#(Des)Política 2.0

LILIANA V. CALMET

És innegable que les noves tecnologies han suposat un canvi en la manera d’entendre i fer política. Potser un dels exemples més clars per veure’n la influència és posar-se a Twitter un dia de ple al Parlament i seguir-ne el hashtag amb el mateix nom, per comprovar, d’aquesta manera, com una gran part dels nostres diputats i diputades comenten, critiquen, debaten o es crispen a través de piulades.

La funció de les noves tecnologies és, en primer lloc, la d’apropar la política als ciutadans. Ara, preguntar a un polític sobre una qüestió concreta, llançar-li un missatge crític o queixar-se per una mesura és la cosa més senzilla del món, sempre i quan aquest polític tingui presència a les xarxes socials. Però no s’acaba aquí: pels polítics aquestes eines resulten un altaveu ràpid, potent i gratuït que els permet difondre tot allò que els hi convingui, a més de constituir-se com un baròmetre per mesurar el feedback de la ciutadania. En aquest sentit, la cirereta del pastís d’apropar política i ciutadania se l’ha endut el Govern de Navarra, que permet que els ciutadans es comuniquin amb aquest òrgan a través de la plataforma de missatgeria instantània whatsapp.

En tot cas, la presència dels polítics a la xarxa també fomenta la transparència. Em torno a remetre al hashtag #parlament perquè n’és l’exemple més clar: pot seguir-se perfectament el Ple a través del mateix i a causa de les piulades dels seus protagonistes, amb els seus corresponents matisos en relació al partit polític en el què militi. Fins i tot, el compte de twitter oficial del Parlament de Catalunya permet conèixer d’aquelles votacions o d’aquelles situacions que es donen en el si de comissions o del ple i que poden ser rellevants per l’opinió pública, fet que ajuda a fomentar la transparència en la política.

Malgrat tots els avantatges, és una pena que alguns diputats/ades que compaginen aquest càrrec amb el de regidors/ores del seu Ajuntament no piulin amb tantes ganes -o no ho facin en absolut- els plens locals, o aquells acords d’àmbit municipal però d’igual importància per la gent que hi resideix. I és més, és una vertadera llàstima que alguns Ajuntaments, que han volgut apostar per les noves tecnologies, hagin caigut en l’error de creure que les xarxes socials són unidireccionals i que ja es compleix amb la modernitat creant un compte a Twitter o una pàgina a Facebook on només s’aboqui informació i no se’n reculli.

Ambdós casos es compleixen al Vendrell. Els comptes de Twitter i de Facebook de l’Ajuntament del Vendrell són mers abocadors d’informació, esdevenint un segon tauler de notícies (ja present a la web del consistori) que evita qualsevol tipus d’interacció a través d’adreçar els suggeriments, crítiques, etc. a la bústia de suggeriments, més formalista. En segon lloc, malgrat tenir un diputat avesat al funcionament de les xarxes socials i de la dinàmica 2.0 vigent al plens al Parlament, respecte de la política local no en piula gairebé res, perdent aquest gran costum que tothom sembla adquirir al voltant del saló dels passos perduts.

I no és l’únic: els seus companys de govern amb presència a les xarxes socials fan exactament el mateix, no comentar massa cosa, o res sobre els #plevendrell o sobre aquella informació relativa a acords o mesures preses que puguin ser d’interès pels vendrellencs. Cal mencionar però, que els plens de la capital del Baix Penedès són retransmesos habitualment pel compte de Twitter del Psc del Vendrell. No obstant, no s’entén com des de l’Ajuntament o des dels altres partits s’hagi permès que el “monopoli informatiu” dels plens recaigui en mans d’aquesta formació i exclusivament al seu punt de vista, sense oferir una versió institucional o oposada a la mateixa. La visibilitat a la xarxa, la construcció de diàleg, l’atenció immediata en el món 2.0 pot decantar,en algun moment, la balança.

Lluny queda del nostre municipi el bon exemple en temes de comunicació 2.0 que dóna el Parlament de Catalunya, i més lluny encara queda l’exemple de Navarra. Ara bé, en el nostre cas sempre ens quedarà confiar que allò que posa al web de l’Ajuntament del Vendrell sobre que “la participació ciutadana sigui quelcom més que una simple campanya d’imatge” es materialitzi. Algun dia.

Anuncis

7 thoughts on “#(Des)Política 2.0

  1. Tenir eines 2.0 no vol dir ser un 2.0. La tecnologia va acompanyada d’una mentalitat 2.0. Si aquesta combinació no es compleix potser que estem davant d’una classe política de 0.0 que és el que tenim. Molts polítics fan servir tot aquest món només per glòria i lloança de la seva persona i obra, però resulta que el dia a dia i una societat cada dia més espavilada va veien que hi ha darrere aquest univers fantàstic que ens volen vendre que sembla que és el que vivim. Tenen por d’aquestes eines i com quan ets jove i tens cotxe i carnet i et diuen que només l’has de fer servir per la feina al final la cosa es desmarxa i l’eina arrastra una manera de veure la realitat. Has parlat dels plens, jo fa dies que els plens del Vendrell tracten temes que realment no són els més importants. Aquí ens podem solidaritzar amb els esquimals d’Alaska o amb indis americans si fa falta, però hi ha un seguit de temes que són els que haurien de tractar-se en un ple en tota la seva plenitud, tipus pla d’Ajust que va passar de puntetes amb roda de premsa posterior explicant quatre coses de tot allò. Clar la gent ja coneix el patí i no els pots oferir grans espectacles quan obres la cortina i ni tan sols hi ha l’acomodador de la sala. Tot això és un canvi de mentalitat que alguns que van créixer en el temps del SIsquet els costarà assumir perquè són d’una altra generació. El que han de fer és donar pas als fills dels nous temps o almenys deixar-los els primers llocs perquè estem en sintonia en els nous temps. La gràcia de tot plegat no és vendre fum sinó que cadascú digui el que pensi. La gent és suficient llesta per esbrinar el gra de la palla. SInó és capaç que s’ho faci mirar.

  2. Estic d’acord amb l’esència del escrit però no ho comparteixo del tot. Estic d’acord en que participar en les xarxes socials implica acceptar-ne les regles… i que el fet de fer-les unidireccionals és carregar-se d’arrel la raó de ser de la participació en xarxes socials. Però… no cal ser destructiu… jo crec que tot és qüestió de temps. Jo valoro positivament que hi siguen presents a Twitter i Facebook. És un primer pas. Al menys, hi són… per tant se n’adonen del poder que tenen… i sobretot responen a una demanda que jo faig sovint: la informació tot i estar disponible (com dieu, a la pròpia web del consistori) s’ha de fer arribar… ser un altaveu a facebook i twitter és apropar-me una informació que em surt al meu TL sense que jo hagi d’anar a buscar aquesta informació. Avui, sense anar més lluny, m’he enterat d’un concurs de monòlegs que comença per primer cop aquest any. No hi participaré però em coneixo, i si només haguès estat la informació a mitjans tradicionals jo us asseguro que no me n’enterava. I és més, jo mateixa puc fer-ne difusió… per tant, no és correcte no ser bidireccional però aquest pas que s’ha ja fet és important. I diré més… per ser bidireccional s’ha de ser de veritat així i s’ha de respondre. Si avui per avui, des de l’Ajuntament no s’està disposat a respondre per aquests mitjans, o no es veuen capaços de gestionar converses a twitter o facebook es millor que no les permetin. Per fer-ho malament, millor que no ho fassin.

    A part és la menció expressa que es fa a Jaume Domingo. Ja el cito jo, que em sembla que no s’ha dit el nom. Jaume Domingo és coneixedor d’aquestes eines i les usa com millor li convé. I aquest cop sí, estic completament d’acord en l’article. Jaume Domingo s’equivoca. I molt. No val el “quan m’interessa dic i quan no m’interessa no existeixo”… a més té un estil poc acurat, tosc i molt poc dialogant els pocs cops que s’interactua amb ell. Cert, llàstima que no informi i dialogui a nivell local com tant ansia fer a nivell de país.

    Gràcies per permetre’m de comentar.

    • avui en dia els gabinets de premsa d’ajuntaments i entitats pública estan desfassats. el twitter és motl més viu i més real i tothom hi té cabuda. molt bé Sylvie. estic totalment d’acord amb el que dius.

  3. Que voleu que digui teniu raó. Piulare mes als Plens del Vendrell. Sento que algú pensi que les meves respostes mereixin els qualificatius que diu la Sylvie i demano disculpes ja que no es la meva intenció. A vegades costa i molt respondre coses complexes amb tant poques paraules. Intentaré rectificar.
    Si que us puc dir que moltes vegades contesto amb missatges privats i sempre tots els que em venen via la meva web.
    Si que valoro positivament que em feu aquestes critiques perquè vol dir que no piulo en va! Gracies

  4. Crec que el tema és més de fons…

    I és si la política comunicativa del nostre Ajuntament és la més adequada pel s.XXI o almenys, el que portem de segle. És a dir, com diu l’article i també els comentaris anteriors, estem a la última (només falta que l’Ajuntament s’uneixi a Pinterest i pengi fotos a Instagram) però realment ho utilitzem com a mitjans 1.0: El Twitter semblen cartes epistolars sense resposta, i el Facebook sembla l’altaveu d’una publicació, la Plaça Vella, que cada cop perd més sentit a dia d’avui. És més, els 30000€ que va costar l’any anterior i que queda reflectit als pressupostos publicats a la web municipal ens els podem estalviar tenint les xarxes socials i els canals 2.0, però utilitzant-los com toca.

    El que no és normal és que, amb 40000 habitants, surti el primer tinent d’alcalde al “Per què” de la nostra televisió pública, i digui que 300 i escaig consultes al “Digue’ns com ho veus” està bé però s’ha de millorar… 300 en un any!!! Comencem a parlar de mal enfoc de l’eina… i potser enllaçar-la amb les xarxes socials.

    Tornant al tema que ha encetat la Sylvie i després ha continuat en Jaume: si bé el nostre representant vendrellenc al Parlament utilitza en molta més mesura les xarxes socials… altres companys de govern ni això! I és més, acabo amb una pregunta: sembla bé que, com diu l’article, no sigui pas el gabinet de premsa qui twittegi, o qui pengi al Facebook els plens, essent una part del govern “l’encarregat” de fer-ho perquè ningú més ho fa?

  5. Sylvie, ja et vaig dir que estava d’acord a mitges amb la primera part del teu comentari (gràcies a tu per comentar, no a nosaltres per deixar-te!) i molt d’acord amb la segona.
    Cert és que és una millora en la difusió d’informació que l’Ajuntament del Vendrell tingui presència a les xarxes socials. Això no es pot discutir. Ara bé, quina és la finalitat de les xarxes socials? Informar, sens dubte, però també tenir la predisposició d’entablar una comunicació 2.0, a dues bandes, poder contestar al moment, resoldre els dubtes de la ciutadania. Enviar aquell ciutadà que té alguna cosa a dir al web i al formulari de contacte és destruir tot el que s’ha fet creant-se un perfil a facebook i twitter.
    Però de fet, crec que en aquest sentit passa el que tu exactament dius: ningú s’ha posat d’acord amb qui ha de respondre i què ha de respondre. Una llàstima, i més tenint en compte que les respostes no serien de ser de caràcter polític sinó institucional, de dubtes sobre matèries que l’Ajuntament gestiona.

    Posem un cas concret: recentment es va adreçar un tuit a l’Ajuntament del Vendrell preguntant per què s’havien tret els contenidors de l’orgànica de les platges. Òbviament no ha rebut resposta. Costa tant donar explicacions, alternatives, etc? O és que caldrà omplir el formulari per què contestin al cap de déu sap quant? O trucar, es clar, però llavors per què tenim aquestes eines?

    També cal reflexionar en el tema de la retransmissió dels plens per twitter. Per què hi ha un twitter oficial i no es fa servir en aquest sentit? No seria més que el que s’està fent fins ara: abocar informació unidireccionalment, i tampoc caldria entrar en opinions personals o partidistes. No entenc perquè la gent de premsa no ho pot fer, això.
    I un altre tema a part: per què no es passen els plens per tv per internet, en streaming per exemple? Pobles de MOLTS menys habitants que el nostre ja tenen aquesta infraestructura. Al final pensaré que, efectivament, no es vol que la ciutadania participi en la política.

    Respecte al que dius Frederic, totalment d’acord. Però no crec que sigui problema d’aquest ajuntament en exclusiva, si no de molts altres que han seguit funcionant “com abans”, sense veure la necessitat del canvi, ignorant les dades. El perfil de facebook de l’Ajuntament del Vendrell “ha agradat” només a 148 persones. S’estan fent les coses bé tenint en compte aquesta dada? El seu twitter té 128 seguidors, i només ha fet un follow a 5 persones. Ja està bé?

    I a tot això cal recordar el que estableix la llei de règim de bases del règim local: “Las Corporaciones locales facilitarán la más amplia información sobre su actividad y la participación de todos los ciudadanos en la vida local”. I també permet, per cert, la iniciativa popular en temes de propostes d’acords, actuacions o proposicions de reglaments 

    • I també hauriem de tenir en compte a la gent gran i tota la gent que no té ni Facebook ni Twitter, a part de com diu la Liliana el poc seguiment del Facebook i el Twitter de l’Ajuntament per part de la ciutadania (potser per desconeixement), i ara que Televisió El Vendrell “ha desaparescut” per intregrar-se a Penedès Televisió, encara podem estar menys informats perquè ni tant sols coneixem la nova programació de Televisió El Vendrell. Senzillament ha deixat d’existir d’un dia per l’altre i les rodes de premsa de desprès dels plens, senzillament lamentables, pobres de continguts i fetes per “cobrir la papereta davant els mitjans de comunicació”. Com diu el Miquel, que la gent ja coneix el pati municipal i els “jocs que s’hi juguen a dins” i només es salva el conserge.

      Ens queda la ràdio per mantenir-nos informats, els dos setmanals de pagament, la Fura i algun diari quinzenal gratuit com l’Opció que sembla monopolitzat unicament per notícies de Convergència i Unió. On són les notícies de les actuacions municipals dels altres partits que són al govern? o és que l’Ajuntament continua monopolitzat per un sol partit? perquè al menys amb l’Opció dona aquesta sensació.

      Pel que fa al Digue’ns com ho veus, l’he utilitzat algunes vegades i la mitjana a contestar, si és que contesten i et donen una resposta “lògica i coherent” és bastant deficitària, perquè el més habitual és passar-se el problema de competències i responsabilitats entre regidories i uns pels altres i com diu el refrany castellà “la casa sin barrer” i el ciutadà sense rebre les respostes a les consultes fetes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s