demanar una el 2005 i sort que vaig tenir seny i sentit comú i vaig demanar el mínim del mínim i vaig comprar un habitatge d’acord no només amb les meves possibilitats econòmiques d’ aquell moment, sinó tenint en compte altres indicadors com una futura pèrdua de feina, un augment de l’Euribor, i sobretot no endeutar-me per sobre del 30-40% del meu salari mensual. etc.

      Dons bé, en aquell moment tothom em va titllar de “rara” “extranya” i no sé quants qualificatius més. Els primers van ser els de les immobiliaries que volien de totes maneres vendre’m uns habitatges que tot i que jo els podia pagar en aquell moment, no m’interessaven i no ho entenien de cap de les maneres. Els segons van ser els del banc que no entenien com no demanava més i més diners si jo podia fer-ho. Evidentment que no em vaig comprar una mansió de 4 habitacions ni tan sols una casa “pareada” sinó un pis de segona mà d’acord amb el que jo podia pagar en aquell moment i preveia que podria pagar en un futur si les coses anaven maldades com ja es venia dient des de feia anys.

      Per tant, ara penso que estem recollint el que hem anat sembrant durant els anys de bonança i mentre no siguem capaços de tornar a posar les coses al seu lloc i no endeutar-nos per sobre les nostres possibilitats, dificilment trobarem solucions efectives. Cal que cadascu tingui consciència de les seves possibilitats i les seves limitacions i assessorar-se bé abans de fer una inversió que t’hipoteca quasi tota la vida. Cal llegir molt bé la lletra petita i buscar assessorament legal fora de les immobiliàries i dels bancs.

  2. Queda clar que el que les institucions no poden permetre (i tampoc ho podem permetre cap de nosaltres) que famílies es trobin sense sostre i amb un deute de per vida que no els permetrà aixecar cap. Tenir un lloc on viure és un dret fonamental, és una cosa tan bàsica com poder menjar cada dia i estem arribant a uns extrems en què persones del nostre barri, del nostre poble s’estan quedant al carrer. Per sort, la solidaritat d’amics i família fa que les persones desnonades tinguin un lloc on dormir, però no una llar. Som conscients d’on hem arribat? Rescatem bancs i caixes, declarem amnistia fiscal per tots aquells que han evadit impostos i han facturat en negre durant anys, tractem amb guants blancs banquers i polítics que ens han dut fins a aquesta situació. I traguem retallades, noves taxes, precarietat laboral i desnonaments.
    L’opció del lloguer social pot ser una bona alternativa per a moltes famílies. Però recordem, un lloguer que sigui realment social, amb un preu en funció de la renta i contemplant al dació en pagament com un punt imprescindible si volem que les famílies endeutades fins al coll puguin tenir una segona oportunitat. (Enllaç per signar online la ILP per la Dacó en pagament: http://www.quenotehipotequenlavida.org/?page_id=880)
    L’altre dia, un amic comentava que caldria eliminar el 50% del deute de totes les hipoteques. Potser així es reactivaria l’economia. Voleu dir que no hi sortirien guanyant fins i tot els bancs?
    Tinc 24 anys i si una cosa tinc clara és que mai, mai signaré una hipoteca, a no ser que les coses canvïin molt… les condicions hipotecàries, el preu dels habitatges i la manera de construir, que tenim blocs i blocs amb pisos d’una, dues o com a molt tres habitacions, i és que sembla que arquitectes i constructors han construit pensant només en el profit econòmic i no pensant en què allà hi han de viure persones i famílies.
    Aplaudeixo el conveni signat amb el Col·legi d’Advocats que de ben segur faran molt bona feina de mediació i com la M. Carme, animar a les institucions a treballar en aquest sentit amb altres propostes i a tots vosaltres, a no callar.

  3. Primer de tot, moltes gràcies per les vostres aportacions al comentari.
    Com ha assenyalat la Bruna, hi ha hagut un abús per part de tots, tant dels particulars, que no han sabut valorar quines eren les seves possibilitats econòmiques alhora d’endeutar-se, com dels bancs, que no han tingut escrúpols alhora de concedir préstecs per tot i més. Els agents de la construcció, seguint la tònica, han buscat també el màxim profit econòmic i han urbanitzat i construït fins al punt que, quan l’aixeta s’ha tancat, s’han trobat amb què, o no podien acabar les obres, o no tenien compradors que adquirissin el què havien aixecat.
    Igual que ha passat amb la construcció, fins que no ha “explotat” la bombolla de la bonança i la proesperitat (aparent) no hem vist la realitat que hi havia al darrere. Ara, però, la situació és la que és i cal, primer, posar-hi remei, i després, procurar que no torni el “crèdit fàcil i fictici” que hi ha hagut fins ara.
    Estic d’acord amb l’Ari amb què, al marge de la possible implantació d’un lloguer social, seria molt positiu que hi hagués una dació en pagament i que, amb l’entrega de l’habitatge hipotecat, es saldés el crèdit amb el banc.
    El Govern central va presentar una proposta de Codi de bones pràctiques als Bancs per implantar la dació en pagament… el problema és que era voluntari, i com és evident, als Bancs no els interessa pas aquesta opció… fet que ha comportat que la iniciativa no prosperés. Potser a nivell local podria fer-s’hi alguna cosa també. Sobre això, recomano llegir aquest article del País: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/06/18/vidayartes/1340048194_301079.html
    Per últim, crec interessant reflexionar en el canvi de rol que estan assumint els Ajuntaments per cobrir o suplir l’Estat allà “on no arriba”.Als primers anys de Democràcia, els Ajuntaments contrubuïen a la reconstrucció d’un país destrossat per una guerra + dictadura, durant els anys de bonança es basaven en el “com més, millor” i ara… què? Per totes les mesures que s’estan aprovant, sembla que el rol actual dels Ajuntaments és el de ventafocs de l’Estat i Comunitats… suplir als “superiors” allà on no arriben. Bona iniciartiva la de l’Ajuntament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s