Sol, platja, turisme i… crisi econòmica

Si algú ha tingut l’ocasió d’anar a Barcelona darrerament, i més concretament, a l’estació de trens de Passeig de Gràcia (i potser fins i tot en algun altre punt de la ciutat) sorprèn molt positivament veure-hi cartells de propaganda del Vendrell i les seves platges. Aquest fet, que probablement en una altra època hagués estat més o menys irrellevant, ara revesteix una importancia capdal, especialment, cara l’anunciada reforma de la controvertida Llei de Costes i la implantació de les famoses taxes turístiques en una època de crisi econòmica, fets que poden acabar comportant que els municipis costaners s’arribin a plantejar explotar més o, fins i tot, privatitzar part de les seves platges.

L’any 1988, el govern socialista va impulsar l’aprovació de la Llei de Costes amb la finalitat de protegir el litoral estatal definint el que seria la “zona marítimo terrestre”. Aquesta zona, que passaria  a ser propietat de l’Estat, inclouria la ribera del mar fins allà on arriben les onades,  les  zones de servitud de protecció (que comprenen  100 metres de terra des del límit interior de la riba del mar), les zones de servitud de trànsit, que comprenen la franja de 6 metres de terra a partir del límit interior de la riba del mar) i les platges, obligant a molts propietaris d’habitatges o negocis preexistents a regularitzar la seva situació demanant una concessió dins un termini, o bé, a perdre-les en favor de l’Estat.

Fins ara, es podria dir que hi ha hagut una pugna entre aquells que defensen la protecció del litoral i aquells altres partidaris d’explotar-lo mitjançant l’atorgament de concessions i autoritzacions a empresaris i particulars dins els límits de la propietat estatal.

Els partidaris de protegir les costes, han fonamentat la seva posició en el pes del turisme i la necessitat de preservar l’atractiu costaner i pasitagístic de cada territori, fet que ha portat a l’Estat a modificar reiteradament la superfície del territori litoral de la seva propietat, mitjançant la tècnica de la “fitació”, tot ampliant els terrenys propietat de l’Estat i, per tant, convertint en domini públic el que, fins aleshores, era propietat privada.
L’altre sector, en canvi, ha vingut defensant la necessitat d’explotar i afavorir la iniciativa privada al tram costaner i s’ha presentat contrari a les contínues modificacions dels límits del territori marítmo-terrestre propietat de l’Estat.

A dia d’avui, en plena crisi econòmica, aflora el debat sobre l’explotació i privatització del litoral o la seva protecció, ja sigui per motius eminentment mediambentals o de promoció del turisme. Partint d’això, el Ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient va anunciar una reforma profunda de la Llei de Costes amb la finalitat de fer la seva regulació compatible el desenvolupament de l’activitat econòmica i la creació d’ocupació amb la preservació del litoral per conservar el paisatge, fomentant l’atractiu turístic del litoral, d’una banda, i per garantir els habitatges propers a la zona propietat de l’Estat, de l’altra, tot  delimitant definitivament la zona marítimo-terrestre que pertany a l’Estat.

Partint d’això, i ara sí, traslladant aquestes qüestions a àmbit local, es pot afirmar amb rotunditat que El Vendrell, com a municipi costaner, no “s’escapa” del debat sobre l’explotació o preservació del litoral i, de retruc, de la necessitat de replantejar o no el model turístic amb què compta el municipi: Caldria explotar més el litoral? Primar la seva privatització? O, potser, més enllà d’apostar per ”explotar” i privatitzar el litoral, convindria garantir  la seva protecció i redefinir meditadament el model de desenvolupament turístic? Explotar el litoral, probablement reportarà més ocupació, però al mateix temps, també pot ser que l’impacte paisatgístic sigui major i que, en conseqüència, el nombre de turistes pugui veure’s afectat… Protegim el litoral o l’explotem? I, vist el tarannà dels nostres governs… és possible que s’arribi a privatitzar part de la zona de costa?

En relació amb el que s’ha plantejat, és inevitable parlar també del  model de desenvolupament turístic i de com ha canviat la imatge que es té del turista en aquests darrers anys. Aquells que abans ens “molestaven”  perquè omplien les terrasses dels bars, acaparaven els aparcaments disponibles al poble i envaïen les nostres preuades platges, avui sembla que s’han convertit en els que han d’aportar més diners a la nostra Vil•la. Ja no ens importa que ens envaeixin les platges, ens ocupin les terrasses i ens “saturin” el poble.  De fet, no és infreqüent sentir a dir que “s’ha de potenciar l’atractiu turístic del Vendrell”.  Ara bé, com s’hauria de potenciar aquest atractiu? S’han explotat els nostres recursos costaners? Seria necessari “especialitzar” el poble en oferir un determinat servei per crear el que es coneix com a “marca El Vendrell” per atraure turistes? Seria bo això? I mirant més enllà, quan es parla d’aquest atractiu turístic… a quin extrem estem disposats arribar?

Atès que èpoques com la present, són dels millors moments per replantejar pràctiques i models fins ara poc rentabilitzats o insostenibles econòmicament, també estaria bé analitzar quin és el model turístic amb què comptem i quina oferta turística presenta el Vendrell (a nivell de serveis, recursos culturals, estat de les platges, allotjaments…). No és estrany sentir a dir que El Vendrell no ha explotat al màxim els seus recursos, i que pot oferir una imatge que vagi més enllà de Pau Casals. Doncs bé, potser ara és moment per fer un replantejament i començar a vendre cara turistes i, perquè no, cara la resta de Catalunya, un Vendrell atractiu des de diferents punts de vista.

En funció de quin sigui el model turístic pel què optem, de si primem, per exemple, l’explotació de la zona de les platges o la seva protecció, de si apostem més o menys per atraure noves inversions i, en funció també, de la oferta cultural i d’oci que presentem, atraurem un “perfil” de turistes diferent, i  pot ser que fins i tot, es creï ocupació i s’obtingui un rendiment econòmic que vagi més enllà de l’època de “temporada alta”. Ara bé, per això, cal començar redefinint les línies d’actuació per configurar, en la mesura del possible, una oferta turística que sigui atractiva tot l’any, en major o menor mesura.

Davant la crisi, la creació de la nova taxa turística i  l’anunciada reforma de la Llei de Costes, no està de més fer una reflexió sobre quin hauria de ser el model turístic del Vendrell i de les seves platges, en com afectarà la crisi aquest sector, i si seria convenient, amb vistes de futur, apostar per explotar al màxim el nostre potencial turístic i el nostre litoral. Està clar que, en èpoques actuals, i sobretot pels comerciants, el turisme és un dels aspectes més preuats.

El Vendrell, que té el privilegi de poder comptar amb bones platges i amb una bona ubicació estratègica, ha d’aprofitar al màxim la combinació de sol i platja  amb què compta, malgrat la inclemència de la crisi econòmica. Ara bé, explotant més el litoral o preservant-lo?

Anuncis

4 thoughts on “Sol, platja, turisme i… crisi econòmica

  1. Malauradament el Vendrell té dues zones, sembla que incompatibles entre si, com ja es va comentar en un altre article

    El Vendrell municipi i el Vendrell platges i els del Vendrell municipi no es senten de les platges i els del Vendrell platges no és senten del Vendrell municipi. Si comencem analitzant aquest fet, ja podem intuir tot el que ve desprès.

    Per altra part, la zona de platja, avui dia encara és una zona de dos mesos d’estiu amb la majoria d’habitatges de segona residència i poca oferta hotelera. Si aneu a passejar la resta de l’any per Sant Salvador, Comaruga i el Francàs, veureu que entre setmana no hi ha ningú i els caps de setmana alguns foranis, majoritàriament de Barcelona i la seva àrea metropolitana i alguns viatges de l’Imserso fora de temporada on els clients es queixen que els han deixat en un lloc de “mala mort” on no hi ha res ni per veure, ni comprar, ni visitar (si exceptuem Vil.la Casals).

    Però, que podem oferir turísticament al Vendrell a part de 8 quilòmetres de costa durant 10 mesos l’any?. I deixant de part els museus que estan més o menys adequats, la resta del municipi, la veritat és que turísticament és lamentable com s’ha tractat aquests darrers trenta anys, tant el nucli com les platges.

    El Vendrell poble, no és un poble bonic ni agradadable per visitar, ni turisticament té gaires atractius (ens hem carregat molta part del centre històric, les cases els darrers 50 anys s’han construit sense cap criteri ordenat, i una vegada has passejat per la Rambla i el carrer dels Cafès, poca cosa més et queda per veure, per tant és una visita que amb un parell d’hores ja ho tens tot vist).

    Tenim la zona de la platja, potser la més concorreguda és la zona de Comaruga, sobretot a partir de Sant Joan i fins el 30 d’agost, però la resta de litoral, tot i poder gaudir d’unes platges meravelloses (Sant Salvador i el Francàs) la resta de l’oferta turística és molt minsa.

    Els cartells del Passeig de Gràcia si mal no recordo hi ha una foto del xató, una de les platges i una dels diables. El xató és menja el febrer i març i els diables surten el dia 25 de juliol i el 15 d’octubre. Ens queden les platges. Aquesta és la promoció turística que venem fora?. El turista que vingui al Vendrell ha de trobar una oferta molt més amplia i sobretot molt més ben dissenyada i pensada amb el cap, sobretot pel que fa a la zona de les platges, perquè sinó la gran majoria opta per agafar el cotxe privat o el transport públic i anar a poblacions costeres molt més atractives turisticament parlant i on poden gaudir del comerç, la restauració, l’oci i les platges tot al mateix nucli.

    Evidentment no ho podem comparar ni amb Calafell, Sitges, Vilanova, Tarragona, Salou i Cambrils perquè el nucli no el tenim a la costa, però potser el que caldria és que es dissenyessin actuacions més a nivell global, on els turistes de segona residència i els dels hotels tinguessin més oferta lúdica, cultural i social i no acabessin marxant a poblacions costaneres properes al Vendrell a passejar i consumir. No és un tema gens fàcil de resoldre, però potser caldria que el Vendrell s’estimés molt més a si mateix en tots els nivells, per poder oferir una oferta atractiva per tothom.

  2. Són molts pobles que venen sol i platja. Avui en dia molts van al nord d’africa i turquia per un millor preu i amb millors hotels. Ara naltres ja no podem competir com abans. Aqui el que tenim són segones residències i el turisme ocupa un lloc petit pel que fa als ingressos. Vénen aquí perquè no tenen calers per anar més lluny i part les nostres platges no estan gens malament, però els falta una alternativa que no els hi donem. Hem muntat xiringuitos amb 4 xavos i com anava bé, doncs ja està.No hem evolucionat i el progrés se’ns ha menjat.

  3. Estic poc actiu per una qüestió de salut (res greu) i per això seré breu:

    Fa anys es va dir que es volia fer del parc Tabaris actual un centre Termal de titularitat municipal. Fins i tot es van presentar els renders (les imatges virtuals) de com seria aquest equipament… Suposo que més d’un se’n recordarà

    Però com sempre ha passat el mateix: la visió de futur brilla per la seva absència. El que podria haver estat una inversió de futur perquè desestacionalitzaria el turisme (ja que a un balneari la gent hi va a totes les èpoques de l’any) s’ha quedat en un calaix i per anys i panys, perquè tal com està el poble ara mateix és inimaginable.

    Una vegada més, demostració de capacitat i visió política de la nostra classe dirigent!

    • Com que he trobat les notícies, les relaciono:

      ANY 2006:
      Els reptes pel turisme del Vendrell passen per un centre termal i un centre d’estudis de Guimerà

      Dimarts es posava punt i final als 5 anys del Pla d’Excel·lència Turística del Vendrell. Amb els objectius complets es plantegen com a fites properes la construcció d’un centre termal públic al parc Tabaris i la remodelació de la casa d’Àngel Guimerà per a la creació d’un centre d’estudis sobre el dramaturg.

      http://lafura.cat/node/154932

      ANY 2007:
      El Patronat de Turisme del Vendrell creu que el centre lúdic termal i la gespa als dos camps de futbol afavoriran el turisme d’hivern

      El Patronat Municipal de Turisme considera que la propera construcció d’un centre lúdic termal a la zona del Tabaris de Coma-ruga, juntament amb la col·locació de gespa en dos camps de futbol del Vendrell i dels tres pavellons poliesportius del municipi, afavoriran la desestacionalització del turisme al Vendrell. Ho va dir ahir el regidor Lluís Martín, en una reunió de treball davant d’un centenar d’empresaris del sector.

      http://lafura.cat/node/155488

      És a dir, hem passat de voler tenir un espai termal públic (amb beneficis econòmics pel municipi, a un recinte termal privat. Hem passat de voler, l’any 2006, un centre d’estudis de Guimerà a ser l’any 2012 i haver de demanar ajuda a Sta Rita perquè ens arribin uns diners per poder acabar la remodelació de Cal Guimerà…

      Així ens va!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s