Autodestrucció eclesiàstica

ROGER CABALLERO

Fa uns dies vaig presenciar un funeral a l’església del Vendrell. Sabia que probablement sentiria el nou rector titular de la parròquia, amb qui fins ara no havia coincidit, i així va ser. No sóc habitual a missa, ni creient practicant, però sí que penso que la nostra societat té una herència marcada i influenciada per l’església catòlica, i és per això que avui dia moltes celebracions i ritus es continuen celebrant, per tradició, en l’àmbit d’aquesta.

D’altra banda, al llarg de la meva vida he observat que saber transmetre de manera fàcil i entenedora la cultura o certs valors religiosos a la gent és interessant per entendre moltes de les situacions actuals. Esperava que un rector jove, i més proper a la meva edat comparant amb el seu permanent predecessor, tindria un discurs que em despertaria interès i que seria agradable d’escoltar, amb un missatge de tranquil·litat a la famíla del difunt i amb un toc més proper a la societat actual. La meva sorpresa va ser sentir un discurs arcaic, avorrit, pesat, monòton, poc interessant i potser, fins i tot, fora de lloc.

És una llàstima que una institució amb tanta vinculació amb el municipi i amb una influència considerable sobre molta gent, amb les seves festes i les tradicions, tingui aquest tipus de representants que no fan més que allunyar-se de les persones a qui donen servei, en lloc de generar caliu, participació en celebracions populars i en moltes de les campanyes socials que duen a terme voluntaris a partir d’iniciatives vinculades a l’església.
Anuncis

12 thoughts on “Autodestrucció eclesiàstica

  1. Trencaré el gel avui!

    Estic totalment d’acord amb tu, Roger! Els discursos s’han de fer més pròxims, i hauria de ser natural si és algú d’edat coetània a la teva. Tot i així, és clar que no només amb el discurs i la manera d’entendre l’església i el seu missatge, en tots els àmbits.

  2. Sabeu quin és el problema més greu, a part de discursos d’una altra època, retrògrades i integristes? Doncs que aquesta institució la paguem entre tots, volgem o no volguem, o us penseu que paguen IBI, o el rebut de l’aigua, o el de la llum? Els discursos de l’opus, al cap i a la fi si no els vols sentir doncs no vas a missa i llestos. I si molesta als feligreos són ells els que s’han de queixar a la seva diocessi. Però els que realment ens afecta a tots és la calerada que s’emporten, de tots. Una anacrònia en ple segle XXI, com la monarquia.

    • Parlo molt molt de memòria, però crec que si l’Església no paga IBI és gràcies a le llei de mecenatge, aplicable també a altres entitats sense ànim de lucre, altres confessions religioses i crec que alguna cosa de federacions esportives o alguna cosa així.

      Al tanto, no defenso l’Església, només aclareixo el punt aquest sobre l’IBI, perquè no és un privilegi exclusiu!

      • Tens raó, per culpa del concordat (un acord entre Espanya i el Vaticà), l’església catolica no paga ni ibi, ni iva, ni irpf,… Però és d’això del que em queixo, el problema no són els dicursosm subi els beneficis que té aquesta institució i que ens afecten a tots ja que si pageussin els impostos que la resta de mortals paguem les coses anirien millor.

  3. Faré un d’aquells missatges en plan algú ho havia de dir. Des que va marxar l’Ignasi del Vendrell, l’església local va fer un pas enrere en quant a modernització, obertura, dinamització del jovent, i demés.

  4. EL problema a part del tema impostos és que l’església no ha evolucionat, en la seva vessant oficial i encara va unes dècades enrera tot i que hi ha gent jove que si que noves inquietuts, però la maquinària i la carcassa no la deix avançar i es troba en una situació incòmode. Si tu vas a un sermó de l’església ara hi fa 30 anys la cosa no ha canviat. Quan hi vas ja saps el que vas a sentir. Tenen un discurs tipus que van repetint. Això també ho van els polítics que tenen tres o quatre temes recurrents i vinga a donar voltes. HI ha gent que ja van a escoltar això, Déu ens guardi que surtin d’aquí potser llavors no hi anirien ni els de sempre ni els nous i el xiringuito quedaria més buit que ara. Tot i ser un estat laic encara hi ha un vincle ben clar entre el poder civil i el religiós.
    El dia que l’alcalde vagi a una trobada de musulmans o de bahais, evangelistes o similars i en faci difusió pública entrarem en una nova fase que fins ara tot hi está més que consentit públicament encara no ho hem exercit. Ningú s’ha atrevit. A més l’església i en especial la de Tarragona cada dia hi té més pes els capellans lligats a l’opus amb tot el que això comporta. De mica en mica es van acabant els capellans “cumbas” i el que ens ve si molts cops teene tocs que en altres circumstàncies els anomenariem integristes, però clar això al cristianisme no s’acostuma a aplicar perquè no queda bé. Ara només falta que es facin batetjos, enterros i comunions pel civil i l’església perdria motl de poder de convocatòria perquè casar-se a l’Ajuntament ja es porta, ara falta tota la resta que sempre queda bé en la vida d’una persona encara que només sigui un valor religiós.
    La gràcia també és que el bisbat escull els profes de religió i els paga l’Estat, això també és un tema prou important. A algun que ha sortit una mica del canón religiós se l’ha fet fora. No per ser un professional sinó potser per divorciar-se. Però aquí fa anys que som laics de boquilla, però encara ho hem de posar en pràctica.

  5. Que si arcaic, que si distant, que si carca., que si retrògrad… A cas ve un mossèn a casa vostra a dir-vos què us heu de preparar per dinar? Oi que no? Doncs no entenc perquè dieu com s’han de comportar ells. Ah, vaja, potser és que sou creients, perdò.

    Jo ho veig molt més senzill: no aneu a l’Església i punt.

    Enterrar algú via eclesiàstica es opcional no? No en tinc ni idea de com s’organitza un funeral, de com es prescindeix de la figura de l’entramat catòlic; si algú m’ho sap explicar, l’hi estaria molt agraït.

    • http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008091100_3_286479__Comarques-Vidreres-celebra-primer-enterrament-civil-sala-plens-lespera-espai

      Aquí he trobat una notícia d’un enterrament civil…

      Tornant al què exposes: si vas a un enterrament perquè l’enterrat és una persona propera, no et quedaràs a fora a la porta esperant (que sí, que ho pots fer) i “participes” en acomiadar al difunt amb el ritual cristià… Però “lo cortés no quita lo valiente”, crec jo.

    • No ve un mossèn a casa nostra però resulta que encara, avui en dia, el que diu un mossèn acaba tenint prou importància en alguns estaments polítics, afectant, de retruc, a la població. El dia que això canviï, que fotin el que vulguin.

      • 1. Si ningú va a l’església, acabarant veient que no tenen cabuda dins la nostra era (=extinció)

        2. Si la església té influència en els estaments polítics, quan veiem alguna escena que ho marqui amb claredat hem d’assenyalar-la perquè tothom vegi com de llepaculs són amb l’entitat catòlica. Deixem-los en evidència!!

        3. Si enterren algú per l’església, suposu que ho fan així perquè el difunt així ho volia, llavors no ens queda rés més que guardar respecte i empassar-nos el discurs. Que jo sàpiga no està prohibit entrar amb mp3 i auriculars a la casa del senyor (del senyor totpoderós que permet la gran injustícia que és la humanitat).

        4. Amb la d’alternatives que hi ha avui en dia, si continues fent rituals per l’església és perquè realment hi estàs a favor.

        5. Estic mantenint un to massa respectuós per una entitat que durant els segles dels segles s’ha limitat a imposar, culpar i extorsionar. El pròxim comentari que faci serà per despotricar-hi a tort i a dret. Sota el meu punt de vista no es mereixen res més. (léase “lavado de cerebro”)

        6. Mireu quantes possibilitats que ens dóna la vida per organitzar les nostres cerimònies. Val a dir que hi ha un senyor rector molt entranyable i xupi-guai, però perfectament podríem prescindir d’ell i la seva figura eclesiàstica —> http://www.youtube.com/watch?v=t0HqhxqoEUY

        7. Avui en dia qui va a l’església és perquè vol! Si no t’agrada, no hi vagis. I si ets creient, tens prous eines com per resguardar la teva fe i les teves conviccions religioses.

  6. Què se’n pot esperar d’un cadell de l’opus dei (sí, en minúscula), que es molesta quan les feligreses, en veure al rector vell, mossèn Barenys, li diuen “senyor rector” i ell exclama amb veu alta i malat cara “el rector sóc jo!”

  7. Jo trobo molt bé que l’església cobri pels seus serveis, però el que hauria de fer és fer-ho d’una manera seriosa amb les seves tarifes i preus d’una manera pública, no com a donatius. Què si després ho destinen a donatius molt bé, però una cosa oberta del segle XXI.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s