Sortir de la crisi: un “trencaclosques”

M.CARME JUNCOSA


Els temps han canviat i ha quedat suficientment demostrat que el nivell de vida que hem portat fins ara és insostenible. Ara, però, ens correspon pagar les conseqüències de la mala racionalització dels recursos, de la construcció indiscriminada, de la gestió ineficient de moltes polítiques publiques i d’haver-se assumit competències “no obligatòries” que avui s’han traduït en una “càrrega més” a la que no s’hi pot renunciar sense ficar-se en contra l’opinió pública. Com no podria ser d’una altra manera, hem acabat fent honor a aquella frase de “pan para hoy, hambre para mañana”.

Si més no, siguin quines siguin les causes d’aquesta crisi, el cas és que la situació actual es presenta com un trencaclosques en el que cal aconseguir encaixar mesures pertanyents a sectors diferents i, sovint, adoptades per agents diversos, sense deixar de banda els interessos dels col·lectius implicats. El “moment” temporal en què s’adopten decisions i s’emprenen noves polítiques també sembla ser un factor crucial per aconseguir el que es busca: “gestionar bé la crisi per sortir de la crisi”. Ara bé, per aconseguir-ho, cal ser conscients de fins a quin punt les decisions que es prenen en una matèria concreta poden afectar el conjunt d’una població i de la impossibilitat de què tothom surti beneficiat de tots aquests canvis.

Realment, si ens ho parem a pensar, tota decisió que s’adopti a qualsevol nivell de l’administració, pot tenir efectes considerables. Fa pocs dies el Govern Central va aprovar un Reial Decret pel qual es determinen obligacions d’informació i procediments orientats a establir mecanismes de finançament per a poder fer front al pagament als proveïdors de les entitats locals (Ajuntaments, Consells, Diputacions…). Probablement, aquesta normativa donarà resultat, però a costa de què? L’Ajuntament pagarà al seus proveïdors o comptarà amb mecanismes que li facilitaran aquest pagament… però, d’on traurà aquests recursos? S’eliminarà l’endeutament?

A partir d’això, sembla inevitable plantejar-se, primer, si per tirar endavant cal prioritzar l’ ajuda a l’administració per autofinançar-se, com pretén el Reial Decret, o si, per exemple, potser el problema que “a priori” caldria solucionar és que l’Administració està sobredimensionada… Tenim Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, mancomunitats i (algun dia) Vegueries,  administracions que, en alguna ocasió, fins i tot, “dupliquen” funcions. És necessari facilitar que totes aquestes Administracions paguin els seus proveïdors? Evidentment que sí, però, ja d’entrada, cal tanta “estructura administrativa”? Convindria suprimir Consells Comarcals i fomentar les mancomunitats o esperar a la implantació de les Vegueries? O seria millor redefinir els Consells Comarcals i dotar-los de més competències? Perquè les competències en medi ambient o urbanisme, per exemple, no les assumeixen Consells Comarcals o Mancomunitats? Seria convenient apostar per l”especialització” dels municipis com una via per guanyar en eficiència, competitivitat i atraure inversors? Cal prestar serveis que, per nombre d’habitants, el municipi “no té l’obligació” de prestar?  D’altra banda, estaríem disposats a una supressió d’aquests serveis públics “no obligatoris”? Cal que existeixin municipis de menys de 100 habitants? I, el més important de tot: quines serien les conseqüències de tot plegat? Quin “encaix” tindria a nivell social? I econòmic?

Aquest Reial Decret aprovat des de l’Administració Estatal, igual que totes les retallades i plans d’ajust aprovats pel Govern Central, la Generalitat, els Ajuntaments  i la resta d’organismes locals, afecten l’estil de vida de les persones i de la societat en general. De fet, sense anar més lluny, una simple decisió que s’adopta en el sí d’una Comissió d’un Ajuntament pot incidir significativament en el funcionament de tot un municipi i, fins i tot, de les localitats veïnes, la modificació del preu d’un contracte adjudicat per un Ajuntament pot provocar desajustos interns en el funcionament de l’empresa concessionària i l’acomiadament de part important de la seva plantilla de personal, canviar l’ordenança de civisme, preveure una  nova regulació de la taxa de guals, decidir si implantem un centre logístic a la Comarca o no, apostar per una reestructuració de l’administració local o constituir-nos o no en Vegueria Penedès, són decisions amb un impacte polític, econòmic i social considerable que podria dir-se, fins i tot, que van més enllà de les fronteres del territori penedesenc.

El moviment d’una “peça”, l’adopció d’una decisió, l’aprovació d’una nova norma o ordenança, o fins i tot, la manca de decisions en àmbits concrets, pot tenir efectes importantíssims a nivell social, econòmic i cultural. Tota mesura que pretengui alterar el que fins ara constituïa la nostra “forma de vida”  provocarà descontentaments i desajustos, fins i tot, en àmbits aparentment no relacionats, al mateix temps que s’afavoriran uns interessos i se’n perjudicaran d’altres. Davant d’un escenari tant complex, què hem de fer?  El més ideal seria aconseguir un equilibri, una situació quasi “utòpica” en què el benefici d’un col•lectiu “compensés” d’alguna manera el perjudici d’altres, un nou escenari en el que encaixessin de nou totes les peces i en el què totes les mesures es dotessin de sentit… Però és factible això? O estem davant d’un impossible? Potser la solució passa per arriscar-nos, permetre, “tolerar” un “moviment” que, tot i semblar perjudicial, reverteixi en una millora global a llarg termini… Ara bé, quin “preu” estem disposats a pagar per això?

Anuncis

25 thoughts on “Sortir de la crisi: un “trencaclosques”

  1. M Carme, ben be es així, com ho expliques. Son temps de desicions difícils, gens fàcils, però malgratot s’han de pendre decisions. Espero que, entre tots, siguin les encertades.

    • Us imagineu el Jaume Domingo dient que se suprimeixi el Consell Comarcal?? O que se suprimeixi la Diputació de Tarragona de la que ha estat diputat??. No es carregaran la seva gallina dels ous d’or oi?? I més ara que governen a les 4 diputacions, festa major tu!!

      • Doncs jo sempre espero que deixi tuits, missatges i demés en aquest mode hooligan que s’encomana per tots els dirigents i joventuts dels tots els partits i es comencin a veure crítiques i autocrítiques constructives… Segur que milloraria la cosa.

  2. Sense dubte son moments on prendre decisions es molt complicat i més a nivell polític, on moltes mesures necessàries suposen la pèrdua massiva de vots.

    Però també es temps d’oportunitats. Oportunitats per arranjar una administració pública sobredimensionada e ineficient. Oportunitats per reclamar amb més força el que Catalunya mereix. Oportunitat per iniciar un canvi cultural profund cap a la cultura de la qualificació professional, el treball i l’esforç, i deixar de banda la cultura del subsidi. Oportunitats per formar-se, especialitzar-se i emprendre nous rumbs professionals. Oportunitats per emprendre. Oportunitats per anar a treballar a l’estranger i continuar creixent professional i personalment.

    • Totalment d’acord amb tú Raúl. Cal que comencem a veure aquesta crisi com una oportunitat per millorar i canviar tot el que hem fet malament fins ara. Eñl primer pas per sortir d’aquesta crisi és creure que ho podem fer.

  3. Encara no tenim aquí una consciència de crisi. L’altre dia un regidor del Vendrell ens venia la moto que l’Estat pagarà les factures pendents dels proveïdors que puja a unes 20 milions d’euro. La cosa serà a partir del maig. Potser si que alguna cosa pagarà però és que després s’ho cobrarà amb o sense escreix però s’ho cobrarà. El pla d’austeritat que vindrà serà “cagate lorito”. Això que venim d’una mena de superàvit que fa quatre dies era un tema estrella de la nostra política econòmica. Hem de fer una política de cap i peus. Un altre tema fashion power és el logis penedès. No sé pas qui hi anirà allí perquè estem en rescessió i encara que gràcies que tenim el que tenim, almenys no perdem més. Els polítics, banquers, gent remena les cireres ens han portat a aquesta situació que mereix donar la cara i explicar el que hi ha i no només de rodes de premsa presentant festa viu l’home. Hem de ser realistes i la gent ho entèn, però s’ha d’explicar amb les coses bones i les dolentes i no a mitges tintes perquè al cap de no res es descobreix la realitat de tot plegat. Com diu el poeta: si no vols o no t’interessar arreglar una cosa crea una comissió de com més gent millor o fes una ordenança ambigua que queda bé i la gent en parla, però de resultats ben pocs. Si Catalunya fos independent no variaria gaire, han de canviar el sistema i la mentalitat dels qui manen. La gent del carrer ja ho saben, ara falta que els altres se n’enterin del que es cou al carrer..

    • Ara resulta que tot això que l’Estat aportarà als pobres ajuntaments endeutats s’ha de retornar en un termini de deu anys, amb una carència de dos anys i un 5% d’interès. En resum. Un futur negre molt negre per a totes les administracions endeutades.

  4. Potser que ens “mullem” en allò que comenta l’article. Crec, personalment, que els consells comarcals es poden suprimir en moltes comarques, sobretot les de població elevada. Caldria veure si els consells comarcals es poden reformular en mancomunitats de municipis… però per les competències que disposa i que ofereix el CCBP tot és assumible, almenys en gran part, pel Vendrell.

    Els Consells Comarcals són, a més d’una despesa, una pèrdua de pes específic per les capitals de comarca, que poden desenvolupar les tasques que duu a terme sense haver de repartir i tenir duplicitats. Pels temes de comarca, més generals, podem tenir una mancomunitat sense pressupost específic, només de criteris de gestió si volem dir-ho així… però no amb aquest model que, com s’ha vist últimament, en temps de crisi es posa encara més en dubte. Si es duen a terme polítiques de joventut a nivell comarcal, de salut per als joves perquè no es reparteixen entre municipis de forma anual i es destina un pressupost concret partint de la base que cada municipi col·laborarà hi aportarà el seu granet de sorra? Tampoc cal tenir aquesta infraestructura administrativa muntada perquè, repeteixo, perd “poder” la capital i, a més, aquesta en pot desenvolupar les tasques que fa el CCBP.

    Subvencions del CCBP? Perquè no les dóna cada municipi, o es reparteixen entre varis si és que l’activitat a subvencionar només es destina a certs municipis? Així els altres municipis tindrien els diners per altres partides dins del seu pressupost, havent de justificar, si més no, que no s’utilitzen per altres finalitats.

    Per no allargar-me més… Potser el servei d’escombraries és el punt més “conflictiu” i pot ser mancomunat com ja ho és ara amb EcoBP; és tan fàcil com establir quin és el % de despesa de cada municipi respecte el total, tenint cada un un % de participació d’aquesta empresa de capital mixt.

    • Frede, els consells comarcals penso que sí que calen, el que seria fàcilment prescindible és que en un mateix nivell geogràfic hi hagi més d’un càrrec, per exemple: Les diputacions estic d’acord que hi siguin però aleshores que no hi hagi delegació del govern de la Generalitat ni subdelegació del govern central.

      UNA DIVISIO TERRITORIAL -> UNA ADMINISTRACIÓ

      I potser el que caldria amb els consells comarcals és una reducció de despesa de dietes i sous polítics, és a dir si els consellers comarcals cobren de regidors al seu ajuntament i formen part del ple pel fet de ser regidors perquè tenen ingressos d’assistències? Els CC no han de servir per acabar de completar sous dietes…

      UN POLITIC -> UNA FONT D’INGRESSOS! (no només una nòmina)
      (independentment dels càrrecs que tingui)

      • els politics nomes haurien de cobrar d’un sol lloc i que no es poguessin escaquejar facilment de les cites de la feina. Aquests sous que tenen adaptats als que cobrem la majoria de personesque encara tenim la fortuna d’estar a l’atur, però no pas aquestes burrades actuals que es passen tres pobles. La idea del consell comarcal es bona, pero aplicant una política d’austeriat i que no serveixi de parquing per alguns polítcs que els partits no saben com treure’ls de sobre.

      • Roger, entenc el que dius, però no ho puc compartir. Perquè necessites un Consell Comarcal que l’únic que fa és tenir unes competències que poden ser assumides pels municipis? No doblem competències en certs àmbits, però doblem despesa de gestió i alhora de publicitat, branding, etc. La relació entre el municipi, o mancomunitat de municipis (sense despesa addicional, o no hauria de ser el més normal reclamar el millor per la comarca perquè és de sentit comú?) hauria de ser directa amb la Diputació, la Vegueria, el que vulguem. I com he dit: crec que es poden suprimir en moltes comarques, on incloc la nostra, que per massa crítica de població i de serveis que s’ofereixen (no entrem en si són bons o dolents) pot ser prescindible. No cal que et digui, doncs, que estic d’acord amb tu que si es planteja al comentari anterior una “organització, mancomunitat, cooperativa” com se li vulgui dir, no ha de tenir cost extra: això també inclou sous, consellers de consell comarcal de dubtosa capacitat de treball, gerents que cobren sous d’altres èpoques, etc.

        Igualment et dono la raó amb la resta d’exemples que has donat.

  5. El que exposaré tot seguit és molt impopular i segur que rebré moltes crítiquies, però crec que s’han de prendre mesures dràstiques per abaixar el deficit públic, en aquest cas de l’ajuntament.
    Jo crec, i més en els temps que corren, que la ciutadania hem de pagar pels serveis que s’en ofereixen allò que valen, ni més ni menys. No és assumible que l’ajuntament subbencioni, practicament regali en alguns casos serveis que no són essencials. Posaré uns quants exemples: cal que es subbencioni el transport escolar, o el transport públic per segons quins grups d’edat ? el Vendrell té una mida en que els nens i nenes poden anar caminant, o en bici, com s’ha fet sempre.(deute de l’ajuntament a autocars penedès, enorme) No trobeu que per fer servir el Patronat d’Esports hem de pagar el que realment val ? (el patronat d’esports és un dels més, sino el que més, deficitari per l’ajuntament) si jo no puc pagar un gimnàs, aniré a córre per la via verda i llestos. Trobeu admissible que el Museu Déu tingui unes pèrdues del tot escandaloses, mentre hi ha matèires de primera necessitat que no es poder realitzar. Ja he dit que el que diria és molt impopular, però com diu aquell “algú ho havia de dir”.Exemples com els que jo he exposat segur que en trobariem molts més, només és que els nostres governants s’atreveixin a fer-ho.

    • Particularment soc partidari d’abaixar impostos i serveis. Sempre m’he preguntat perquè l’administració es pensa que gestionarà millor que jo els meus calers. També soc partidari que molts d’aquests equipaments, com els museus, hagin de ser econòmicament autosuficients.

      Dit això, donat que no sembla probable una baixada d’impostos, diria que com a mínim haurien de servir per subvencionar certs serveis, no? Perquè si no, on van a parar els calers dels impostos?

      • Subvencionar certs serveis si, però no tots i encara menys els que no són imprescindibles, com per anar a la piscina o al gimnàs (que consti que jo sóc usuari, per això poso aquest exemple, per tant jo seria un dels “perjudicats” si es pagués per l’ús que s’en fa). Aquests diners es podrien destinar a serveis essencials, com serveis socials, potenciar l’Eina (i gestionar-la molt millor que ara), millorar l’educació (podriem tenir la sisena hora), …. Per cert els teus impostos, igual que els meus, ara mateix serveixen per pagar els interessos que ha hagut de demanar l’ajuntament per la mala gestió de les últimes legislatures,

  6. Us deixo aquest comunicat de la gallina dels ous d’or, altrament coneguda com ACM, sobre el tema del RD famòs: http://www.acm.cat/noticia/264/amb/aplicacio/reial/decret/febrer/alcaldes/regidors/perden/capacitat/decisio/gestio/minima/mesures/economiques/afectaran/seus/municipis

    Al respecte, només m’agradaria dir que estic segura que aquest RD ha fet obrir una ampolla de cava a algun proveïdor d’alguna administració pública, perquè com a mínim, comença a ser una garantia de què en un futur (llunyà o no) podrà cobrar aquelles factures que fa un, dos o tres anys que es deuen. El principi d’autonomia local està molt bé, el trobo perfecte, però quan un ajuntament deu 20 milions (o 25 milions com el de Moià) és que per molt principi d’autonomia local que hi hagi també cal que s’articuli amb una fiscalització d’un ens superior per a garantir el correcte funcionament i pagament de tresoreria, que alhora garanteix l’expectativa de pagament d’uns proveïdors que veuen com l’Ajuntament com a deutor paga pagues extres a tothom, contracta gent en categories funcionarials superiors o desemborsa diners per esdeveniments lúdicofestius, però té les factures en l’últim calaix de l’últim despatx de la última planta.

    Seguint la línia del què comentava en Jan Huguet, dir que hi estic força d’acord. En general, estem molt mal acostumats a què se’ns paguin o se’ns subvencionin la majoria de coses, algunes d’absurdes si ens posem a reflexionar sobre l’Administració Pública i el què cal o no garantir i cal o no pagar. Un exemple pot ser l’ajuda d’esterilització d’animals domèstics que paga el Consell Comarcal del Baix Penedès: http://www.ccbp.cat/index.php/serveis/serveis-al-ciutada/subvencions. Segurament aquesta ajuda no deu ser demanada per massa gent (espero) i que tampoc forma una gran partida dins el pressupost, però serveix per reflexionar fins a quin punt l’Administració a de pagar o no pagar determinades coses.

    • Liliana, en aquest exemple concret que has posat, dir que potenciar l’esterilització d’animals domèstics evita tenir colònies de gats al carrer, o haver de mantenir gosseres perquè la gent no pot tenir a casa les cries de les seves gosses… vaja, jo crec que són coses que a primer cop d’ull no s’entenen però eviten despeses més altes després…

      • Ari, amb aquest exemple em referia a que les administracions públiques (i nosaltres) hem de canviar el xip. Premiar per un comportament “correcte” s’ha d’acabar, ja no estem en èpoques de vaques grasses. És necessari pagar l’esterilització o poden establir-se mecanismes de control juntament amb els veterinaris, com per exemple quan portis el teu animal a posar-li el xip ha d’estar, obligatoriament, esterilitzat, eliminant doncs aquesta subvenció?

  7. Impopular? no sé exactament què vols dir amb això, és la teva opinió i no té res d’impopular. El que si que diré és que hi ha molts serveis i projectes en funcionament que estàn costant molts diners i suposen una pèrdua segura de fons econòmics. Però la solució ha de passar necessàriament per “suprimir” allò que molesta? Eliminar serveis “a la brava” per culpa d’una mala gestió, penso, no és i no ha de ser una solució en primera instància. Jo en tot cas proposaria impulsar aquests serveis fent-ne ressò als medis locals i públics així com fora de la vila per tal de promocionar el turisme i visites als nostres museus i serveis. Potser ha faltat inversió aquests anys en fer ressò d’allò de què disposem, de promocionar-nos com a vila atractiva al turisme, d’ensenyar a la resta del món el que tenim aquí d’interessant… i potser no està tot perdut. Invertir en promoció dels serveis (com pot ser el patronat d’esports) pot aportar diners extra per al manteniment d’aquest servei o inclús aportar beneficis. Per això deia que retallar “a la brava” no penso que s’hagi de considerar una opció apriorística, sinó com a última opció. A mi em van ensenyar que havia de lluitar pel que volia, i el que ha passat fins ara és que ens ho han donat tot “mastegat” i ens toca guanyar-nos-ho… Doncs intentem guanyar-nos-ho, no?
    Per altre banda, dir que totes aquestes “institucions” superposades que dónen resposta a necessitats locals (consells comarcals, diputacions…) s’haurien de regular degudament i optimitzar-ne el funcionament. Com? No ho sé, perquè per començar no sé com funcionen, però des de fora es veuen desorganitzats, opacs (poca transparència) i en molts casos semblen inútils (no dic pas que ho siguin). Posar una mica d’ordre quan van maldades no ve mai malament, és com “posar els punts sobre les i’s” quan el nen que estem cuidant perd el control de sí mateix.
    Perdoneu l’exemple! 😉

    • Voldria fer una mica d’advocat del diable…

      Estic d’acord en part amb el què planteja el Jan Huguet. Tots hem fet servir els serveis municipals en major o menor mesura (particularment no he agafat mai l’autobus, ni tampoc he anat a la guarderia municipal, però sóc usuari de les intal·lacions esportives i vaig a l’escola de música). Està bé que l’Ajuntament ofereixi un servei, que el tingui i el pugui aportar als ciutadans, perquè això també afecta la qualitat de vida de la gent. Però no a preus que afectin tant la capacitat econòmica de l’Ajuntament: de la mateixa manera que no pot ser que la taxa d’escombraries fos ultra deficitària, però és que també ho era quan la cosa anava bé!!! Sóc partidari que hi hagi una part de subvenció (90-10%, per exemple, aplicant aquest 10% a la gent a l’atur, famílies nombroses, menors de X anys… és a dir, per fins concrets).

      Imaginem si enlloc d’haver hagut de pujar les taxes tant de cop hagués estat progressiu i amb una altra cosa, amb informació! El ciutadà ha de saber què costen les coses, sinó no s’acaba tenint cap consciència de res i sentim la típica frase de: “és que jo ja pago els meus impostos, on els poseu?!”

      El tema del bus…és que, vist des de fora, no sé perquè circula pel centre un bus igual que molts de Barcelona, amb quatre gats. Això també val diners, i potser tampoc és culpa només de l’Ajuntament, sinó de l’empresa que es contracta i què contractes perquè és l’única oferta? No ho sé, però un bus més petit, menys despesa…

      La cultura és sempre deficitària, i alhora és cara: potser ens hem de plantejar que moltes coses no poden ser gratuïtes… i em remeto a l’article de les festes, per posar un exemple. Igualment és una qüestió, crec, de mentalitat. Volem museus? tinguem-los, però amb decència, amb calers invertits. Creiem-nos la cultura del poble i invertim-hi (article dels personatges il·lustres…). Llavors podrem estirar bé el turisme no només de dos mesos com diu el Roger. El que no podem és voler-ho tot i a més sense posar-hi un duro, o quatre “xavos”

      • Frede, comparteixo moltes coses que comentes. Falta INFORMACIÓ! La gent no és conscient del que val tenir línies d’autobús, tres piscines, recollir la brossa que nosaltres generem,… és increíble que amb la taxa que hi havia fins ara es cobrís una petita part del que val la recollida d’escombraries… És una mostra molt clara de com de malament s’han fet les coses fins ara i les rectificacions a marxes forçades que s’han de fer ara. Un altre exemple són els guals… Fins ara ningú s’havia preocupat de que moltes entrades de vehicle no pagaven la taxa corresponent i ara correm-hi tots! Com pot ser que cap tècnic o responsable municipal se n’hagués adonat??? (o fessin la vista grossa, vaja…).
        Un altre tema és la duplicitat d’administracions… Jo no sé si cal o no que tinguem Consell Comarcal, però sí que estic d’acord en què si un regidor és també conseller no ha de cobrar dels dos llocs (com tampoc si ho és de la Diputació o del Parlament…). Sé que no tenen dues nòmines, però el que cobren per dietes, en molts casos (com és el de ser regidor del Vendrell cobrant dietes i assistències) és gairebé tenir un altre sou. El Consell Comarcal hauria de ser un espai de trobada entre regidors amb competències semblants dels diversos municipis de la comarca, no tenir un govern paral·lel. Algú em pot explicar què fa el conseller comarcal de turisme cobrant amb el 100% de dedicació, per exemple???

    • Com tantes altres competències duplicades o triplicades. Com per exemple ministeris amb totes les competències traspassades a les autonomies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s