Un oblit immerescut

FREDERIC PORTA SERRAMIÀ

Si una cosa és curiosa i alhora impressiona al passar per les escales de l’Ajuntament del Vendrell són els retrats dels personatges il·lustres de la vila. N’hi ha que són vendrellencs de naixement, n’hi ha que ho són d’adopció, fins i tot molts d’ells només han passat al Vendrell les primeries o els darrers anys de la seva vida. Si més no, aquells retrats semblen vigilar detingudament que tots aquells que ocupen la “casa gran” excel·leixin amb el què fan de la mateixa manera que ho van fer ells: ja fou al món de la música, la dramatúrgia, la política, portant a l’èxit absolut els Nens del Vendrell o continuant ensenyant als més petits tot i patir una paraplegia.

Aquest és un grup prou nombrós, però tampoc són multitud: al Vendrell no hem anat lligant “personatges il·lustres” amb llonganisses, precisament. Tot i així, moltes d’aquestes persones són oblidades pels seus mateixos veïns, per tots nosaltres, vendrellencs i vendrellenques i a qui no culpo. Als nouvinguts no els podem demanar que coneguin amb exactitud qui era Àngels Garriga o Jan Julivert, per posar un exemple, de la mateixa manera que pels vendrellencs i vendrellenques tampoc entra en els esquemes d’una conversa habitual parlar dels personatges il·lustres de la vila. Potser el veritable motiu d’aquest oblit l’hauríem de trobar en els successius responsables de l’àrea de cultura, amb els polítics i les seves decisions etimològiques de les noves activitats i esdeveniments que s’han anat celebrant. Aquells que, en definitiva, s’han emmirallat durant anys en una figura concreta d’aquest grup selecte de vendrellencs honorats, tot provocant un gairebé anonimat de la resta, limitat a un mer nom de carrer o d’una escola. Podríem dir, doncs, que cauen en l’oblit per simple deixadesa. Com si no existissin o no tinguessin importància, un oblit immerescut generat per una actitud totalment extralimitada sense necessitat aparent, fins i tot provinciana.

La figura de Pau Casals ocupa gran part de les manifestacions culturals de la ciutat, fins al punt de donar nom a un tipus de rosa. Àngel Guimerà el segueix en segona posició però a molta distància. El dramaturg, fins i tot, ha de “lluitar” per no perdre punch: el perd deixant-se de celebrar el Concurs de Teatre Amateur però en guanyarà, com sembla indicar, amb el Centre d’Estudis Guimerà. Per tant, una de freda i una de calenta pel Mestre en Gay Saber dels Jocs Florals del 1877. Fins aquí, més o menys, tot correcte tot i que millorable. Però…i de la resta què? No és qüestió de deixar de promocionar la figura de Casals i de Guimerà, en aquest cas, sinó de potenciar la resta, que també podrien, o haurien de tenir part de reconeixement en moltes de les activitats, festivals, fires, festes, concerts, cicles, concursos, biennals… En definitiva, en qualsevol acte existent, que es promocioni de nou o que es reinventi dels actuals.

No només és important retre homenatge als nostres convilatans més il·lustres amb un retrat a les escales de l’Ajuntament. Aquest acaba sent el gest més insignificant. El més important és que aquest reconeixement es faci dia a dia i es faci conèixer. Si només promocionem alguns dels nostres referents perdem una altra part de la nostra identitat com a poble, aquella que ens n’hauria de fer sentir més orgullosos de qui som, de què formem part i de com en formem part: recordant i tenint presents aquells que han dut El Vendrell arreu.

Anuncis

5 thoughts on “Un oblit immerescut

  1. Estic totalment d’acord amb el Frederic en el fet de que “no s’ha d’oblidar”, en aquest cas, a persones il·lustres amb relació al municipi del Vendrell. Aquesta és una tasca dels responsables corresponents de l’ajuntament del Vendrell però també es tasca de totes les persones ja d’una forma més individual, segons la meva opinió, que podem “reclamar” actuacions en aquest sentit. Una vegada vaig escoltar aquesta dita que me l’he agafat i que diu “cal conèixer i entendre el passat, per viure el present i construir el futur sense cometre els mateixos errors”. Aquesta dita, evidentement, és molt amplia però podem quedar-nos amb el fet de que aquests personatges han sigut, en la historia i pel municipi, rellevants i això cal recodar-lo perque tots hem de tenir en compte, encara que a vegades vivim una vida molt ràpida amb massa preocupacions, el passat. A mi m’agradaria recordar a altre figura vendrellenca molt interessant, Andreu Nin. Salut i enhorabona per l’entrada al bloc.

  2. No són tots els que estan ni estan tots els que són. Hi ha gent que la veritat que no conec cap cosa que hagi transcendit i hi altra gent com el Santiago Padrós que no hi és tot hi ser tot un personatge del seu temps. Però clar el xicot va treballar pel Franco en el Valle de los Caidos i altres “dolenteries”. Això és una taca imperdonable en el seu flamant currículum. Per ser famós al Vendrell i a al Xina ho tens més fàcil si ets polític, artista de bona família. Si ets un gran gran mecànic, pagès ho tens molt difícil de poder entrar en aquest cercle de retrats pots mortem.. Si et dediqués a aquests mons que he comentat la cosa és un xic més fàcil. Tots els que hi ha allí estan difunts, encara me’n recordo quan van penjar el del Antoni Deu Font al cap de poc de la seva defunció. Jo crec que aquestes coses de la fama s’han de fer en vida perquè la gent en gaudeixi. Un cop mort, mira més val tard que mai, però no és el més adient. En segon terme, no estaria malament posar al costat de cadascú hi hagués un petit requadre amb les seves vides i miracles perquè hi ha gent que es pensa que són els alcaldes del Vendrell. Clar la cosa no va per aquí, encara que en això dels alcaldes democràtics ho tenim ben fàcil perquè en aquesta mena de transició a la carta que ens van incloure en la Constitució només hem tingut 4 o 5 alcaldes en més de 30 anys de democràcia ( millor dit partidocràcia).

  3. Al Vendrell amb aquest tema hi ha un problema. Ens hem tancat amb Pau Casals, tot gira al seu entorn, i no ens enrecordem d’altres personatges com alguns dels que ja s’han dit (Àngels Garriga, Andreu Nin, Àngel Guimerà, Apel·les Fenosa, Benvingut Socias, Jaume Carner, Ramon i Jaume Ramon i Vidales, Pep Jai…) que no gaudeixen de molt més que un carrer o una escola porti el seu nom.

  4. Un molt bon article per recordar el llegat de la vila. Les viles que no obliden els seus referents sempre tenen molt de guanyat per no perdre identitat. Segurament, el Vendrell ha homenetjat Pau Casals com cal, però li falta poder explotar més figures, començant per la de l’Àngel Guimerà. Que les noves generacions coneixin aquells qui han portat el Vendrell més enllà dels llindars del seu terme municipal és un senyal inequívoc que la cultura del poble és viva. Però cal treballar-la diàriament, sempre.

  5. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i per compartir impressions al bloc.
    És important, com s’ha dit més amunt, revaloritzar les figures importants a la ciutat. Estic d’acord, com s’ha fet, en apostar per una marca, que és Pau Casals, però no podem permetre que la resta caiguin en l’oblit: és feina de tots preservar-ho! Gràcies a tots, de nou, per participar-hi!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s