Tenyits de groc

EDGAR MATA

Sóc de Sant Sadurní, la capital del Cava. Però a banda destaquem per una de les festes tradicionals de foc que, amb 31 anys d’història, s’ha sabut fer un espai dins del mapa de festes català: la Festa de la Fil·loxera.

Veient la massa social que mou la Festa de la Fil·loxera, un podria pensar que les entitats culturals no tenen el mateix grau d’arrelament. En una població de 12.000 habitants, aquesta entitat sadurninenca compta amb un miler d’associats. Paradoxalment, l’entitat cultural més destacada d’El Vendrell (37.000 habitants) només compta amb prop de 400 socis.

Pensant en L’Embarcada, segurament seria inimaginable que el dia principal de Festa Major la gent es passegi vestida amb el marxandatge propi de l’entitat. En canvi, a Sant Sadurní el groc fil·loxera llueix tot l’any. Samarretes especials de cada any, d’altres fetes per Kukuxumusu, les del logo de l’Associació, jerseis, pantalons, bambes, … Però no tot acaba amb el tèxtil. Al llarg de l’any l’ambient fil·loxeraire també es troba a les tasses, arracades, adhesius pel cotxe, figures de paper maixé i un llarg etcètera.

Cada 7 i 8 de setembre Sant Sadurní es tenyeix de color groc. Aparadors i balcons també es vesteixen de gala per Fires. Pocs pobles de Catalunya poden dir el mateix. Ni la Patum. Aquesta festa berguedana no compta, ni de bon tros, amb un marxandatge tant ampli.

Amb tot això, moltes entitats culturals han de replantejar-se quin és el seu futur en un moment on les subvencions públiques aniran caient. Sorprèn veure com moltes entitats no aposten pel marxandatge (qui no es compraria una samarreta de Kukuxumusu?).

Però sens dubte, el més important de tot és assegurar-se el futur. És essencial. Cal formar el planter, fer-los gaudir de les festes, que des de ben petits s’impliquin amb l’entitat. Són el nostre futur i cal apostar per ells.

En temps de crisi les entitats culturals i populars han de reinventar-se. Sortir al carrer i captar nova gent. Renovació interna. I, el més important, desvincular-se dels partits polítics.

Anuncis

20 thoughts on “Tenyits de groc

  1. Aquesta és una festa que esta interioritzada pels seus veïns. Cosa que també passa al Vendrell amb la festa dels barris que té el caliu de la gent i una mica la festa major. En canvi les festes del barri és un poti poti en plan espectacle per turistes i anar fent tot i que en algunes activitats si que si aboca la gent dels barris, però és més una mica tastet de tot com si els que actuan que són del Vendrell fossin mig marcianus.

  2. Aviam, se’ns plantegen les següents preguntes:

    1. La qualitat de la cultura popular d’un poble és directament proporcional al marxandatge que en puguis fer i sobretot, si és del Kukutxumusu?

    2. Les festes dels barris, Sr. Casellas, són fetes de cara als turistes?? I per cert! Què hi pinten els marcianos?

    3. S’està comparant la Fil.loxera amb les festes de La Patum!?!? (amb tots els respectes,eh! Però siguem realistes siusplau…)

    Després de fer aquestes.preguntes,

    • Després d’aquestes preguntes, una reflexió:

      Sigui millor o pitjor (i sense Kukutxumusus pel mig), El Vendrell té més de 20 entitats de cultura popular. és una dada que hauriem de tenir en compte. Potser no es veurà un sol color a les samarretes, se’n veuran tants com entitats participen a les festes.

  3. A diferència del q dius tu, jo no llegeixo pas que es compari la Festa de la Fil.loxera amb la Patum. Sinó el marxandatge que les dues entitats tenen.

  4. Miquel, jo tampoc entenc el teu comentari… primer parles del caliu de les Festes dels barris i després dius que és un poti poti per a turistes i que en algunes activitats s’hi aboca la gent dels barris??? Quants turistes has vist tu per barris??? Perquè a mi em sembla que cap ni un… i els marcianos? Bé, ja ens ho explicaràs…

    D’altra banda Edgar, m’agradaria dir-te que al Vendrell hi ha una entitat cultural (que no de cultura popular) amb més de 1.000 socis, com són els Pastorets.

    Estic mollt d’acord amb “penya estepa” quan parla del gran nombre d’entitats que té el Vendrell. No sé si tenir una macro entitat és positiu o no. Suposo que per algunes coses sí i per altres no, però tenir diversitat d’entiats crec que és molt enriquidor. Les comissions de barri, per exemple, no són una entitat cultural com a tals, però la quantitat de gent que es mou i ho dóna tot per organitzar-les, crec que no es pot subestimar. Pa beneït, falles, balls i concerts i actes per a totes les edats que es viuen amb una intensitat brutal. Et convido a passar pel Vendrell a partir del primer dissabte de juliol!

    Crec també que no es pot comparar la implicació dels veïns amb les seves festes en un poble de 12.000 habitants i en un de més de 38.000. El Vendrell ha crescut molt i molt ràpid, és un municipi dispers, costaner i amb unes característiques molt diferents a les de Sant Sadurní com per poder fer paral·lelismes, crec jo. Sant Salvador, Coma-ruga, el Francàs i Sant Vicenç de Calders són nuclis que tenen les seves pròpies festes i també s’ha de tenir en compte.

    Tema marxandatge: sóc de les que ha trobat a faltar la samarreta de festa major durant els anys que no se n’ha fet, però no crec que el nombre d’objectes relacionats amb la festa siguin una mostra de si aquesta es viu més o menys.

  5. Pel que jo llegeixo…si no em falla la comprensió lectora…diu: “l’entitat cultural més destacada”. Destacat no crec que vulgui dir amb més nombre de socis. Potser la fil·loxera és una entitat destacable a St. Sadurní, i de portes enfora el nostre poble el que sona més és l’Embarcada. Mirem-ho des de la perspectiva d’algú que ens escriu a 45km de distància.

    Si és així, que vist de portes enfora l’Embarcada és l’entitat més destacada (o coneguda) a nivell Penedès (per delimitar-ho d’alguna manera) i no ho són Els Pastorets, o ho és La Lira és que potser no ens venem prou bé… Vaja, és la meva interpretació.

    No és excusa Ari el creixement demogràfic perquè nosaltres mateixos no ho hem sabut fer, la qüestió de la integració de nous vendrellencs al teixit associatiu. Per mi és un dels deutes pendents del nostre poble. Potser no ho hem venut com s’hauria d’haver fet. Si bé és cert que els barris marítims i St. Vicenç tenen festes pròpies i que ningú els hi nega, formen part d’un conjunt que molts cops tampoc senten seu. Això també és un problema intern del propi poble.

    Finalment, les paraules del Miquel: crec que festes de barris s’ha englobat les Festes dels Barris del Vendrell i les Festes dels Barris marítims, si no vaig errat. I tot que no som una entitat (les Festes dels Barris del Vendrell), sinó un col·lectiu de gent que treballa de forma desinteressada perquè s’ho sent seu (aquí potser la comparació amb la fil·loxera). Si fossim entitat…otro gallo cantaria a millor!

  6. Embarrancada,
    ens referim al groc de l’embarcada, el vermell de comissió de foc, el groc del borinot, el negre del caramot, el vermell del cabrot, el lila de la mulassa, el negre de diables i diablons, el vermell dels nens, el blau marí de gegants… Ens en deixem unes quantes, només era per posar un petit exemple… Si surts al carrer per festa major o quan alguna entitat faci alguna activitat segur que comprovaràs el que et diem.

  7. Uf! Em passen aquest enllaç perquè llegeixi, i veig una discussió molt passional, i és que el territori, les arrels i les costums aixequen passions. Sinó no s’entendria ni la meitat del temps i esforços que hi dediquem. Sinó mireu els castellers de pinya, els que reparteixen coets, els que organitzen totes les festes, els que recullen barres a les 7h del matí. Per posar alguns exemples del què la festa al final és.
    I que una festa arreli gràcies a una entitat que aconsegueix més de mil associats és un mèrit! Que a més a més la institució et reconeixi i t’ajudi això ja és més que un somni. A més però, encara quedaria assolir fites com les que han aconseguit la Patum per aquí esmentada, St. Felix o Sta. Tecla, festes que són de referència nacional.
    Com a entitats tenim molt de mèrit tots els que hi hem passat, les entitats fan cada dia més la funció d’arribar allí on l’institució pública no pot o no vol arribar. Sovint amb pocs diners, amb poc reconeixement i amb influències polítiques sobreres.
    Ara, el què s’ha de discutir aquí no sé si és l’impacte d’una festa com a fet integrador social i cultural d’un poble o bé depauperar-ne una altra.
    En aquest país tenim una gran virtut, que molts cops no sabem gestionar ni digerir. És la nostra diversitat. Cada poble (o cada barri) ténen la seva característica. Això crec que és una virtut. Per això la baixada de l’Àliga a Tarragona és un festa celebrada, com és la diada castellera de St. Felix o la Carretillada de l’Arboç. Intentar exportar aquests models a altres indrets és una cosa més que extesa i que ha fet que es perdin característiques singulars de cada territori. (Podriem posar per exemple el creixement de les colles castelleres després dels Jocs Olímpics). Per coneixer i respectar cal viure la festa en primera persona. Cal ser a l’entrada de St. Felix, a la balladeta de l’Àliga a Torredembarra o xaifar catifes de flors per Corpus. Això és el que conta! Per mi no conten tan si hi ha 1000 samarretes o un castell de 10 o una carretillada de 45minuts, el què conta és que la gent s’ho senti propi, ho entengui, s’emocioni i vulgui que any rere any es perpetui, perquè així és el nostre país i així són les nostres tradicions. Inexplicables als marcians i sentiment pur per arrelar!

    • Unes paraules que emocionen…

      “Ara, el què s’ha de discutir aquí no sé si és l’impacte d’una festa com a fet integrador social i cultural d’un poble o bé depauperar-ne una altra”

      I la banda Sta Anna que alguns deien que no podien sortir pq no eren del poble de tota la vida?

  8. Crec que el comentari del Miquel anava una mica lligat al que ens va dir la Laia Català un dia que va venir a la ràdio: la festa dels Barris és molt més propera, participativa i “esperada” que la festa major pel fet que la festa dels barris és organitzada directament per la gent, mentre que la organització de la FM depèn d’una Comissió en que no tothom si sent representat (avís a navegants: no ho dic jo, deixo l’enllaç al programa Pas de Vianants d’aquell dia: http://www.rtvelvendrell.cat/radio/programa/pas-de-vianants-17).

    Dit això estic d’acord amb el Frede. S’ha de comparar la participació en un poble de 12.000 i amb el Vendrell. No fer-ho al·legant a les causes que siguin és llançar pilotes a fora i acabar culpant al del costat i no a nosaltres mateixos. No s’ha fet una correcta integració dels que han vingut de fora, ni tan sols dels que viuen tot l’any a les platges.

    I això del merchandising, ok, no és excessivament important, però si que és un bon índex de la estimació que la gent li té a la festa. Potser els comentaris d’aquí dalt anaven en aquest sentit: l’Edgar explica que Sant Sadurní és groc, al Vendrell no hi ha un color unitari, ni tan sols un que no pertanyi a cap entitat i que les englobi a totes alhora. De fet diria que ni tan sols es pot fer una samarreta amb un mínim d’unitat entre entitats.

    • Ok Miquel!!! hahahah!!! Si qüestiones les Festes dels barris en aquest poble estàs perdut!!! I les Festes dels barris marítims hi ha el col·lectiu de veïns que les organitza amb molta il·lusió (em refereixo a actes com els del dia de Sant Ramon a Coma-ruga o els actes que l’associació de veïns de Sant Salvador fan als voltants de l’ermita), però sí que és cert, que cercaviles i balls estan pensats pels estiuejants i la cosa a vegades és una mica estranya…

      • Ara només falta que els qui dissenyen les falles tinguin en compte que tota persona té dret al respecte a la seva vida privada. Alguns anys hi ha falles que realment traspassen els límits del permissible, del tolerable i de la dignitat cap a les persones; podem criticar tant com vulguem els polítics per la mala gestió i la seva inefàcia com a polítics, podem criticar persones per la seva actuació pública, fets i actes en que no hi estiguem d’acord, però el que mai s’ha de traspassar és la línia de la vida privada i familiar de les persones. Per molt falles que siguin, hi ha anys que m’he avergonyit de veure la manca de respecte i sensibilitat amb que es tracta a les persones en la seva vida privada, familiar i particular i amb una lleugeresa increible, sense ser-ne conscients del mal que això pot arribar a fer.

        Si realment volem ser un poble on la vida cultural sigui participativa i on tots gaudim de la festa com són les festes dels barris, cal que tinguem molta cura de no traspassar els límits privats. Jo sóc molt i molt crítica amb la gestió pública i política i tot el que s’està fent al consistori, però “el tot s’hi val” tampoc no hi té cabuda. Podem posar els noms i cognoms dels polítics o d’altres persones que no ens agradin sempre que sigui per la seva tasca pública política, associativa o sigui bona o dolenta, però mai, mai hauriem de traspassar els límits de la vida privada de la persona. No sempre “tot s’hi val”.

  9. Jo crec que no és realment problema de merchandaising ni de colors. El que passa al Vendrell és que les festes, excepte les del Pa Beneït, no es viuen com passa en altres poblacions que es citen per aquí. Jo crec que la Festa Major és una espècie d’expositor de grups i entitats, però potser hauria de comptar amb més actes els quals els vendrellencs i vendrellenques que no pertanyin a cap entitat ni associació també puguin gaudir de la Festa i no només els que formem part d’algun grup. De moment, la meva sensació és que això no passa.

    Un exemple que s’ha citat en alguns comentaris és la Baixada de l’Àliga de Tarragona. La gent del carrer pot portar els elements del bestiari festiu sense formar part de les entitats corresponents i amb la supervisió dels que si que hi formen part. Tots plegats, i amb el seguiment de centenars de persones pels carrers del recorregut i acompanyats de les bandes i xarangues, fan que tots els tarragonins/ines gaudeixin de la seva festa. Tan sols és un exemple de fer més participativa la festa.

    El que passa a Sant Sadurní és un fet totalment diferent i incomparable amb el del Vendrell. Allà la festa la desenvolupa una sola entitat, en canvi, aquí la formen una infinitat d’entitats. I com també s’ha dit, cada festa té les seves peculiaritats i fets diferencials, que al Vendrell resulta ser la cercavila de foc. I alguna cosa més? Perquè la Festa Major de Santa Anna no té el títol de “Festa local d’interès nacional” tal com el tenen altres festes? Quelcom deu fallar.

    Encara que crec que el merchandaising i els colors no tenen res a veure amb el que la població visqui la festa o no, he de dir que com que tenim tantes entitats que participen de la festa i tants colors diferents, crec que no faria falta generalitzar la festa amb cap color en concret d’entitats, sinò fer-ho amb els colors de la bandera del Vendrell: blau i verd. Perquè no? Samarretes, barrets, xapes, pins, banderoles pels balcons, banderes pels carrers… I ja que dic això, he de dir que trobo a faltar la decoració de què gaudien els carrers vendrellencs no fa tants anys durant les festes del Pa Beneït (recordo els tradicionals molins del carrer Alt o la decoració dels carrers Santa Anna i Barceloneta Alta) o durant la Festa Major.

    I per últim, m’agradaria comentar un comentari realitzat per “Penya Moriles”. Ha dit: “I la banda Sta Anna que alguns deien que no podien sortir pq no eren del poble de tota la vida?”. És un tema que em toca perquè sóc de l’Agrupació Musical Santa Anna i ja comença a cansar. Mai he entès perquè aquest rebuig cap a nosaltres. M’agradaria saber quin és el mal que fem. I per això de que si som del Vendrell “de tota la vida” ja puc assegurar que la gran majoria ho som i, per això, volem gaudir de la festa de Santa Anna com qualsevol altre vendrellenc.

    • Malauradament es repeteix el fet dels vendrellencs de “tota la vida” i els de “fora”, malgrat portin 30 anys vivint al Vendrell.

      No només passa amb l’Agrupació Musical Santa Anna, que per cert teniu absolutament tot el dret a sortir igual que qualsevol altra associació del municipi, entre d’altres coses perquè quan una persona s’empadrona al Vendrell o a qualsevol municipi ja passa a formar part de ple dret amb tots els drets i deures de la societat que l’acull. Només faltaria!.

      I felicito a l’Agrupació Musical Santa Anna perquè malgrat totes les trabes i entrebancs posats per certa part de la societat vendrellenca, continuen i continuen endavant. Perquè per aquesta regla de tres, les associacions d’andalusos i extremenys tampoc haurien de sortir per Setmana Santa oi?..o aquests tenen alguns privilegis que altres no tenen el dret?.

      Però al Vendrell encara cal que es trenquin molts prejudicis i estereotips prefixats; cal que d’una vegada per totes la ciutadania del Vendrell pugui participar amb els mateixos drets i deures a les associacions i entitats del Vendrell i en igualtat de condicions. I us asseguro, i us ho asseguro amb coneixement de causa que això no passa.

      Com ja vaig comentar en el seu moment, i ha reafirmat l’Ari i d’altres comentaristes, els vendrellencs de tota la vida han “tolerat” els nouvinguts però a la majoria (exceptuant alguns casos molt puntuals) mai els han acollit ni tant sols els hi han donat la oportunitat de poder participar en la vida cultural ni molt menys entrar en associacions si no “ets amic de” o “fill de” o de “la casa de”.

      Per això dificilment les festes del Vendrell seran mai d’interès local, ni nacional. Perquè malauradament encara avui les festes només són d’uns quants. Potser cal començar a prendre nota de Sant Sadurní, Tarragona, Vilafranca i començar a trencar prejudicis i estereotips respecte a les diferents opcions culturals i socials que conformen el teixit del Vendrell. Primer oferim, desprès demanem.

      • Molta raó Bruna, al Vendrell hi ha molts estereotips d’aquests tipus i es mira molt “de quina casa ets”.

  10. Per molts la festa major del vendrell nomes es un dia de festa per tocar el dos. En altres localitats la festa major es un dia de retrobanent dels seus veins. Si mires com miren els turistes o veins dels barris maritimsels balls de lembarcada al passeig maritim veus que algo falla. Com si miressin un espectacle alie a la vila. Sha de trobar el mes idoni per cada lloc. A veure si la crisis ens ajuda.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s