Una Marató aturada a mig camí

El Vendrell disposa des de fa unes setmanes de nous serveis que tenen l’objectiu de garantir una necessitat tan bàsica com és l’alimentació a persones i famílies del municipi. En són exemples el menjador social i el Centre de Distribució d’Aliments de Càritas que substitueix els lots que s’entregaven fins ara i en dignifica el servei. Destacar també l’augment de les persones voluntàries que s’han involucrat amb Càritas del Vendrell en els darrers mesos, una implicació necessària per poder tirar endavant projectes com aquests.

 La manca de recursos de moltes entitats que fan tasques semblants arreu de Catalunya i que es troben amb l’aigua al coll, ha portat a TV3 i Catalunya Ràdio a programar una Marató contra la pobresa que pretén recollir fons per finançar projectes a curt termini. El plantejament de la Marató però, està rebent crítiques per totes bandes. #sobrencadires; aquest és el vídeo que circula per la xarxa des de fa uns quants dies, una revisió de l’anunci de la Marató contra la pobresa on, com també ha fet Albert Sales al seu bloc, es qüestiona on són les cadires que falten i, sobretot, QUI les ha retirat.

 El periodista Antoni Bassas declarava fa uns dies: “Tothom sap que la Marató no solucionarà la pobresa a Catalunya, ni pretén substituir les obligades polítiques socials, igual que la Marató del desembre no substitueix les polítiques sanitàries. Però la nostra exigència als poders públics perquè asseguris la igualtat d’oportunitat i corregeixin la injusta distribució de la riquesa no pot ser una excusa per a la inacció. És millor fer aquesta marató que deixar de fer-la”. Interpreto les paraules de Bassas, que presentarà la Marató, com una resposta i una cuirassa a l’allau de crítiques que està rebent el programa televisiu en qüestió.

En un país on una de cada cinc persones es pobre, on des del 2007 s’han realitzat més de 330.000 execucions hipotecàries que han deixat sense llar milers de persones, on la pobresa infantil s’apropa al 24%, on l’atur no para d’augmentar i els drets laborals es desfan cada dia que passa potser sí que és necessària una marató contra la pobresa, que permeti realitzar projectes que facilitaran el dia a dia de moltes famílies. Una televisió pública però, no hauria de fer un pas més? Veure com agafen telèfons els responsables de la congelació i l’enduriment de les condicions del PIRMI, o els polítics que han eliminat l’impost de successions, fins i tot per a les rendes més altes, seria riure’s de nosaltres.

Aquesta setmana, el ja citat Antoni Bassas demanava, en una entrevista al programa Divendres, “un vot de confiança amb TV3”. Veiem doncs com transcorre aquesta Marató i quin anàlisi es fa, no només de la situació de pobresa que viuen tantes famílies, sinó també de l’origen, els motius i, sobretot, dels responsables de que de que tantes cadires hagin quedat a mans de tan pocs. Veurem si els mitjans públics són capaços de mobilitzar, no només per demanar caritat, sinó també per demanar justícia social, com exigeix Iolanda Fresnillo des de la Federació Catalana d’ONG al Desenvolupamet. Si no és així, la Marató es quedarà a mig camí.

Anuncis

11 thoughts on “Una Marató aturada a mig camí

  1. El cost total de mantenir a 21 polítics al Vendrell costa a la ciutadania un total de 639.400 euros anuals sufragats amb diners de tots els contribuents; en moments tant durs com els que està vivint una part molt important de la nostra ciutadania, veure aquests números realment fan molt de mal als ulls, quan la feina d’un polític que està al servei del poble és garantir el mínims establerts en la Declaració Universal dels Drets Humans i en la Declaració dels Drets dels Infants del 1959 (com assenyala la Sra. Caballero, està rondant el 25% de pobresa infantil).

    Acaben de dir per Catalunya Informació que Càrites del Vendrell està atenent una mitjana de 170 famílies i que s’ha obert un supermercat solidari i un menjador amb conveni amb la Fundació Privada Sta Teresa, per la crua situació que està vivint el municipi amb un 25% d’atur i unes prespectives molt poc afalagadores.

    Davant d’aquests fets, senyors regidors, només que el que queda de legislatura donessin un 10% del seu sou anual a entitats com Càrites i altres organismes sense ànim de lucre destinades a combatre la probressa, les entitats benèfiques i les famílies amb pocs recursos del Vendrell tindrien un acumulat de 191.700 € fins el maig del 2015 (les properes eleccions). Així com hem de tenir una confiança amb TV3 hem de demanar unes exigències als polítics representants del nostre poble. Si ells no prediquen amb l’exemple en uns moments tant crítics que pot esperar la ciutadania de la credibilitat i la honestetat dels nostres representants?

    Senyors polítics, un gest com aquest els honraria i potser al nostre municipi la pobressa deixaria de ser un llastre que està portant a un pou sense sortida a molts ciutadans.

    Per què no comencen fent el gest els qui realment tenen un sou assegurat cada mes?..i desprès podran continuar fent aportacions, els treballadors autònoms que no cobren de les administracions, les petites empreses que no cobren dels proveÏdors, els que no saben si demà els acomiadaran, els que ja estan aturats i els que possiblement dificilment trobaran una feina perquè són joves (50% d’atur) o perquè ja són massa gran (ara a partir dels 40 ja ets vell per a una feina).

    http://www.elvendrell.net/images/stories/Ajuntament/consistori/SOUS_carrecs_2011.pdf

    EQUIP DE E GOVERN
    Segons % de dedicació (2) % DEDICACIÓ

    Joan Maria Diu Sagués 46.000 100
    Àngels Turdiu Monasterio 46.000 100
    Sergi Teruel Rosario 46.000 100
    Maria T. Mercader Güell 41.400 90
    Jaume Piñol Mercader 41.400 90
    Eva Moreno Pujol 39.100 85
    Laia Gomis Ortiz 39.100 85
    Jaume Escarré Juncosa 36.800 80
    Elisabet Rodríguez de Castro 36.800 80
    Albert Solé Galí 34.500 75
    Joan J. Nin Esteban 34.500 75
    Hermini Caballero Abalos 34.500 75
    Martí Carnicer Vidal 29.900 65
    Kenneth Martínez Molina 23.000 50

    Indemnitzacions per assistències (3) % DEDICACIÓ
    Benet Jané Palau 23.000 50
    Jaume Domingo Planas 23.000 50

    OPOSICIÓ
    Indemnitzacions per assistències (3) % DEDICACIÓ
    August Armengol Rofes 18.400 40
    Araceli Bundó Hernandez 11.500 25
    Joan M. Carrasco Carrión 11.500 25
    Anabel Nieto Cabello 11.500 25
    Josep Mitjans Pedriza 11.500 25

    TOTAL PERCEPCIONS CÀRRECS ELECTES: 639.400 €

    1. Segons l’acord del Ple municipal celebrat el dia 21 de juny de 2011.
    RETRIBUCIÓ ANUAL DEL REGIDOR AMB DEDICACIÓ
    EXCLUSIVA: 46.000 €
    2. La percepció de retribució és incompatible amb la percepció d’indemnitzacions per assistència
    a òrgans col•legiats.
    3. La percepció d’indemnitzacions per assistència a òrgans col•legiats de la corporació s’abona
    per assistència efectiva del càrrec electe a les sessions, en els termes i imports aprovats

    • Una proposta interessant, la d’aportar part del capital dels regidors a tornar a iniciatives pel poble! De fet, enlloc de mirar-ho per 4 anys, ho podem mirar anualment: 47925€ que es podrien destinar a projectes que servissin al Vendrell i a totes les entitats que fan una tasca d’un valor incalculable!

    • Donar el 10% i eliminar aquells sous que només fan que complementar el que s’està cobrant per altres bandes també, que trobo una mica injust que un vendrellenc encara hagi de pagar de la seva butxaca (en la situació en que estem!) el sobresou d’algú.
      Ah! I rescindir el conveni famòs amb Humana, que tenint en compte el paper que està desenvolupant Càrites al nostre municipi, és de justícia incentivar a als vendrellencs que hi colaborin, ni que sigui facilitant que la roba que hagin de donar sigui a aquesta entitat i no a altres amb finalitats dubtoses!

    • Però hi ha moltes més coses que els sous dels polítics, i la seva voluntat de fer una donació… i ja va molt amb què vol dir o no “estimar” el poble. Al cap i a la fi tot es limita a una qüestió de valors i moralitat

      Perquè durant l’any 2011 ens vam gastar 58407,76€ en aportacions als partits polítics, una xifra que, si la dividim pels 5 partits amb representació a l’Ajuntament, són 973,46€. Al cap de 4 anys, la xifra que hauria rebut cada partit ascendiria a 46726,08€ (tot xifres any 2011).

      Per mi, això, és llençar els diners. Si aquesta aportació, si és que hi ha de ser, perquè no es redueix a moooolt menys, estil 9000€ anuals, a raó de 180 euros al mes per partit? O 150€/mes/partit…

      Si és que no és un tema de diners el principal (que també), és com es gasten els diners de tots! I això CAP partit dels que ens han governat ho canviarà, perquè ja els hi està bé!

  2. ¿Caridad o Justicia Social?

    Como dijo Antoni Bassas hace unos días (23-5-12) “és millor fer aquesta Marató que no deixar de fer-la” y tiene razón, el fin social de la iniciativa es noble.
    Es ayudarnos entre nosotros, es una acto de solidaridad, una limosna para los más necesitados, es una obra de caridad…

    Esta iniciativa es igual de noble que las campañas en las que está trabajando la plataforma de afectados por la hipoteca (PAH) día a día paralizando un total, por ahora, de 240 desahucios. Un problema concreto de los ciudadanos que necesita actuaciones inmediatas y sin complejos. Justicia social.

    Por cierto, el día 22-5-12, la PAH fue galardonada con el premio Mercé Conesa que otorga anualmente El Periódico por unanimidad de un jurado independiente. La PAH asistió a la gala de “Català de l’any” retransmitida en directo por TV3, con una audiencia de más de 600.000 telespectadores. Sin embargo la ciudadanía de Catalunya no tuvo la oportunidad de escuchar el discurso de la galardonada PAH, ni en directo ni posteriormente a través de la web… pero que nadie se preocupe, para eso estamos aquí (y cada vez somos más)… para recuperar el discurso de la intervención de la PAH ante la plana mayor de la Generalitat y que la ciudadanía pueda verlo y valorarlo.

    http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com/

    Espero, al menos, que en la “Marató de la pobresa” no haya ningún problema en la emisión y podamos ¿disfrutar? del show… que como dije anteriormente, tiene un fin social noble pero la caridad NO PUEDE SER bajo ningún concepto, ni el principio ni la esencia de la Justicia social. Nada tienen que ver un término y otro porque mientras la caridad depende de la bondad humana y la generosidad individual con los necesitados, la JUSTICIA SOCIAL es la necesidad de dar a cada uno lo que le corresponde o pertenece. Es ejercer, desde el Estado, el Derecho, la razón y la equidad. Es aquello que debe hacerse según derecho o razón, porque les corresponde a los ciudadanos, porque es una premisa de obligado cumplimiento, porque es lo justo y necesario, porque es -o debe ser -de ley.

    Frente a la CARIDAD, JUSTICIA SOCIAL. Frente a la limosna y la misericordia de los piadosos, EQUIDAD, DIGNIDAD Y LUCHA…

    y ojo! Papá CAPITAL no nos lo va a poner fácil…

    Salud.

  3. I com dèiem abans, ja comencen les ERO a les empreses municipals i d’aquí a l’empobriment d’un altra part dels ciutadans del Vendrell hi va un pas; de moment diuen que no hi ha cap acord però la informació ja se’ls hi ha donat als treballadors de l’empresa i no desmenteixen que “l’Ajuntament es veu obligat a reduir la seva aportació a les diferents entitats i empreses municipals”.

    Senyors regidors, no seria més just repartir/distribuir/recalcular una mica més equitativament els 639.000 € anuals (106.320.654 milions de les antigues pessetes) dels seus sous i mantenir els sous mileuristes de molta part dels treballadors?). Per què han de ser només els treballadors els qui han de patir les conseqüències d’una pessima gestió política?.

    La Marató de TV3 sembla més imprescindible que mai amb les noticies que es van difonent des de l’Ajuntament del Vendrell.

    Noticia penjada avui a la pàgina web de l’Ajuntament del Vendrell.

    http://www.elvendrell.net/informacio/2741-lajuntament-del-vendrell-desmenteix-que-ja-estigui-aprovada-una-rebaixa-del-25-dels-sous-del-vendrell-comunicacio-.html

    L’Ajuntament del Vendrell desmenteix que ja estigui aprovada una rebaixa del 25% dels sous d’El Vendrell Comunicació

    Dins del marc de l’ajust pressupostari que s’ha de fer, l’Ajuntament del Vendrell es veu obligat a reduir la seva aportació a les diferents entitats i empreses municipals.

    En aquest sentit, i com a conseqüència d’aquesta reducció d’ingressos, s’està analitzant la formulació d’un expedient de regulació d’ocupació, les condicions i els resultats del qual han de ser acordats pel Consell d’Administració d’aquesta entitat mercantil, entenent que aquesta és l’única forma d’assumir la disminució de recursos que suposa la reducció de l’aportació municipal.

    Aquest acord no s’ha produït i, per tant, no és cert que s’hagi aprovat una reducció del 25% dels sous dels treballadors d’El Vendrell Comunicació. En el Consell d’Administració celebrat ahir es va aprovar el projecte de pressupost d’El Vendrell Comunicació, en el qual, pel que fa a la previsió, sí que es preveia aquesta reducció. I també es va acordar iniciar un procés de diàleg amb els treballadors per tal d’analitzar la possible concreció de la reducció.

    Per tant, la interpretació efectuada pel Sr. Armengol, difosa per mitjà d’una nota de premsa, no solament és esbiaixada, sinó que és falsa, ja que, com ja s’ha dit, no s’ha produït cap acord que determini la reducció dels sous dels treballadors d’El Vendrell Comunicació.

    L’Ajuntament del Vendrell vol ratificar, un cop més, la seva confiança en la professionalitat dels treballadors d’El Vendrell Comunicació, així com la seva voluntat de diàleg en el marc d’unes mesures d’ajust que es fan per responsabilitat i amb la voluntat de garantir a llarg termini la viabilitat de l’empresa.

  4. Es diu que a la gent se lha densenyar a pescar i ajudar a aconseguir les eines. No sels pot acostumar a donar el peix. Encara que els politics i similrs donessin el seu i cobressin 100 euros al mes per benzina no serviria per res. Si tenim uns 90 milions de deute en vaques grasses imagina ara que nomes hi ha teranyines i il’lusions fins on podem caure si es mante la mateixa politica amb uns retocs al serrellet. Sha de canviar el sistema dactuar i canviar de criteris i parlar amb les coses claresi no el quiero y no puedo. Aquesta politica de festetes varies i tapar forats i aqui no passa res ja fa dies que no es viable. Com mes tard reaccionin pitjor. Aixo no va enlloc. Esperem que almenysquedin prou suradors i alguns no shofeguin per la incerta travesia.

    • El problema està en que els polítics, amb conveni amb els banquers, dia a dia van retirant “als pescadors” les seves barques, les seves xarxes i la benzina pels vaixells de cada dia perquè puguin fer bé la seva feina i sortir a pescar com ho han fet sempre.

      Perquè no ho oblidem, de pescadors ja en tenim molts i molts; “pescadors” i bons professionals que dia a dia volen tirar endavant la seva feina i no poden per la corrupció política que hi ha en aquests moments; autònoms, petits empresaris, treballadors per compte aliena que cada dia acompleixen amb la seva obligació i que d’un dia per l’altre es veuen abocats a la misèria per la corrupció política del nostre país. Sinó no s’enten que s’hagi de fer una marató extraordinadoria per la pobresa.

      I mentre als “pescadors” se’ls hi retiren les seves eines de treball, els polítics i banquers es van embutxacant els diners de tots els contribuents per comprar-se grans iots de luxe i poder contractar personal amb sous miserables perquè els hi serveixin el peix fregit a taula que ells ni tant sols han de pescar, ni netejar ni cuinar. Qui ha d’ensenyar a pescar a qui?.

      O és que no és el pa de cada dia el que està passant?. De “pescadors bons” en tenim molts i molt eficaços a la nostra societat, “els pescadors pirates-polítics-banquers” són els que han de fer un bon exercici d’humilitat davant la ciutadania.

      Us deixo l’enllaç del llibre HAY ALTERNATIVAS de tres autors Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzon, amb pròleg de Noam Chomsky que els seus autors han decidit posar-lo a la disposició del públic a la xarxa perquè l’editorial Aguilar amb qui estaven compromesos es va tirar enrere l’últim moment i no se sap perquè. El recomano especialment, perquè val molt la pena el seu contingut.

      http://www.rebelion.org/docs/138182.pdf

    • Però Miquel, qui no ho té clar això són, majoritàriament, els polítics. Treure’ls un 10% i desviar-los a entitats socials obviament que no solucionarà aquesta felicitat amb la que es despilfarra, però com a mínim tindràs a algunes famílies – que SÍ que saben, i alguns amb massa intensitat, malauradament – què costa aconseguir els diners.

      I amb això ho lligo una mica amb un article anterior: l’experiència és un grau però crec que són els polítics que porten més temps governant-nos (a l’escala que sigui) els que més díficils els fa comprendre quant cosa guanyar diners o de qui són abans de despilfarrar-los. Al capdavall algú que sempre ha treballat amb l’abundància, com se li fa entendre que els diners són de tothom i que per tant s’hi miri una mica abans de gastar-los? Per això crec que és el moment de noves generacions més joves: la que estan patint aquesta crisi de manera més directe juntament amb altres i la que han pres consciència del que costa guanyar-se les garrofes i de com cal pensar-s’ho abans de gastar els diners.

  5. Els politics viuen en el seu happy world, aqui a Calafell i a Barcelona. Estan guiats per un petit nombre de gent que es mou al seu costat. Pel que fa a la resta de gent viuen lluny de la seva realitat de cada dia. Parlen idiomes diferents. Només cal veure la gent que els vota. Més de la meitat de la gent no vota a les municipals. Això què vol dir? La gent no s’implica i els politics al seu rollo i no els passa res. Doncs anar fent. El més important per un polític es guanyar eleccions. Si fan un ball guanya més vots que compran bocates als pobres no dubtis que farà el primer. Així anem.

    • Si voleu veure les dades oficials del salari mitjà a Catalunya, podeu entrar a:

      http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=2211&V4=2316&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B

      I aquestes xifres són els que tenen la sort de tenir una feina, perquè actualment la taxa d’atur a Catalunya el primer trimestre del 2012 és del 22,2%.

      http://www.idescat.cat/treball/epa?tc=4&id=ic40

      Compareu vosaltres mateixos amb els sous d’una gran part dels regidors, que a més tots tenen la seva activitat professional o en d’altres administracions públiques a part (és a dir, dos o tres o quatre o cinc sous), més com diu el Sr. F tots els diners que es donen als partits.

      I si esteu veient la Marató de TV3 veureu perquè en aquests moments es necessari fer una actuació com aquesta; no ja pels diners sinó per despertar consciències i que els polítics assumeixin d’una vegada la seva nefasta gestió envers la ciutadania.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s