El Vendrell que NO volem

XAVIER RAMÍREZ

Des de ja fa temps que la relació entre ciutadans-politics té una tendència clarament a la baixa, ja sigui per la monotonia, pels mateixos discursos, per la forma d’actuar, per les mateixes cares, etc., però pel que sembla ser, ningú hi posa remei; ni ciutadans ni polítics, per la qual cosa podríem dir que ens agrada ser conformistes. Ens queixem però no actuem.

A banda de tot això, crec que aquí al Vendrell som un cas, des del meu punt de vista, una mica excepcional. I em refereixo que els polítics que han anat passant durant aquests últims anys no ho han fet tan malament com ens pensem, ja siguin convergents o socialistes. Penseu tots que han estat treballant molt durament per aconseguir el nostre “El Vendrell que volem”, i així ha estat.

Mireu, en aquests darrers últims anys han col·laborat que el Baix Penedès hagi assolit la primera posició en el rànquing d’aturats de tot Catalunya. Una felicitació.

També els hi podem agrair de tot cor que després de tantes i tantes de vegades demanar una piscina descoberta pública, hagin tingut el detall de realitzar-nos la meravellosa piscina “triangulorectangular” d’ 1’2 metres de fondària màxima. Fantàstic ! Si és que no es pot fer millor…

Evidentment els hi hem d’agrair, que en lloc de construir tants edificis dediquessin més sòl urbà en projectes de parcs i jardins per poder passejar i resguardar-nos del Sol d’estiu sota l’ombra dels arbres, com és el cas, per exemple, de la majestuosa rambla Josep Cañas. Impressionant.

També, felicitar-los pel seu compromís amb tots els petits empresaris de la vila col·laborant i donant facilitats perquè aquell que vulgui obrir un negoci ho pugui fer amb la màxima rapidesa possible.

Donar-los la més sincera enhorabona per haver aconseguit que la central de ITV al Baix Penedès es construeix-hi a la seva capital.

I ara sí que, a part de tot això i moltes més que se’n podrien dir, atorga-los la medalla d’or per permetre tenir i haver tingut a la nostra Casa de la Vila, gent que no en té ni idea de política, gent que no és idònia per exercir amb aquest càrrec, gent que els hi és igual com vagi la vila, gent que porten anys i anys tallant el bacallà i no se n’adonen que estan fent més mal que bé.

Doncs, és així, que aquest personal tan qualificat per governar i respondre a la responsabilitat que aquest càrrec implica han assolit grans projectes i objectius que fan d’aquest poble “El Vendrell que ells volen”, desentenent-se de tota la població i mirant única i exclusivament per ells mateixos, perquè de molts projectes realitzats no n’hi ha ni un que valgui la pena. Enhorabona governs!

Per tot això i moltes coses més, moltíssimes gràcies per ser com sou.

I aprofitant aquest article, si m’ho permeteu, demanar i fer una crida a aquelles persones que creuen que poden estar capacitades per realitzar la funció de polític que s’organitzin, que creïn un cos ferm i intel·ligent, coherent i organitzat, amb cara i ulls i responsable dels seus actes. Només així podrem aconseguir tirar endavant una política que ara per ara només mira per si mateixa.

Anuncis

28 thoughts on “El Vendrell que NO volem

  1. Ens han volgut vendre un parc tematic entre la senyorita pepi i barby super star. Ara falta que encara sha de pagar i es insostenible. A sobre no tenim recursos. El turisme nomes era una boiriba que sha esfumat

  2. Totalment d’acord en tot el que es diu, i coses com aquestes, moltíssimes més.

    La piscina descoberta municipal és molt petita per a un municipi de gairebé 40.000 habitants (sense comptar l’increment de població que sofrim a l’estiu). A més, també és de petites dimensions l’àrea que envolta la piscina i ni tant sols hi ha una zona enjardinada.

    Pel que fa als projectes de parcs i jardins, només s’han gastat el pressupost en zones de terra amb quatre matolls (com és el cas del Passeig de les Bòbiles, Rambla Miret o com es vulgui dir…), ja que gairebé tots els parcs són d’aquest estil. No hauria estat millor estalviar-nos tants parcs d’aquesta tipologia i haver fet un sol parc molt millor?

    Imagineu-vos l’explanada del Botafoc plena d’arbres frondosos, amb passejos i camins pel mig, amb un llac, una zona lúdica per a infants o per a gent gran, una zona de picnic, tot envoltat d’una tanca que a la nit quedés tancat i que estalviaria actes vandàlics…

    Potser cadascú tenim una visió diferent del Vendrell que volem, però segur que tots coincidim en que el de l’actualitat no l’és.

  3. Xavier, senzillament gràcies per escriure el que molts no s’atreveixen a dir publicament, però que pensen una part important dels ciutadans.

    Una altra legislatura que l’únic que fan és prendre el pél i malbaratar els diners dels contribuents com en les anteriors legislatures…perquè com que no són seus…no hi ha problema.. uns quants poden malgastar el que vulguin que desprès “El Vendrell, som tots”

  4. Alvaro…..de pet cap ha l’ajuntament !! et vull veure en un futur alcalde d’aquets poble !!!! fa falta mes gent com tu , sense por de dir el que pensa i amb iniciatives com les teves !!!!

  5. Primer de tot felicitats a l’autor per engresca-se a escriure un article. Veure les opinions de la gent, com anem comprovant al bloc, és de les coses més enriquidores que poden sorgir dins la societat.

    Dit això, dir que no puc estar més a favor de les paraules de l’article, així com també les de l’Álvaro Quirós. Ens cal en aquest poble una nova mirada, i la dels parc i jardins al municipi s’ha tingut sense consideració anys i panys. Tot i així, crec que l’expressió “que per culpa dels arbres no veig el parc” està ben a l’ordre del dia.

    Vull dir que la proposta del parc al Botafoc és interessant, però hem de diferenciar “jardí urbà” i “parc”… que normalment es diu a tot el mateix i no ho és. Potser el Botafoc seria interessant com a “jardí” i alhora un espai on es poguéssin fer els concerts de la Festa Major sense que sigui un patatal perque és pròxim al centre, i combinar algunes de les propostes que planteges. És a dir, una proposta molt més polivalent que un parc convencional, o d’arbres frondosos. Un llac, en aquest lloc és, si més no, és una mica utòpic…

    Tot i així no ho és tant si el que volem és un parc urbà. Si el plantegéssim a tota la zona del Puig, aprofitant el turó per a circuits per caminar, aprofitar la petita roca tallada per fer-hi un rocòdrom, també disposar de la plana pròxima a la riera es podria plantejar infinitat d’opcions: espais per btt, llocs d’exercici per als més grans. I llavors sí que es podria aprofitar l’aigua del “riuet” per tenir-hi un llac aprofitant el cabal i retornant-lo a la riera quan estigui ple: hi hauria un curs “natural” d’aigua i el cost de portar-la és 0. En definitiva: un espai verd urbà, i un gran pulmó verd! Les dues es complementen i El Vendrell cambiaria de cara de forma inimaginable!

    • En altres ciutats, per exemple, s’ha fet una plantada d’arbres pagats fins i tot pels ciutadans: s’apadrina un arbre i un dia concret es va a plantar. Una manera molt maca de contribuir a aquests espais que fan que la qualitat de vida tingui un abans i un després.

      • Tot són propostes i opinions de com seria “El Vendrell que volem” i, per cert, molt interessants també les que planteges. D’entre els punts de vista d’uns i altres, es creen propostes molt interessants.

      • També ens n’hem de recordar de la zona pròxima a l’autopista de Mas de’n Gual, que fa pena i també podria ser un espai molt més interessant… es podria fins i tot fer arribar a l’antiga masia, etc etc. Quantes coses es podrien arribar a fer, o almenys plantejar-les i decidir-les per, en un futur, no està improvitzant sempre.

        S’ha de dir, però, que tot serà molt bonic i encantador… però no en aquest poble, o almenys no amb aquests polítics. Ens diran que no hi ha diners, que vivim en una crisi, que és car de mantenir… però quan les coses anaven bé tampoc es va dur a terme. Una llàstima tot plegat, com sempre!

    • No és per posar aigua al vi, aquests projectes semblen molt interessants i seria molt bo que el Vendrell tinguès un parc urbà al Puig, però s’ha de recordar que tots els horts, les oliveres, el terreny en definitiva no és pas municipal sino de particulars que no crec que el vulguin regalar. I tal i com està ara la cosa, tot i que seria interessant tenir aquest parc, crec que hi ha altres prioritats, com fomentar el treball (per a joves sobretot), millorar els serveis socials,…. sé que sona molt tòpic, però ara mateix és el que toca. Tambés s’ha de recordar que camins i vies per anar a passejar, o en bici n’hi ha unes quantes al municipi, i que de moment són les que hem de fer servir, i són aquests “equipaments” que tenim ara mateix, els que s’han de millorar (netejant camins, senyalitzar-los si cal…), i fer particep a tota la població d’aquesta activitat.

      • Tot el que tu vulguis, Jan Huguet.

        Però s’ha de mirar al futur i tenir-los pensats. Molt bé, toca pensar en què tenim, millorar-ho i fer-ho avançar. Però també s’ha de preveure què fer, com gestionar (com bé dius no és municipal el Puig però per això l’Ajuntament té mecanismes variats per poder-ho fer possible i no és l’expropiació). Total, que mirem al futur i arreglem el present, perquè viure del present i no pensar en el futur ja s’ha vist que no porta enlloc

      • Hola observador vendrellenc, com que tu a diferència de la resta amagues el teu nom no se com tractar-te. I de totes maneres és perquè penso en el futur que dica que ara mateix el més important´són els serveis social i que sobretot els joves tinguin feina. Tambó voldria saber a qunes mesures et refereixes quan dius que l’ajuntament té mecanismes variats per fer possible que la muntanya del Puig sigui municipal (descartant la expropiació). Bé res més i pensa a posar el nom, és més agradable parlar amb una persona que amb un pseudònim.

      • Jo entenc les dues parts, la teva Jan Huguet i la de l’Observador. És veritat que ara per ara cal pensar en com l’Ajuntament es refarà d’aquest coma profund econòmicament parlant. Però també estic d’acord que ha faltat planificació. Futur, per mi, son les dues coses: arreglar l’Ajuntament per tal de millorar els serveis socials que preta i alhora planificar la ciutat perquè no t’enganxi el toro. Si ho comences a fer ara, que no hi ha diners però no hi ha d’haver crisi d’idees (i aquest bloc ho demostra) es poden tirar moltes coses endavant. I també s’ha de mirar l’Ajuntament a curt (4 anys) i a llarg termini.

      • Està molt bé els camins del Vendrell i les vies verdes que diu vosté per la gent més jove i en bon estat de salut, perquè deuen poguer anar en bicicleta o fer llargues caminades, però no s’oblidi que al Vendrell hi ha molta gent gran i no tant gran que no poden fer aquestes recorreguts tan llargs i que també tenen dret a poder tenir parcs ubans i espais en condicions al mateix nucli del Vendrell per poder anar a passejar o prendre el sol. Està bé tenir en compte a la gent jove que no té feina i als serveis socials, però no s’oblidi de les moltes persones grans que viuen al Vendrell i que masses vegades són invisibles i no se’ls té en compte a l’hora de planificar serveis.
        Només cal voluntat política per fer bé les coses i explicar els números clars de tot el que estan malgastant i amb que s’ho estan malgastant, i ara per ara em sembla que l’unic que els interessa és tenir el sou a finals de mes i les butxaques ben plenes. Sr Huguet, pensi també en les persones grans.

      • Hola senyora Bruna, les vies verdes i camins no estan pensats només per gent jove, només faltaria, i tan sols falta anar-hi a donar un cop d’ull per veure que no és així. Estaria molt bé que hi hagués algun parc urbà, segur que si. Jo només el que dic és que tal i com estan les coses hi pot haver altres prioritats. Una de les prioritats ha de ser la gent gran, de ben segur, gràcies a ells som el que som, i no ens en hem d’oblidar mai (si em permet la broma tenim un senyor ben gran que és el que mana més del poble). Dit això, les prioritats han de ser la gent gran, els joves, els aturats, els més necessitats… per això crec que s’han de prioritzar les mesures socials, i d’ajut als aturats. Una mesura molt concreta per exemple seria implantar al nostre poble el Banc del Temps (una mesura fàcil, gratuita i que només necessita de la bona voluntat de la gent),

      • “Farem, farem…”, “les prioritats han de ser”…fa masses anys que el “farem, farem”..no porta enlloc i només serveix per “fer” un ajuntament més endeutat amb uns polítics més corruptes, i sinó miri els deu primers mesos de govern de l’Ajuntament, sense una oposció forta, ara hem de donar de menjar a quatre partits polítics que res de res, només deutes i més deutes…..perquè els polítics molt…”farem, farem”…però que facin els altres, a ser possible de manera voluntària i sense cobrar…mentre els 21 polítics de l’Ajuntament tenen un bon sou aplotronats a la cadira i que la ciutadania faci de manera voluntària i sense cobrar…està bé aquesta política…”els polítics cobren”… i els ciutadans ” que treballin-col.laborin gratis”…si senyor…amb aquesta política segur que el deute de 31 milions d’euros s’acaba aviat…si posem a treballar gratis als ciutadans, els polítics ens podran embutxacar encara més diners a finals de mes…”bona política”…si, senyor…

      • Sr Huguet. M’agradat la proposta del Banc del Temps, perquè no ho proposa als 21 polítics de l’Ajuntament? Estaria bé que l’exemple el donessin ells mateixos i que en aquests anys de crisis i deutes, ells treballessin per al poble de manera voluntària i gratuita, ja que la majoria ja té altres sous privats i no necessiten o no haurien de necessitar els diners del poble per viure. Per què estaria molt bé, oi?, que ells comencessin amb el seu exemple i els diners dels seus sous anessin a fomentar la ocupació dels joves, els ajuts als més desafavorits, als serveis socials i a la gent gran.Per què aquesta proposta tan solidària i altruista no la fa als que primer ens han de donar exemple de solidaritat?

      • Els polítics crec que han de cobrar, això ho tinc clar. Però el que poden és tornar a la ciutadania part del que ells cobren: per què no fer una donació del 0.7% del seu sou a fins benèfics o entitats sense afany de lucre del municipi?! en un sol any serien 40250€ si no he calculat diferent!

        Es podria recollir el testimoni del “Tu ajudes” que feia Caixa Tarragona per promocionar que els grups de cultura, les associacions, etc. etc. puguin guanyar uns diners extres per dur a terme projectes o accions concretes…

        Ho deixo aquí

  6. I a més, s´han creat empreses satèl.lit on s´han anat col.locant, on ocupen càrrecs de responsabilitat, i ni tan sols apareixen per la oficina la majoria de dies.

    Enhorabona per l´article, Xavier.

    • I el fantàstic pont del costat del club d’esports, que si no ho recordo malament es va pressupostar una milionada, però una burrada de calers, per tan sols pintar, posar 4 lluminàries boniques i alçar el pas vianan. I ara que ja han passat uns pocs any a la pintura li està sortint tot de taques d’humitats…molt rebé! Què s’en deurien fer de tots els diners? Treballs ràpids i econòmics i la resta “pa la saca”

      • Voleu dir que con a ciutadans no tenim dret a demanar les contraccions d’aquests treballs? Segur que són fruit del PLAN ZAPATERO.
        I del PLA DE BARRIS què?
        Crec fermament que els preus facturats (no sé si pagats) estant inflats al 100% …

  7. Primerament, felicitats per l’article Xavier, sempre va bé anar fent una mica de memoria tant per a les mes joves com per a les mes grans, perquè no oblidem que ha anat fent aquest ajuntament any rere any…

    No Afegire més llenya al foc, ja que no en falta, però simplement comentar que respecte l’últim paràgraf, on fas la crida a gent perquè faci la funció de polític… el model polític s’ha quedat obsolet i potser el que ens faria falta seria reunir-nos totes les que visquem en un mateix barri i que tenim ganes de cambiar les coses per a intentar mirar aviam que podem fer per aquest, i, sincerament, tal i com està d’arrelat el sentiment de barri ni que sigui dins de les comissions de pa beneït d’aquests, no sería ttan complicat, la autogestió potser es la solució…

    Perquè hem de deixar que ens manin i ens organitzin si ho podem fer nosaltres mateixes?

    Hem de parar de queixar-nos i començar a actuar!

      • però, una cosa, com més grups d’autogestió hi hagi més despeses perquè evidentment la gent no ho farà per gust, i a tots aquests grups qui els gestiona ? qui els controla ?

        la política no s’ha quedat obsoleta sinó que la hi hem fet tornar, entre ells i nosaltres, i aqui està el resultat de tot, no ?

    • Ufff… Christiania no sé si és un bon exemple (per posar-lo com a paradigma de l’autogestió).

      Jo crec que el model polític no ha quedat obsolet. Ha quedat obsoleta la nostra classe política, amb la seva manera de fer dels anys de la catapum i que no té en consideració al ciutadà només que per pagar i dir “sí, guana”.

      A l’article anterior ja ho vam plantejar: cal una plataforma ciutadana que accedeixi a la política municipal, sense colors d’uns o d’altres, que aposti per la meritocràcia en lloc de l’endoll i l’amiguisme? Tindria futur o seria un invent fallit?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s