Llibres d’allà i d’aquí

Les4Fonts

Sant Jordi és un bon moment per poder calibrar la força de la nostra cultura al sí de la vila. Veure les parades plenes de vendrellencs i vendrellenques de totes les edats, a més de les parades de roses, demostra que la ciutat pren vida en cites importants com aquesta. Tot i així, potser hauríem d’esperar una mica més del nostre Ajuntament, sempre acostumat a viure del modus operandi nom en clau “tota la vida s’ha fet així” i acabar de donar una empenta per fer d’aquesta festa molt nostrada un veritable puntal i un referent a la comarca. Les activitats paral·leles que es duen a terme enforteixen la festa, però cap de les que es plantegen són organitzades ni promogudes per l’Ajuntament tret del Concurs Literari de Sant Jordi, tot un esdeveniment a nivell d’escoles a la ciutat.

Dit això, des de Les4Fonts volem fer el nostre Sant Jordi particular recomanant-vos uns quants llibres, lectures que ens han agradat i continuat enganxant a un hàbit, el de llegir, que és dels més sans dels què podem disposar.

 Comencem amb poesia: us plantegem “Les flors del mal” de Charles Baudelaire, i “Casa de Misericòrdia”, de Joan Margarit. El primer, escrit per un dels poetes francesos per excel·lència, no és una obra amb versos de caràcter pacífics, de fet va ser condemnada per immoral a la seva època, però sí que està tintada d’aquell romanticisme d’antany al que dóna fi, intens però brutal, no-bell, i que ja s’anunciava amb la mort del jove Werther. El segon, un dels llibres més ben acollits de l’arquitecte i poeta català, premi nacional de poesia 2009, pren com a títol el nom de les institucions de la postguerra que van donar acollida a nens orfes, fent que aquell tràngol històric fos, tot i que dur, millor que la intempèrie d’una època fosca de la història recent d’Espanya.

Si ens referim a la literatura fantàstica, us volem recomanar el segon llibre, o saga de llibres  “La Torre Fosca”, d’Stephen King. Tot i que engloba altres estils aquesta ha de ser una de les seves obres de referència, desenvolupant, en tota la seva extensió, un teixit de móns, llocs, fets i personatges que t’acaba atrapant. “Cançó de gel i foc” és una saga escrita per George R.R. Martin (i que ha inspirat la sèrie Juego de Tronos) inspirada en l’Anglaterra medieval. Realista i crua, s’anteposa la intriga política a altres escenaris: l’acció i la màgia passen a un paper secundari.

Classificat en el món de la distòpia trobem “Momo“, de Michael Ende;  relata la vida d’una nena en una societat on l’objectiu principal és estalviar temps, però no pel gaudi personal sinó pel consum d’uns homes de gris. El transfons és el d’una crítica al consumisme i a aquesta societat que, a través d’inputs comercials, pretén uniformitzar-nos tenint la mateixa roba, el mateix cotxe o la mateixa marca de mòbil.

Al gènere de l’assaig us volem parlar de “La civilització de l’espectacle” de Mario Vargas Llosa. El recent Nobel de Literatura reflexiona sobre el paper de la cultura als nostres temps, la banalització d’aquesta, el triomf del periodisme de poc rigor i el descrèdit i la frivolitat amb què s’ha convertit l’acció política. “La política que ve” de Lluís Recoder i Jordi Joly ens parla del paper dels polítics a la societat, que entenguin l’administració com la seva empresa, l’aposta per l’optimització de l’administració i l’exemple pràctic de la seva ciutat, Sant Cugat del Vallès, premi de la Unió Europea a la gestió pública. Finalment, dins d’aquest gènere, recomanar-vos “l’Arquitectura del Poder”, un assaig de Deyan Sudjic sobre la tortuosa relació entre dos poders (a vegades massa de la mà): l’arquitectura i la política. O com, en altres paraules, el poder ha encarregat a arquitectes “mercenaris” tot tipus de monstres, alguns fins i tot terrorífics, però també d’altres exemples que han estat realment ben executats, inclús genials.

Pedro y el Capitán”, de Pedro Benedetti,  és el nostre representant del món teatral. Un drama escrit l’any 1979 que narra una llarga conversació entre torturat i torturador. Tot i que no es mencioni directament la tortura, aquesta acaba essent una llarga ombra que s’estén durant tota l’obra.

Si parlem de novel·la negra dos propostes: “Sé lo que estàs pensando”, la primera novel·la de John Verdon, i “Boira Vermella”, de Patricia Cornwell. El primer tracta la història d’un assassí enginyós que, com ens deixa entreveure el títol, semblarà poder llegir la ment de les seves víctimes. El segon, guanyadora de l’últim premi de novel·la negra RBA és un més del cicle de novel·les de Cornwell protagonitzada per Kay Scarpetta, aquest cop obligada a resoldre un assassinat brutal al sud dels Estats Units.

Per tots aquells que busquen literatura amb tocs d’humor, Terenci Moix i, especialment, el llibre “Garras de Astracán” i la seva segona i tercera part “Mujercísimas” i “Chulas y famosas”. No són de les obres més conegudes de l’autor però de ben segur les més divertides ja que radiografia, històricament i de manera molt amena, les dones de l’alta elit del Madrid de principis dels 90. Una de les escriptores actuals en català, Empar Moliner ens porta aquest Sant Jordi “La Col·laboradora”, la història d’una “negre” que es dedica a escriure llibres pràctics de tota mena d’una forma peculiar.

I no podem acabar aquest recull sense citar llibres que ens afecten d’aprop o d’autors de la vila. Dins de la col·lecció Blau verd, la “Història del Vendrell“, de diversos autors, us posarà en context les referències històriques que han estat viscudes a la vila. La “Petita història d’Agustí Cohí Grau” ens portarà a conèixer, de forma pòstuma, quatre pinzellades de la vida del músic vendrellenc. Finalment, us recomanem llibres del Sant Jordi particular de la vila: “Bombonets de vida“, de Margarida Minguella, un recull d’escrits seus de diferents temàtiques i situacions; “Cercavila de Santa Anna de la Festa Major del Vendrell“, de l’associació cultural El Vendrell d’Antes, ens acosta tots els elements propis de la cercavila en honor a la patrona del Vendrell. I acabem amb “Que sigui Festa Major” de Xavier Sanjuan amb il·lustracions de Mireia Moreno, una aproximació aquest cop al conjunt de la Festa Major del Vendrell vist des dels ulls d’una nena de 6 anys.

Esperem que l’any vinent us puguem seguir recomanant llibres, així com també que el nostre consistori hagi apostat més decididament per una festa que és un patrimoni incalculable de tots i que, cuidant-la i potenciant-la, la farem encara més lluïda. Bon Sant Jordi a tothom!

Anuncis

2 thoughts on “Llibres d’allà i d’aquí

  1. Avui heu encetat un nou estil d’article. Un de recomenacions sobre llibres en el dia que correspon. Ho trobo molt encertat això d’obrir la temàtica cap a altres llocs i no sempre llaurar el mateix camps de temes. Espero que aquesta hagi estat una flor que acompanyi a altres similars en les properes setmanes i mesos. Molt bon sant Jordi a tots vosaltres també. Tot i que queden pocs minuts esperem que el seu esperit duri fins el proper 23 d’abril.

    • Felicitats per l’article i per les vostres recomanacions!

      Llàstima però que al Vendrell, els llibreters no es posin d’acord per posar les parades conjuntes a la Rambla. La veritat és que és una mica trist i desolador; ahir al matí a la Rambla hi havia grups d’escolars donant voltes, però els mestres no sabien ben bé que fer-hi, ja que només hi havia una parada petita, una carpa on Ràdio El Vendrell semblava que emitia un programa en directe i res més…com un dia qualsevol…

      Un dia com aquest seria bo de poder fer de la Rambla un espai on els llibres i les roses omplissin l’espai de manera conjunta i que tota la ciutadania hi pogués passejar sense el perill que els cotxes se t’emportin quan estas fullejant els llibres del carrer Robert i altres parades de llibres.

      Jo vaig anar a Barcelona i allí si que es viu la festa i de debò veus que és una festa molt nostra i sobretot molt compartida on l’ambient que es respirava realment era espectacular. Cada any acostumo a anar a una població diferent i la majoria opten per posar les parades en un lloc emblemàtic perque sigui també un espai de trobada social que fan de la diada una festa popular unitària. Aquí al Vendrell encara queda molt de camí per endavant i com diu l’article a veure si l’Ajuntament és capaç de poder fer que aquesta festa sigui realment un dia especial al Vendrell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s