El Vendrell: un problema de relat?

XAVIER GINESTA

Fa ja algun temps que freqüento la ciutat i sento, en més d’una persona, comentaris poc agraïts amb la manera com aquesta ha estructurat la seva vida social i, sobretot, cultural. Me l’han comparada amb d’altres viles similars en nombre d’habitants, com per exemple Vic, sempre posant-la com a mal exemple. Des del meu punt de vista, no es tracta que al Vendrell, “no es facin coses” –com diuen aquests–, sinó que segurament no se saben explicar. El problema, doncs, és el relat.

Avui en dia, en els estudis de comunicació, es parla sempre de “relat” (storytelling, en anglès), aquesta expressió que ens serveix per dir que hi ha continuïtat narrativa entre els diferents esdeveniments que se succeeixen, que hi ha un sentit, un recorregut simbòlic i de significat. A la ciutat, el relat es pot construir de diverses maneres: alguns, han estudiat sistemàticament el procés de venda de les destinacions turístiques (city marketing); d’altres han avançat encara més la reflexió i han encunyat el concepte de creació de “marca de territori” (place branding) i, fins i tot, analitzant simplement com comuniquen les entitats (públiques i privades) de la ciutat es pot veure si es fan bé les coses o no. En tots els casos, més o menys profund i acadèmic, es construeix una manera de veure les coses homogènia, sistemàtica, que permet un procés d’identificació clar entre els ciutadans, visitants, veïns… i la seva ciutat.

En la construcció d’aquest relat, el Vendrell té potencialitats: els museus Apel·les Fenosa i Deu, l’auditori, la Vila Casals, la fira de Santa Teresa, el MostraVi, la tradició vinicultora… i, sobretot, els mitjans locals. Però, no hi ha continuïtat narrativa entre uns i d’altres. Viles més petites, per exemple Centelles, han agafat un fil conductor per estructurar tot el programa de fires, mercats i festes de la població. D’altres, han centralitzat la gestió als famosos instituts de promoció econòmica. Fins i tot, un gabinet de comunicació municipal i un espai de comunicació local (ECL) viu pot ser la punta de llança per teixir aquest relat, que requereix sistemàticament de canals de comunicació per poder-se projectar.

Diluït entre dues ciutats que lluiten per la capitalitat provincial (Reus i Tarragona) i marcat per les dinàmiques depredadores del turisme de sol i platja, és evident que el Vendrell té feina per endavant. Feina que han de fer les entitats, però també que requereix el lideratge de les regidories de Promoció Econòmica, Ciutadania i Cultura. L’Ajuntament acaba sent el protagonista clau de la història, aquell que ha de definir el “qui som, què tenim i cap on volem anar”.

També, alguns diran que per construir aquest relat es necessiten diners… potser, igualment com per fer una bona Festa Major? Ni molt menys. Es necessita enginy i tenir un projecte a llarg termini perquè els actors estan apunt, però no tenen director escènic que els coordini, que els suggereixi què espera d’ells, que els porti a cooperar en la promoció de la població. I, es clar, cal prendre decisions. Clares.

Anuncis

7 thoughts on “El Vendrell: un problema de relat?

  1. Realment el que és necessita és enginy i carisma. Tenim de tot. Ara només falta el més difícil saber vendre el producte perquè sigui atractiu aquí i en la xina. Però també ens ho hem de creure són molts anys venen només sol i platja. Ara estem encara estudiant com vendre tot el que tenim. Alguns ho fan amb encant com el Gerard Jané que tot i no ser un agent comercial és un dels millors ambaixadors de la comarca perquè ho fa perquè se l’estima. Ell és un bon exemple de tots nosaltres.

  2. Ja ho diu el Xavier en l’últim paràgraf de l’article i m’agradaria reiterar-ho amb una frase que he manllevat i repeteixo sovint: hi ha crisi, però no crisi d’idees. Com dius Miquel, al Vendrell hem venut durant molts anys sol i platja, i ja ens anava bé a tots quan les vaques eren grasses i gent de Madrid, Saragossa i Barcelona venia aquí i gastava diners a mans plenes. Relativament, fa dos dies que això ha canviat i que per tant, cal apostar per actes i històries més enllà del sol, la platja i el totxo. Hi tenim moltes coses, en aquesta Vila. I hi tenim moltes coses que ens poden fer tenir moltes altres coses. I no parlo de grans actes que comportin grans despeses per l’Ajuntament, si no de petits actes que dinamitzin la població del Vendrell i que acabin fent tenir una ciutat on cada mes hi pugui haver algun o altre esdeveniment “especial”.
    Ara, no crec que amb els mitjans personals actuals aconseguim aquest canvi, com a mínim no a curt-mig termini. Haurem de seguir mirant a poblacions veïnes, o no tan veïnes, i desplaçant-nos pel territori a tots aquells actes que voldríem que es fessin al Vendrell.

    • No podem dir que estem sense un duro i anar fent festes i firetes a tort i a dret. Al final la gent es pensarà que li prenen el pèl. Ara la gent ho comença a entendre. Ara falta que els polítics ho entenguin i ho apliquin.

  3. Hola Xavier. Primer que tot, enhorabona pel teu article. Senzillament més clar no ho podies explicar i millor tampoc.

    Malauradament, el Vendrell té un teixit social, associatiu i cultural que encara no entén que cal treballar de manera conjunta, sense donar-se cops de colze els uns als altres per voler ser més, sense voler figurar per damunt de l’altre, fent un exercici d’humilitat i deixar les fotos oficials per realment quan siguin necessaries, i sobretot, aprenent a treballar en xarxa i no trepitjar-se els uns als altres, és la única manera que podrem aconseguir que el Vendrell sigui un municipi actiu i atractiu turisticament i no només per la Festa Major sinó que cal fer el que diu l’eslògan “El Vendrell, tot l’any”; de moment una utopia.

    Però com molt bé dius tu, falta un director escènic que coordini, i malauradament, al municipi hi ha molts que volen ser “directors escenics sense experiència ni capacitats” i mentre realment no es donin les verdaderes oportunitats a qui realment ho pugui tirar endavant, gent amb seny i experiència, persones que realment vulguin treballar i no figurar, dificilment podrem aconseguir res.

    Però el “poder és el poder” i n’hi ha que entenen la paraula “poder” de forma errònia i per tant mentre hi hagi tantes persones que volen “manar a títol individualment” sense tenir en compte que només el treball entre tots aconsegueix bons resultats, dificilment podrem aconseguir cap objectiu.

    Com diu la famosa frase popular “Al Vendrell,cadascú mira per ell” i per alguna cosa serà.

  4. Un bon article d’un vendrellenc d’acollida que ens diu coses que molts vendrellencs pensen, però no diuen. O si més no, potser és que molts vendrellencs encara no se n’han adonat i la visió d’algú que s’ho mira des d’una posició tangencial sempre és positiva i d’utilitat.

    Dit això, i seguint amb els anglicismes, i d’acord amb el què has exposat, fa falta un “project manager”, algú que sàpiga com coordinar totes les potencialitats que té la ciutat però que no aprofita gens, però gens. El relat comú hi ajudaria, i no només fa falta això: fa falta donar un pas endavant amb la resta d’esdeveniments, fires, festes… És a dir, s’ha d’apretar per ambdues bandes i no viure en el conformisme i en glòries passades, que en aquest poble en sabem molt, de fer això!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s