Humana: una ONG sota sospita a nivell internacional

LILIANA V. CALMET

Últimament sempre tinc el mal costum de buscar, dos o tres cops per setmana, tots aquells tuits que s’hagin fet mencionant el Vendrell, per tal de veure què se’n diu de la nostra vila pel món de les noves tecnologies.

En un dels dies que m’entretenia llegint resultats, vaig veure un tuit d’una persona que criticava la decisió de l’Ajuntament del Vendrell per haver subscrit un acord amb l’ONG Humana, que establia un augment dels contenidors de recollida de roba usada, per situar-los finalment en 18 a la nostra vila. Segons la notícia, i el que es pot llegir a la web d’aquesta ONG, Humana Fundación Pueblo para Pueblo és una ONG que porta treballant des del 1987 duent a terme projectes de cooperació en diferents països, a través de la “gestió de la roba usada”.

A la seva web, Humana explica què en fa de la roba donada de manera gratuïta als seus contenidors: tota aquella roba de qualitat i en bon estat és tornada a vendre a les botigues de roba de segona mà d’ Humana Espanya; la roba en bon estat és enviada a l’Àfrica i venuda a petits comerciants que, alhora, la revenen a la gent necessitada d’allà (reactivació de l’economia local, en diuen al seu web); una tercera part és reciclada, sempre que la roba estigui molt desgastada, inservible o inclassificable; i per últim, tota aquella roba que no pugui ser revenuda o reciclada serà enviada als abocadors.

Fins aquí clar. Aprofitant els dies de vacances d’aquesta Setmana Santa vaig recordar-me del tuit llegit i vaig posar-me a buscar informació sobre Humana Espanya i per què aquesta persona criticava tant aquest conveni fet amb el nostre Ajuntament. Doncs bé, s’ha de dir que ja s’entén.

Aparentment, i citaré en primer lloc les webs “sense credibilitat”, la ONG Humana sembla estar lligada a la secta nòrdica Tvind, fundada per Amdi Petersen, i on alguns dels seus líders han estat jutjats i condemnats per delictes com evasió d’impostos, frau o enriquiment injust. Així mateix, també s’informa que aquesta suposada ONG ha estat denunciada davant el Defensor del Poble i la Fiscalia General de l’Estat, denuncia instada per una petita ONG, anomenada OSi, de l’Estat Espanyol. Fins i tot, en alguns municipis i davant la presència d’aquests contenidors d’una ONG de dubtosa transparència, els veïns ja han fet sentir el seu malestar, com per exemple a Àvila o Paiporta, on finalment es va rescindir el conveni davant les sospites que l’ONG podia estar duent activitats il·lícites.

Sigui com sigui, qui no tenen aquest problema són els ciutadans francesos. A França, l’any 1995, l’Assemblea Nacional – una de les dues parts del parlament bicameral – va aprovar un informe (en anglès) sobre les sectes, que incloïa a Humana dins el seu llistat, prohibint a aquesta ONG actuar dins el seu territori.

A Anglaterra, i després d’una sèrie d’articles publicats a The Guardian en què s’acusava a l’ONG de destinar únicament un 10% de tot el benefici que treien gràcies a la reventa de la roba usada a caritat,  la Charity Commission britànica va decidir investigar Humana al Regne Unit, en relació a una possible activitat delictiva, que va finalitzar l’any 1997 decretant el tancament de totes les seves botigues al Regne Unit, tant de segona mà com les destinades a caritat, així com dues escoles que tenien implantades al territori. En aquest enllaç es pot llegir – en anglès – el tema, del qual en ressaltaré únicament les següents paraules: “no es va trobar cap manera de comprovar quina quantitat econòmica es destinava a Àfrica, o en què es gastava”.

A Alemanya aquesta ONG està catalogada com una ONG poc seriosa, i tot i haver aconseguit, en el cas de Bèlgica, tancar les seves botigues, actualment han tornat a obrir, tot i no tenir l’èxit que estan tenint al nostre país.

Sigui com sigui, i veient tot l’anterior, si una cosa queda clara és que l’ONG Humana no és del tot transparent. És cert que Espanya no ha emès cap pronunciament a favor o en contra d’aquesta organització, però si que a nivell internacional s’hi han dut actuacions per prohibir-la o per aclarir-ne la licitud de la seva actuació, tant per mitjans d’informació com, i sent molt més transcendentals, per la justícia i per l’Assemblea Nacional de França.

Així doncs, no hauríem d’haver estat una mica més cautelosos a l’hora de subscriure l’acord? Humana de ben segur què no és l’única ONG – o suposada organització no guvernamental – que “recicla”, o més aviat torna a vendre, la roba que gratuïtament i de bona fe totes les persones dipositen als seus contenidors. Posats a fer, potser triar-ne una de més “transparent”.

Anuncis

21 thoughts on “Humana: una ONG sota sospita a nivell internacional

  1. És una pena que l’Ajuntament no hagi calibrat una mica més el què es deriva d’aquest acord amb Humana. I, sobretot, sabent del bon treball que fan altres associacions com Càritas, totalment transparents en la seva gestió. A vegades, la l’afany per una foto fa perdre la visió del què és ètic o no en la gestió política.

  2. Liliana jo hi afegiria a més la competència que això genera a entitats com Càritas del Vendrell que fa moooooolts anys que es dedica a base de voluntaris del poble a gestionar el repartiment de roba usada mitjançant la botiga que tenen al carrer de la Pau.

    I una altra pregunta: Quants diners costa la instal·lació d’aquests contenidors?

  3. Us aconsello que us llegiu el llibre de Gustau Nerin “Blanc bo busca negre pobre de Roca Editorial 2011. Una manera de veure l’altra cara de les ong. Un món com en molts altres móns on hi ha una mica de tot. Realment val la pena. Ara que s’acosta Sant Jordi és una bona oportunitat.

  4. Sense voler justificar a ningú, només faltaria. Estic segur que si comencessim a investigar a totes les ONGs ben poques s’en salvarien, tampoc cal posar a Càritas en un altar (mai millor dit), també té la seva part no tan clara, com no voler que el seu logotip surti al costat d’una altra ONG (tot i que el fi sigui bo i just), pel simple fet que aquesta altra ONG defensa l’abortament i les parelles homosexulas, per tant no tot és blanc ni tot és negra. Dit això crec que el reidror responsable d’aquesta àrea i l’alcalde en últim xcasha d’estar atent a amb qui s’associa el nostre ajuntament. I per això segur que hi ha mitjans per saber a qui donem la nostra confiança.

  5. Efectivament el Sr Jaume Domingo no ha tingut gaire en compte la feina dels seus parroquians. I sobre les polítiques de Caritas, molt possiblement, com en molts altres sectors de l’esglesia catolica les polítiques preses per la cúpula queden a anys llum del pensament de les bases

  6. Diu molt de com es gestionen molts aspectes des de les administracions i ajuntaments, quan l’encarregat de signar aquest conveni no s’ha molestat ni a fer algo que avui en dia es tan senzill com entrar al google.
    Segons tinc entès, en altres ajuntaments els d’Humana van amb la milonga de que a d’altres ciutats ja en tenen d’aquestos contenidors, sent aixo -una falacia de nivell bàsic- l’única proba de bona gestió.

    Tal com diu el Miquel Casellas, sempre hi ha de tot, i de ben segur que fins i tot a Humana hi ha gent treballant de bona fe sense saber el que passa (encara que com ja he dit, avui dia fer un googling no costa res).

    I sense que serveixi de precedent, li diré al Joan Huguet que Càritas com a ONG no es que sigui una meravella, i la seva idiologia evidentment va lligada a L’església, pero pots ser voluntari i veuràs per tu mateix que el funcionament es mes clar i transparent, encara que igualment el cap també en blanquegi diners.

  7. Estic molt d’acord amb el què ha exposat l’Ismael: no costa res fer una cerca per internet i adonar-se’n amb qui estem fent tractes. Per descomptat hi haurà gent de tots colors a tot arreu, però si els precedents a d’altres països no han estat els més idonis…potser que ens fem plantejar les coses. Aquests casos exemplifiquen la poca transparència de l’acció de govern o de les decisions dels responsables de l’àrea en qüestió de l’Ajuntament.

    D’altra banda, tampoc crec que Càrites sigui la panacea universal. Es podria organitzar des de la Regidoria de Serveis Socials actes estil “fora estocs” perquè tothom pugui aportar-hi, un parell de cops l’any, aquella roba que ja no utilitza i que pot aprofitar-se?

    Independentment d’això, crec que les relacions amb la cooperació des de l’Ajuntament hauria de ser el màxim de variable possible: si es poden aportar diners a la cooperació, que no sigui només a una ONG sinó a tots els projectes diversos que es puguin engegar, o almenys tractar-ho amb gent que hagi estat cooperant a d’altres països i siguin d’aquí i ens puguin aportar la seva experiència, que n’hi ha bastants!

  8. Ara podria ser un bon moment perquè Càritas poses algun contenidor pel Vendrell per recollir la roba. A vegades per l’accés o per horaris hi ha gent que no li va bé anar fins al carrer de la Pau, llavors aquesta seria una bona alternativa. Evidentment altra gent i jo tindríem molt clar en qui hem de confiar.

  9. Sembla que la única alternativa a aquesta ong-secta hagi de ser Càritas. No dubto que la gent que hi presta el seu voluntariat, el seu temps i la seva bona fe ho fan en tot l’entusiasme del món, són bona gent i volen treballar pels que més ho necessiten. Però Càritas pertany a una institució (una mega secta segons com t’ho miris) que té uns valors, que què vols que et digui no són els més oberts, els més conciliadors, del món: antiabort, anti parelles homosexuals, anti mares solteres, tenen a la dóna com a persones de segona categoria,…. no han evolucionat gaire des de l’època dels croats Algú em dirà que hi ha capellans que no són així, que estan molt per la joventut, i a barris marginals, però repeteixo la seva directiva (bisbes, cardenals i papes) són els més retrogads del món, gràcies a ells règims totalitaris com el franquisme i el nazisme van tenir un enorme paraigües on exioplugar-se durant els foscos anys de la dictadura.
    Segur que hi ha altres ong, més honestes i transparents que càrites, (i repetixo que em referixo a la institució i no pas als seus voluntaris), i evindentment més honestes i transparents que Humana. Només cal que qui ho hagi de fer s’informi bé de qui mereix de veritat la nostra confiança.

    • Sr. Huguet. Pels seus comentaris als diferents escrits d’aquest blog, vostè deu ser polític o funcionari, perquè se li dóna molt bé criticar el que fan els altres però veig que vostè no és mulla per res i només proposa que els altres facin o critica el que fan els altres, però sense aportar solucions. Quina postura més fàcil, criticar però sense fer cap aportació positiva.

      Per què en lloc de fer tantes crítiques, no va dues o tres tardes a la setmana de voluntari a Càrites i veurà el que s’hi fa?. I com és que l’Ajuntament amb 30 anys de democràcia no ha creat un servei així?. Per què serveis d’aquest tipus social els ha d’acabar creant, la majoria de les vegades, i fent l’esglèsia amb voluntaris? i no només Càrites sinó molts altres serveis?. Per què l’Ajuntament mai ha creat un servei així?. Per què no proposa a l’Ajuntament que crei una ONG municipal amb voluntaris polítics i funcionaris?. Vol dir que no funcionaria?..que els primers que tenen un sou assegurat donin bon exemple i enlloc de convenis amb ONG’s forànies siguin ells mateixos els qui ho gestionin amb part del seu temps i del seu sou.

      Pel mateix de sempre; perquè els polítics i els funcionaris només esperen el seu sous assegurat i apoltronats a les seves cadires cada final de mes mentre que els altres ciutadans facin de voluntaris i dediquin el seu temps al sector social. Sr Huguet, així és molt fàcil donar consells i recomanacions als altres, però que comencin els qui ho poden fer, enlloc de destruir, construeixi.

      • Sra Bruna em sap greu dir-li que s’equivoca, no sóc ni funcionari ni encara menys polític. El que si que sóc com qualsevol persona que vol escriure en aquest blog és una persona amb el dret de criticar les coses que no troba bé, i crec, humilment que l’esglèsia catòlica que és el soport de Càrites, no és pas un exemple a seguir
        Vol que proposi solucions, bé, n’hi dic unes quantes, encara que no sé, ja em perdonarà qui les ha de portar a terme:
        -Crear un banc del temps, no és un tema de voluntariat, sino de necessitat (jo puc donar el meu temps fent classes de repàs d’anglès, i a canvi un altre membre del banc de temps m’arregla un endoll que no funciona)
        -Crear una xarxa de biblioteques de barri (tan fàcil, o dificil, com que per exemple les diferents associacions de veins facin un llistat amb els seus associatas, aquests demanes els llibres que té al seu catàleg la biblioteca Terra Baixa, es pot consultar a la web, l’encarregat de l’associació porta aquest llistat a la biblioteca, li presten els llibres i els pot por portar als seus veins. Una manera d’acostar la lectura, la cultura, a la gent gran o amb movilitat reduida.
        Com veu de solucions n’hi ha unes quantes, cosa que no vol dir que no es pugui critcar el que crec que està malament, i que consti que, com ja he dit en l’anterior escrit, parlo de Caritas com institució, no pas dels seus voluntaris que crec que són molt vàlides i fan un treball molt bo.

    • Home, sr. Huguet, jo penso que la menció a Càrites (o així ho he interpretat a l’hora de fer el meu comentari) es d’exemple d’una ONG coneguda i que a més treballa a la vila (el seu treball es verificable in-situ), podríem parlar d’altres ong’s molt millor, i fer una gran recerca, però evidentment implicaria dificultats dels ciutadans a col·laborar activament. Per no dir que moltes d’aquestes organitzacions el que demanen directa i principalment son calers.

      Si hi ha bona praxis, no crec que sigui important els ideals, la fe religiosa que tingui la directiva o amb quin equip de futbol son simpatitzants. Ara bé, si com Humana, s’enriqueixen directament (i molt) a costa de la caritat, col·laboracio i fins i tot il·lusió de la resta, no s’ha de permetre.

  10. Les dues propostes del sr. Huguet crec que tenen un bon camp per córrer i es podrien aplicar (deixi’m posar més dubtes amb la segona que la primera en com ho ha formulat, perquè potser hi ha altres alternatives sense alterar el seu plantejament).

    Tot i així… Aquestes propostes no responen a l’escrit: estem discutint la manera de com o quina ha ser de ser la relació ajuntament-ONG amb el tema de la recollida de roba, i si l’elecció que ha fet el consistori és encertada. Per exemple valoro positivament el comentari de la senyora Bruna, que ha criticat la falta d’una infraestructura municipal per tal de no externalitzar el servei com ha fet amb Humana…

    En qualsevol cas, està bé i és positiu proposar alternatives complementàries i interessants a nivell de polítiques socials que el municipi pot adoptar, però no perdem de vista el leitmotiv de l’article.

  11. Ja em perdonareu, però crec que demanar que l’ajuntament es faci càrrec d’aquest servei ara mateix és bastant impensable, a no ser que a canvi d’això es retalli d’una altra banda, i no val fer-ho fàcil i dir que els politics i baixin els sous (alguns ni cobren de l’ajuntament), o que els funcionaris cobrin menys, s’ha de ser realista.. Crec que externalitzar aquest servei està bé, el que és un desencert del tot és la ong que s’ha triat. I com que algú diu que només critico i no aporto solucions, què us semblaria si la entitat que s’en fa càrrec fos la Fundació Santa Teresa, una entitat seriosa, del nostre municipi i per tant conexixadora de la nostra realitat.

    • Demanar a l’Ajuntament un servei així, per vostè és bastant impensable, però en canvi fer un contracte amb una empresa externa és viable? Potser caldria començar per aquest punt.

      Mirar quan ha costat el contracte amb aquesta ONG externa i mirar de donar els diners a Càrites perquè ho gestionés de manera professional de la mateixa manera que ho pot fer Humana. Pensi que Càrites ho està fent de manera totalment voluntària i altruista des de fa molts i molts anys i ha estat i és un servei bàsic per a moltes persones del Vendrell (independentment que l’Esglèsia hi estigui al darrera, el cert és que aquesta entitat està donant servei a moltíssimes persones, i els voluntaris és mereixen el més absolut respecte).

      I, per què a la Fundació Santa Teresa? A la Fundació Santa Teresa la majoria de treballadors ja cobren i tenen un sou i ja gestionen prou serveis municipals. La Fundació Santa Teresa té prous recursos i potser cal diversificar una mica, no creu?

      Potser l’altra via seria destinar aquests diners de l’externalització a crear una cooperativa de reciclatge de roba de segona mà que la gestionessin persones aturades del municipi. Així tindriem treballadors en actiu i els diners dels contribuents no se n’anirien fora del municipi com passa actualment amb tants i tants serveis i empreses foranies del Vendrell que gestionen serveis municipals.

      Potser que des de l’Ajuntament és comenci a canviar la mentalitat “externalitzadora-forània” i pensi més en crear riquesa al poble i per al poble.

      • aquesta idea de crear una cooperativa em sembla molt bona i una proposta que s’hauria de tenir molt en compta, crec que evectivament, seria una bona mesura i alhora com diu vostè, serviria per donar feina a moltes persones que ara no en tenen.

  12. la solució políticament correcte és posar un contenidor al costat de l’altre de cada empresa que s’hi dedica i estés legalitzada i que la gent tries, però això és una bajanada. El que s’hauria de fer és investigar on va a parar aquesta roba. En cas fraudilent tancar el xiringuito i sanció, però aquí tenim molts polítics i poca política amb cara i ulls i tots s’arrepengen.

  13. Abans que res, i tal com ha dit el Frede, la intenció d’aquest article no era afavorir o atacar a Càrites, sinó qüestionar el conveni amb Humana i criticar, de retruc, l’Ajuntament del Vendrell, ja que ha demostrat una falta d’informació i una innocència – si se’n pot dir així – imperdonable.

    Dit això, trobo molt interessant el que diu la Bruna sobre la possibilitat de crear una cooperativa de reciclatge de roba de segona mà. De fet, totes les idees que heu donat serien més “humanes” i respondrien més a la idea que s’amaga darrere la “donació de roba humana”, tant per la persona que la dóna com per la finalitat perquè la dóna. Al capdavall, quantes persones donaríem roba usada si sabéssim que això va a parar a una botiga de segona mà de la pròpia ONG que la ven a uns preus indeterminats i que un percentatge d’aquest guany, també desconegut, es destina – suposadament – a programes benèfics? O pitjor encara, qui dóna roba a una ONG que la reven a comerciants locals de l’Àfrica, sota el pretex de reactivar el comerç d’aquests països, sense controlar el preu i l’efectiva venta de la roba per part del comerciant a la gent que realment la necessita?

    També subscriure el que ha dit l’Ismael: Càrites fa, ha fet i està fent un paper en molts municipis, tant de la comarca com de fora, quasibé indispensable per les persones sense recursos, malauradament cada dia més. La solidaritat no entén d’ideologies, i menys quan l’entitat actua en favor d’aquesta. Ja en parlarem quan Càrites, en un moment concret emeti unes declaracions en contra dels homosexuals, o en contra de l’avortament, però a priori, la seva gestió és molt més transparent, i la seva eficiència està contrastada.

    Per últim: espero que el conveni amb Humana no comporti cap contraprestació econòmica per cap de les parts. I parlo de les partS, perquè no entenc ben bé a què es deu aquest augment força pronunciat dels contenidors al municipi… Com diu el Roger això hauria de ser públic, però en qualsevol cas exculparà Humana de la gestió amb ànim de lucre que fa de les donacions de roba, ni molt menys de les acusacions, sentències, prohibicions i persecucions que a nivell internacional ha tingut.

  14. Jo vaig tenir tracte amb aquesta ONG i no podria assegurar que fos una secta però si que la seua gestió no és del tot transparent. A més a més no apareix en el llistat d’ONG’s qualificades per l’Agencia espanyola de cooperació internacional, els seus dirigents són de procedència danesa i és practicament impossible obtenir informació de les seues activitats que no vinga d’ella mateixa. Encara que totes les ONG’s siguen en part un negoci, aquest cas és massa sospitós.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s