Generació SENSE

ÁLVARO QUIRÓS

Com ja estem acostumats a veure en diversos titulars, el Baix Penedès és a la cua, en aquest cas, d’educació. Som la comarca catalana amb més fracàs escolar, per tant, alguna cosa està passant.

Molts mestres protesten i demanen una educació pública de més qualitat, però perquè en aquest moment? Ara tenim una pitjor educació que la de fa 5 anys, per exemple? S’han plantejat si ells fan correctament la seva funció de mestre? És molt fàcil queixar-se contra les retallades en èpoques com les de l’actualitat, però jo em pregunto: aquestes retallades en educació que es van instaurant per part del govern espanyol i català, s’han notat? Jo penso que encara no ha donat temps a notar-se cap canvi a dins de les aules i ara els mestres sembla que s’han adonat de que l’educació no va per bon camí (encara que d’això ja fa anys).

I és que a Espanya, des de la creació de la primera i la segona llei d’educació (la Ley Moyano del 1857 i la Ley de Villar Palasí del 1970), després ja va vindre un transcòrrer de lleis educatives que fan veure que tants canvis constants no poden ser bons per a la consolidació d’un sistema educatiu. Després del naixement de la Constitució del 1978 ja va arribar la LOECE al 1980, la LODE al 1985, la LOGSE al 1990, la LOPEG al 1995, la LOCPF i la LOCE al 2002 i per últim la LOE al 2006, a més de la LEC (Llei d’Educació de Catalunya). El que no pot ser és que cada cop que un partit polític accedeixi al poder canviï la llei educativa o aspectes d’aquesta, ja que sinó els mestres quan comencen a adaptar-se a una llei ja els toca canviar i començar a adaptar-se a una altra amb totes les modificacions que això comporta. Així és impossible consolidar un sistema educatiu de qualitat, un sistema que ja fa anys que no funciona.

La meva percepció és que actualment s’està incidint massa en les noves tecnologies dins de l’escola amb la instauració de pissarres digitals, ordinadors per als alumnes, etc. Això ho estic vivint en primera persona, ja que estic cursant el primer curs del Grau d’Educació Primària i ens insisteixen molt en la importància de totes aquestes eines. Sí, són importants, però fins a un cert punt. Però realment ara necessitem tot això? Crec que l’educació que ara mateix tenim no es troba en condicions per a fer proves d’aquests tipus… Perquè no ens preocupem primer de que els nens i nenes de la nostra societat llegeixin i escriguin bé?

Potser també els falta motivació, una motivació que podria eliminar la sensació que tenen un gran nombre d’infants i que molts cops podem sentir com és: “és que estudiar no serveix per a res, és un aburriment”. Els nens i nenes han d’anar a escola amb ganes, i es que la funció d’aquesta no és cap altra que ensenyar i educar, però no vol dir que sempre hagi de ser dins de l’aula. Per exemple: si en una classe d’educació primària del Baix Penedès estem estudiant la vinya, perquè veure una fotografia d’un llibre si podem sortir al costat de l’escola i estudiar la vinya in situ? Es poden buscar alternatives per a motivar-los. Però potser des de les administracions també es podria treballar en aquesta motivació dels alumnes. Poso un exemple adaptat al Vendrell: durant l’any s’atorguen diversos premis de reconeixement als esportistes com es fa a la Nit de l’Esport, beques per a estudiants de l’Escola Municipal de Música Pau Casals, entre d’altres. Perquè no s’impulsen premis i reconeixements d’aquest tipus a estudiants de qualsevol nivell de les escoles i instituts del Vendrell i comarca? Pot ser una bona forma de motivar els i les estudiants, més enllà del Concurs Literari de Sant Jordi que es realitza cada any al Vendrell. Oi que gairebé ningú del Vendrell va saber ara fa un any que un vendrellenc (Mario Jiménez, el meu cosí) va guanyar el premi Dow que s’atorga a nivell català en l’àmbit de la investigació i la ciència?

Actualment podem veure, sobretot a les xarxes socials, que un gran nombre de nens i nenes i joves fan moltes faltes d’ortografia molt greus. Aquest problema és bastant preocupant. Potser s’ha d’impulsar més la lectura des de les escoles. I quan parlo d’això no em refereixo a fer comprar dos llibres al trimestre als alumnes (un en català i un altre en castellà, en total sis llibres durant el curs) sinó potser fer llegir els llibres dins de l’aula, en veu alta, fent llegir als diversos alumnes de manera aleatòria, de forma que tots segueixin la lectura. O augmentar l’ús d’un recurs com és el dictat, el qual fa que els estudiants es fixin bé en com s’escriuen les paraules. Només són dues formes de com es podria millorar l’escriptura de tots els nens i nenes i joves.

També hi ha un tema, com és el de la feina per a casa, que trontolla. Molts estudiants es queixen de que tenen massa deures per fer a casa i que gairebé no els queda temps lliure per a fer res més. És clar que els professors i professores han de manar deures als seus alumnes, però crec que sempre han de ser activitats de repàs o d’ampliació dels continguts que s’han impartit a classe, però mai deixar que els estudiants avancin temari per si sols, ja que el gruix de l’educació acadèmica s’ha de portar a terme a les escoles i mai sobrecarregar els alumnes de feina i fer-los dedicar gairebé tot el dia als estudis. Per contra, sembla que els pares i mares es preocupen més per les activitats extraescolars dels seus fills i filles que pels seus estudis, ja que potser dediquen masses hores entre setmana a activitats com esports, aprenentatge d’idiomes o música, esplais,…

Jo penso que també fa falta una implicació més gran dels pares amb l’escola, ja que penso que la desconeixença del que fan els seus fills a l’escola és notable, sobretot en l’etapa de l’educació secundària obligatòria. Aquesta major implicació, a més, podria propiciar una millora en l’educació dels joves en la vessant més personal, un millor creixement com a persones, més enllà del món acadèmic.

Quan veiem que el Baix Penedès és la comarca amb més fracàs escolar i amb més atur de tot Catalunya, és que alguna cosa no va bé. Potser té alguna cosa a veure el gran percentatge de joves que no acaben els estudis obligatoris? En èpoques de crisi, els que abans acaben trobant treball, habitualment, són els millors preparats i, per tant, potser que aquesta sigui una causa del gran nombre d’aturats que pateix la comarca. Tot té una relació. I ja que parlo de la preparació acadèmica i professional de la població, vull citar la funció actual de les universitats del nostre país, ja que cap universitat espanyola es troba entre les 150 millors universitats del món, mentre que Itàlia, per exemple, en té 7. És un altre factor a tenir en compte.

És per això que el títol d’aquest article és “Generació Sense”; una generació sense estudis, sense preparació professional, sense treball… en definitiva: sense futur.

Anuncis

12 thoughts on “Generació SENSE

  1. Ara hi ha nens que en comptes de formació els sotmeten a una autèntica tortura que es basa en fer a part de les hores lectives uns quants cursets i reforços que poden acabar amb qualsevol. Cada cosa al seu temps. Hi ha nens que ho suporten bé i altres no poden amb aquestes hores extres i seria millor que tinguessin temps lliure i anessin assimilant el més principal. Una altra cosa important són els canvis. Abans tenies molt clar tot l’ensenyament reglat. Ara et posen una hora i després te la treuen i que si amb dos passa que si passa amb més tot això produeix una fragilitat que també afecta als estudiants. A banda, està la motivació. Avui en dia com motives als estudiants perquè tinguin molts de títols. Abans els podies animar amb un futur assegurat avui en dia això ja només passa en un nombre ínfim de casos. Els que els agrada estudiar doncs endavant i qui no que facin una altra cosa que poden ser igual o més feliços que les qui han estudiat. Què això que tothom serveix per tot és una de les mentides que ens han venut venent en els darrers anys. HI ha gent que té més disposició per unes coses que per altres. Això és així. Si que tothom pot fer de tot, però la gràcia es trobar el camí correcte de cada persona. De petits moltes persones pateixen un empatx que mai es recuperaran en la seva vida formativa.

  2. Estic molt i molt d’acord amb l’article de l’Alvaro i el comentari del Miquel. A tall d’exemple un deixo un vídeo de Ken Robinson “El paradigma de l’educació” on es donen respostes a molts dels dubtes plantejats.

    Personalment penso que avui en dia l’educació és com un partit de tennis amb moltes pilotes fora de joc; els pares tiren pilotes fora cap als mestres i els responsabilitzen del fracàs dels seus fills i els mestres tiren pilotes fora cap els pares i els responsabilitzen també del fracàs dels seus fills; total que els únics perjudicats al final són els nens que són al mig i no saben cap on tirar.

    S’ha perdut la confiança, el respecte, la credibilitat i la professionalitat envers els mestres per part de moltes famílies i a la vegada, molts docents donen la culpa dels mals resultats acadèmics a la poca implicació de les famílies i la complexa situació social. Per tant és un peix que es mosega la cua i entre una cosa i una altra uns és donen la culpa als altres i mentrestant els resultats envers el fracàs escolar és cada vegada més esfereidor.

    El que està clar, és que els nens no són màquines que les engegem a les 8 del matí i les desconnectem a les 10 del vespres (tot i que com comenta el Miquel i té tota la raó del món, molts nens s’assemblen més a robots programats per fer 5-6 hores de classes reglades, més 2-3 hores diàries d’activitats extraescolars, més 1 hora diària o més de deures escolars, més 2,5 hores de menjador escolar).

    Tenim nens de 6 a 12 anys que arriben a casa a les 9 o 10 del vespre, desprès d’haver fet més de 12 hores d’activitats continuades. Això és un autèntic crim emocional, ja que els nens, a l’igual que els adults, necessiten el seu temps de lleure, el no fer res, el desconnectar, jugar per plaer, llegir per plaer. Però per a molts nens, els pares exigeixen i exigeixen perquè siguin els millors en tot, fins als límits de les seves possiblitats i llavors es ressenteix tota la resta (resultats acadèmics molt poc eficaços, estres infantil i juvenil amb trastorns psicològics importants, transtorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, tristesa i apatía a l’aula entre moltes altres simptomatologies).

    Potser el problema, com molts diuen, és la conciliació de la vida laboral i familiar, però algú de vosaltres creu que els pares treballen cada dia de les 8 del matí a les 10 del vespre, i no poden tenir cura del seu fill o fills?.

    Penso que la majoria de famílies tenen horaris laborals de 8 hores però no de 14 (exceptuant les persones que fan torns en àmbits concrets) i potser el que cal és reflexionar una mica sobre la distribució de les hores laborals en relació als horaris escolars.

    Potser, com diu l’Alvaro és el moment de replantejar-nos una mica cap on volem anar i que comencem a entendre que els nens són nens i que necessiten el seu ritme de desenvolupament adequat a cada edat per poder creixer i ser feliços i sobretot deixar-los gaudir de la infantessa, ja que sembla que avui en dia ens interessen més nens “productius” des dels 3 anys que no pas nens feliços. en molts sistemes educatius avançats, els nens no comencen a aprendre a llegir i escriure fins els 6 anys (que és quan evolutivament estan a punt per fer-ho) mentre que nosaltres, (sobretot molts pares!!!!!) ja voldrien que als 3 anys parlessin i escrivissin català, castellà i anglès, fossin experts en informàtica i campions de futbol ,judo, patinatge, karate, i excel.lents violinistes, guitarristes, pianistes per citar només alguns exemples.

    Avui en dia a les aules es veuen nens estressats, nens tristos, nens angoixats, nens amb simptomes depressius i al final, els adults (tant mestres com famílies) acabem donant la culpa al nen dels nostres propis fracassos emocionals i educacionals com a persones. Cal que primer ens mirem els nostres propis errors i potser cal tornar a recuperar l’espai familiar de relació, de conversa, d’intercanvi d’opinions i sobretot d’escoltar al nens, i tornar a recuperar mutuament la confiança entre famílies i mestres. Els nens ho agrairan.

  3. També hem de lluitar per aconseguir que les hores lectives de l’escola pública siguin les mateixes que les hores lectives de l’escola concertada, ja que per aquí moltes vegades comencen les desigualtats tot i que l’escola concertada està mantinguda amb fons públics, per tants amb diners de tots els ciutadans.

    Perquè es vegi més clar:

    – Cada curs escolar té una durada de 175 dies lectius.

    – L’escola pública fa un total de 875 hores al curs (175 dies x 5 hores diàries)
    – L’escola concertada fa un total de 1050 hores al curs (175 dies x 6 hores).

    La diferència d’hores al final de curs entre l’escola pública i la concertada és exactament de 175 hores/curs.

    Si multipliquem aquestes 175 hores pels 3 cursos d’Educació Infantil i els 6 cursos de primaria trobem que al final dels 9 cursos:

    – L’alumnat de l’escola pública ha rebut un total de 9.625 hores lectives
    – L’alumnat de l’escola concertada ha rebut un total de 11.550 hores lectives.

    Si restem les hores de l’alumnat de la concertada i la pública veiem que hi ha una diferència de 1925 hores entre una i l’altra que equivalen A MÉS DE DOS CURSOS SENCERS D’HORES LECTIVES! (com hem dit abans a cada curs a l’escola pública es fa un total de 875 hores; ÉS A DIR, ELS ALUMNES DE L’ESCOLA CONCERTADA FAN DOS CURSOS SENCERS MÉS QUE ELS ALUMNES DE LA PÚBLICA, i evidentment pagant aquest ensenyament dels fons públics que paguem tots els ciutadans. AQUÍ COMENCEN LES VERDADERES DIFERÈNCIES.

    Potser el que hem d’aconseguir es EQUIPARAR d’una vegada per totes les hores lectives de l’educació pública i l’educació concertada (l’anterior govern de la Generalitat ho va instaurar, i l’actual ja s’ho ha carregat; altra cop la dreta interessada en mantenir diferències entre les classes socials). A Vic han aconseguit que totes les escoles (públiques i concertades facin 6 hores lectives de classe). Per què no es pot fer al Vendrell. Els nens, els mestres, les famílies i la societat en general em sembla que hi sortirien guanyant.

    • Bruna, vull incidir en el que has citat sobre les diferències de l’escola pública i concertada. No coneixia exactament aquesta diferència d’hores entre una escola i l’altra, però també s’ha de dir que l’escola concertada, a més dels fons públics, es financen a través de les aportacions de les famílies. A més, a les Administracions els hi surt més econòmic mantenir una escola concertada que una pública, ja que la inversió cap a les primeres és inferior.

      I també voldria contestar al que ha dit al seu primer comentari d’aquest article sobre la relació dels pares i mares i els professors i professores. Jo vaig cursar l’ESO i el Batxillerat a l’Escola Camp Joliu de l’Arboç (concertada per la Generalitat de Catalunya) i crec que és un bon exemple d’aquesta cooperació família-escola. Els mestres i els pares i mares formen un equip que es reuneix un cop al trimestre, a nivell individual de cada alumne/a i conversen sobre els aspectes acadèmics i personals d’aquests. Formen un equip per guiar els nois i noies en el seu camí cap a la vida adulta.

      • Hola Alvaro. Conec molt bé el sistema educatiu tant públic com privat i sobretot la línia pedagògica de Camp Joliu, l’Aura a la Canonja, el Turó a Constantí (escoles totes elles de signe religiós vinculat a l’Opus Dei) per experiències directes de professors que treballen en aquests centres.

        Jo no negaré mai que en aquestes escoles el tracte família-escola sigui el que tu dius, entre d’altres coses perquè el sistema de funcionament és totalment diferent: tutoritzacions personals als alumnes, seguiments molt marcats pel que fa als rendiments acadèmics, etc, són molt i molt estrictes ( i t’ho comento perquè ho conec de primera, primera mà) i amb una bona factura de despeses cap a les famílies a finals de mes; però no hem d’oblidar que aquest tipus d’escola concertada és una minoria selecta, a la qual no hi poden accedir totes les capes socials de la població i per tant, el que cal és dotar a l’escola pública amb els mateixos recursos econòmics que disposa la concertada i en tot cas que les hores lectives dels alumnes siguin les mateixes per a tot l’alumnat del nostre país (escola pública i escola concertada) i que la ciutadania no hagi de pagar amb els seus impostos les escoles concertades (si això no passa amb la sanitat, perquè ha de passar amb l’educació?).

        Alvaro, moltes vegades per aquí poden començar les grans diferències socials entre la població, i pensa que l’educació és un dret bàsic garantit per a tothom i hauria d’estar garantit en igualtat de condicions.

        Per altra part, felicitar-te per l’article, ja que m’ha sembla molt coherent.

      • Bruna, no et trec raó a tot el que dius sobre aquestes escoles concertades i més en les èpoques en que estem vivint, que moltes famílies no poden accedir a pagar escoles concertades. Però en els passats anys del “boom” econòmic, les famílies invertien els diners en diverses prioritats com cotxes nous, vivendes noves i molts capritxos. Però en canvi, hi havia gent que aquests diners de que disposava, els destinava a l’educació dels seus fills a l’escola concertada; aquesta era la prioritat d’algunes famílies.

        En quant el que dius sobre les hores lectives d’una escola i l’altra, no trobaria malament que s’impartissin el mateix nombre d’hores en una escola i l’altra.

        Gràcies per la felicitació i pels teus arguments en els diferents comentaris.

  4. Alvaro, el tema és força més complex del que exposes. A més, crec que has ficat al mateix sac problemes que poc tenen a veure entre sí, de fet crec que només tenen un factor comú: la suma de tots ells dóna com a resultat el fracàs escolar més estrepitós. Podries, si et plau, separar tema a tema tots els que exposes per tal que no ens obliguis a respondre amb longituds epistolars? La meva opinió és que si ho fem així perdem dinàmica en la resposta i els raonaments queden difosos. El tema m’interesa, podem tractar-ho “a dosis”, si et plau?

    Amb tota la humilitat, i molt resumidament, diré que:
    – no és un problema de propostes per sortir de l’aula. Ja fa molts anys que els nens van aveure la vinya per veure com floreix.
    – David, ja fa anys que els més petits reben la visita dels pares per explicar a qué es dediquen, per fer una activitat. I quan van creixent, la implicació ha de canviar. Tampoc aquest és el problema.
    – Bruna, de vegades quan et llegeixo em sembles nord-americana amb aquesta tendència a fer estadístiques de tot i extreure conclusions a partir de les xifres. Recorda que les matemàtiques no són una ciència exacta -com ja va demostrar el gran Einstein- i que, com inexacta, és una ciència que et pot portar a extreure conclusions errónies. Tampoc el problema és el nombre d’hores lectives superior en un lloc i l’altre.

    Insisteixo: val la pena tractar el tema a pams perquè al cap i a la fi els nens i joves d’avui són el futur: el seu i el nostre

    • Em sembla molt bé, però perquè no comences tu mateixa separant els punts per punts que li recomanes a l’Alvaro i dones la teva opinió si més no d’un punt en concret?.
      És molt fàcil dir que els altres facin mentre jo no aporto idees, propostes o engego un debat constructiu que pot aportar altres visions a la resta.

      Què et sembla la meva proposta?. Em sembla que si més no l’Alvaro ha fet una exposició excel.lent, ho ha separat punt per punt, (mira-ho bé, si us plau) i cal felicitar-lo i si tu comences fent propostes del que et sembli més important que pot ajudar l’alumnat, els altres ens enriquirem. Però, si us plau, comença tu.

      I pel que fa al tema de les matemàtiques, jo sóc la primera que sé que no és una ciència exacta, però si mires els informes PISA i altres informes d’avaluació, veuràs les diferències de resultats acadèmics entre una escola i una altra. Si bé, la diferència no és molt alta, a mi això també em porta a extreure una altra conclusió; que l’escola pública realment està fent des de fa molts i molts anys uns grans esforços extres per aconseguir uns resultats bons (i que la majoria de vegades als docents no se’ls hi reconeix) i que l’educació a l’escola concertada potser no és tant bona com ens volen vendre els mateixos interessats (ja que l’objectiu de les direccions com a empreses privades es aconseguir beneficis). Com dius tu,les matemàtiques no són una ciència exacta però els números són els que són i això no ho pot amagar ningú; ens agradi o no ens agradi.

      • Com pots anomenar l’informe PISA i al mateix temps recomenar la visió de l’exposició de Sir K. Robinson???

        Si Robinson està completament en desacord amb aquesta mena d’informes i els desacredita per complet!

        I la veritat, no estic en desacord amb la seva postura…
        Un informe encarregat per l’organització que aglutina els 30-40 països més rics del món, fixant-se com paràmetre alumnes de la mateixa edat, que no presta atenció als sistemes educatius dels països, ni als continguts curriculars dels cursos que agrupen aquests nens i nenes i que, finalment, es dedica a valorar els coneixements en funció del que farà més próspera la societat (segons quins ulls?). No és precisament un informe fefaent, determinant, creible. Simplement està de moda, igual que posar primes de risc als països (abans de la crisi, quelcú havia sentit parlar de les primes de risc. Ei! no s’hi val que respongui un economista, parlo de la gent de a peu!).
        La poca credibilitat que em desperta l’informe PISA, però, no treu que us doni tota la raó quan parlem de fracàs en el model educatiu d’aquest pais.
        Sí que et respondré per punts, Bruna. Però si m’ho permets, continuaré en altre moment. Ara m’és impossible.
        I jo també estic d’acord en que l’Àlvaro ha fet una exposició digna de consideració. Mira si és així que us porto llegint des del princi`pi i és el seu article el que m’ha fet decidir-me a participar!

      • Hola Sra. Marambio.

        Només un comentari. S’ha llegit l’informe PISA a fons amb tots els seus indicadors?. S’ha llegit els índexs d’avaluació del Consell d’Avaluació de Catalunya?. Perquè per aquesta regla de tres, ja estem posant en dubte tots els sistemes d’avaluació de l’educació en general (llavors les competències bàsiques que es fan a casa nostra a 6è de primària i a 4rt d’Eso també serveixen de ben poc oi? ja que la linia metodologica de cada escola és diferent, els nivells socials i culturals de cada escola també, si és escola pública o concertada, si està situada en una zona rural o urbana, en un barri residencial o en un suburbi d’una gran ciutat, el % d’alumnat nouvingut o d’incorporació tardana, etc, també poden esbiaixar els resultats obtingutsoi?)
        Tot es relatiu i per aquesta regla de tres, no es podem fiar de res ni de ningú.

        Jo estic completament d’acord amb el Sr. Robinson (sinó ja no hagués penjat el vídeo) però també hem de veure l’altra cara de la moneda i li puc assegurar que hi ha sistemes educatius molt més eficaços que d’altres i que si que hauriem d’agafar bones pràctiques de sistemes educatius com Canadà i Finlàndia entre d’altres, (començant pels curriculums dissenyats des de les pròpies admininistracions públiques en matèria d’educació, no fent canvis de lleis a cada canvi de govern, no polititzant l’educació d’acord amb el color de torn que governa, dotant al sistema d’educació pública els mateixos drets i les mateixes condicions que els de la concertada, dotant als docents de la pública dels mateixos recursos econòmics que gaudeix la concertada, igualant les hores lectives entre pública i concertada, i sobretot garantint la mateixa qualitat d’educació a totes les capes socials de la població). Només així podrem acostar-nos a l’excel.lència en educació.

    • Hola C. Marambio,

      EL meu comentari es molt simple i no es la solució a tot el problema educatiu, està clar. Solament vull aportar que la participació directa dels pares en el sistema educatiu es important, ja m’imagino que fa anys que molts pares participen en aquestes activitats proposades. Como tu ben dius, tracto el tema a pams, en aquest cas –> participació directa dels pares.

      Salut.

    • C. Marambio, clar que el tema és força més complex, sens dubte, però tampoc puc escriure un article excessivament extens, sinó fer un resum més general. A més, quan diu que he ficat al mateix sac problemes que tenen molt poc a veure, t’he de dir que el que he volgut escriure és una visió general de la situació de l’educació al nostre país, tocant breument diferents aspectes que fan que l’educació esdevingui d’aquesta manera i intentant crear un debat.

      També li he de dir que no tinc cap problema en separar-li tema a tema si així ho entendrà millor i podrà opinar, però el que he intentat ha estat separar els diversos temes per paràgrafs, i la meva impressió és que és bastant entenedor, però repeteixo, no hi ha cap problema.

      Temes de l’article:

      1. Protestes dels mestres i retallades en educació.
      2. Impossibilitat d’estabilitat en l’educació amb tants canvis de lleis.
      3. Les noves tecnologies a l’aula.
      4. La motivació dels nens i nenes.
      5. Faltes d’ortografia i lectura.
      6. Els deures i estudi per a casa.
      7. La implicació de les famílies amb el projecte educatiu de les escoles.

      Dels punts que després ha citat, vull fer-li diversos aclariments. Pel que fa a les propostes per sortir de l’aula, la de la vinya només era un clar exemple, però al que realment vull arribar, és a que les classes no haurien de ser explícitament treball amb el llibre de text; i sobre la implicació dels pares i mares en el projecte educatiu de les escoles, no em refereixo solament a aquest tipus d’implicació, sinó a una implicació en la que els pares i mares sàpiguen com evoluciona el seu fill a l’escola tant acadèmicament com personalment; mantenint trobades amb el tutor/a dels seus fills/es periòdicament; comparant impressions; proposant millores; etc.

      Penso que li he aclarit bastant el tema, però qualsevol dubte, no tinc cap problema a respondre’l.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s