Què ens mereixem?

LILIANA V. CALMET

Fa dies que em pregunto cap a on estem anant, tots nosaltres, o si més no cap on ens estan empenyent. Per la crisi estem esdevenint tots màrtirs per partida doble: ja no només cal esforçar-se per superar la pròpia tragèdia econòmica, sinó que també cal ser espectadors i partícips silenciosos d’aquest degoteig incessant de retallades, pèrdues de drets consolidats i augments desproporcionats de taxes.

A nivell local la crisi s’ha accentuat amb la pujada d’impostos i taxes, que d’altra banda resulten ingressos indispensables per a quadrar l’encara indeterminat pressupost d’enguany. Recentment hem començat a rebre el rebut corresponent a l’impost de béns immobles (IBI) amb una pujada de gairebé un 20%: un 10% cortesia de l’Estat i gairebé un 10% cortesia de l’Ajuntament del Vendrell.

També s’ha començat a girar el rebut corresponent a la taxa d’escombraries, amb un augment significatiu respecte l’any anterior. Aquest augment contrasta amb el fet que l’Ajuntament del Vendrell ha retirat els contenidors de recollida de brossa orgànica dels barris marítims (com a mínim), incomplint amb la llei 9/2008, que modifica la llei de residus 6/1993, que fa que la recollida selectiva sigui obligatòria per tots els municipis de Catalunya.

El tema dels guals també mereix menció apart en aquest gran panorama municipal. Tot i que el fet imposable de la taxa de guals és “l’aprofitament especial que té lloc per l’entrada de vehicles a través de la via pública”, s’han girat indiscriminadament liquidacions a tots aquells habitatges amb garatge, independentment si complien amb el fet imposable de la taxa o no.

Tot i així, la crisi sembla que sigui selectiva, i quin millor exemple per il·lustrar-ho que el cas de Bankia? A nivell local també hi ha motius que evidencien la incoherència entre una política aparentment austera amb un augment de pressió fiscal i el manteniment de certs comportaments injustificats en temps de crisi. Un d’ells és el recent article de l’Alfonso González sobre els salaris dels regidors vendrellencs, on ens mostrava el que ens costa mantenir els 16 regidors al govern. No entrarem a discutir la idoneïtat de les quanties (al capdavall és una feina i ha d’estar retribuïda, deixem-nos del quant) però sí la duplicitat de les retribucions: cal aquesta “doble imposició” per pagar el sou d’algú que està alhora a l’Ajuntament i a la Diputació, o al Parlament de Catalunya?

Fa dies que em pregunto cap a on estem anant, tots nosaltres, o si més no cap on ens estan empenyent. I tot i que les mesures (o potser millor dit, les incoherències) a nivell local són només la “cirereta del pastís de les retallades”, esdevenen les més palpables per provenir de l’administració més propera a nosaltres. I la qüestió és que sembla que ja ens vagi bé, tot això, o que la única forma de queixar-se, de demostrar el malestar, sigui fent-ho en la típica conversa de bar, i no cridant massa, no vagi a ser que algú ens escolti.

Anuncis

27 thoughts on “Què ens mereixem?

  1. Segurament la situació del Vendrell és de les més lamentables del país. Amb una clase politica que porta 30 anys improvitzant i omplint-se les butxaques sense amagar-se….

    Ni planificació, ni pensar en les persones, els 4 cacics i els seus còmplices han deixat un solar i tot està per pagar menys les seves hipoteques… Ah també n’hi ha que no són cacics però porten tota la vida vivint de la mamella pública… no han donat un pal a l’aigua i sempre han cobrat de tots per aconseguir uns resultats que tots podem evaluar.

    Molts segur que farien un pas endevant per cambiar-ho tot però per anar a roda dels Carnissers Benets i Domingos més s’estimen quedar-se a casa…

    El més fort de tot és que ara tots els culpables estiguin al govern i la oposició sigui un grup de racistes analfabets liderats per un populista… Pots triar si vols entre els que ens han arruinat i una colla d’arreplegats racistes…

    Hauria d’estar prohibit que persones que tenen un projecte polític que no els ha votat ni un de cada 10 vendrellencs estiguin allà dins cobrant un sou… com el que cobren… per fer el que fan… si la gent no els va votar va ser per alguna cosa no??? Per favor … tots cap a dins i a viure del cuento i la gent a callar….

    Els que ens han portat fins aquí ens hi han de treure??? seguirà pujant el partit dels racistes?? Collons Vendrell!!!

    Quantes persones amb estudis secundaris viuen o treballen ara mateix al Vendrell??

    No creieu que als partits tradicionals ja els va bé q hi hagi PXC?? Així ells ja no són tant dolents… mireu qui vindrà … podria ser molt pitjor… Fàstic!!!!

    • Tens tota la raó, Liliana. La situació que se’ns presenta a davant nostre és molt complexa i, moltes de les decisions preses a les altes esferes fan pensar que no hi ha un objectiu, a llarg termini, clar. El què em preocupa és en quin moment la societat espanyola (o catalana) optarà per la via radical grega o italiana enlloc d’aguantar estòicament com està fent fins ara. Els trets a Itàlia o l’èxit d’Alexis Tsipras a Grècia demostren que quan la societat no es sent partícep de les decisions dels seus governs opta per la radicalitat, sigui de dretes, d’esquerres o buscant el trencament de l’estatu quo agafant les armes, això últim totalment inacceptable.

    • Benvolguts/des.

      Potser ara és el moment de deixar de fer converses de bars entre amics, de deixar de queixar-nos i començar a treballar. En aquests moments, tenim el que tenim perquè és el que va votar la ciutadania just fa un any. Tenim els polítics que tenim perquè els vam votar o els va votar una part de la ciutadania i amb aquest desastre col.lectiu és el que hem viscut un any i ens toca aguantar tres anys o més, ens agradi o no ens agradi.

      De res serveix lamentar-se d’un fet que l’hem decidit entre tots. El que si que és del tot intolerable, i tal i com estem tots ara és l’escàndol de sous que estan cobrant els regidors mentre per altra part es van retallant els sous dels treballadors i aviat és comencaran a prendre mesures molt més dràstiques referent als treballadors públics.

      Com diu la Liliana cal que tornem a llegir el magnífic article del Sr. Alfons Gonzalez.
      http://ambelsullscomaplats.wordpress.com/2012/05/05/transparenciairetribucionsdelsregidorsvendrellencs/,

      per poder veure amb absoluta incredulitat, els escàndols de sous que cobren els “nostres representants”, mentre que el sou mitjà d’un treballador públic és de 1200 euros/mes i encara amb retallades. Potser és hora de deixar de queixar-nos i movilitzar-nos perquè d’aquí tres anys no en quedi cap d’aquest apoltronats a les còmodes cadires del saló de plens.

      Potser és hora que els joves i no tant joves, els JASP, comencin a organitzar-se de veritat, per d’aqui tres any el Vendrell pugui tenir realment un partit on els seus representants siguin experts en la matèria, la dominin i la sàpiguen gestionar correctament; on el regidor/a d’urbanisme sigui un arquitecte o aparellador, el regidor/a de serveis socials, sigui un treballador social o educador social, que el regidor/a de turisme sigui un diplomat/a en turisme, que el regidor/a de medi ambient sigui un llicenciat/a en ciències ambientals, que el regidor/a de parcs i jardins sigui un paisagista o biòleg, que el regidor/a de promoció econòmica pugui ser un llicenciat/a en administració i direcció d’empreses, que l’alcalde pugui ser un llicenciat/a en ciències polítiques i així podriem anar dient fins als 21 regidors. Em sembla que al Vendrell tenim gent sobradament preparada, només cal que hi hagi l’esforç de deixar de lamentar-nos i posar-nos a treballar d’una vegada per aconseguir realment un partit polític (sigui quin sigui) on prevalgui el seny i el servei al públic.

      Jo ja sóc gran i potser no hi tinc gaire cosa a dir, però, si us plau, no ens queixem més i comencem a treballar, ara que encara queden ens queden tres anys d’haver d’aguantar una mala gestió política i una pèssima resposta dels polítics davant els ciutadans. Els JASP teniu tres anys per organitzar-vos, movilitzar-vos, i crear un partit que realment pugui acomplir el que tots esteu i estem demanant; que la classe política deixi de prendre el pèl a la ciutadania i que als ciutadans no se’ns tracti com a simples expedients recapdatoris d’impostos. Senyors regidors, seria possible aplicar un ERO al consistori?.

      • Com és normal entre converses d’amics surt el tema polític perquè qualsevol cosa ens hi porta, ja que no és normal que un col·lectiu de regidors que diuen tot el dia que ho fa tant bé se’ls critiqui tant…

        Però, sra. Bruna: vostè que és una persona que, pels comentaris que ha anat deixant, és més gran, com ho veu fer un partit del poble de gent del poble? Tindria futur realment? O és necessària una implicació en un partit per a poder assolir l’objectiu de 1) ser votat, 2) poder ser suficients per governar i 3) poder governar? Per molt que tots els JASP’s del Vendrell s’uneixin i entrin al consistori, posem el cas però no de forma suficient, si no es governa tornarem a perdre 4 anys de la nostra vida…i ja en portem uns quants de perduts en aquest poble…

      • Benvolgut Sr. F.
        El que si està clar és que ni Convergència, ni PSC, ni PP, ni Esquerra ni Plataforma estan acomplint res del que varen dir en els seus programes electorals, sinó tot el contrari; ens estan enfonsant en la més absoluta misèria i amb el més absolut cínisme. És una verdadera vergonya com està governant el quadripartit i ja s’ha vist (primer a nivell de Catalunya, ni ara a nivell de municipi que la unió de partits no funciona i que l’únic que aconseguim és que la despesa general de sous sigui més escandalosa.

        Penso i ho penso de debò, que el Vendrell té gent molt preparada per poder formar un partit (sense colors ni ideologies), poder fer un partit on la credibilitat, la coherència i el bon fer siguin les bases del treball. Però per aconseguir això, cal començar a treballar des d’ara mateix. De res serveix començar a fer-ho sis mesos abans de les municipals, que és quan les maquinàries de tots els partits comencen a dissenyar les polítiques d’acció.

        Si realment és vol aconseguir alguna cosa d’aquí tres anys, cal començar a treballar ara i de valent, a fer des d’ara una oposició política al marge de PXC, una oposició constructiva i sobretot tenint memòria de la pèssima gestió de l’actual consistori (cal que el 2014 el ciutadà recordi els 23 milions de deute més els 7 milions d’interessos del 2012; cal que el ciutadà recordi l’augment desmesurat dels impostos; cal que el ciutadà recordi l’abús econòmic amb els sous dels regidors entre moltes altres coses). Tots sabem que les coses s’estan fent malament però cal tenir memòria durant la propera campanya electoral.

        Personalment penso que hi ha persones molt i molt ben preparades, però cal que aquestes persones comencin a treballar ja, ara mateix. Per mi, i ja sóc gran, mai, mai a la vida he tingut la sensació que he perdut ni un sol minut de la meva vida, ans al contrari, totes les experiències que he viscut m’han servit per veure les coses des d’una altra perspectiva i amb uns altres ulls.

        Penso que una altra manera de fer política és possible, però cal un partit fort, un partit amb coherència política i social i sobretot un partit que demostri amb fets i no amb teories, el que pot fer. De res val fer molt de soroll abans de les eleccions i si no s’obté representació política, desapareixer del mapa, perquè això encara dóna menys credibilitat a aquests partits minoritaris.

        Ara ja hem vist que ni Convergència, ni el PSC, ni el PP, ni ERC ni PXC ens trauran del forat on han caigut per la seva mala gestió; i si ho veieu, la història és repeteix ciclicament; ara els blaus, ara els vermells i així ho anem malportant. Primer els votem i desprès ens queixem.

        Jo penso que si us decidiu a fer un nou partit de joves ben preparats, amb estudis, amb formació i sobretot amb il.lusió, no penseu mai que perdreu quatre anys de la vostra vida, però cal començar a treballar ara mateix; no ho deixeu per més endavant perquè sinó la maquinaria dels forts serà més potent i David va vèncer Goliat oi?. Dons vosaltres també podeu arribar a canviar el Vendrell si us ho preneu seriosament i feu arribar les vostres propostes serioses, des d’ara mateix.

        Comenceu amb una oposició molt constructiva, fent feina dia a dia, visibilitzant-vos i possiblemente recollireu els fruits. No feu pas com el moviment 15 M, que va desapareixer el 15 de juny del 2011 i no se n’ha tornat a parlar fins el 12 M del 2012. Jo avui, dia de l’aniversari del 15 M he estat a la Plaça Catalunya a les 3 de la tarda i no hi havia més de 60 persones. Així és dificil que alguna cosa sigui creible, però si ho feu dia a dia, amb el blog, amb els mitjans de comunicació, amb actes al carrer entre d’altres penso que teniu un potencial enorme que cal que desenvolupeu. Espero haver-te pogut aclarir els teus dubtes. Ara cal que us poseu a treballar seriosament i no penseu mai que perdeu el temps, en tot cas l’invertiu en allò que creieu, en els vostres objectius i en els vostres projectes. L’experiència no us la traurà ningú.

      • Jo crec que la segona fase com molts apunten és organitzar una cosa sèria amb cara i ulls per a les properes. Queixar-se no serveix de gran cosa. La solució és aquesta. No hi ha més. La memòria és selectiva i al final sempre guanyen els de sempre perquè algunes alternatives que hi ha fan por, altres cada loco por su tema i altre tu de quien eres?. Això ha d’anar per aquí o seguir fent volar coloms i visca la happy live..

  2. Al final de tot això la gràcia és conèixer el percentatge de morositat que pot patir l’administració en aquest exercici. Si la gent no pot pagar l’aigua algú s’imagina que pagarà l’IBI? Potser que gastem menys en firetes de tres al quart i que no pugem tant els impostos. No és més ric qui té més sinó qui gasta menys. Primer és la llum i l’aigua i després la resta. Només cal veure el BOP per donar-se compte del gran nombre de talls d’aigua per manca de pagament. Estem parlant d’uns 30 euros com a molt al més. Penseu en què pot passar en l’ibii i les escombraries i els guals.

  3. Com es diu per aquí, la solució no és cap altra que la que comenteu. Un partit de vendrellencs i vendrellenques amb ganes de tirar endavant el seu poble, amb idees i iniciatives, amb preparació, etc. Un partit sense colors; un partit de gent del Vendrell que treballi per al Vendrell.

  4. Hola a tothom, vistos els comentaris que s’han anat fent fins ara també m’agradaria dir la meva:

    En primer lloc, voldria dir que totes aquestes pujades d’impostos i taxes que hem d’assumir els ciutadans ve, en bona part, donada per la contínua “pressió” a què estan sotmesos els Ajuntaments, tant a nivell legal com financer. La “llista relativament oberta” de competències municipals que la legislació bàsica contempla, així com també el reconeixement de l’autonomia local, han comportat que els Ajuntaments assumissin i també, que se’ls assignessin unes competències sense que, al mateix temps, se’ls dotés dels recursos suficients per poder fer-les efectives. Aquest dèficit, que en època de bonança es cobria amb l’urbanisme ha desparegut a dia d’avui..

    Sembla que els nostres polítics no han gestionat de la millor manera possible l’època de bonança. Hem assumit més del que podíem, tots (ciutadans i polítics) hem volgut “resultats” per part de les Administracions, els polítics han convertit la política en una simple “feina” on es guanya moltíssim sota la bandera de la satisfacció de l’interès del ciutadà i tothom, durant època de bonança, hem tolerat la construcció indiscriminada perquè ja teniem serveis a baix cost, concerts gratuïts per festa major i equipaments de tot tipus. Ara bé, ningú va lluitar per un finançament local adequat a les necessitats dels municipis, com les administracions que més s’ajusten (o hauria d’ajustar-se) a la idea de democràcia participativa, i ara tenim el que tenim: Uns Ajuntaments fins ara oblidats, pressionats pels governs estatal i autonòmic, i obligats, en conseqüència, a traslladar part important d’aquesta pressió als seus habitants.

    En segon lloc, i fent una mirada cap al futur, vull dir que crec que en aquests moments no necesitem precisament un Ajuntament “empresa” amb polítics-tècnics, sinó “bons polítics”. De fet, en aquests darrers anys tinc la sensació que el polític ha intentat fer la feina pròpia del funcionari “tècnic”, enlloc de fer política (entesa com la “determinació del problema/necessitat, fixació d’objectius i l’elaboració d’estratègies per aconseguir-lo de forma eficient), pretenent abarcar més del que podia i polititzant fins a l’extrem els àmbits materials en els què es treballava per demostrar “que feia alguna cosa”. En anys de bonança no importava “com” es feien les coses ni què costaven, sinó “fer-les” i satisfer les demandes contínues dels ciutadans quan, potser en aquells anys, hagués estat realment necessari comptar amb un Ajuntament més tècnic que prestés bons serveis al mínim cost, quan no sé fins a quin punt va ser així.

    Ara però, no em sembla adequat defensar un model d’Ajuntament on tots els polítics siguin especialistes en la matèria que els correspon, (evidentment que si és així, doncs millor), sinó un model on, principalment, els polítics facin política i sàpiguen adaptar-se a la nova situació: saber “captar” les noves necessitats dels ciutadans, saber canviar els objectius i ser capaços de canviar maneres de planificar les polítiques i les estratègies. El problema que veig és que la societat ha canviat però els polítics no.
    PEr començar, i partint de l’article de l’Alfons González, caldria evitar duplicitats de càrrecs-sous i reduir les seves remuneracions. No és factible portar una “vida de rei amb butxaca de pobre” i si tots hem d’assumir, ens agradi o no, les pujades d’impostos i taxes, la manca de feina, la disminució de sous i les retallades en drets socials, també hauria de replantejar-se la situació dels càrrecs electes.

    A partir d’això, potser caldria començar a buscar o a reineventar “el polític de crisi”, com aquell que fa alguna cosa més que polítiques de “retallades” i que vetlla, per començar, per recuperar la confiança del ciutadà, ara sí, demostrant “que es fan coses” tot i les adversitats, i demostrant fidelitat als seus votants.

    • Però Carme, determinació de problema/necessitat, fixació d’objectius, elaboració d’estratègies, tot això què dius, vols dir que no ho sabria distingir de veritat una persona que tingués coneixement del tema? Com pot una geòloga per exemple saber tot això si està a l’àrea de benestar social? Sabrà determinar els problemes del poble que ha de governar amb la mateixa claredat que un polític amb formació en el tema? I no parlo exclusivament de gent amb formació i sense vocació política, parlo de unir les dues coses. Suposo que en això els propis partits han de desenvolupar una gran feina, incentivant a les seves respectives joventuts a que estudiïn i no temptar-los amb càrrecs i històries que els facin veure que la política és començar a mamar i no deixar mai la mamella pública.

  5. Anem a pams… en primer lloc, com a persona jove em sento afalagada de les virtuts que la Bruna ens atorga, però m’agradaria dir que els títols no ho són tot. Penso que l’experiència de persones que han treballat durant tota la seva vida (en política o en qualsevol àmbit) és molt necessària i seria un error no comptar amb aquesta gent, que tot i no tenir un currículum ple de títols, màsters i postgraus, serveixen, i molt.
    Creieu realment que un partit nou format per gent jove obtindria una representació destacada? Malauradament les sigles tenen molta força, i més encara en un municipi com el Vendrell, amb més de 38.000 habitants, molts dels quals no es coneixen entre si. Em dóna la sensació que ens estanquem pensant que el Vendrell continua sent “la gent de tota la vida” i no és així. Cal dir que la força de les sigles també és donada per la quantitat de gent que treballa gràcies al partit. Per aquí dalt s’ha parlat de si els regidors tenen estudis o no en tenen. Doncs bé, i la gent que treballa a l’ajuntament? Quants enxufats de partit tenim i quina feina fan? (que quedi clar, que a l’ajuntament també hi ha molta gent que s’ha guanyat la seva plaça i hi és perquè s’ho val, sinó malament!).

    Un altre apunt que m’agradaria fer respecte als comentaris de la Bruna, és que el moviment del 15M no va morir el 5 de juny. El Vendrell no és precisament un exemple de mobilització ciutadana, però a molts pobles, ciutats i barris, s’han constituït assemblees que han fet feina i la continuen fent. De fet, moltes ja hi eren abans del 15M i el que s’ha aconseguit és que teories i alternatives que abans eren minoritàries, ara més i més gent les contempli com a possibilitats reals i necessàries per sortir del pou econòmic i poc participatiu en el què ens trobem.

    Estic d’acord amb la MCarme quan qüestiona si seria adequat o no tenir un govern format, únicament, per especialistes en cada matèria. Tinguem en compte que la feina d’un regidor no és la mateixa que la d’un tècnic. Un regidor, més enllà dels títols, ha de conèixer la realitat local i saber gestionar l’àrea de la que s’encarrega amb el suport, sempre, dels tècnics i els treballadors. Si només volem gent titulada fent política, potser que restringim també el dret a vot a les persones amb estudis superiors, no? Perdoneu, però la democràcia és així, tots som iguals i de la mateixa manera que tothom pot votar, tothom pot formar part d’una llista electoral (a no ser que estiguis inhabilitat, com és el cas d’alguns polítics de la comarca!). Pel que hem de lluitar és perquè la gent jove pugui tenir estudis, ja sigui universitaris, de formació professional, o del que sigui, però cal que lluitem per garantir una educació pública que doni a tothom les eines per construir, entre tots, una democràcia millor i més participativa en un futur proper. Em nego a que només les elits, els que han estudiat a essade o els que llueixen certs cognoms tinguin accés a fer política a les institucions.

    Finalment, vull fer referència a l’article, concretament als augments de taxes. Crec que aquí el problema ha estat el populisme amb el que han treballat els que han governat durant els anys de bonança immobiliària. Les arques de l’ajuntament s’omplien amb permisos d’obres i no calia augmentar taxes, una mesura molt impopular que suposo que s’ha obviat pensant, no en el futur del municipi, sinó en el futur del partit i de les cadires. Vaja, per no perdre vots. Ara bé, en taxes com la de les escombraries, tot i l’augment d’enguany, al Vendrell encara paguem menys que en pobles com Torredembarra o Vilafranca. Com pot ser??? Doncs resulta que durant els últims anys no s’han tocat aquestes taxes i ara correm-hi tots. Una mostra de la poca visió de futur i previsió dels governs que han anat passant.

    • Que tothom pot formar part d’una llista electoral, òbviament, totalment d’acord. Però ara bé, no et demanen a tu la carrera de periodista per entrar a un determinat lloc? No et demanen idiomes? I un màster? I més actualment, on per cada lloc de treball competeixen 50 persones a la qual amb un currículum millor. Per què no pots exigir el mateix per un Ajuntament, que es tracta de governar una ciutat? O un país. O no se li retreia a en Montilla que no tingués cap estudi? (una altra cosa és que tenir-ne, i tenir unes grans oposicions com en Rajoy NO són garantia de res, i extenc aquest raonament a tots els funcionaris).

      I la democràcia millor i més participativa, no en un futur proper: ara. Perquè és aquesta gent, la de més experiència, la que porten tant temps saltant de càrrec en càrrec, de regidora en regidoria la que no ens permeten aquesta participació.

  6. Com que anem escribint tots els membres del bloc, faré la meva aportació. Com es pot (i es podrà) comprovar, no tots pensem el mateix i aquest fet és molt més que positiu i enriquidor.

    Estic d’acord amb els comentaris anteriors de les meves companyes amb els impostos, com bé apuntava l’Ari sobretot el cas més brutal i sagnant és el de la recollida d’escombraries. Ja ho hem anat comentant en altres entrades del bloc, tampoc cal insistir-hi més, però això ja demostra la vàlua política de la nostra classe dirigent. Xapó.

    Dit això, discrepo amb la necessitat d’un perfil tècnic o no en una posició de govern. Crec que són necessaris per varis motius. Primer de tot perquè el període d’adaptació a la Regidoria en qüestió (sigui de l’àmbit que sigui) és molt més ràpid. No és el mateix, posem el cas, que un metge hagi d’aprendre què és i com funciona un Pla General d’Ordenació Urbana que si al capdavant hi trobem un arquitecte. I com això, tot.

    Segon punt: l’aportació de coneixements. Com bé apunta l’Ari, l’experiència és un valor, i això és innegable. Però una persona que ocupi un càrrec d’un àmbit directament relacionat amb la seva professió no només hauria d’aportar una bona gestió (per mi el veritable quid de la qüestió) sinó també coneixements de l’àmbit. El mateix exemple: un metge et podrà discutir de bisturís, però no de rasants de carrers. O sí, però haurà passat un any (perdut, és clar) aprenent què vol dir tal.

    Tot i així, crec que dins del propi Ajuntament hi ha perfils que han de ser més tècnics i perfils que, com s’apunta dalt o com també d’altres han apuntat, no cal ser “máster del universo” per dur una regidoria. Cert. Però llavors no només hi hem d’aportar “l’experiència” (que deixeu-me dir que pot ser molt limitada), hi hem de veure bona capacitat de gestionar equips, bona capacitat per estar al dia del què passa i reciclar-se (això tots) perquè demà pot ser que ja estiguis antiquat. En altres paraules, algú sense preparació ha d’haver excel·lit en el seu àmbit pròxim, sinó potser no és la persona més adequada. Jo puc dir que fa 20 anys que pinto i tinc experiència en pintar, però no he evolucionat, no he millorat, no he anat a classes…Ah, però tinc experiència! Això per mi no val.

    I com apunta l’Ari: i el treballadors de la casa? El polític als 4 anys se’n va, però ells es queden. No és més raonable suplir la falta d’experiència (torno a dir que la poso sempre en dubte si és molt concreta en un àmbit) i deixar-se aconsellar per la gent, els bons funcionaris, que porten temps a la casa gran? Més experiència concreta (aquesta sí que val) que la que tenen no en trobarem. Ja discutirem si és l’encertada (aquí ve la capacitat del bon polític-tècnic-gestor).

    Per tant reclamo personalment això, a les àrees més tècniques, tècnics. A les àrees de gestió, bon gestors (molts cops lligats amb coneixements acadèmics). Però al cap i a la fi, a tot arreu bons gestors.

  7. Molt d’acord en que l’experiència és quelcom que s’ha de valorar, i molt! Ara bé, seguint amb aquesta tesi i fent predominar l’experiència per sobre de la joventut, per exemple Ari, el que fas és partits com els que tenim ara: on l’experiència es tradueix en presentar els mateixos que l’any 1979. I no sé si a la política vendrellenca, així com la general, el grau d’experiència no en els anys en que has estat desenvolupant una feina, sinó en el temps que has estat al partit, traduït en quants anys has estat militant i en quanta pedra has picat per fer-te veure. I igualment, de l’època d’avui on vivim (i deixo estar el passat on potser no era requisit imprescindible) quina experiència tindrà algú que no té estudis? És el que deia el Conseller Recorder en el seu llibre: si tu vas a demanar una feina a qualsevol lloc et demanaran títols, màsters, idiomes. És que no podem exigir el mateix per la gent que ens governa i la que ens pot hipotecar durant deu anys, com ha estat el cas? Jo crec que sí.

    Sobre el tema de noves formacions, no crec que parlem d’una llista exclusivament formada per joves, sinó una llista compensada de veritat, res de col•locar – com bé es deia en l’article JASP – dones pel sol fet de ser mandat legal, per exemple. Anem a buscar gent amb experiència i que podem no tenir estudis, gent amb experiència i estudis i gent amb estudis i sense experiència.
    Sigui com sigui cal entendre la situació política de la nostra vila. Quatre partits al govern que sofriran el desgast d’aquesta legislatura marcada per la crisi, que passarà factura sens dubtar-ho en les properes eleccions. Un partit a l’oposició que va marcant gols a costa del Govern, que ho no vol o no sap gestionar la informació (un exemple és que hagi de ser PXC qui desvetlli l’ERO de RTV El Vendrell, donant l’oportunitat d’erigir-se com a grans salvadors). A part d’aquella quota que els partits tenen de per se, en les properes eleccions serà natural buscar una alternativa. Aquí entraran en joc tots els partits no consistorials, si comencen a visibilitzar-se i si comencen a emprendre mesures més enllà de reglaments pel dia de Sant Jordi. En aquest marc (i també tenint en ment l’antecedent de Vic, amb una pèrdua de regidors generalitzada) no entenc perquè una nova formació política no pot treure un resultat digne.

    • Estic totalment d’acord amb les afirmacions del Sr. F i de la Sra. Liliana V. Calment i penso que són molt coherents i molt acertades. Però una vegada s’ha parlat i s’ha tornat a parlar, ara és qüestió de posar-se a la feina i com ja vaig dir en una anterior aportació, posar-s’hi ja. Els que esteu sobradament preparats comenceu a posar fil a l’agulla i trieu els millors, i com s’apunten en els altres comentaris molt millor que un llicenciat/da en relacions públiques o comunicació pugui gestionar la regidoria de Ciutadania que no pas un llicenciat/da en medicina. És només un exemple però com s’ha dit abans, a l’igual que et demanen el títol de magisteri per poder exercir de mestre, haurien d’ahver-hi uns requisits mínims per poder ser polític. Per mi “el tot s’hi val” no és operatiu com s’està veient en aquesta legislatura. Ara cal que us hi poseu de debò, sou gent prou capaç, joves i amb capacitats per poder fer un canvi radical al Vendrell d’aquí tres anys. Però cal començar ja, no ho deixeu, perquè sinó els poderosos polítics sense escrúpols tornaran a guanyar enganyant a la ciutadania com ho fan cada quatre anys. Ara ja hem vist que les diferents formes de govern d’aquests darrers anys no són les adequades ni correctes per tirar endavant amb responsabilitat la gestió d’un municipi (ni funciona el govern amb un sol partit polític, ni molt menys funciona amb quatre partits diferents!); potser ara realment és el moment de fer un partit de persones amb seny, coherència, amb ganes d’invertir-hi temps i esforços, amb ganes realment de treballar pel Vendrell i no que el Vendrell hagi de treballar per ells, un partit sense colors ni ideologies polítiques, un partit on l’únic que realment es busqui sigui que l’Ajuntament pugui acabar funcionant com una “empresa privada” i no fent aquests malbarataments econòmics amb diners públics que, com que no són seus, es poden permetre malbaratar-los de qualsevol manera i que ens estan portant a la més profunda misèria. I no ha de ser tan dificil, només és qüestió de seny, del seny de tota la vida que ara sembla que hem oblidat al fons d’un calaix. No ho deixeu, comenceu a treballar, vosaltres que sou joves; el futur és vostre.

      • Molt d’acord però dues coses: si no ens agrada com s’han gestionat les coses, a votar un altre partit. A queixar-se durant la legislatura. A alçar la veu. No em serveix això de deixar-se enganyar per polítics sense escrúpols, això en tot cas seria abans, on no hi havien mitjans d’informació, on no hi havien xarxes socials per discutir, criticar, comentar, etc. La responsabilitat no és d’aquesta hipotètica gent que pugui organitzar un partit o no, la responsabilitat és de tots els vendrellencs, o com a mínim de TOTS els que no els ha agradat la gestió d’aquests partits durant la legislatura.

        I molt lligat amb això i sobretot amb la última frase: el futur és de TOTA aquesta gent. Joves i adults i nens/es de 18 anys que serà la primera vegada que votin i ancians. Que la política “o la fas o te la fan” i deixar que els joves fem/facin això que dius és també una posició massa còmode.

  8. En cap moment he defensat que els polítics no hagin de comptar amb formació sobre l’àrea en què treballin. Simplement, defenso que el bon polític no és necessàriament aquell especialitzat en l’àrea en què treballa. De fet, obligar als polítics a tenir un títol específic (com per exemple, que el regidor d’urbanisme sigui arquitecte) em sembla dotar a la política d’una rigidesa que no encaixa dins la idea de política i entrar en la “titulitis crònica” que ha caracteritzat als espanyols des de sempre. A més, també considero un error confondre la feina d’un tècnic amb la del polític i defenso la necessitat de què el polític faci política com cal, defensi interessos, dissenyi estratègies… Tenint en compre i atenent a la feina dels tècnics/funcionaris, i deixant que aquests facin la seva feina, que per això són a l’ajuntament.
    També crec que un Ajuntament no és una empresa i que no es pot anar demanant el currículum a cada polític que entra, sinó un “govern local” on, al marge de la major o menor especialització dels polítics i regidors en les respectives matèries, hi ha d’haver un bon lideratge i sobretot coordinació amb tot em personal, tant polític com tècnic alhora de definir les estratègies del govern. Per res estic defensant que els polítics no hagin de tenir formació! Simplement dic que veig diferent fer de polític que, per exemple fer d’arquitecte, i que no sé fins a quin punt pot ser bo exigir al regidor de cada àrea la titulació corresponent.
    Sobre l’exemple que cites, crec que la geòloga regidora de benestar potser no tindrà els coneixements teòrics propis de l’àrea però no per això ha de fer millor o pitjor la seva feina política. Si té vocació política, si compta amb els especialistes de l’àrea… Perquè no? El que està clar és que ens calen bons polítics, tinguin més títols o menys.

    • Bé, doncs llavors exigim que cada polític sigui, com a mínim politòleg. També em fa la sensació que parleu com si darrere d’un polític al Vendrell hi haguessin dos o dos-cents tècnics excel·lentment formats en l’àrea què gestionen, i no sé quan d’acord s’hi pot estar, amb això. Si el polític no en sap, si els tècnics no en saben, si no és feina de les administratives, per què s’han fet les coses tan malament?

      Tampoc no veig perquè ha de ser excloent uns polítics amb formació i el “govern local”, el bon lideratge i la coordinació amb el personal. És que no hi ha gent que compleix aquests dos requisits? O és que els partits no busquen la excel•lència en la seva militància i sobretot en la gent a qui comencen donant càrrecs i han d’acabar sent els futurs alcaldes, presidents del govern o de l’Estat?

      I Carme, aprofitant que som del mateix gremi: no em diràs que no et posaries les mans al cap si de ministre de justícia posessin un artista, per exemple. O un educador social. O un arquitecte, m’és igual. Al César el que es del César!

    • Entenc la teva postura, però no la comparteixo del tot…

      Fem el cas al revès: jo sóc arquitecte, fet cert. Entro en un partit polític, surto escollit i…sóc regidor de Medi Ambient, per exemple. Jo, que la meva formació professional m’ha fet veure una part de què vol dir Medi Ambient no tindré la mateixa formació que un ambientòleg. Així doncs, què hi puc aportar jo que no pugui aportar un ambientòleg? Una visió tangencial, però mai completa. És aquesta la millor? Per mi no i la frase “Manolo, si no sabes torear, pa qué te metes” és a l’ordre del dia.

      Ara posem-nos del costat dels treballadors: Què pensarà un tècnic de la casa si, al capdavant, hi té un regidor que no en sap ni “papa” del què li estan parlant. Com volem que aporti coses positives? Quina bona gestió pot aportar? Sí, potser optimitzarem, però no avançarem com es demana, o com El Vendrell ara necessita. Al final, què pot passar? Que el polític sigui un titella, el seu criteri és el del treballador i el subjecte, com que no en té ni punyetera idea, ja li està bé. I insisteixo que tant pot ser positiu com molt perjudicial per a la ciutat tenir aquesta figura de polític. N’estic segur que un arquitecte municipal voldria parlar amb un regidor arquitecte de coses més enllà d’haver d’explicar com funciona un pla parcial i com es reparcel·la… I amb els juristes igual, posem el teu propi cas. Només dir que la “titulitis” funciona sempre que sigui democràtica, i el que hem tingut fins ara ha estat molt difícil que tiri.

      Tanmateix, és molt provable que un regidor pugui no saber-ho tot. Tenir estudis potser no vol dir que ja entris i el primer dia ho portis tot el ditet, i per això ja hi ha els treballadors públics. Un regidor ha de tenir un criteri format d’aquella àrea que encapçala amb fonament, perquè el model anterior ja l’hem tingut, i no ha funcionat!

  9. A veure, en primer lloc dir que en cap moment he defensat que un regidor/governant no hagi de tenir formació, o si més no, no he centrat la meva opinió en aquest punt. El que estic defensant és que el que és un bon polític ho és al marge de què la formació que tingui estigui més o menys especialitzada.

    Sobre el que plantegeu, Liliana i Frede, de què un polític especialista en la matèria que li pertoca pot entendre millor la realitat, hi estic d’acord, però d’aquí, a exigir una titrulació concreta a cadscun d’ells no. Crec que ens calen BONS polítics que sàpiguen AMOLDAR-SE a la situació actual i fer política, al marge de que siguin o no llicenciats en polítiques o que tinguin estudis en l’àrea corresponent. Ens cal un govern flexible que barregi experiència amb novetat ara mateix. No un govern rígid on es prenguin decisions tècniques… això s’hauria d’haver fet així en època de bonança! És llavors quan hauriem d’haver comptat amb un polític més “tecnificat” que sapigués treure rendiment del “boom” no ara, quan necessitem polítics que sàpiguen enfrontar-se i eixoplugar el Consistori davant les continues pressions dels governs centrals i autonòmics. Ens cal un “govern” democràtic, no un gabinet d’experts que s’escullin amb un concurs de mèrits, per això, hi ha els funcionaris especialitzats.

    Ens calen bons polítics que, a més de formació, tinguin la intel·ligència suficient com per saber amoldar-se a tot, no només a la seva àrea especialitzada i, si a més, resulta que la seva formació coincideix amb l’àrea en què traballa, doncs millor encara.

    D’altra banda dir que el que que “hem tingut fins ara” han sigut “polítics” que, precisament, per poca tecnificació no han sabuit treure rendiment dels anys de bonança. En altres paraules: L’error NO ÉS que ara tinguem un sistema de govern que NO RESPON a la nova situació i que per tant, faci necessària una tecnificació dels càrrecs electes (passar d’un sistema de govern a un sistema “ajuntament-empresa”… l’error ja el vam cometre durant els anys de bonança PERMETENT que els polítics poc formats en les matèries que tocaven tiressin del carro durant els anys de prosperitat sense cap criteri i indiscriminadament per demostrar que “es feien” coses enlloc de preocupar-se en “com” es feien. Va ser llavors l’error, no ara.

    Sobre el quee comentes, Bruna, quan fas referència a que ens cal un partit de persones amb seny, coherència, ganes realment de treballar pel Vendrell… he de dir que el fet de comptar amb una formació més o menys especialitzada no té res a veure amb aquests valors.

    D’altra banda, quan parles de què “cal un partit sense colors ni ideologies polítiques, on l’únic que realment es busqui sigui que l’Ajuntament pugui acabar funcionant com una “empresa privada”… Llavors, renunciem a la política? Veig contradictori demanar una formació política sense color ideològic… I d’altra banda, si hi ha un nou partit, que pensem que serà? No ens enganyem, la política sempre serà la política. És impossible entendre-la al marge de la ideologia pròpia de cada partit quan, precisament una de les “gràcies” del joc polític és la diversitat de visions i la cerca del poder. També crec que un patrit polític sempre serà un partit polític, amb independència de què estiguin més o menys formats, sempre hi haurà interessos pel mig.

    En darrer terme, defensar que l’Ajuntament funconi com una “empresa privada” em sembla atacar directament a la democràcia i al dret de presentar-se com a electe a unes eleccions. No em consta que existeixi enlloc una llista de requisits acadèmics per formar part d’una llista electoral.

    I després… si l’Ajuntament funciona com una empresa privada enlloc d’un govern local, vol dir que s’han acabat les minories i s’ha acabat la vetlla per l’interès social, i per no parlar de les contínues pujades de taxes i impostos que experimentariem de ser així. Un Ajuntament-empresa busca indiscriminadament un rendiment econòmic i, per això, no té escrúpols vers els seus ciutadans… És això el què volem? Sí que estem sent objectes de pujades d’impostos i ens estan “carregant el mort” de la crisi, però per res canviaria el sistema de”govern local” que tenim per un sistema “ajuntament-empresa” que acabaria retallant encara més els nostres drets. Mireu si no, com a exemple, què està fent el GOvern del Rajoy… està tractant el país com si fos una empresa, impostos amunt, drets avall, perquè a l’Estat li quadrin els números davant la Unió Europea. On queda l’interès del ciutada pel Sr. Rajoy? Lo únic que busca és l’estabilitat de l’Estat sense importar-li el més mínim que els ciutadans no puguin arribar a final de mes, no puguin accedir en condicions a la universitat, no puguin treballar, o es vegin desamparats davant les empreses.

    Com ja he dit, el rendiment i el caire més “tècnic” l’hauriem d’haver aprofitat en temps de bonança, no ara.

    La política està molt degradada i fa llàstima veure els nombrosos i repetits escàndols de corrupció i també veure, com molts polítics van a escalfar la cadira de l’Ajuntament, però espero que algun dia arribi el “bon polític” que, escollit democràticament pel poble tingui tots els “ingredients” (formació, intel·ligència, ganes, empenta, iniciativa…), el que no sé és si algun dia arribarà això.

    En fi, ho deixo dit! Molt interessants totes les aportacions!

    • Dir que la mercantilització de la política és sinònim de no tenir escrúpols és una fàl·làcia com una catedral, MC!

      Perquè si no fos així, aquests polítics tan destacats que ens governen no haguéssin tingut la taxa d’escombraries baixa fins que la mamella ha dit prou i ara ho han pujat d’una manera salvatge. Això és pensar en la ciutadania? Oi tant…que no! Això és pensar en què?! Perquè si tu no expliques que tens els impostos baixos, no serveix de res. La gent no té perquè saber què paguen a Vilafranca o a Vic o a Tortosa o a Sta. Maria de la Pasterada… després la gent s’estranya que no hi ha diners! En època també de bonança calia haver estat durs amb el tema, però no! És més fàcil això. Així no van les coses…

      Estic d’acord amb tu que no cal mercantilitzar l’Ajuntament fins a límits de l’empresa privada, però al cap i a la fi tothom busca objectius: en aquest cas de servei públic i que els diners de tots s’inverteixin correctament; que hi hagi planificació a curt (4 anys) i a llarg de temini. No val la improvització. Ja no.

      I també, al cap i a la fi, amb estudis o sense, les despeses s’han de pagar! O s’haurien de pagar, mai millor dit, perquè tampoc podem dir-ho gaire alt això en aquest poble. I dubto que, realment, un partit de gent fora de sigles conegudes, només amb un objectiu real que sigui treballar pel Vendrell no busqui la millora de les condicions socials dels seus. Sinó quin sentit tindria? Per això ja hi ha altres partits que en saben molt de retallar. O d’altres que en saben molt de gastar més del què tenen… Així ens va! Deixem de costat el sr. Rajoy que de moment ens ha dit que pagarà els 23M d’€ d’un deute generat…per anys i panys de governs de gent molt ben preparada…

      El que passa, és aquesta la meva impressió i sensació personal, és que de bona voluntat no viu l’home, en aquest cas El Vendrell. N’hi ha d’haver, però ara és necessari un cop de cap, un plus. Això no ens ho donarà ningú més que gent que, insisteixo, sigui bona gestionant col·lectius i a més sigui d’un perfil més tècnic. I torno al primer post que he publicat: hi ha d’haver perfils més tècnics segurament que d’altres, peòr els tècnics no haurien d’haver deixat ser ser-hi mai.

      Gràcies a tots pel debat generat! Això enriqueix un poble, clar que sí!

    • Estic totalment d’acord amb tu en l’últim paràgraf M. Carme. El dia que el Vendrell tingui algun BON POLÍTIC, UN POLÍTIC DE VERITAT, UN POLÍTIC QUE ANTEPOSI ELS INTERESESSOS DEL POBLE PER DAVANT ELS SEUS INTERESSOS PERSONALS, ELS DELS SEUS AMICS I EL SEU EGO, aquell dia podrem repicar les campanes del campanar 48 hores seguides. Però ara per ara i amb trenta anys de democràcia mireu el que tenim al Vendrell i el que ens han deixat trenta anys de democràcia; polítics que han desfet i trinxat el municipi, la comarca i el país sencer; polítics que en nom de “treballar pel poble” s’han enriquit i han anat guanyant terreny en altres institutucions, polítics que no són polítics i que només busquen una seguretat econòmica i col.locar els amics dins l’Ajuntament. A que mès d’un li sona això i podriem dir noms molt concrets de polítics que ho han fet i ho estan fent? Comencem a fer un llistat dels polítics de l’actual consistori? Se’n salva algun?. No sé si en nom de la disciplina de partit o en nom de què, però de debò que l’únic que estan demostrant és que en temes de gestió política estan anant endarrera com els crancs.

  10. Ni tanto ni tan calvo. No cal que sigui un especialista en el tema per portar un departament. Ha de conèixer de què va la qüestió, però no cal que que cada àrea tingui el seu llicenciat en la matèria. Hi ha una cosa que es diu tècnics i en aquest apartat n’hi ha alguns d’indepedents. Si un responsable d’una àrea fa figa en algunes temàtiques el millor que pot fer es deixar-se aconsellar per persones que coneguin el tema i faci temps que estigui treballant en un municipi. Si un arquitecte i un economista entra una ajuntament o en una empresa potser es donarà compte que qualsevol semblança amb la realitat es pura coincidència. Cada lloc té les seves dinàmiques que s’han de tenir en compte. Sinó llavors ve la gran patacada d’aquests que volen entrar i volen canviar tot en un parell de dies. Primer s’escola a tot el personal i de mica en mica vas marcnat la política. Per ser polític es necessari també tenir carisma. Una cosa difícil i de moment encara no existeix cap master. Potser un gran geni, però en el tracte amb la gent potser un petardo i viceversa. Potser un petardo però saber vendre el poc que saps. Això també passa amb els mestres que no sempre els millors són el que tene gran currículum. Potser només es comprenen ells mateixos. Si els partits independents que s’han anat presentant en les darrers eleccions no han rascat bola, només cal veure alguns personatges que s’hi presentaven. Evidentment más vale malo conocido que bueno por conocer.
    S’ha d’ajuntar veterania i sang nova, però que la gent nova. Ara mateix pel PSC han entrat gent nova a l’Ajuntament i estan out. Fan el de sempre. no són capaços de fer un gir o potser no els deixen. No ho sé pas. La política local continau en el copia enganxa.

    • Paraules que mai arribaran allà on han d’arribar…

      El Vendrell va ser una vila molt agradable durant molt de temps (fa tant de temps d’això, que als més petits els hi semblaria una faula…). Com deia, la capital del Baix Penedès va ser durant molts anys reconeguda per la seva empenta en fer les coses, superant-se en els reptes, portant el nom arreu en fi de bé i promovent la seva cultura. Ara, la situació és tan rocambolesca, costa tant de creure que tot ha desaparegut i, perquè no dir-ho, només queden les engrunes i les petjades de grans persones que al cap davant de la vila van estimar-la de veritat. Avui, qui recull aquestes engrunes o troba aquestes petjades, tansols les guarneix perquè reneixin de forma forçada i sense estima.

      N’he viscut de tots els colors, i sempre m’ha agradat quedar-me amb els moments bons, més que bons, excel·lents, inoblidables, productius, energètics i satisfactoris. Però ara, quan veig que tot s’amarga, penso en tots els mals moments, en tot el que es podia corregir, els errors comesos i fosos. Tots ells, els sumo i, encara així, em sorprenc que no superen la tristesa que em commou avui. Aquest resultat caòtic de la nostra societat ha desfet el sacrifici, la il·lusió i l’esperança d’uns somriures que s’estan apagant. Qui ho tingui a les seves mans, si us plau, que reconegui la culpa i cedeixi el poder a l’home savi i bo. Els sacrificats tenim dret a tornar a ser feliços de forma digna. Així va ser fins que alguna cosa dolenta s’hi va interposar.

      Per últim, permeteu-me fer aquesta reflexió: llegir més i comptar menys bitllets. Al cap i a la fi, la millor riquesa és la pau amb si mateix.

  11. Que ens mereixem… No se exactament que es el que ens mereixem, pero crec que aixó no, no ens mereixem que cada dia polítics i empreses ens menteixin amb fal·lacies i enganys que l’unica cosa que fan és empobrir les nostres butxaques i plenar-se les seves.

    Les polítiques vendrellenques, catalanes, estatals i europees, com bé heu dit, porten molts anys prenent-nos el pel, i nosaltres hem estat atontades mirant una cortina de fum anomenada “estat del benestar” que ens ha amagat desde sempre la realitat de casa nostra i del món i ens ha fet creure en la política i en la democracia com al “gran bé” del món, la gran solució!!!

    Res més lluny de la realitat, la democracia capitalista es el sistema que més morts ha generat en tota la historia de la humanitat, ni hitler o stalin van dur a terme un genocidi tant fort (la diferencia es que aquests han sigut desvelats i els actuals es silencien), i aquesta esencia de acaparar diners i tenir el poder s’esten des de dalt fins a baix (metaforicament podriem dir que si el cervell del sistema funciona així, perquè no tots els seus nervis, fins als dels dits dels peus?).

    La democracia actual està completament lligada i subjugada als interessos dels diners, encara que entri un grup de jovent preparat al ajuntament hauran de fer front a una serie de problemes ocasionats amb anterioritat i, ai de com la caguis perque tindras a tota la oposició intentante desmontar i intentant enfonsarte. Apart d’aquests factors també cal considerar que el funcionament del actual sistema democratic on una serie de persones escullen per votació a qui els dirigira es un sistema que evita tota decisió o conversa duta a terme fora dels espais “formals” (plens, en el cas del ajuntament), i otorga un poder decisori “total” a la persona que està situada en una posició determinada, per molt bones idees que tu dones a una persona aquesta no te perque durles a terme ja que ella ha sigut la escollida i no una altra, cosa que dona un cert sentiment de “superioritat”.

    Al Vendrell li toca moure fitxa, i en la meva humil opinió, el que li faria falta a vendrell no són un grup de joves que presentessin una candidatura (si que li cal, pero no hem de quedar-nos aquí) sinó un grup de infantes, joves, adultes i gent gran que vulguin cambiar les coses, i que no tenen la necessitat de ser representades en un edifici on es talla i manega el bacallà, la gent ha de tallar-se i manegarse el bacallà ella mateixa…

    Com bé heu dit, estem mes que preparats per a prendre les regnes del ajuntament, tenim a tanta gent preparada que si es motivessin totes podriem fer 2,3, 4 o 5 partits nous! I que passaria? Que hi hauria divisió d’opinions i estarien en un ple on s’ha de decidir algu…

    I si enlloc de tants partits, ens ajuntessim i cambiessim les coses del poble nosaltres mateixes? Que els votants deixin de ser votants i passin a ser actuants!

    Ningú ens representa, No som mercaderia en mans de polítiques i banqueres!

    • Canviar les coses del poble nosaltres mateixos té riscos. Què podríem canviar? Malauradament, sembla a ser que el clam d’un poble (municipal, autonòmic, qualsevol nivell) no és garantia que els polítics escoltin i materialitzin les propostes del poble. Segurament aquesta és una causa de l’allunyament de la política i la ciutadania. Tallar-se i manegar-se el bacallà fora dels estaments establerts (ens agradin o no) no és massa fructífer, ja que la capacitat de decisió, o més aviat la capacitat de materialitzar aquestes decisions és ben limitada. Imagina-ho amb el tema dels impostos: que la gent, que tot el Vendrell volgués abaixar l’IBI, però com que aquesta voluntat no es vehicula pel procediment correcte acaba sent un desideratum (i és més, pot oposar-se amb una pujada des del govern, totalment aliè a la voluntat del poble).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s