JASP

EVA M. SERRAMIÀ ROFES

Fa uns anys, arrel d’una campanya publicitària (i posterior documental de TV3, parts [1] i [2]), es va posar de moda el terme JASP. Venia a ser un acrònim del text en castellà “Joven Aunque Sobradamente Preparado” i la intenció darrera era que la joventut no implicava necessàriament manca de capacitació per poca experiència, sinó que eren joves volgudament treballats en els seus camps respectius i, per tant, dignes de merèixer la confiança.

Seguint els escrits i l’evolució del bloc “Les4Fonts” penso que aquest terme els és d’aplicació als quatre joves que hi són a la seva gènesi i a tots els altres, molts per cert, que el van seguint i publicant les seves opinions.

Constato amb gran alegria que a més dels “ninis”, d’aquells als què ha pogut més la incultura de l’ascensió ràpida per qualsevol via menys per la de l’esforç, hi ha una altra joventut que durant tot aquest temps ha estat estudiant i treballant per tenir una formació sòlida. Constato que aquests valors són els vull per a les generacions que en un futur breu s’han de posar davant d’aquest país. Constato que no ho tenen fàcil i ja no només per la nefasta situació econòmica actual sinó, i això és molt més greu, perquè el sistema que s’ha implantat de partitocràcia els dificultarà a ells o a d’altres com ells que tinguin voluntat de servei, accedir als llocs capdavanters de la nostre món polític per fer una revolució que ha de consistir en obrir les portes dels governs a la racionalització, al canvi.

Farien bé els partits clàssics, sense els quals, i a aquesta conclusió m’hi porta el meu propi bagatge i experiència, al nostre món no es pot arribar enlloc, d’incloure aquesta joventut en massa a les seves llistes. Ja n’hi ha prou d’operacions de maquillatge, de confeccionar candidatures amb algú vell i algú nou (per allò del votant jove), amb algú deixat (independents), amb alguna dona (per cobrir quotes i captar el vot femení), amb algun d’aquells que no tenen ni remotament formació de res però que s’hi ha de posar per la seva fidelitat o per la seva docilitat … És a dir: ja n’hi ha prou d’operacions dels mateixos amb diferents morrions (volgudament empro aquest mot i no el de la dita perquè em sembla més gràfic del què en realitat és).

Tenim la sort de comptar amb joves més que preparats acadèmicament, intel·lectualment, oberts, que volen estar compromesos amb la seva vila i amb el seu país. Ja no n’hi ha prou amb bona voluntat i amb tenir un carnet per governar, s’ha d’estar preparat com en qualsevol altra professió i la formació no s’improvitza.

El nostre futur està en els joves, els hem educat, els hem preparat i ara els hem de cedir el pas, obrir els balcons a un aire fresc que s’emporti tots els vicis i les males praxis que, no poso en dubte, que s’han anat seguint per tradició o perquè era la via més fàcil. Hem de ser contundents en els relleus i saber captar la il·lusió d’aquesta societat cada vegada més descreguda, fastiguejada i crítica amb l’apalancament actual del món polític. No podem perdre més oportunitats. Estem en el moment idoni, ara que les dificultats són el pa de cada dia, el relleu generacional és més necessari que mai.

Als joves endavant i força, als de sempre gràcies i adéu.

Anuncis

27 thoughts on “JASP

  1. Aquesta és l’interventora municipal i mare d’un dels articulistes de les 4 fonts, em quedo perplex… potser el millor que podria fer és plegar i dedicar-se a escriure, ja que no hem d’oblidar que els 23 milions d’euros de deute a proveïdors també són responsabilitat seva. El proper article, li recomano, que parli de quines són les tasques d’un interventor i si ella, personalment, creu que ha fet bé la seva feina.

  2. Quin baix nivell el comentari anterior! No ve a compte de res… Així encara s’ha de donar més raó a l’article

    No han de barrejar-se les coses: feina, aficions i família. Quin mal té? No és “culpa” de cap dels dos que una treballi a l’Ajuntament i l’altre membre d’aquest bloc. També diria que hi va haver un article del germà d’una blocaire d’aquest espai i no es va dir ni mu…

    i vostè qui és per dubtar de la feina d’una funcionària? del sr. Fonoll ningú se’n recorda, tocant culs i fotent escàndols… i que jo sàpiga els treballadors son “unos mandaos” i el polític dexideix si gastar o no.

    Comenti el fons de l’article i no qui escriu, que els prejudicis no l’enlluernin…

  3. Ara feia dies que no intervenia a les 4fonts, però no puc deixar passar el 1r comentari que s’ha fet d’aquest article. I és que és bastant penós que des de l’anonimat s’insulti a una persona per un tema que res té a veure amb l’article publicat, (després ja parlaré del que en penso d’aquest article ). Si per alguna cosa ha de servir aquest blog és per fer crítiques constructives i no per menysprear a una persona i pensar el que s’screiu i saber del que es parla. És el comentari més prescindible, més maleducat i més covard de tots els que he vist en aquest blog, repeteixo podem estar d’acord o no amb els articles que es publique, iperò s’han de comentar amb respecte per tothom.

  4. Pel que fa l’article, crec que té part de raó, un dia parlant sobre aquest tema amb un regidor d’un dels dos partits majoritaris a l’ajuntmanet em va dir que és que els joves no s’interessaven per la política, jo li vaig preguntar si des del seu partit els deixaven intervenir, aportar idees (i portar-les a terme si ereen bones), si tenien opcions reals d’entrar a llocs preferents a les llistes,… evidentment ja no va poder contestar amb tanta contundfència come en la seva primera resposta. Crec que els joves si que s’interessen per la polítca, el problema és que de tants pals a les rodes que posen les “vaques sagrades” dels partits tradicionals al final desisteixen de tornar-ho a intentar, i és aquí, crec jo, on s’equivoquen. La política no acaba en ciu o psc, hi ha altres formacions que estic segur que rebrien aquest joves i les seves idees amb els braços obert, tot és provar-ho. Quan parlo de formacions, parlo de partits normals, no vull que ningú es pensi que hi incloc els plataformos, …. no penseu malament de mi.

  5. Ahir al vespre amb una conversa a tres amb dos bons amics, un dels quals dins d’un partit polític, vam comentar el mateix tema. Ell exposava la poca implicació dels joves preparats, amb estudis… demanava més sentit crític dins del propi partit, i a més veia i trobava a faltar planificació a nivell general de la població. En definitiva, reclamava que s’hi involucri gent que tingui aquestes aptituds.

    Fins aquí tot correcte. Tot i que es pot dir que algú, per molts estudis que tingui, no serveix per estar a la primera línia de foc durant quatre anys, que també és possible: també vam estar d’acord que ajuda molt haver estat al capdavant o en una posició de responsabilitat en entitats. Es coneixen dinàmiques, es veu què vol dir treballar amb gent i prendre certes decisions.

    Els dubtes, personalment, vénen en si es deixaria realment pas. Ara mateix el caramel de la política és massa dolç per renunciar-hi per alguns i els qui ho farien per vocació de servei no poden aportar els milions de coses més que segur que poden arribar a donar alguns que ara mateix escalfen una cadira al ple i tenen la responsabilitat de part de la gestió del poble.

    I també una altra cosa… és difícil poder governar, almenys al Vendrell, amb una altra cosa que no siguin blaus o vermells. No podem desmerèixer la resta d’opcions amb ideari “democràtic” però tampoc han estat una alternativa potent per poder encara les eleccions amb una proposta potent en relació al què es comenta a l’article.

    L’opció del partit del poble l’ha relamanat molta gent, i potser seria on totes aquestes persones que l’article comenta s’hi trobarien més a gust… però és molt difícil des del meu punt de vista, que una cosa així fructifiqui i, alhora, tingui cara i ulls.

    Tot plegat, un escenari molt complicat el 2015.

  6. Potser hi ha un terme mig en tot plegat oi? Tot i que comparteixo l’article, em sap greu la última frase de l’article; als joves endavant i força, als de sempre gràcies i adéu.

    No seria millor poder dir; als joves endavant i força que els de sempre, els grans, serem al vostre costat per ajudar-vos, donar-vos suport en el que calgui i donar-vos un cop de mà si ho creieu necessari?.

    Com ja he comentat en anteriors missatges, de vegades tinc la sensació que a la gent gran, als vells, als no productius, ja fan nosa i se’ls exclou automàticament de la nostra societat, quan gràcies a ells som el que som i som qui som i som on som.

    A moltes cultures, l’experiència i el saber de la gent gran és el llibre de saviesa més important que tenen i les persones grans són les més ben valorades. Per què no podem d’una vegada unir esforços i treballar vells, adults i joves tots junts? , enlloc d’intentar treure la gent gran de la societat productiva i relegar-los a un segon o tercer pla?.

    No seria millor poder ser capaços de treballar totes les generacions juntes? tant costa?. Uns podrien aportar l’experiència, altres la formació acadèmica, altres la il.lusió i la motivació, les ganes i l’empenta. No creieu que un terme mig estaria bé i tothom tindria els mateixos drets i deures com a ciutadans del Vendrell?

    Potser si tots (joves, adults i gent gran) cedissin una mica les seves aspiracions i les seves espectatives i fossin capaços de treballar pel poble per davant de tot, l’experiència intergeneracional seria la clau per sortir d’aquest forat tan profund en el que estem immersos.

      • Acabáramos si el que diu el nen Porta es important! Que parlin el Martí i el Benet, aquestos dos si que son importants!

      • Deu tenir una opinió igual de vàlida que la teva, no? Continua el misteri…

      • Ah, però és que és rellevant enserio? Com és la mama Porta hem de sentir el nen Porta? Com si volgués dir que els elefants són roses! Què no és individual la opinió? No deixem de ser un poble, ja es veu!

    • D’acord amb el comentari de l’emprenyat de sota… Jo també crec que hi ha gent per tot, la gent de la crítica fàcil i no de fons… Peró ha d’haver-hi gent per tot.

  7. Stéphane Hessel, autor del llibre “Indigneu-vos!” que va promoure tot el moviment 15 M, és una persona de 94 anys, amb un bagatge cultural, social i polític que val la pena tenir en compte i llegir les seves reflexions. En el seu segon llibre “Comprometeu-vos!” i en l’apartat final que la transcric en castellà diu:

    La transmisión intergeneracional.
    Gilles Vanderpooten: Como las generaciones futuras no tienen voz ni voto, las decisiones las toman de facto las generaciones presentes…¿Le parece deseable, y posible, construir un “movimiento intergeneracional” -que reuniria a representantes de las jóvenes generaciones, respaldados por “sabios”- para afirmar la necesidad de considerar en todas las decisiones los intereses de las generaciones por llegar?

    Stèphane Hessel (94 anys): Creo que esto forma parte del término “sostenible”. Tenemos conciencia de lo que hacemos hoy puede perjudicar a nuestros hijos y nietos…, yo tengo cinco. Sabemos que tenemos responsabilidades con el futuro, y eso es positivo porquè también podríamos decir: “Vivamos bien el dia a dia y luego ya veremos”.
    La expresión conciència ética “debe volvernos sensibles al hecho de que lo que hacemos hoy tendra repercusiones sobre los que vengan a continuación….

    Lo de “intergeneracional”, resulta un poco vago, pero digamos que existe un envejecimiento de la población; cada vez hay mas personas de edad, incluso de edad avanzada. Debemos intentar aprovecharlo, és decir, que no caiga en saco roto aquello de lo que han sido testigos, y de ese modo mantener la preocupación por una cierta memoria.

    Creo que es positivo que los jóvenes tengan contacto con los ancianos y que éstos puedan transmitirles un mensaje. Sin embargo, esto no debe conducir a una dominacion de las generaciones mayores, por fortuna se puso fin a ello en 1968!. Hay que suscitar la renovación, de tal suerte que la creatividad de los jóvenes no se vea sesgada por un respeto excesivo de la tradición o de la autoridad de los ancianos.

    Es deseable que se produzcan intercambios, que los viejos aprendan cómo reaccionan los jóvenes, y que éstos aprendan algo de la experiencia acumulada de los mayores.

    Per si voleu llegir més…
    Stèphane Hessel. (2011) ¡Comprometeos!. Editoral Destino. Barcelona.

  8. Uooooou! Ja veig que al Vendrell tenim el que ens mereixem, si ens dediquem a criticar l’article per qui el fa i no pel seu contingut! Espero que tots vosaltres no ploreu quan si al 2015 tinguem un alcalde de PxC o tinguem pels partits “tradicionals” els mateixos candidats que ara! Ja veig que som un poble amb un graaaaaan criteri polític i de renovació! Visca!

  9. Joves, es clar que si. Grans, també. Comparteixo, en part, l’opinió expressada en l’escrit, però no la frase lapidaria del final.

    Dèia Einstein:

    No pretendamos que las cosas cambien, si siempre hacemos lo mismo. Las crisis son la mejor bendición que puede sucederle a personas y países, porque la crisis trae progresos. La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura. Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar superado. Quien atribuye a la crisis sus fracasos y sus penurias, violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones. La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia. El problema de las personas y los países es la pereza para encontrar salidas y soluciones. Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque en crisis todo viento es caricia. Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo. En vez de esto trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora, que es la tragedia de no querer luchar por superarla.

    Cal que sumem esforços noi que ens dividim.

  10. Entenc l’entrada de la Bruna, però no del Jan Pep: en la primera a més de citar Hessel exposa els seus arguments. En el segon cas ens limitem a citar Einstein com si això signifiqués quelcom per otorgar-nos certa raó.

    I és més, em preocupen les dues entrades, tot i que he de confessar que en sentit oposat! M’explico: m’agrada molt l’última frase “lapidària” perquè és molt valenta, i entenc que significa que, als càrrecs polítics intentem deixar de col•locar-hi gent antiquada, gent amb carnet però que no sap fer res més que mamar de l’Ajuntament o homes de l’època de cromanyó que ens governin. Clar que s’ha de tenir present i en compte la gent gran, per descomptat! Ningú crec que demani que es faci el buit a la gent gran! Però sí que hi ha altres maneres de tenir-les en compte que no sigui donant una cartera al consistori: consell de gent gran, per exemple: fer que sigui realment un altaveu, no una pamtomima. Per descomptat que els grans hi hab de ser al món polític peró cal ocupar sempre les primeres files? O ser un vertader suport per als joves des d’una segona fila? Aposto clarament per aquesta, ja està bé de copsar els mateixos sempre l’atenció! I és més: el funcionariat amb anys de servei hi té, per mi, molt més a dir que ub polític que sobrepassi la cinquantena i li vingui tot de nou…

    Em preocupa en Jan Pep perquè demostra extramilitació utilitzant Einstein com a panacea, i suposo que l’utilitza i diu el que a més aporta en primera persona perquè ha estat un dels regidors salvats del cementiri d’elefants vendrellenc… I em sap greu, peró vosté també ha de deixar pas!

    Cal aire nou a l’Ajuntament, gent nova sense prejudicis ni vicis, sense amiguets a mantenir ni contentar! Que pensi per al poble, no per uns quants “seus” que els han votat… I en aquest sentit crec que els joves són els que hi tenen molt més a dir i els grans molt més a escoltar. Noves maneres de fer política, no reciclatges parcials. Deixem de tenir gent a l’Ajuntament que hi està de pas i no aporta res més que complir una papereta, ara mateix insuficient. Donem oportunitats reals (no paraules buides de: sí sí, que els joves s’impliquin peró a partir del número 8 en avall). I sobretot, no vulguem justificar el nostre sou al consistori, que al final, la gent se n’adona que cap proposta i cap govern per molta unitat que tingui salvarà aquest poble si la base és la mateixa i no una base de partida diferent: la dels joves, el FUTUR!

    • D’acord Miquel P, però també en part, amb el que exposes. No pateixis que tu, que intueixo que ets jove perquè com que no t’identifiques no et localitzo, també arribaràs a elefant vell, això si el Borbó no et posa l’ull a sobre. Llavors possiblement veuràs que les coses, la majoria de vegades, no son o blanques o negres, hi ha tot un ventall de colors per entre mig. No tot son JASP’S o NINI’S. Vells o Joves. Bons o dolents.

      No cito a Einstrein pel ell mateix, si no per que aquest raonament que exposa em sembla encertat i vàlid, i indirectament relacionat amb el que estem parlant.

      Gràcies per la teva crítica opinió.

      • Sap greu haver de desencantar-lo excm. Regidor peró gairebé en faré 45. Igualment, tot i considerar-me relativament jove, un ha de deixar pas i ajudar als més joves a sortir-se’n. Això vol dir estar a la primera linia? Crec que no; ha de donar suport, crec que sí. No tot son ninis o jasps, peró els més preparats i amb soltura i bagatge han de governar-nos que segur que tenen molta més energia vitalitat i ganes que cap de vosaltes…

        Per cert, estaria bé que al seu partit hi hagués noves incorporacions de joves, que la mitjana d’edat comença a ser elevada, com també a la resta de partits d’aquest poble!

  11. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. Només vull aclarir que en el text expresso una opinió personal com a ciutadana i que mai escric des de la vessant professional, la qual cosa no consideraria ètica donat el caràcter que té. Salutacions cordials a tots

    • Desprès de llegir els diferents comentaris, i sobretot veient la nota del diari El Camp, veig que al Vendrell passa el que passa moltes poblacions; que els que “mouen el cotarro, remenen les castanyes i viuen del -cuento-” són una minoria i, curiosament, sempre els mateixos, als mateixos llocs i en els mateixos ambients i en espais inviolables. Aquesta mateixa minoria és la que (en la falsa modèstia i sota el paraïgues de voler fer el “bé pel poble”) l’unic que busquen i volen és acaparar el poder, els diners i el viure de renda a costa de la resta de ciutadans.

      L’ambició, l’avaricia i l’egoïsme són els seus únics valors i els seus estandards; i és del tot igual que siguin JOVES O VELLS, DONES O HOMES, PREPARATS, LLICENCIATS O NI-NIS; el poder és el poder i quan els JOVES tinguin el poder perpetuaran i de fet els actuals regidors JOVES ja ho estan fent, (mireu sinó els regidors joves de les diferents formacions polítiques quin paper estan fent!)PENÒS I LLASTIMÒS!. Us heu fixat en la composició total dels 21 regidors?. Feu-hi una ullada i valoreu vosaltres mateixos.

      Pesa més LA COMODITAT, EL SOU AL FINAL DE MES, EL VIURE DE RENDA I AGAFAR-SE A LA CADIRA DEL PODER I NO DEIXAR-LA ANAR PER RES DEL MÓN…i així…siguin JOVES O VELLS… ciutadans, no us oblideu que EL PODER ES EL PODER i ELS DINERS SÓN ELS DINERS…i el “vull treballar pel poble” vol dir entre linies “vull enriquir-me a costa del poble” i “vull que el poble treballi per mantenir-me” i quants més anys millor.

      • Estic d’acord amb tu, Bruna, que no ajuden gaire les notícies que surten als mitjans de comunicació i que porten a pensar això que planteges. Vull pensar que no tothom és igual, ja que posar al mateix sac tots els regidors (els que hi han hagut, els que hi han i els que hi hauran) no és gaire just.

        Estic d’acord amb tu que no s’ha fet gaire perquè la paraula transparència estigui present al Consistori en tots els seus àmbits, i això porta a pensar… què fan amb els meus diners, i com ho gestiona tota aquesta gent. I el que és més important, el regidor de torn té la capacitat de poder decidir adequadament el millor per tots, no el millor, el més còmode, per ell/a?

        Sota el meu punt de vista fa falta de tot: capacitat de gestió, de no pensar per mi mateix… i creure que, tot i estar-hi de pas, s’ha de deixar el més ordenadet possible!

        Crec que els joves, que viuen més de prop les xarxes socials i les noves formes de comunicar tenen un esperit més marcat de transparència i de participació, i per descomptat hi tenen més a dir que no els nostres estimats polítics, que ja es veu per on tiren.

        Discrepo però amb l’última frase “vull treballar pel poble” vol dir entre linies “vull enriquir-me a costa del poble” i “vull que el poble treballi per mantenir-me” i quants més anys millor”. Segurament en trobarem casos, però espero que algun dia això canvïi i tinguem gent que primer de tot s’estimi el poble (sense mirades interessades i amiguismes) i llavors sí que podrà treballar pel poble fent el millor que pugui, no que vulgui, que són 2 coses completament diferents

      • I ón és el límit entre el “voler” i el “poder”?…de ben segur que si dones 1000 euros a un polític i 1000 euros a una dona a l’atur amb fill i amb dificultats econòmiques per arribar a finals de mes, sabrà gestionar mil vegades millor els 1000 euros la dona que el polític i molt possiblement al cap d’un any, la dona hagi pogut estalviar 100 euros i el polític també molt possiblement ja tindrà un deute de 10.000 euros.

        Només cal mirar els disbarats de la gestió econòmica de l’Ajuntament en només vuit mesos de govern. La paraula austeritat i retallades són només per als qui ja ho fem de manera habitual, no per als polítics que al no gestionar diners propis es poden permetre el luxe de fer aquestes barbaritats (recordeu, 23,5 milions de deute més 7 milions d’interessos) i no valen excuses que els altres no paguen, perquè no es poden fer pressupostos com “el conte de lletera”..tot per previsions…senyors…voler no sempre és poder, però poder si que és voler, i voler fer les coses amb seny, sense enganys i sense malbaratar més els diners dels ciutadans. I és igual que siguin joves o vells, de debò que és igual. La mala gestió actualment és dels joves i els vells.

      • Això és una fal·làcia, sra. Bruna. No podem comparar 1000 euros d’una família amb 1000 euros a l’Ajuntament. Els dos casos tenen valor, però ho hem de portar a xifres equivalents. El menys és més no s’ha entès encara, i sembla que “oh, no podem fer menys” sigui una frase per excusar-se de pensar. Bé, què hi farem! Tenim la classe política que ens mereixem? Sí, perquè els hem votat. És la més adequada per tirar les coses endavant? Queda clar que costa dir sí… almenys des del meu punt de vista.

        Si aquests 1000 euros els traduïm al sí de l’Ajuntament del Vendrell i ho entenem com el còmput global del pressupost anual sí que hi trobem que els polítics, que encara són de la vella escola del “tu no pateixis, que jo t’ho arreglo” fan el que fan. No són bons gestors en general, ni ho han estat, ja queda demostrat. La consciència dels diners de tots no la té tothom… Tot i així crec que els joves hi tenen una mica més a dir que els polítics d’antany.

  12. Fa dies que no participo en els debats, però, aquesta vegada, vistos els comentaris que s’han fet a aquest article, m’agradaria dir la meva:

    En primer lloc, crec que si de debò pretenem “canviar les coses” entre tots, hem de començar per no prejutjar ni criticar comentaris en funció del seu emissor. L’Eva ha volgut col•laborar amb el blog opinant sobre un tema concret i donant pas a una afirmació que molts de nosaltres compartim: Cal una renovació de persones, d’idees i de pràctiques.

    A banda d’això, dir també que aprofitar el comentari per qüestionar la feina de l’interventor del nostre Ajuntament i arribar a “insinuar” que no ha fet bé la seva tasca em sembla totalment fora de lloc (com s’ha dit ja en varis comentaris anteriors) i més encara, quan es desconeix com treballa aquesta persona. Vull indicar aquí, que el Ministeri ha aprovat el Pla d’Ajust que va elaborar la Interventora i que el Ple de l’Ajuntament va aprovar al seu moment.Cunit, malauradament, no pot dir el mateix…

    En segon lloc, també voldria posar de manifest que, si bé és cert que cal una “renovació generacional” en el nostre Ajuntament, amb gent jove preparada, il•lusionada i amb ganes de canviar les coses, tinc els meus dubtes de què aquestes generacions noves no acabin sucumbint a la pràctica existent i primant interessos partidistes com el “camí
    fàcil” per tenir una bona feina, viure bé i tenir poder… Seria fantàstic que, finalment, aparegués la figura del “polític sincer, que ve del poble i que treballa per al poble”, i que els partits polítics comptessin finalment amb gent jove preparada, formada i motivada, però, al meu parer, això, ara mateix ( i més encara, atenent a la situació actual) no deixa de ser “utòpic”…

    Potser aquest pensament es deu simplement a una actitud “pessimista” de què els joves d’avui en dia serem una generació “perduda”, potser per les dificultats amb què es troben molts joves per trobar feina, per independitzar-se i per poder pagar els estudis… potser és degut al “desencís” i “decepció” fruït de veure com s’està gestionant tot des dels successius governs i que tenim al davant un futur bastant incert… No ho sé… El cas és que no és infreqüent veure gent jove “agafada de bracet” del típic polític “gat vell”, intentant seguir els seus mateixos passos, o joves que tenen la mateixa mentalitat del polític “vividor” a què estem acostumats, i això, si de debò pretenem fer entrar “nous aires” no hauria de ser així. Evidentment que cal apendre dels que compten amb més experiència, però sempre tenint en compte que s’han d’aportar noves idees, perquè són precisament aquestes “noves idees” les que ens poden portar poc a poc al nou escenari que tots esperem… i això, les noves generacions, per molt que se’ls posi “en bandeja” el camí fàcil, no ho han d’oblidar, si no, estarem en les mateixes.

    Per això, potser caldria començar intentant canviar aquesta “imatge degradada” que tots tenim de la política i que provoca que molts joves preparats rebutgin directament tot contacte amb aquest món. No tinc cap dubte de què tenim bons polítics, siguin del color que siguin, que treballen per avançar, però també n’hi ha d’altres que han acabat confonent la política amb una professió com qualsevol altra i que no fan més que “famfarronejar” dels càrrecs que ostenten. Per desgràcia, sembla que aquest segon col·lectiu ha acabat eclipsant la feina d’uns quants que realment vetllen per millorar.

  13. Gràcies a l’Alfonso González Bondia, que ens ha il·luminat…

    El tema és el següent: per aconseguir ser pdi a la universitat i fer la tesi doctoral: 1100€/mes (15400€/any). No haver estudiat ná de ná (en alguns casos), tenir un carnet de partit, viure de la política i a més voler fer veure que fas alguna cosa: una mitjana de 3292.77€/mes (52684.47€)

    Alguna cosa no xuta aquí…

    http://ambelsullscomaplats.wordpress.com/2012/05/05/transparenciairetribucionsdelsregidorsvendrellencs/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s