El foc, el Foix i el seu futur

ARIADNA CABALLERO

El foc m’ha fet recordar els dos reportatges que vaig tenir la sort de gravar fa un parell d’anys als voltants del pantà de Foix. L’un sobre el Parc Natural i l’altre dels castells de Castellet i Penyafort. Aquests dos capítols del programa “Tal com raja” els va realitzar la productora Solucions Audiovisuals per Televisió el Vendrell, però sento dir-vos que no els he pogut trobar per Internet.

Dimarts la ràbia i la impotència eren sentiments compartits pels penedesencs que observàvem el fum des de qualsevol lloc de les tres comarques. Imagino que a molts de vosaltres us van venir al cap els records d’aquell espai que les flames engolien en poques hores. Més de 630 hectàrees cremades del Parc del Foix i del Parc del Garraf.

Quan la nostra curiositat no dificulti la feina dels bombers serem molts els que ens acostarem a la zona cremada per veure’n les conseqüències. A partir d’ara, els responsables dels Parcs i les administracions competents han de dissenyar un pla de reforestació i recuperació de l’indret, però alhora, cal plantejar-se què fem amb els nostres boscos, espais gairebé abandonats i que es converteixen en un polvorí en mesos de sequera i calor. En aquest article publicat fa gairebé tres anys, Gemma Urgell es plantejava la necessitat de buscar, novament, rendibilitat als boscos. D’una banda són fonamentals les actuacions per reduir la càrrega de combustible dels boscos i disminuir, així, la intensitat d’un possible foc i facilitar-ne el control. Però també cal buscar les oportunitats que ofereix el bosc i que alhora permeten millorar-ne les condicions. Una manera d’aprofitar els recursos forestals és la biomassa, que utilitza la fusta dels boscos per generar energia. Les pastures, per la seva banda, constitueixen un estalvi en neteja de sotabosc i, per tant, ajuden també a la disminució del risc d’incendis. Crec que aquest és un exemple més de que cal apostar, d’una vegada per totes, per una economia lligada al territori.

El Parc del Foix, amb l’embassament com a eix, és un dels indrets amb major diversitat en flora i fauna del Penedès i el Garraf, una zona humida de diversificació ambiental entre el litoral i la Catalunya interior, refugi i zona de pas d’aus migratòries. Però tampoc podem oblidar que el pantà presenta un estat ecològic “molt deficient”, amb abocaments, entrades d’aigües insuficientment depurades, eutrofització de les aigües o alliberaments d’espècies exòtiques com la tortuga de Florida. Una qualitat de l’aigua que afecta negativament tant la fauna com la flora de l’espai. L’estat de les aigües va fer que al març del 2009 es prohibís qualsevol tipus de pesca a l’embassament, també la pesca esportiva (sense mort).

Fa tot just un parell de setmanes se celebrava la III Trobada d’Estudiosos del Foix que va posar de manifest les amenaces del parc (contaminació del riu, sequera, sobreexplotació d’aqüífers,…). Però també es va destacar la millora de l’entorn de l’àliga cuabarrada o la recuperació de la població d’òlibes al parc, a més d’importants treballs forestals de millora de pinedes o la recuperació del bosc de ribera del Foix. Una feina escapçada ara per un foc que tot apunta que ha estat provocat.

Anuncis

2 thoughts on “El foc, el Foix i el seu futur

  1. Molt bon article Ari. Avui en dia ens guiem pel que és rendible i el que no ho és. El bosc no ho és. Per tant com cada dia queden menys pagesos i els que hi ha fan la feina amb màquines doncs el bosc ja no es neteja com abans. Abans hi havia viaranys per anar d’un punt a un altre per dins la massa forestal. Avui en dia, la majoria s’han perdut perquè ningú els fa servir. Han quedat els principals que potser reben més visites que mai amb motiu de fer esport en bici o a peu, però la resta nunca más se supo. Abans, algún piròman encenia bosc per poder fer cases. Avui en dia sembla que això no passa perquè la crisis ens ha ajudat en això també, però hi ha gent que ha perdut el nord i en un moment donat ens pot donar un gran susto. Encara que hi hagi sancions i moltes prohibicions sempre pot quedar un sonat que ens faci passar una mala passada. Encara que sigui detingut i posat a la garjola estarem uns anys sense bosc. Per perservar el bosc el que s’hauria de fer es repartir els pocs diners que hi ha destinat a turisme de pollastre a l’ast i xancleta a la platja a la muntanya. Llavors la cosa quedaria un xic més equiparada. Ara que no hi ha quasi pagesos descobrim al Baix Penedès que hem de treballar el turisme de muntanya. Una mica massa tard, però esperem que sigui una realitat ben aviat i no quedi en paraules buides. Sobre el tema de la biomassa hi ha gent que es queixa de les plantes d’aquest tipus perquè diuen que contaminen. Esperem que salvem el poc bosc que ens queda a la comarca encara que sigui gràcies a la crisis que ja no aporta tant diners als especuladors.

  2. Ari, molt bon article! Com deia a l’article que cites, a Catalunya la major part dels boscos són privats i amb l’abandonament de l’agricultura, la superfície forestal incrementa. Els seus propietaris no obtenen beneficis com passava abans i tenir-los nets és una despesa molt gran i les subvencions disminueixen. Quan hi ha un incendi ens posem les mans al cap i ens manifestem si es toca el pressupost de prevenció i extinció d’incendis. Però cal anar més enllà. A més de la prevenció i la extinció cal una veritable gestió dels boscos per evitar ensurts com el del passat dimarts. Un ensurt que malauradament durarà dècades…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s