Provisional sota sospita

ARIADNA CABALLERO

Fa uns dies llegia al bloc de l’Alfons González un interessant post al voltant de l’empresonament preventiu del jove vendrellenc Ismael Benito i dos estudiants més, detinguts durant la vaga general del 29 de març. Us recomano aquest article, així com les reflexions que hi fa referides a la poca mobilització en suport del jove al Vendrell.

Dit això, l’Isma, el Dani i el Javi ja són a casa. Després de ser detinguts durant el matí de la vaga (abans dels aldarulls) i passar 34 dies en presó preventiva, divendres l’Audiència de Barcelona dictava la llibertat SENSE fiança per als tres joves, al·legant que NO es pot utilitzar la presó provisional com a mesura de prevenció. El mateix divendres, el jutjat número 18 de Barcelona n’havia dictat la llibertat amb una fiança d’entre 3.000 i 6.000 euros. Massa tard.

Sembla doncs que la jutgessa del cas s’ha extralimitat amb els motius de la presó provisional i l’Audiència de Barcelona l’ha deixat en evidència.Ara bé, després que els tres estudiants hagin passat més d’un mes entre reixes. Més que justícia, aquest cas sembla haver estat una estratègia política i policial que ha utilitzat uns caps de turc per atemorir la població i aturar la mobilització ciutadana, o potser es tracta una jugada estratègica de la jutgessa en qüestió.

El que queda clar després d’aquests fets és la persecució que pateixen alguns i els privilegis dels què gaudeixen uns altres. Millets, Matas i Urdangaríns, esperem la justícia actuï amb vosaltres millor del que ho ha fet amb l’Isma i els seus companys. La vessant positiva és que aquest cas posa també de manifest la importància de les diverses instàncies judicials a les quals podem recórrer davant les decisions de jutges com amb la que han topat l’Isma, el Dani i el Javi.

Anuncis

2 thoughts on “Provisional sota sospita

  1. Per un costat i com diu José María Mena, ex fiscal del TSJ de Catalunya, la justícia es igual per tots en el moment de jutjar però el que te més medis de defensa, te més probabilitats de complicar la instrucció i no arribar a presó. La justícia deuria ser igual per tots però això no es així i tothom ho sap.

    Per altre costat, veient els casos comentats a l’article i segons la meva opinió, podem constatar que “ens estan colpejant la mínima llibertat de manifestació i expressió al carrer que tenim” d’una forma contundent i, així, estendre por a la resta de la població per això crec que “necessitem una població més solidaria i més unió amb les persones que pateixen aquestes situacions per que, en aquests casos, ens representen”.

    Tenim la sort de que molta gent lluita des de fa anys contra aquest sistema pervers i podrit… i tenim la sort de que altres persones estem despertant però necessitem seguir sumant…

    Quan vols veure per comprendre el mon i ho comences a fer, et dones compte de la enorme injustícia que vivim i que es viu a la humanitat, es terrible.

    Finalment, cadascú agafa el camí per on vol anar però si pares un moment, t’informes i penses… segurament vindrà l’acció.

    Salut i lluita.

  2. En l’època de la transició quan passava alguna cosa s’agafava i es detenien una sèrie de persones que eren les ovelles negres del municipi. Amb això semblava que la societat fes justícia. Alguns cops ni els detinguts sabien quina era la raó de la seva situació. Estaven uns dies castigats i tornaven a sortir i aquí pau i allà glorìa.´De tot això han passat 30 anys i alguns encara conserven aquest mètode. Ens volen vendre la moto que aquesta societat és justa i igualitària. Això és una de les tantes mentides que amb temps de crisis es demostren un cop més que és una gran estafa. Ni tothom és igual amb la justícia començant per la família reial ni tothom és igual en aquesta societat democràtica que sembla que tenim. Només falta veure la propaganda electoral en els mitjans públics per veure que aquí de democràcia la justa. En cas que guanyi que no interessi doncs amb alguna excusa es treuen les armes i es munta una Guerra Civil. Aquesta és la història d’aquest país i encara estem lluny d’una democràcia plena. Primer començant pels mateixos partits que obtenen uns resultats amb uns percentatges que recorden als de Cuba o altres règims totalitaris. Encara hem de passar un anys per veure l’alba d’una democràcia real.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s