Jornada històrica al Vendrell

JOAN HUGUET

El proper dimarts dia 31 viurem una jornada històrica. Al ple municipal que es celebrarà a la tarda es presentarà la moció perquè El Vendrell s’adhereixi a l’Associació de Municipis per la Independència. És una agrupació de municipis, ara mateix ja són vora 200, que volen que més aviat que tard el nostre sigui un país normal, un estat de ple dret integrat dintre de la Unió Europea. En aquesta associació hi ha des de pobles petits fins a capitals de comarca, consells comarcals i capitals de província, com Girona, també hi ha les capitals de comarca del Penedès (Vilanova, Vilafranca i Igualada), només falta El Vendrell.

Molta gent pot pensar que aquest no és un tema per portar a un ple municipal, però he de dir que del meu punt de vista és prou important com perquè tothom hi aporti el seu gra de sorra. Catalunya necessita un canvi, ho hem provat tot, perquè no la independència.

Què és el que pot aportar la independència al nostre poble? Doncs bé com jo ho veig no pot portar més que beneficis. Tots ens hem fet ressò de les últimes ordenances que es van aprovar, que impliquen una forta pujada en molts serveis municipals, això bé donat en gran part a una mala gestió durant l’època de bonança, no venia d’aquí. Però ara l’Ajuntament es troba que no té ni diners, ni un cèntim, que qui li ha de pagar part del deute, la Generalitat, tampoc en té, i que també ha de retallar serveis bàsics com sanitat o educació, i que els diners que podrien servir per millorar el nostre poble, estan en bona part en mans del govern espanyol que ni tan sols està disposat a retornar-nos el que ens toca. És hora ja que els vendrellencs, els catalans, sigui quin sigui el nostre origen, sigui quina sigui la nostra llengua, diguem prou. Volem ser un país normal, volem gestionar els nostres diners, ho volem tot !!! I quan això ho tinguem volem al nostre Ajuntament polítics que gestionin bé, que posin els interessos del Vendrell davant dels seus interessos personals o de partit com ha estat passant durant anys al nostre poble.

Doncs bé, el que deia, el proper ple es presenta aquesta moció, ja veurem que passarà, el resultat és molt incert, pot ser que hi hagi algun grup que pensem que defensa els interessos de Catalunya que ens decebi, o potser no, pot ser que tothom posi per davant els interessos col·lectius i individuals de la societat i obri en conseqüència. Ja ho veurem. El que sí que seria importat és que la sala de plens estigui farcida de públic amb ganes de viure una jornada històrica pel nostre país, pel nostre poble, per la nostre gent.

Anuncis

11 thoughts on “Jornada històrica al Vendrell

  1. Primer de tot enhorabona Joan per entrar en aquest gremi cada dia més gran i espero que ho siguem més que pensa i escriu i a més signa. Espero que aquest sigui un pas d’altres que han de venir. Jo crec que encara que Catalunya o inclús el Vendrell si molt m’apures siguem independents amb el tarannà de la majoria de polítics que tenim estaríem igual que ara. Es bona la independència evidentment, però a part de ser o no ser lliures s’ha de canviar el modus d’actuar. Guanyi o no guanyi aquesta moció serà un granet de sorra en el camí per la independència. Però el més important a part del resultat que es pugui obtenir que alguns vots poden venir per simple ganes de tocar el voraviu a la resta el més important és que la gent del carrer ho cregui. Els polítics a la fi i el cap només representen la sobirania popular, però si la gent està en contra tot i el resultat obtingut que pot venir per altres punts, ja saps que hi ha al carrer. Això és el més important i el que realment val. Ànims a seguir escrivint. Et segueixo.

    • Moltes gràcies Miquel pels teus ànims. Tens raó quan dius que s’ha de trobar una altra manera d’actuar, i de fet això vull expresar també en el meu article quan dic que han de venir polítics nous que posin per davant els intereso de la societat davant dels seus o dels seus partits.
      Moltes gràcies pel teu comentari i ja ens veurem.

  2. Jo també vull felicitar-te pel teu article, és important començar a fer aquest passos petits que a la llarga han de ser de gegant. És el moment que tots ens comencem a posicionar sigui quin sigui el nostre origen, i els nostres pensaments. Vèiem a diari com cada cop perdem més drets (amb educació, sanitat, l’aeroport de Barcelona el qual no es converteix en un hub internacional, l’atur, …), i una llarga llista on podríem anomenar més temes. És des dels municipis on hem de començar a lluitar pels nostres drets i com tu dius sentir-nos representats per polítics que siguin bons gestors i treballin pels interessos dels ciutadans i no veure com impassiblement anem perdem els nostres drets i Catalunya es converteix en una regió, cada cop més escanyada.

    Per això espero que el proper dimarts els nostres polítics que ens representen estiguin a l’alçada i el nostre municipi entri a formar part de l’Associació dels Municipis per la Independència.

    Gràcies i molta sort!!

  3. Que tal Joan,

    El que passa a aquest canal de participació és el reflexa del que passa a la nostra pròpia societat catalana. Com tu be dius, i tots sabem, estem passant uns moments econòmicament molt complicats i això, enlloc d’encoratjar-nos i motivar-nos per queixar-nos i revelar-nos, més que mai, contra la situació d’espoli fiscal que està patint Catalunya, fa que deixem de banda aquest tema, relegant-lo a un segon terme perquè ara hi ha coses molt més importants com arreglar l’economia global o com el partit Barça – Madrid. Estic segur que si enlloc d’un article sobre la independència de Catalunya haguessis penjat un article sobre el Barça segur que a hores d’ara ja aniríem pel comentari 50.

    I que fan els nostres propis polítics?, doncs quan s’apropen eleccions molts utilitzen el tema independentista per no perdre vots o per rascar-ne algun d’indecís, però un cop han passat les eleccions llavors les coses canvien i on he dit blanc ara dic negre perquè, com t’he dit abans, ara no toca, ara toca per exemple pacte fiscal. Només cal fixar-se en el que fa convergència, i no cal dir amb el que pensa Unió, estan molt més a gust pactant amb el PP que amb qualsevol altre partit català. Ara, això no vol dir que Esquerra Republicana o el inexistent Partit Socialista de Catalunya ho facin molt millor, ja que per desgràcia en això els nostres polítics són tots iguals. De fet ja els hem pogut tastar tots i no hem millorat gens.

    No se que ens passa en aquest “país petit” però mai anem tots a una. Cadascú fa la guerra pel seu costat, apart de fer la guerra entre nosaltres mateixos.

    Així doncs, el tema està complicat. Ja veurem com va el ple municipal. Fixat que el més trist de tot plegat és que a dia d’avui no tenim encara clar qui hi votarà o no a favor, quan hauria de ser quelcom molt més clar i simple, però es clar, quan hi ha la política pel mig tot es mou per altres tipus d’estratègies i/o interessos…

    Sort!

  4. Potser si, ara toca.
    Ara fa 50 dies mes o menys en que vam participar a les ultimes eleccions i els missatges que reben els catalans ens recorda massa al de temps passats i per tant a cap mena de missatge d’un futur clar per les angoixes del poble català.

    Crec oportú fer una mica de memòria d’història, sobre tot la més recent. Un missatge clar que hem rebut de CIU, sobre tot abans de les diferents eleccions, el de “ARA NO TOCA”, referint-se a la independència de Catalunya. En les ultimes eleccions va estar argumentat amb l’excusa que al país no li convenia i que la prioritat era redreçar la seva economia, una raó de pes, però, perquè quan la economia estava en el seu millor el missatge va ser el mateix? “ARA NO TOCA”, argumentat que no era el moment adequat ja es podia perjudicar, per no dir acabar, amb una economia “SOLVENT” i en creixement continu, “llàstima de no haver-ho fet”. Si ho analitzem, hi trobem uns arguments contradictoris en si mateixos i que donen la trista sensació que el únic missatge que tenen es que els dirigents de CIU ja estan be a on estan i com estan.

    Un missatge que tants sols ha servit per acceptar una economia que al final no va ser tant “SOLVENT” com deien i si van creixe sobre tot en casos particulars com Millet, si algú encara se recorda d’ell o el més actual “Urgadarin”, perquè lo que es la resta, l’economia de molts catalans es de tot, excepte solvent, retallades, avisos de fallida, atur, etc.

    Una altre missatge que cal analitzar en detall i ho diem per la seva intencionalitat, es el comentari del Conseller de l’Interior, el Sr. Puig, dient que preferia a la monarquia que a un president d’una república “Española” , referint-se a possibles presidents com Aznar o Zapatero. Sembla que militants del PSC s’han donat conta abans que alguns dirigents de CIU, que la monarquia Española, el “psoE” o el “ppE”, dins de les seves grans diferencies tenen un punt i un objectiu clar, la “E” de España i no cal anar massa enrera per veure com han unit les seves forces per evitar amb la força de la constitució i les majories naturals Españolas a on els catalans pintem ben poc, que el poble de Catalunya obtingues lo que per dret els pertany, més autogovern i dret a decidir, que si algú no ho canvia, es tornaran unir amb l’excusa de controlar els pressupostos de les autonomies, que desprès de molts anys de dèficit fiscal, per no dir espoli i robatori per no fer enfadar a la molt Honorable Presidenta del Parlament, pot ser ens quedarem en res.

    Creiem que desprès d’aquests missatges, el poble de Catalunya tant sols vol escoltar un missatge clar i català, la de la “C” de Catalunya, a on tots els partits, entitats, associacions que la tinguin i desitgin, uneixin les seves forces per alliberar el nostre país d’aquesta lacra en lloc de disputar-se uns escons, que si no posem remei, al final seran com els de les Diputacions, per repartir el diners que ens vulguin donar des de Madrid.

  5. Cada vegada és més important que els diversos municipis facin el pas. Sobretot, és bo que la iniciativa sigui política, perquè han de ser els consistoris, els polítics els que han de legitimar un procés que ja compta amb el suport d’una part de la base social. Que una capital de comarca més formi part d’aquest projecte és important i, amb el Vendrell, el Penedès en ple tindrà les seves grans viles compromeses amb aquest futur nacional de plenitud, esperat per molts.

    • Crec que els polítcs són els que hauran de proclamar la independència (que no demanar-la), però la societat és la que haurà de legitimar i donar una empenta a aquests polítics perquè vegin que tenen un poble al darrera i siguin valents a l’hora de fer aquest pas tan important.
      Per això és tan important que el dimarts dia 31 a la sala de plens de l’ajuntament del Vendrell no hi càpiga ni una agulla, i els nostres representants vegin el que la societat vol i que el poble esperi que no els defraudin, altre cop,
      Moltes gràcies pels vostres comentaris.

  6. Crec que els polítcs són els que hauran de proclamar la independència (que no demanar-la), però la societat és la que haurà de legitimar i donar una empenta a aquests polítics perquè vegin que tenen un poble al darrera i siguin valents a l’hora de fer aquest pas tan important.
    Per això és tan important que el dimarts dia 31 a la sala de plens de l’ajuntament del Vendrell no hi càpiga ni una agulla, i els nostres representants vegin el que la societat vol i que el poble esperi que no els defraudin, altre cop,
    Moltes gràcies pels vostres comentaris.

  7. Crec que com totes les coses, els primers grans de sorra acaben convertint-se en els més difícils. Espero que la votació sigui favorable, però no ens alarmem per si no s’aconsegueix: hi ha altres oportunitats i la independència s’ha de continuar treballant dia a dia! N’hem de conscients que falta camí per recòrrer, que no és fàcil, però sembla que cada cop és més proper, o almenys aquesta és la meva sensació!

    Felicitats per l’article!

  8. Endavant les atxes! I excel·lent article, però tinguem en compte que som un municipi de 36.000 habitants, i no perdéssim de vista els resultats electorals que tenim, encara que no ens agradin. Una altra cosa serà el posicionament d’alguns partits. En l’àmbit local, cal que anem concretant…

  9. Moltes felicitats i gràcies per l’article! Estic molt d’acord en els raonaments que heu exposat, però també m’agradaria remarcar que adherir-se a l’Associació de Municipis per la Independència no deixa de ser, potser, un acte “simbòlic”. El que és rellevant i el que importa és treballar per aquest objectiu cada dia, més enllà del que estableixi el ple de manera puntual…

    En aquest sentit potser fins i tot és més lloable la tasca que estan fent en l’assemblea que corre paral·lela a l’associació, l’ANC, on s’han constituït grups de tots els sectors (juristes, periodistes, enginyers, etc) i on analitzen els conflictes que es poden donar un cop assolida la independència (per exemple: què farem amb les causes catalanes que estan a tribunals “espanyols”? o per quines lleis ens regirem una vegada siguéssim independents?)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s